La població total és desconeguda, però es considera que no està globalment amenaçada. A Europa es poden diferenciar dues poblacions, la continental (8.000-13.000 parelles reproductores) i la mediterrània (70-75 parelles reproductores). També nidifica a les illes Canàries, i és actualment objecte d’un pla de reintroducció a Andalusia.

L’àguila peixatera va patir un important retrocés a nivell mundial durant el segle XIX i fins la meitat del segle XX, extingint-se de Gran Bretanya, Txecoslovàquia i Bèlgica en el segle XIX, i de Dinamarca, Àustria i Suissa a principis del segle XX. També va experimentar un fort retrocés a Nordamèrica. Des de la prohibició del DDT i altres pesticides perillosos, les poblacions s’han començat a recuperar.

A Espanya, mentre la població s’estima que era d’unes 72-97 parelles a principis del segle XX, als anys 80 només estava formada per 16-24 parelles, havent-se extingit de l’Espanya peninsular, Eivissa, Formentera, La Palma, Gran Canària i Fuerteventura. Els principals motius d’aquesta regressió foren la destrucció de l’hàbitat i la persecució directa. Des d’ençà, la població està experimentant alts i baixos.

Es pot dir que actualment la població balear està patint una lleugera regressió, després d’haver-se recuperat a les dècades dels vuitanta i dels noranta. La població de principis de segle XX és difícil d’estimar. Alguns autors, considerant les dades bibliogràfiques, nius buits i topònims, creuen que hi pot haver hagut fins a 35-40 parelles nidificants en els anys 50, fins a un màxim hipotètic de 50 parelles (15 a Menorca, 25 a Mallorca i Dragonera, 3 a Cabrera, 6 a Eivissa i 2 a Formentera).

Els efectius actuals a les Balears (2008) estan formats per 15-17 parelles territorials, de les quals 9-10 es troben a Mallorca, 4 a Menorca i 3 a Cabrera.

<-- Explora els continguts del menú per a saber més sobre la biologia de l'àguila peixatera