L’àguila peixatera (Pandion haliaetus) s’alimenta gairebé exclusivament de peixos, tant d’aigües dolces com salades. Tot i això ha estat observada de forma excepcional capturant altres preses, com aus i rèptils, i fins i tot mamífers (rates).

Durant el vol de pesca, l’àguila sobre vola l’aigua a poca distància. Una vegada localitzada la presa, es llança sobre ella en picat, avança les urpes i es submergeix parcialment agafant el peix. Uns segons després, surt de l’aigua amb forts cops d’ala i vola amb el peix cap al niu o el posador on se’l menjarà.

Per la seva tècnica de captura, selecciona aigües tranquil·les, transparents i poc fondes que afavoreixin la localització dels peixos prop de la superfície. És per això que fa un ús important de cales arrecerades i poc fondes i, especialment, de zones humides (albuferes, salines, embassaments, rius i torrents, etc.).

A les Balears les àguiles s’alimenten habitualment a les principals zones humides (s’Albufera, s’Albufereta, el Salobrar, Es Grau, Ses Salines d’Eivissa), als embassaments de Cúber i Gorg Blau, i als trams de costa on nidifiquen. Durant l’època de reproducció pesquen fonamentalment a la costa, prop dels nius, però a l’hivern és més habitual que ho facin a les zones humides.

Sembla que en aquestes zones captura les espècies més abundants i accessibles. Així, mentre als embassaments del sudest d’Espanya la presa més freqüent a l’hivern és la carpa (Cyprinus carpio), a Còrsega durant l’època reproductora les preses més consumides (73%) són els mugílids (Mugil spp.). Les observacions realitzades a s’Albufera de Mallorca apunten als mugílids com a presa fonamental, no havent-se registrat fins ara cap observació de predació sobre carpes (espècie introduïda i abundant, però que fa més ús dels canals que de les llacunes poc fondes).

Els peixos capturats fan entre 10 i 60 cm de llargada, i amb un pes que oscil·la entre 100 i 600 grams.

<-- Explora els continguts del menú per a saber més sobre la biologia de l'àguila peixatera