Manacor, amb una població de dret de més de 31.000 habitants i quasi 80.000 places residencials i turístiques construïdes, té una assignatura pendent de grans transcendència: l’urbanisme.

Amb una planejament urbanístic vigent iniciat en èpoques no democràtiques i amb un creixement immobiliari desbocat, aquest municipi necessita actuacions urgents i al mateix temps un esforç de consens per abordar el seu futur amb garanties i a favor d’un desenvolupament sostenible.

La normativa urbanística de Manacor, aprovada a principis dels 80, la realitat és que respon a un tipus d’urbanisme propi dels anys 60, a l’època del primer boom turístic. Se tracta de l’urbanisme impropi del nou mil·leni sobretot quan podem veure l’impacte ocasionat per algunes construccions ja existents.

El terme municipal de Manacor disposa d’una normativa urbanística aprovada el 14 de maig de 1980: les Normes Subsidiàries i Complementàries de planejament. La seva redacció es va iniciar durant el darrer Ajuntament no democràtic i 21 anys després encara se troben vigents

Al llarg d’aquests 21 anys s’han tramitat tres projectes o avanços de plans Generals, amb les corresponents informacions públiques, cap dels quals ha comptat amb l’aprovació definitiva: l’any 1986, l’any 1990 i la darrera vegada l’any 1994.

Ara, el pacte polític que governa Manacor ha tornat impulsar la redacció del Pla General. Han passat ja dos anys i mig d’ençà de la constitució del nou consistori i la realitat és que no se coneix res, no hi ha hagut cap informació pública i se comença a dubtar que s’acabi aprovant definitivament el nou Pla.

Manacor , la segona ciutat de Mallorca i el tercer municipi quant a places residencials construïdes no pot estar més temps sense disposar d’un Pla General adaptat a la realitat actual, als reptes de futur i a la nombrosa normativa aprovada pel Consell i pel Govern al llarg de tots aquests anys.

Quan l’any 1980 la Comissió Provincial d’Urbanisme aprovà les NN.SS., aquestes ja eren considerades com a especialment desenvolupistes. Gairebé tot el litoral era considerat com a apte per urbanitzar.

Actualment aquestes normes permeten un creixement absolutament desmesurat especialment al litoral, tant pel que fa a habitatges unifamiliars, i plurifamiliars com apartaments, complexos hotelers, etc. El sòl rústic, a Manacor especialment extens, no té la protecció que se mereix.

Actualment les NN.SS. de Manacor permeten incrementar la capacitat de població fins arribar als 180.000 habitants.

Al llarg d’aquests 21 anys tant el Parlament, com el Govern i el Consell de Mallorca han anant aprovant nombroses lleis, decrets, plans, normes cautelars, etc.. que han acabat afectant al terme municipal de Manacor. Moltes d’aquestes normes no han tengut la necessària plasmació a les NN.SS.

Entre aquestes cal destacar:

LLEIS

• La Llei d’Espais Naturals (1991)
• Llei del Sòl Rústic (1997)
• Llei d’edificis i instal·lacions fora d’ordenació (1998)
• Llei de Disciplina urbanística (1990)
• Llei de les Directrius d’Ordenació del Territori (DOT) (1999)
• Llei de mesures d’emergència en matèria d’Urbanisme (1999)
• Llei General Turística (1999)

DECRETS

• El Decret de delimitació d’alzinars (2001)
• Decret de regulació de capacitats de població en els instruments de planejament general i sectorial (1996)
• Decret d’aprovació del POOT (1995)

ALTRES

• NN.SS. de planejament que afecten a 77 urbanitzables de Mallorca
• Norma Territorial Cautelar, de 25 d’octubre de 2000
• Norma Territorial Cautelar de 22 de gener de 2002

És clar que l’actual normativa vigent no permet contribuir a resoldre els problemes de Manacor

Vint-i-un any després de l’aprovació de les NN.SS., la realitat territorial, econòmica i ambiental ha canviant notablement sense que hi hagi hagut la resposta adequada del planejament.

A aquests darrers anys s’estan produint processos d’edificació massiva, de tipus turístic i residencial, a llocs com: Cala Murada, Cala Magrana, Cala Mendia, Cala Anguila, Es Domingos, Portocristo Novo....

Al Port, la situació no és gaire millor, i el creixement que experimenta és del tot preocupant.

El més preocupant és que la situació, lluny d’aturar-se, sembla que seguirà fins i tot a un ritme més fort, a la vista de les autoritzacions que s’han iniciat o són a punt d’iniciar-se a llocs com Cala Murada, Cala Magrana, Es Domingos Gran, Cala Mendia, Cala Anguila i Cala Romàntica. El paisatge de grues és habitual a zones de costa i fins i tot damunt penya-segats.

Milers de places turístiques i residencials s’han anat edificant als darrers anys, amb la consegüent degradació paisatgística, ambiental, social, d’infrastructures, serveis i de qualitat de vida.

El segon municipi més extens de Mallorca (després de Llucmajor) pateix les conseqüències d’un creixement desmesurat també dins del sòl rústic.

L’existència d’una normativa permissiva i poc proteccionista per una banda, i per altra la manca de disciplina urbanística està provocant l’ocupació indiscriminada del sòl rústic per part de tot tipus d’edificis i d’usos:

• edificis i usos residencials: cases, casetes, xalets...són habituals a gran part del terme municipal, convertint àrees rurals en autèntiques zones urbanes.

• Indústries: esteses per una part del terme municipal, s’han anant situant edificis i activitats industrials, serveis, comerços, etc..

• Usos diversos: abocament d’escombros, de residus industrials, residus domèstics, aeròdroms, etc..

• La il·legalitat és massa habitual dins del sòl rústic: dissortadament la manca d’autorització o llicència és la norma en tot el que fa referència al sòl rústic.

Pel que fa als espais naturals, a Manacor hi ha diverses àrees que no gaudeixen de la protecció prevista a la Llei d’Espais Naturals, en no esser incloses dins el llistats d’ANEI o d’ARIP. Entre aquests cal destacar:

• Serra de Llodrà, Muntanya de sa Vall i sa Muntanya Grossa,
• Puig de Son Sureda i ses Cases Noves
• Front litoral entre Cala Morlanda i es Port

Ja fa estona que el litoral, les cales i les platges de Manacor estan saturades, absolutament saturades. De fet el Pla d’Ordenació de l’Oferta Turística ja ho reflectia, a causa d’un creixent procés d’edificació i creació de places turístiques i residencials.

No s’entendria gaire seguir edificant més, al cap i a la fi posant més gent a les ja saturades cales i platges. De fet gran part d’aquesta zones ja està per davall de la ratio de m² d’arena per usuari que marca el POOT. No convendria empitjorar més en aquest aspecte.

La degradació paisatgística que pateix els darrers anys el litoral, fins i tot la seva primera línia acabarà fent malbé el primer recurs turístic de Mancor: el seu paisatge.

Manacor avança cap a la degradació turística de forma accelerada. La construcció accelerada d’edificacions turístiques i residencials serà la confirmació més absoluta. Per això, creim que els darrers reductes de litoral poc alterats que conserva el municipi haurien de ser objecte de protecció estricta, maldament siguin sol urbà.

La primera línia del litoral del sòl urbà de Manacor que encara no s’ha edificat s’ha de preservar estrictament.

Als darrers anys s’han encès totes les alarmes pel que fa a la disponibilitats de recursos. Seguir amb l’actual model de creixement ens durà a una situació insostenible. Vet aquí uns breus comentaris a la seva situació:

• Aigua: Els espectaculars increments de consum que cada any se produeixen com a conseqüència del creixement de la construcció i del nombre de turistes, juntament amb la forta sequera exigeixen estabilitzar el desenvolupament turístic i residencial.

• Energia: A pesar de l’augment de la potencia elèctrica d’Es Murterar i a Son Reus, sembla que no està del tot garantit el subministrament energètic, a causa especialment del creixement turístic

• Residus: Les previsions del Govern contemplades en el Pla de Residus poden quedar absolutament desfasades si seguin creixent com ho feim fins ara.

• Infrastructures: Tant pel que fa a carreteres, depuradores, platges, etc., la saturació pot esser absoluta si no se prenen mesures ràpides i contundents

La situació urbanística de Manacor és nefasta. Alguns dels fets que ho confirmen són:

• Un creixement desmesurat, especialment al litoral
• Una indisciplina urbanística exagerada
• Una manca d’impuls del Pla General
• Una manca absoluta de transparència

Manacor ha de menester amb urgència un Pla General, però no un de qualsevol. Se tracta en definitiva d’aconseguir un instrument de planejament que aposti per un desenvolupament sostenible i que freni radicalment el creixement immobiliari

Igualment és urgent adoptar mesures suspensives a fi d’evitar que l’actual creixement i la normativa urbanística actual, absolutament permissiva, acabi hipotecant el futur d’aquest municipi i concretament el contingut del futur Pla General d’Ordenació Urbana.

La normativa vigent, en aquest cas la Llei del Sòl i el Reglament de Planejament contemplen la possibilitat de suspendre l’atorgament de llicències a fi d’estudiar o dur a terme la redacció o reforma d’unes Normes subsidiàries o d’un Pla General.

Concretament l’article 27 de la Llei del Sòl i Ordenació Urbana, així com l’article 117 del Reglament de Planejament, faculten els ajuntaments per a procedir a la suspensió de llicències per un període màxim d’un any, prorrogable a un any més, és a dir dos anys.

Se tracta de mesures previstes a la normativa urbanística vigent que permeten que els Consistoris, a fi d’evitar hipoteques a l’hora de redactar el PGOU o les seves NNSS, suspenguin llicències.

Així les coses, l’Ajuntament de Manacor, en aplicació d’aquests articles de la normativa urbanística vigent hauria de procedir a la suspensió de l’atorgament de llicències municipals per a noves edificacions a tot el litoral, concretament a la zona POOT, que va des de Cala Murada fins a S’Illot, a fi de procedir en posterioritat a la redacció i aprovació del Pla General d’Ordenació Urbana.

Se tracta en definitiva d’impedir que la presentació i execució de llicències provoqui la degradació de tot el litoral i concretament de la zona POOT, del terme municipal de Manacor.

Per tot això, el GOB sol·licita que l’Ajuntament que vostè presideix tengui a bé estudiar aquesta proposta i en els seus mèrits s’acordi la suspensió de llicències, d’acord amb la normativa vigent, al litoral d’aquest municipi i en concret a tota la tota la zona afectada pel Pla d’Ordenació de l’Oferta Turística (POOT) a fi de procedir a la redacció i aprovació revisió del Pla General d’Ordenació Urbana sense les hipoteques que la situació actual ens condueix.