Inici >Infantil
Descripció

L’àguila peixatera és un rapinyaire de mida mitjana, amb una longitud d’uns 60 cm, una envergadura de 160 cm i un pes de 1,5-2 kg. Té un plomatge molt contrastat, fosc per la part superior i blanc en la part inferior (amb canells negres i plomes de vol barrades). El cap és blanc amb un curiós antifaç marró fosc, té els ulls de color groc i el bec negre.
Les potes són molt característiques: llargues, poderoses, amb dits callosos i ungles molt grans per tal de poder agafar bé els peixos, relliscosos. Curiosament, té dos dits orientats cap endavant i els altres dos cap enrere, per tal de poder agafar millor


Distribució

Trobarem àguiles peixateres a tots els continents, menys a l’Antàrtida, tot i que les poblacions més abundants són al nord d’Europa. A la Mediterrània, en canvi, les poblacions són escasses, i només viu a les Illes Balears, Còrsega, nord de Marroc, Algèria i Tunísia. A les nostres illes la trobam nidificant a la costa nord de Menorca i als penya-segats marins de les Serres de Tramuntana i Llevant de Mallorca.
Hàbitat

Les àguiles del nord d’Europa normalment viuen i crien a la vora de rius, llacs i altres zones humides. En canvi, les àguiles peixateres mediterrànies crien a trams de costa ben conservada i tranquil·la, i pesquen a la mar. Durant l’hivern, especialment quan hi ha tempesta a la mar, també es poden veure a albuferes, salobrars i torrents.
Durant l’hivern i les migracions de primavera i tardor també visiten les nostres illes algunes àguiles peixateres nòrdiques.


Moviments

Les nostres àguiles peixateres adultes són sedentàries, o sigui, passen tot l’any a les nostres illes, prop de les zones on crien. Els jovenets, en canvi, viatgen molt enfora, explorant territoris fins que arriben a l’edat adulta. Les àguiles nòrdiques, en canvi, són migratòries, i en acabar la temporada de cria viatgen fins a Àfrica per passar el nostre hivern.
Reproducció

Les àguiles nòrdiques fan el niu a arbres, però les àguiles mediterrànies el fan normalmemnt a penya-segats. Els construeixen de branques, i el van ampliant cada any, pel que el niu pot arribar a esser enorme. Abans de la posta i durant la nidificació les àguiles col·loquen dins el niu materials blans, com branques verdes de pi i restes de posidònia.
La posta de l’àguila peixatera pot ser de fins a tres ous, normalment dos, que ponen durant el mes d’abril. La incubació, en la que pràcticament només participa la femella, dura entre 35 i 40 dies. Durant les primeres setmanes de vida dels polls, la mare els acompanya en tot moment. Dos mesos més tard abandonen el niu. La família se manté unida uns dies durant els quals els joves aprenen a pescar i després se separa.
Alimentació

L’àguila peixatera s’alimenta gairebé exclusivament de peixos vius, que captura llançant-se a l’aigua de forma espectacular. Només pot capturar els peixos que neden prop de la superfície, ja que no es pot submergir a gaire fondària. Els peixos que pot capturar solen fer entre 25 i 35 cm i pesen entre 150 i 300 grams. Normalment pesquen prop dels nius, a la mar, durant l’època de cria, però a l’hivern ho fan freqüentment a zones humides (albuferes, basses de torrents, etc.).

Problemes de conservació

L’àguila peixatera fou en el passat un aucell comú a la nostra costa, però avui és una espècie en perill d’extinció. De les 35-40 parelles que es calcula vivien a les Illes Balears fa dècades, actualment només en queden 14-16, de les quals 9-10 viuen a Mallorca.

Entre les principals causes que han minvat la població de les nostres àguiles, i l’han posada en el llindar de l’extinció podem destacar:

L’electrocució és la principal causa de mortaldat de les nostres àguiles, ja sigui per l’impacte amb els fils d’electricitat o per l’electrocució a les torres que no estan ben aïllades i on l’àguila es posa per menjar o descansar.

La urbanització dels trams de costa adequats per les àguiles, i la destrucció de les zones humides litorals que li serveixen per pescar, han fet desaparèixer les àguiles de molts llocs de Mallorca.

La presència d’embarcacions o d’excursionistes prop dels nius durant l’època de cria pot molestar les àguiles i fer-les fugir. També les gavines i els corbs poden molestar les àguiles als seus nius, en voler prendre’ls els peixos que han pescat, i poden així fer-les abandonar les zones de cria.

La mort per dispar va ser, com en el cas dels altres rapinyaires, una causa de mort freqüent en el passat. Afortunadament avui els caçadors coneixen bé les àguiles i saben que estan protegides, pel que aquestes il·legalitats són molt més escasses.

Els abocaments d’aigües mal depurades a les zones humides o l’ús abusiu de pesticides prop d’aquestes zones poden matar o enverinar els peixos que serveixen d’aliment a les àguiles.


Què pots fer tu per ajudar a conservar l’àguila peixatera?

En anar en barca, no naveguis massa prop dels penya-segats. Si en fondejar veus àguiles sobrevolant-te, abandona la zona aviat.

En anar d’excursió per la costa, no t’atraquis als penya-segats on puguin criar les àguiles peixateres o altres aucells.

No tiris mai fems a la costa ni embrutis la mar.

Si observes alguna àguila, apunta data, hora i lloc i contacta amb el GOB (971 496060, conservacio@gobmallorca.com). Si trobassis una àguila ferida o morta, telefona al Cofib (971 144107) o a la Conselleria de Medi Ambient (971 176800).

Explica a familiars i amics la importància de protegir i respectar els espais naturals i els animals que hi viuen.

Vine a fer de voluntari del GOB. T’hem de menester per donar a conèixer i preservar el nostre territori i la flora i fauna que hi viuen.
Vols saber més sobre l'àguila peixatera? Pots tornar a la plana principal i navegar pel menú del web, on trobaràs molta més informació sobre aquest aucell extraordinari.