Les àguiles pateixen a les Balears diferents problemes que les afecten de diferent forma (mortalitat, problemes d’hàbitat, competència, etc.). D’entre aquests problemes, els que es consideren més rellevants són:

Electrocució. Aquesta espècie, per la seva mida, pels seus hàbits i pel fet que moltes vegades es posa banyada desprès d’haver pescat, és molt vulnerable a l’electrocució. Alguns dissenys de torres són especialment perillosos per a l’àguila i per altres aus grans, que moren en tocar a la vegada un dels cables i la torre. Tot i que un au electrocutada no és fàcil de trobar i desapareix amb relativa rapidesa, es detectaren al manco sis exemplars electrocutats a les Balears entre 1995 i 1998. Determinades esteses poden suposar també un risc de col·lisió, tot i que resulta molt menor que el d’electrocució.

Destrucció de l’hàbitat. Ha estat un dels principals factors que ha incidit sobre la regressió de l’espècie, ja que algunes zones de nidificació utilitzades en el passat ara estan urbanitzades (dos bons exemples d’aquesta situació són la Mola d’Andratx a Mallorca i Cala Galdana a Menorca). En la gran majoria dels casos és un factor irreversible. Tot i que a altres llocs del món les àguiles toleren molt bé la presència humana i fins i tot crien en entorns urbans, això no passa amb els exemplars mediterranis.
També la urbanització de petites cales i de zones humides ha afectat negativament aquesta espècie, minvant la disponibilitat de llocs adequats per alimentar-se fàcilment quan les condicions de la mar no són favorables per fer-ho.

Persecució directa. Tot i que sembla poc freqüent, coneixem tres baixes per dispars entre 1987 i 1990 i una l’any 2006. També l’espoli de nius sembla una pràctica com a mínim poc habitual.

Molèsties a les zones de nidificació. De forma involuntària, excursionistes i navegants poden generar molèsties que afectin la reproducció de les àguiles. En un entorn ja bastant massificat, com són les nostres illes, aquest factor és important.

Contaminació. Essent un predador, és susceptible d’acumular nivells importants de compostos tòxics que puguin afectar el seu metabolisme. En ous no eclosionats de Menorca recollits en el període 1994-2007 s’han detectat nivells importants de compostos organoclorats.

Interaccions amb altres espècies. L’espècie no té predadors a les Balears, però és objecte de cleptoparasitisme (molèsties per robar-lis el menjar) per part de gavines. Aquestes molèsties poden esser determinants per impedir la nidificació a alguns trams de costa que en principi semblarien favorables.

Problemes fora de les Illes. La major part dels joves es dispersen durant mesos o fins i tot anys a altres àrees més o manco llunyanes (SW d’Europa, Àfrica) , on poden patir els mateixos factors que les afecten aquí, o d’altres.

<-- Explora els continguts del menú per a saber més sobre la conservació de l'àguila peixatera