Només enfocant el cas de Mallorca, en una illa de poc més d'un milió de turistes que en rep més de 13 de milions a l'estiu, parlar de turisme sostenible és una fal·làcia.
A les portes d'encetar una de les temporades turístiques més brutals pel que fa al nombre de passatgers, amb una manca de recursos hídrics extrema i amb un descontrol absolut del nombre de places d'allotjament que posam al mercat – via places hoteleres regulars, més places hoteleres legalitzades, més noves places derivades dels projectes de «modernització» emparats per la Llei Delgado que han volat a presentar-se abans d'aprovar-se el decret-llei que tanmateix en segueix permetent la possibilitat, més el descontrol absolut de l'oferta d'habitatge de lloguer turístic vacacional – el debat sobre la NO-ecotaxa s'ha desmadrat.
Hem vist posicionaments tan radicals com il·legítims del sector hoteler reclamant que no s'apliqui o que la durà als tribunals, «escenes» de polítics com el Sr. Rajoy que a la FITUR s'hi declara en contra, propostes de destinar-ho a residències per gent gran, debats sobre el dèficit de finançament autonòmic, propostes de consultes públiques per decidir els projectes a finançar dins un ventall de possibilitats que el text presentat al parlament per a la seva tramitació parlamentària manté com en el primer esborrany presentat. En definitva, una pèrdua total i absoluta del nord d'aquesta qüestió.
Un impost destinat a la millor ambiental com a qüestió estratègica per a la nostra economia i societat.
Per això des del GOB instam a que el Govern rectifiqui i plantegi, encara que sembli tard, una vertadera ecotaxa, una taxa finalista i ecològica.
Tal i com està plantejat iniciar el debat parlamentari sobre el projecte de llei, l'impost proposat dista molt de la concepció ecologista i d'una bona part de la societat del que hauria d'haver estat una vertadera “ecotaxa”, que s’hauria de dedicar fonamentalment a finançar la recuperació i conservació del patrimoni i a compensar els impactes del turisme i l’activitat urbanística associada. Una taxa per a la recuperació del nostre patrimoni natural i cultural, que posi en valor la nostra riquesa com a territori.
La inversió en el nostre patrimoni natural és, consideram, la millor inversió turística possible. I així ho haurien de veure tots els sectors implicats, començant per els més crítics, el sector hoteler.
Des de l’inici del debat sobre l'impost turístic, el GOB ha insistit en que s’ha de destinar a actuacions de millora mediambiental, una qüestió estratègica per la nostra economia i societat però que ha patit i pateix un dèficit crònic i greu d’inversió. Per al GOB el nou impost hauria s’hauria d’adreçar fonamentalment a la conservació del paisatge i del patrimoni natural i cultural, a la recuperació d'espais afectats per urbanitzacions avortades, i a la deconstrucció i recuperació ambiental de zones turístiques obsoletes, eliminant places d’allotjament i minvant així el consum de recursos naturals a nivell local i balear.
Per posar algun exemple concret, projectes com la rehabilitació de les pedreres de Palma, la recuperació ambiental de Maristany o el desenvolupament de projectes de conservació als espais naturals protegits sí que representarien bons exemples de millores ambientals necessàries.
