Informe
25 de novembre de 2003

El retall del Parc Natural de Llevant, un bon exemple de la vertadera política ambiental del govern Matas

El 23 de novembre de 2001 entraven en vigor el Pla d'Ordenació de Recursos Naturals (PORN) de la península de Llevant i el Decret 127/2001, de declaració del Parc Natural de la Península de Llevant.

Gairebé dos anys abans (15/10/99) la Conselleria de Medi Ambient havia iniciat la tramitació del PORN, a petició d'alguns dels ajuntaments de la zona. Aquest projecte de parc constituïa la més important aposta per la conservació d'espais naturals feta fins aleshores a les Illes Balears. Es plantejava per primera vegada la creació d'un parc que incloïa grans finques on encara es desenvolupava una important activitat econòmica agrària, tot això dins un espai a protegir de dimensions considerables.

El camí fins al moment de la declaració no fou senzill, ja que des del primer moment es va organitzar una oposició anti-parc que va fer una intensa campanya fonamentada en bona part en mentides i tergiversacions, i que en alguns moments arribà a situacions violentes com l'ocupació de l'ajuntament de Son Servera. En aquest panorama, el Partit Popular s'alineà des del principi amb els anti-parc, prometent fins i tot al programa electoral la derogació del parc si aconseguia recuperar el govern de la Comunitat.

Sis mesos després de la victòria conservadora als passats comicis autonòmics, el Govern impulsa ara la pràctica derogació dels parcs naturals de Llevant i de Cala d'Hort (Eivissa), utilitzant per això una disposició al projecte de llei d'acompanyament als pressuposts de la Comunitat.

La pràctica derogació un parc amb una disposició addicional

La disposició addicional setzena (ni tan sols se li dona categoria d'article) del projecte de Llei de mesures tributàries i administratives (llei d'acompanyament als pressuposts) diu textualment que:

"1. A partir de l'entrada en vigor d'aquesta Llei, el Parc Natural de la Península de Llevant queda limitat a l'extensió de les finques públiques d'Aubarca, es Verger i s'Alqueria Vella, propietat de la comunitat autònoma de les Illes Balears. Es mantenen les Reserves Naturals de Cap Ferrutx i Cap des Freu, d'acord amb la delimitació i règim jurídic establert en el Decret 127/2001, de 9 de novembre, pel qual es declaren el Parc Natural de la Península de Llevant i les Reserves Naturals de Cap Ferrutx i Cap des Freu.
2. Sense perjudici del que disposa l'apartat anterior d'aquesta disposició, els propietaris de finques privades incloses dins la delimitació del Parc Natural de Llevant prèvia a l'entrada en vigor d'aquesta Llei, podran sol·licitar, voluntàriament, la inclusió de la finca a l'àmbit del parc, la qual tendrà lloc mitjançant conveni subscrit entre el propietari i el Govern de les Illes Balears. La signatura del conveni i la consegüent inclusió dins l'àmbit del parc donarà dret a acollir-se al programa d'ajudes que, si escau, s'aprovi per ordre del conseller competent en matèria de medi ambient."

Aquesta disposició implica la pràctica derogació del parc, que quedarà reduït a només el 9'65% de la superfície terrestre actualment protegida (i reduït a només un 7'37% si comptam també la superfície marina del parc). El parc passarà de comptar amb 16.232 Ha terrestres i 5.275 Ha marines, a estar format únicament per les 1.586 Ha que formen les finques públiques d'Aubarca, Es Verger i s'Alqueria. A més a més la supressió de les propietats privades buida de contingut un parc que, tal i com estava dissenyat, pretenia fonamentar la conservació de la zona precisament en el foment de les activitats econòmiques a les finques privades.

Àmbit actual del Parc Natural	Proposta de "nou parc"

Des de la nostra opinió, aquesta retallada del Parc de Llevant suposarà una passa enrera sense precedents en la protecció i conservació del nostre patrimoni natural, i ens deixarà en una situació vergonyosa davant la resta del món i especialment davant la resta de països de la UE, on la protecció del medi ambient i els espais naturals és una línia mestra.

Una iniciativa escandalosament impresentable

La mesura impulsada pel Govern per tal de retallar dràsticament el Parc Natural de Llevant ens sembla totalment impresentable. Anem a veure alguns dels arguments que ens fan esser d'aquesta opinió:

a) L'estratagema de la llei d'acompanyament

La declaració d'un espai natural, i per tant la seva definició tant pel que fa a la normativa com pel que fa a l'àmbit, du aparellat un llarg procediment en el qual es contempla la informació i consulta pública de la proposta. La redefinició de l'àmbit d'un parc natural amb un instrument de "mesures tributàries i administratives" annexes als pressuposts ens sembla totalment inapropiada i realment escandalosa.

b) Sense argumentació legal

La disposició addicional que retalla el parc, en estar inclosa a la llei d'acompanyament als pressuposts, no conté cap tipus d'argumentació que la justifiqui. Els parcs naturals es defineixen geogràficament en virtut de les conclusions d'un estudi ambiental (el PORN) que identifica les àrees que mereixen esser protegides, i es declaren mitjançant decrets o lleis, les quals a l'exposició de motius justifiquen el per què de la necessitat de protecció. El retall proposat a la llei d'acompanyament no està justificat de cap manera. No existeix cap estudi tècnic que justifiqui el retall de la superfície protegida. Per què es decideix redimensionar el parc? Quins motius ambientals ho motiven? Aquestes preguntes no tenen resposta a nivell de text legal.

c) Vulnera la tramitació establerta per la Llei de conservació de la naturalesa

La llei 4/1989 de conservació de la naturalesa no preveu cap tramitació especial per al cas del redimensionament o derogació d'un espai natural protegit. Així, qualsevol modificació de l'àmbit d'un espai requereix el mateix procediment que s'estableix legalment per a la seva declaració inicial. Retallar aquest parc sense els requisits previs (revisió del PORN, audiència, informació pública i consulta) suposa una clara vulneració de la llei.

d) Sense precedents

No hi ha precedents d'una mesura com aquesta a les nostres Illes, on mai s'ha retallat un espai natural protegit. És més, no hem trobat cap precedent enlloc del món on s'hagi reduït més del 90% la superfície d'un parc natural amb la finalitat de limitar-lo només als terrenys públics. En això, en política de desprotecció d'espais naturals, sí que podem dir que en som capdavanters (trist honor).

e) Incompliment de compromisos europeus

Bona part de l'àmbit del Parc es troba actualment afectat per dues figures de protecció europees: Zona d'especial protecció per a les Aus (ZEPA) i Lloc d'Interès Comunitari (LIC). El decret de creació del parc assenyala que amb aquesta declaració es dóna compliment al compromís de l'estat espanyol d'ordenar i gestionar adequadament els espais ZEPA i LIC d'aquest àmbit. Amb el retall del parc, bona part d'aquest espai deixarà de tenir mesures d'ordenació i gestió, pel que clarament s'estaran incomplint els compromisos assumits davant la UE. A n'això hi hem d'afegir que, com veurem més endavant, amb aquest retall del parc es pot empitjorar clarament l'estat de conservació dels ZEPA i LIC.

e) Incoherència amb les actuacions del propi PP

Un altre dels aspectes curiosos (per dir-ho d'alguna manera) d'aquesta iniciativa legal és la seva arbitrarietat. Així, la mesura de retallar parcs per a limitar-los a les finques públiques només afecta a Llevant i Cala d'Hort. No afecta l'Albufereta (també declarada durant el govern del Pacte) que és 100% propietat privada, ni als altres parcs naturals declarats per anteriors governs del Partit Popular. Recordem que, per exemple, la superfície privada del parc natural de Mondragó és del 88%, i en el cas de l'Albufera d'es Grau (Menorca) és del 98%. Per què el cas de Llevant és diferent del de l'Albufereta? I del d'es Grau? Per què es planteja el retall de només dos parcs, i no de tots els que tenen propietat privada?

f) Motius injustificables

Ja hem vist que aquest retall de parcs es perpetrarà sense que els motius que el justifiquen apareguin publicats al BOIB. Però evidentment n'hi ha, de motius, encara que no siguin públicament declarables. El primer d'ells és el dret de tempteig i retracte, o compra preferent per part de l'administració en el cas que es vengui una finca dins el parc. Aquest dret d'alguna manera obliga a que les compra-vendes es facin "en blanc", i ja sabem que en els negocis immobiliaris circula una gran quantitat de doblers "negres". Així, sota l'oposició als drets de tempteig i retracte s'amaga la voluntat de seguir practicant el frau fiscal en els negocis immobiliaris. Per altra banda, i sense dubte molt més preocupant, darrera la desprotecció s'amaga un bon nombre d'iniciatives immobiliàries avui limitades per la normativa del parc.

g) "Que s'apunti el que vulgui", una mala pantomima

La mateixa disposició que retalla el parc fins a la pràctica derogació obri la possibilitat per què s'incorporin al parc els propietaris que ho vulguin. Aquesta mesura prescindeix de tota la lògica aplicable a la protecció d'espais naturals, i és la cirera que corona aquest pastís. No només es prescindeix de tot criteri ambiental i es retalla el parc per deixar només la propietat pública, sinó que després s'obri la mateixa porta per què s'apunti al parc qui vulgui. Es pot donar el cas que d'aquí a uns mesos les zones que el PORN identificava com menys importants siguin de bell nou parc, i que les més valuoses quedin fora i es vegin afectades per projectes immobiliaris. A més a més, algú podrà dir en un determinat moment quin és l'àmbit del parc, amb propietaris que s'hi afegeixen i altres que en surten? Tot plegat, lamentable.

Possibles efectes de la desprotecció

Els efectes de la desprotecció del 93'67% del territori de l'actual Parc Natural de Llevant són a hores d'ara impredictibles, encara que podem anticipar algunes possibilitats. Fent un breu repàs d'iniciatives que podrien tenir llum verda amb el retall del parc hi trobam:

a) La possibilitat de construir nous camps de golf. El projecte de camp de golf de Son Jaumell (vora Cala Agulla, a Capdepera) va esser abortat per la declaració del parc. Altres possibles projectes planen sobre zones que quedarien desprotegides.

b) La possibilitat d'edificar més de 100 nous xalets dins sol rústic, bona part d'ells dins zones forestals i paisatges agrícoles ben conservats d'alt interès ambiental.

c) La possibilitat d'extreure arena dels fons marins ubicats davant el Cap Farrutx (Artà) per a la regeneració artificial de platges, entre elles la de Cala Agulla (Capdepera).

d) La possibilitat de realitzar activitats turístico-esportives sense cap tipus de regulació, com per exemple les excursions en cotxes 4x4 per dins zones naturals.

e) La manca pràcticament absoluta de gestió per vigilar, protegir i ajudar a la conservació de les finques privades.

.....

Annexos: disposicions legals

a) Text de la Proposta de Llei de mesures tributàries i administratives
b) Llei 4/1989, de conservació dels espais naturals i de la flora i fauna silvestres
c) Acord del Consell de Govern d'aprovació del Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals (PORN) de la península de Llevant. Text del PORN
d) Decret 127/2001 de declaració del Parc Natural de Llevant

[Tornar a la plana principal]