SEGUIMENT D'AUCELLS COMUNS A LES BALEARS (SAC)
|
|
El SAC
|
El SAC (Seguiment d'Aucells Comuns) és un programa de seguiment de l'avifauna impulsat des del GOB; és l’equivalent al SOCMe que és realitza a Menorca i el SOCC que és realitza a Catalunya. L'objectiu del SAC, i dels altres projectes equivalents, és conèixer les tendències temporals que es produeixen en l'abundància dels aucells comuns a les Illes Balears, factor essencial per poder determinar l'estat de conservació de les diferents espècies d'aucells i dels seus hàbitats. Es tracta d'un programa de seguiment continu, que requereix un esforç reduït (4 matins / any), però mantingut any rera any.
De forma similar a britànics, suecs i catalans (el programa del GOB és el de l’Institut Català d’Ornitologia), el SAC es basa en el transecte com a mètode per obtenir índexs d'abundància de les diferents espècies d'aucells. La metodologia bàsica del transecte SAC és senzilla:
al llarg d'un itinerari a peu, l'observador ha de comptar i anotar tots
els individus de cada espècie que vagi detectant, ja sigui visualment o
auditivament. El punt clau per l'obtenció de dades comparables any rera
any és l'estandarització, és a dir, que tots els observadors facin el
seu cens seguint unes pautes comunes.
El disseny del SAC i
la participació en el projecte
El SAC pren les quadrícules UTM 10x10 km com a base
per determinar les zones de mostreig, és a dir, per situar adequadament
els transectes en el territori. Com la majoria dels programes de
seguiment, el SAC estableix una sèrie
de quadrícules de mostreig prioritari per tal de garantir una bona
representativitat de les principals regions ornítiques de les Balears
(muntanya, mediterrània, litoral i zones humides). La definició
de quadrícula prioritària no només fa referència al quadrat de 10x10 km
en sí, sinó també a una regió ornítica concreta. És a dir, una
quadrícula definida com a prioritària en zona humida implica que el
cens prioritari s'ha de fer específicament en aquest tipus d'ambients i
no, en cas de que existís, en algun sector d'ambient de secà de la
mateixa quadrícula.
Malgrat aquesta selecció de mostrejos prioritaris, el SAC estableix dues modalitats d'implicació en el projecte: 1) fer un cens prioritari (és a dir, triar una quadrícula prioritària i fer el cens en la regió ornítica assignada per aquella quadrícula) o 2) fer un cens no prioritari (en una quadrícula prioritària però fora de la regió assignada o en qualsevol altra quadrícula de la geografia balear.
Si voleu participar en el projecte SAC, només heu de triar la quadrícula UTM 10x10 on voleu fer l'itinerari i comunicar-ho als coordinadors del projecte perquè aquest us pugui enviar les fitxes de camp i el mapa 1:50.000 de la quadrícula escollida. Llavors, vosaltres mateixos podreu dissenyar el vostre propi transecte, tenint en compte que cada transecte SAC ha de mesurar aproximadament 3 km i ha d'estar dividit en 6 seccions de longituds similars (aprox. de 500 m cadascuna). En el moment de dissenyar l'itinerari no cal mesurar amb precisió les longituds de cadascuna de les seccions però si és important delimitar-ne bé els inicis i els finals, per la qual cosa és convenient utilitzar marques del terreny de fàcil localització (murs de pedra, marges de camps, cruïlles de camins, canvis de vessant, etc.). Això facilitarà la posterior localització d'aquests punts quan es facin els censos. Altres aspectes que val la pena considerar a l'hora de dissenyar el traçat del transecte són:
- Que el transecte transcorri per algun dels principals ambients de la quadrícula. És especialment important evitar fer la selecció del transecte en funció de la riquesa, l'abundància o la presència d'espècies particulars.
- Que el transecte sigui com més recte millor. Això facilita que no es prospecti dues vegades el mateix sector, cosa que minimitza els dobles comptatges d'aucells.
- Que, a l'hora d'escollir el sentit de realització del transecte,
s'eviti caminar de cara al sol, és a dir, evitar els desplaçaments en
sentit Oest-Est. Cal dir que tots els censos s'hauran de fer sempre al
matí i en el mateix sentit, començant sempre pel mateix punt.
Posteriorment,
quan ja tingueu decidit per on voleu que passi el vostre transecte,
caldrà que us poseu en contacte amb el coordinador per comunicar-li la
seva situació. Ell acabarà confirmant-ne la correcta localització i se
li assignarà un codi; a partir d'aquest moment ja només caldrà esperar
que comenci la temporada de cens.
També
se us facilitarà la cartografia de detall de la zona (1:5.000 o
1:10.000) perquè pugueu situar l'itinerari (amb els inicis i finals de
cada secció) en un mapa que haureu de retornar al coordinador.
Això és especialment important, ja que possibilitarà l'estandarització
dels comptatges per la longitud exacta dels diferents itineraris i
seccions. A més, permetrà assignar el transecte a una altra persona en
cas que no poguéssiu continuar fent els censos.
L'itinerari
SAC s'haurà de censar dues vegades durant la temporada de nidificació i
dues durant la d'hivernada. El primer cens de primavera es farà dins el
període comprès entre el 15 d'abril i el 14 de maig, mentre que el
segon es realitzarà entre el 15 de maig i el 15 de juny. La raó
de fer dos censos durant el període reproductor i separar-los en dos
períodes diferents és la necessitat d'adaptar els períodes de cens als
moments de màxima activitat dels reproductors primerencs (sedentaris i
migradors pre-saharians) i reproductors tardans (transaharians). El primer cens d'hivern es farà durant el mes de desembre i el segon durant el gener.
El fet de realitzar dos censos a l'hivern permet minimitzar els efectes
del gregarisme i la manca de fidelitat territorial que presenten moltes
espècies durant aquesta estació.
Així doncs, el període hàbil per fer cada cens és d'un mes. Hi ha, però, una condició important que cal afegir: entre els dos censos de cada estació (reproductora o hivernada) cal que hi hagi una separació mínima de 15 dies. A més, és preferible que els censos es realitzin durant els primers 15 dies de cada període, per poder estandaritzar, tant com sigui possible, la presa de mostres entre els diferents observadors i anys de mostreig.
Un altre punt important del SAC és la necessitat de realitzar els censos en bones condicions meteorològiques. La pluja i el vent disminueixen l'activitat dels aucells i, a més, també redueixen la capacitat de detecció de l'observador. Tenint en compte que hi ha bastant temps per fer cadascun dels 4 censos, és difícil que, en un moment o altre, les condicions no siguin favorables per fer el comptatge. Amb tot, no és convenient reservar-se exclusivament els darrers dies de cada període per fer els censos, ja que si aquests coincideixen amb condicions meteorològiques adverses el cens no es podrà fer. Aquesta és una altra de les raons per la qual es considera preferible fer els censos durant els primers 15 dies de cada període.
Tots els censos es realitzaran sempre pel matí, dins el període comprès entre la sortida del sol i les 4 hores següents.
Els horaris són indicatius, i s'hauran d'adaptar a les condicions del
lloc i del moment per evitar els períodes on l'activitat dels aucells
disminueix
Com indica el seu
nom, el SAC se centra en els aucells comuns, però això no vol dir que
hi hagi espècies que no calgui censar, ja que serà posteriorment, amb
totes les dades a la mà, quan es podrà determinar quines espècies són
prou comunes per poder analitzar les seves tendències. Per tant, cal que es compti qualsevol espècie d'aucell que es trobi al llarg de l'itinerari.
D'altra banda, com s'ha comentat, l'objectiu principal del SAC és
conèixer les tendències temporals dels aucells comuns de les Illes
Balears. Per aquest motiu és totalment imprescindible que s'anotin tots els individus detectats. No n'hi ha prou anotant simplement la seva presència.
Sense comptar no podrem avaluar bé les tendències de les poblacions
d'aucells. Si es veu un esbart i no es pot comptar exactament el número
d'individus se'n farà una estima aproximada, però mai es deixarà de
respondre a la pregunta "quants?". De fet, quan feu el cens, us haureu
de fer bàsicament dues preguntes: "Quina espècie és?" i "Quants n'hi
ha?" i és això el que haureu d'anotar a les fitxes. Tres
casos particulars: 1) tots els aucells que no s'hagin pogut identificar
s'anotaran a la casella "No identificat" de la fitxa, 2) si se'n coneix
la família o el gènere però no l'espècie, s'anotarà com si d'una
espècie es tractés (per ex: Sylvia sp) i es comptabilitzaran els
individus d'aquest tipus detectats i 3) quan es tracti d'aucells dels
quals no s'ha vist ni aixecar el vol ni aturar-se, sinó que només
passen sobrevolant la zona i es perden de vista, s'anotaran a la
casella "sobrevolen" de la fitxa.
Un altre punt important és evitar els dobles comptatges dels mateixos individus.
Per això cal que no només us centreu en el contacte de nous individus
sinó que aneu recordant la posició dels que acabeu de comptar, per tal
de no tornar-los a anotar. És una qüestió de sentit comú. El fet d'anar
caminant ajuda força en aquesta tasca, ja que els individus comptats
van quedant enrera. Si darrera vostre sentiu un exemplar nou que sabeu
segur que no pot ser el mateix que ja havíeu detectat (per ex: canten
dos individus a la vegada), l'anotareu. És necessari insistir en la
necessitat d'anar amb cura i procurar no anotar dues vegades un mateix
individu. Nota important: en cas de dubte, l'exemplar dubtós de ser o no el que havíeu vist o sentit abans no el comptabilitzareu.
Es
comptaran tots els individus detectats al llarg de l'itinerari, mascles
o femelles, adults o juvenils, observats o sentits, sense fer cap
distinció entre ells a l'hora d'anotar-los. El problema de la
separació entre adults i juvenils durant el comptatge d'aucells arriba
a ser, en molts casos, insalvable. Per aquest motiu, el SAC opta per la
senzillesa a l'hora de fer el cens i posa un especial èmfasi en
l'estandarització del període de mostreig, ja que el fet de realitzar
el cens en el mateix moment del cicle anual dels aucells, any rera any,
fa possible les comparacions entre anys. Els
únics aucells que no han de ser comptabilitzats són els polls que
encara estan al niu. En el cas d'espècies amb polls nidífugs com les
perdius o les ànneres, els seus pollets tampoc han de ser comptats.
A diferència d'altres programes de seguiment, en el transecte SAC no s'ha de fer cap estima de la distància que hi ha entre l'aucell i l'observador o la línia de progressió del transecte. La manca d'estimes de distància impossibilita l'obtenció directa de densitats reals a partir de les dades de camp, però no l'anàlisi de les tendències temporals de les poblacions, principal objectiu del SAC, ni la possibilitat d'obtenir estimes de densitat a posteriori. A més, la dificultat de realitzar estimes comparables i mínimament acurades de distàncies ha fet pensar que és millor no incloure-les en el projecte. Una vegada més, s'opta per la senzillesa a l'hora de realitzar la feina de camp, una senzillesa que pretén acostar el SAC als ornitòlegs tot fent que sigui similar a la típica passejada per veure aucells.
Un altre punt important a controlar és el temps esmerçat en recórrer els 3 km del transecte. La velocitat de progressió ha de ser lenta, d’entre 40 i 50 minuts/km, és a dir d'entre 2 hores i 2 hores 30 minuts pel conjunt de l'itinerari. Aquesta velocitat resulta d'un compromís entre anar prou lent per minimitzar el nombre d'exemplars que passen desapercebuts, i anar suficientment ràpid per poder cobrir una distància apreciable i, a la vegada, minimitzar els dobles comptatges. És molt important que sigueu el màxim d'estrictes possible i que mantingueu, any rera any, una velocitat de progressió compresa entre els 40 i 50 minuts/km, ja que una mateixa distància coberta amb més o menys temps pot comportar diferències significatives en el nombre d'individus detectats, cosa que emmascararia les tendències temporals reals.
Tot i la necessitat de controlar la velocitat de progressió, podreu aturar-vos a escoltar o observar tantes vegades com calgui per tal de determinar correctament un exemplar. A més, també podreu realitzar abandonaments temporals del transecte per tal d'acostar-vos a algun exemplar difícil d'identificar o fer aturades per descansar enmig del transecte. En aquests darrers dos casos, però, haureu d'aturar el comptatge i no podreu anotar cap individu fins que reinicieu el cens. A més, haureu de descomptar aquests intervals de temps i anotar a la fitxa el seu còmput total com a temps neutralitzat. Aquestes consideracions són fàcils de controlar si durant el cens es porta rellotge i resulten essencials quan l'objectiu és obtenir índexs comparables any rera any.
No s'ha de començar a comptar fins que s'estigui situat a l’inici de l'itinerari i, un cop arribats al final del transecte, cal donar per acabat el cens. És important que, encara que estigueu situats dins l'itinerari, no anoteu cap aucell que es trobi més enllà dels límits del transecte, tant pel que fa al seu inici com al seu final. Durant el camí de tornada pel mateix itinerari, podreu anotar, de forma totalment opcional i en el requadre del final de la fitxa destinat a aquest efecte, les espècies que no haguessin estat detectades durant el cens, sense haver d'anotar en cap moment el seu nombre d'individus, sinó simplement escrivint el nom de l'espècie. Es tracta d'una informació complementària i opcional, que pot contribuir a aportar dades interessants sobre espècies menys comunes.
Per últim, també és fonamental que només un sol observador s'encarregui d'identificar i comptar.
Això és necessari perquè les diferències entre un any i l'altre
corresponguin només a diferències en la població d'aucells, i no al
nombre de persones que realitzen el comptatge. No obstant, el que sí es
pot fer és que dos ornitòlegs facin el mateix transecte, això sí,
omplint cadascú la seva fitxa i caminant separats 50 m, com a mínim,
l'un de l'altre.
Temps emprat per secció:
S’ha d’anotar un cop finalitzada cada
secció del recorregut el temps efectiu invertit, descomptant el temps
neutralitzat, que quedarà reflexat només pel conjunt de tot
l’itinerari.
Estima de distàncies:
S’assigna l’aucell a una de les tres
bandes següents: de 0 a 25 metres, de 25 a 100 metres i >100
metres. La distància que s’assigna correspon a la que hi ha en el
primer moment de detecció de l’aucell, independentment de si després es
mou a una posició més propera o més llunyana.
En el cas d’individus que es detecten volant però que no es sap el punt
des d’on s’han aixecat es fa una estima intuïtiva per
situar-los en una de les tres bandes. S’ha
de tenir present que els individus que es consideren que estan
sobrevolant la zona se situen en la casella “sobrevolen” i no en cap
banda ni secció.
Sexat:
El sexat es fa
només en temporada de nidificació i no a l’hivern. En els censos
d’hivern s’apuntaran tots els aucells dins la categoria “altres”. A la
primavera es determinen els mascles que estem segurs que ho són, bé
sigui perquè els veiem i els podem classificar com a tals, o bé perquè
els sentim cantar. Per tant hi ha només dues categories; mascles i
altres. En aquesta darrera s’inclouen femelles, joves i mascles que no
haguem estat capaços d’identificar com a tals.
Document adaptat de la metodologia del SOCC (Seguiment d’Ocells Comuns a Catalunya), Institut Català d’Ornitologia (ICO).
La vostra col·laboració és essencial per arribar a conèixer l'estat de conservació de les diferents espècies d'aucells i dels seus hàbitats. Vos agraïm, doncs, per endavant, la vostra col·laboració en un programa que, sense vosaltres, senzillament no existiria.
Per qualsevol dubte, podeu contactar amb el coordinadors del projecte a: sacmallorca@gmail.com; o amb el departament de conservació del GOB.