Descripció

L’Àguila peixatera és un rapinyaire de mida mitjancera, amb uns 55-58 centímetres de longitud, una envergadura de 145-170 cms i un pes molt variable, d’entre 1.200 i 2.000 grams.

Les parts superiors són de color marró fosc, i les inferiors de color blanquinós. Vista en vol, la part inferior de les ales i la coa són barrades de fosc, i les puntes de les primàries i els canells són negres. La pitera pot estar més o manco tacada de color marró.

Existeix un cert dimorfisme sexual, essent les femelles més grans que els mascles, i sovint tenen el pit més fosc.

Les ales són molt llargues i anguloses, amb els canells molt ben marcats i, vista en vol frontal, la silueta es sembla a una lletra M.

Al cap destaca una màscara fosca que comença al bec, passa pels ulls i es junta al dors. El capell, blanquinós, pot estar tacat de fosc més o manco intensament. Els ulls dels adults tenen l’iris gros (taronja en els polls) i el bec, negre, és molt ganxut.




Està ben adaptada per la pesca, i per això disposa de cames llargues i urpes grans amb ungles molt llargues i corbades. Els dits són callosos per agafar bé els peixos, relliscosos. A més a més tenen la particularitat de poder girar cap enrere el dit davanter més exterior, agafant així les seves preses amb dos dits girats cap envant i els altres dos cap enrere.

Els jovenets són favats per damunt (les plomes, fosques, tenen la punta clara) i el blanc de davall les ales està tacat d’ocre.

Pel que fa als seus crits, la majoria es produeixen durant l’època reproductora, normalment als territoris de nidificació. El més habitual és un “ik-ik-ik”, que hauràs escoltat en obrir aquesta pàgina (si tens el so connectat). Pitja aquí si el vols tornar escoltar.

<-- Explora els continguts del menú per a saber més sobre la biologia de l'àguila peixatera