Les xifres que aquests dies s’han publicat sobre dades de creixement urbanístic i turístic, consum energètic, producció de residus, etc. del 2000 a Mallorca, posen de manifest la delicada situació ambiental i urbanística de la nostra illa.
Tots els indicadors ambientals deixen clara una conclusió: Mallorca avança cap a un col·lapse ambiental i urbanístic, seguint el procés de degradació accelerada iniciat l’any 1994. Es necessari prendre mesures fortes i amb urgència per a frenar aquesta tendència.
A continuació s’exposen, de forma resumida, aquestes dades referides a l’any 2000.
1) INCREMENT ESPECTACULAR DE LA CONSTRUCCIO
Sobre la dècada dels 70 se concentraven els anys de major expansió edificatòria. Aleshores s’edificaven 11.000 habitatges cada any. A l’any 2000 la situació és pitjor: s’han visat 11.620 vivendes, el que equival a més de 40.000 noves places residencials, una xifra semblant al 1999 però un 7 % més que el 1998.
D’altra banda a tot això se li ha d’afegir que el sector de la construcció ha crescut un 9 % en relació al 1999.
| Any | Nous habitatges | Nombre places |
| 1998 | 10.936 | 38.276 |
| 1999 | 11.708 | 40.978 |
| 2000 | 11.620 | 40.670 |
La intensitat de la construcció d’habitatges supera la mitjana dels anys 70, quan se va produir un espectacular creixement de l’edificació residencial. A continuació s’aporten dades comparatives:
| Anys | Mitjana anual |
| 1970 - 80 | 11.000 |
| 1981 – 91 | 8.500 |
| 1992 – 99 | 7.200 |
| 2000 | 11.620 |
D’aquest creixement tan elevat, el municipi de Palma és el qui experimenta l’increment més espectacular . De fet el 34 % des tots els habitatges visats a Mallorca corresponen al municipi de Palma. El 1999 representava un 30 % i el 98 un 23 %.
En total Palma ha visat quasi
4.000 projectes de nous habitatges, el que representa de l’ordre de 14.000 noves places residencials, un 10 % més que l’any anterior.
Un municipi que representa, quant al seu territori, un 5’5 % de la superfície de Mallorca, concentra en canvi el 34 % del totals d’habitatges visats l’any 2000.
| Any | Nous Habitatges |
| 1998 | 2.612 |
| 1999 | 3.615 |
| 2000 | 3.957 |
A Palma, el segueixen els altres municipis de la Badia, concretament Calvià, Llucmajor, Marratxí i Andratx.
A Calvià se visaren 1.000 projectes de cases, el que suposa un lleuger increment en relació a l’any anterior, mentre que a Llucmajor foren 906, algunes manco que l’any 99.
Marratxí redueix a quasi la meitat els projectes visats, passant de 858 a 480. Després venen pobles com Marratxí, Alcúdia, Capdepera, Andratx i Manacor.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
La pressió urbanística sobre el sòl rústic no atura de créixer. L’any 2000 la Comissió Insular d’Urbanisme va informar favorablement 800 projectes d’habitatges unifamiliars dins del sòl rústic, el que significa un increment d’un 19 % en relació al 1999. L’any 2000 ha estat un dels anys amb més creixement d’edificacions dins del sòl rústic.
A continuació se reprodueix una taula amb el número d’habitatges dins sòl rústic autoritzats per la Comissió Insular d’Urbanisme.
| Any | Autoritzacions |
| 1995 | 207 |
| 1996 | 815 |
| 1997 | 663 |
| 1998 | 340 |
| 1999 | 671 |
| 2000 | 800 |
L’any 2000 va començar amb un planejament urbanístic vigent amb capacitat per a allotjar 3.540.000 habitants, després de les modificacions de lleis i planejaments esdevingudes al llarg de 1998 i 1999 (DOT, Suspensió d’urbanitzacions, llei 9/99, etc.).
Doncs bé, al llarg del 2000 s’ha produït dues actuacions que han significat una petita reducció de la capacitat de població de Mallorca:
En total han reduït en 160.000 habitants la capacitat de població del planejaments urbanístics de Mallorca, amb la qual cosa en aquests moments i d’acord amb els Plans i Normes vigent, se podria arribar a construir per a un població de 3.380.000 habitants.
2) EL TURISME
El nombre de places turístiques legals enregistrades a les Balears s’eleven actualment a 410.070. L’any 2000 hi ha hagut un increment de 5.018 noves places turístiques.
Igualment al llarg del 2000 s’han autoritzat 22 nous establiments turístics (hotels, apartaments, apart-hotel, hotels rurals,..) passant de 2.664 establiments l’any 99 a 2.686 l’any 2000.
| Any | Noves places turístiques | Total places turístiques |
| 1998 | 4.800 | 398.752 |
| 1999 | 6.300 | 405.052 |
| 2000 | 5.018 | 410.070 |
A aquestes places turístiques legals hi hem d’afegir prop de 100.000 places Il·legals o com a mínim no controlades per l’administració turística .
Les xifres de passatgers que han passat per l’aeroport de Palma, la principal entrada de turistes a l’illa, ha experimentat un creixement, encara que moderat en relació als anys anteriors. Any rera any Son Sant Joan assoleix un nou record de passatgers. L’any 2000, a pesar del creixement moderat de passatgers, també hem obtengut un nou record
| Any | Passatgers (en milions) |
| 1991 | 11,7 |
| 1992 | 11,8 |
| 1993 | 12,4 |
| 1994 | 14 |
| 1995 | 14,7 |
| 1996 | 15,3 |
| 1997 | 16,5 |
| 1998 | 18 |
| 1999 | 19,2 |
| 2000 | 19,5 |
No només en el nombre de passatgers s’han produït records. Pel que fa al nombre de vols, l’any 2000 se n’han enregistrat un total de 176.848, un 6 % més que l’any 1999, el que suposa un nou record per Son San Joan.
El 12 d’Agost fou el dia que se va enregistrar un major nombre de passatgers al llarg del 2000, ja que un total de 136.341 persones passaren per l’aeroport.
3) LES CONSEQUENCIES
Aquest creixement tan espectacular en la construcció turística i residencial, i en menor grau en el creixement de passatgers, comporta costos ambientals altíssims, i una pressió exagerada sobre els recursos naturals. Les dades sobre consum d’energia, aigua, o de producció de residus són uns bon indicadors.
3.1.) Energia elèctrica: increment del consum i de la potència elèctrica
El consum elèctric de les Balears ha crescut al llarg del 2000 de l’ordre del 5,8 %, una xifra inferior al del 99.
Per illes, Mallorca ha augmentat en un 5,6 % el consum elèctric, mentre que Menorca ho ha fet en un 5’2,mentre que Eivissa i Formentera, aquest percentatge d’increment s’eleva al 7,2 % .
Paral·lelament s’ha produït un increment de la potència elèctric, passant de 1.144 MW, a 1.237 MW. La previsió és que al llarg del 2001 s’arribi als 1.327, com a conseqüència de la instal·lació de nous grups a Son Reus.
3.2.) Residus: record de residus i increment de la producció
La producció de residus sòlids urbans ha seguit augmentant de forma notable. Les xifres de l’any 2000 evidencien un increment del 5% respecte de l’any 1999, passant de 385.204 tones a 403.407. De fet les illes balears produeixen el doble de fems per habitant i dia que la mitjana espanyola, en concret 2.2 kg/dia.
Quant als residus de la construcció i demolició, als darrers anys s’han produït de l’ordre de 800.000 tones.
3.3.) Aigua: un 30 % de l’aigua potable prové de plantes dessaladores
El consum d’aigua per usos urbans ha crescut de l’ordre d’un 5 % al 2000, en relació a l’any anterior. Això suposa un total de 90 Hm3 el que equival a un 34 % del total disponible de Mallorca. La resta se dedica a l’agricultura (64 %) i en menor grau a la indústria i a l’oci.
La meitat de l’aigua consumida a Palma prové de plantes dessaladores (Badia de Palma i Son Tugores), mentre que al conjunt de Mallorca és el 30%.
Del total d’aigua depurada que se produeix a Mallorca, tan sols en reutilitza un 20%. La resta se tira a la mar o a torrents sense aprofitar-la.
3.4.) Motorització: record de matriculacions
Des de fa anys les Balears van al capdavant de tot l’estat quant a taxa de motorització. Actualment el parc mòbil d’aquestes illes assoleix 760.000 vehicles matriculats, el que equival a 900 automòbils per cada 1000 habitant. Emperò no només som a dalt a Espanya, sinó que, el parc mòbil de les Balears és el més alt d’Europa i quasi del món, si exceptuam Singapur i Mèxic.
Paral·lelament a tot això al llarg del 2000, 142 persones perderen la vida a les carreters de les Balears. Aquesta elevada xifra, suposa que la taxa de mortalitat és la més alta de tot l’estat espanyol.
4) RESUM I VALORACIONS
Aquests anys la política ambiental del govern o del Consell en matèria urbanística s’ha centrat sobretot en protegir territori, en evitar la construcció de determinades urbanitzacions o complexos turístics que amenaçaven la conservació de determinat espai. El ritme de creixement de l’edificació residencial i turística, en canvi, no s’ha alterat al llarg del 2000, assolint unes fites absolutament insostenibles, afectant al consum de recursos naturals.
Vet aquí el resum de les dades del 2000.
Està clar que les mesures que darrerament s’han adoptat tant per part del Govern com del Consell no ha aconseguit reduir el ritme de creixement urbanístic i turístic. Ni la suspensió de les 80 urbanització que va fer el Consell l’any 98, ni les DOT, ni les llei de mesures d’emergència en matèria d’urbanisme, ni la modificació d eles LEN, ni la moratòria del CIM,... no han servit per aturar el fort ritme de la construcció.
5.- PROPOSTES
Es per això que cal dur a terme un munt d’actuacions per invertir aquesta situació, ja sigui reformes de llei, modificacions de plans, elaboracions de Normes Territorials, etc. amb els objectius de:
En concret és urgent que les distintes administracions abordin les següents actuacions:
Govern de les Illes Balears
Consell de Mallorca
Ajuntaments: