Pero la gran i grata sorpresa no han estat els voltors lleonats, sino alguns exemplars de gorrions d'ala blanca que sembla estan a la zona del cim del Puig Major, molt a prop de les instal·lacions militars.
Només arribar hem escoltat un reclam estrany i poc despres un gorrió d'ala blanca sens ha acostat a uns 15 m, deixant-se fotografiar sense gaire problemes tot i que ha marxat de forma ràpida, aquí hi ha dues de les fotos que hem pogut fer a aquest primer gorrió d'ala blanca.
A aquesta primera foto podeu veure la seva capacitat críptica entre les pedres i clapes de neu que havia al cim.
En aquesta segona foto el veiem de l'altre costat, mostrant el seu pit i ventre molt clar i la gran taca blanca de les ales.
Posteriorment ha desaparegut i tot i que repetidament els hem escoltat reclamar i els hem buscat no els hem aconseguit veure més que molt fugaçment, donat a aquesta capacitat criptica del seu plomatge.
Quan hem partit cap a prop del coll des Vent, Maties i jo hem pensat anar caminant per allargar el temps i les possibilitats de poder veure algun altre d'aquest guapissims ocells; i caminant per la carretera hem tornat escoltar el reclam i com que haviem llegit a la guia que sovint estan a prop de les estacions d'esquí, ens hem acostat a la vorera del barranc i hem fet el gest de llençat gra a les gallines un parell de vegades i hem seguit caminant.
La nostra sorpresa ha estat majúscula quan ens ha sortit un altre gorrió d'ala blanca a camí i s'ha posat a un dels pilons que delimiten la carretera, tal com podeu veure a la següent foto, tan prop que el zoom i la distància mínima no eren suficients i m'havia de fer enrere per tal d'enfocar.
Com que ja anàvem preparats l'hi hem tirat un troçet de galleta a la carretera i ràpidament ha baixat a menjar.
Tal com fan els seus parents locals a alguns restaurants i terrasses, el gorrió ha agafat un dels trosets i l'ha pujat al poste on ha començat a menjar amb gana, sense preocupar-se gens ni mica per la nostra presència
Després sobtadament s'ha aturat de menjar i ha volat un altre cop sobre l'asfalt banyat per la neu que es fonia (perdoneu la qualitat de la foto, però permet veure les espectaculars taques blanques de les ales)
Nosaltres hem cregut que havia anat a buscar un altre troset de galleta, però qual ha sigut la meva sorpresa en veure les fotos a casa, quan he vist que no buscava més galleta, sinó que increiblement des d'alla on era ha vist aquest petit bitxo, gaire be impossible de veure a la foto entre les pedretes de l'asfalt, pero si us fixau a les següents ja no hi es, per la qual cosa ha passat de les dolces galletetes per anar a menjar un bitxet que segurament l'hi agrada molt més (a la foto l'he marcat amb una fletxa per que d'altre manera es casi impossible distinguir-ho de les pedres):
Que mentre menjava hagi vist aquest petit animalet absolutament camuflat, és una clara mostra de la capacitat visual d'aquest ocell, necessària per viure al medi ambient tan dificil on viu
A aquesta darrera foto el bitxet ja esta a punt de passar a formar part de l'aportació calòrica del gorrió, i aquest, una vegada satisfeta la seva gana, ha marxat
En definitiva una altre espècie molt poc habitual a les illes que ens ha alegrat, i de quina manera, el dia!!!!
Josep Manchado
