Per tercer any consecutiu, el GOB divulga una sèrie de dades urbanístiques i ambientals de Mallorca, referides enguany a l’any 2001, a fi de tenir una visió de la realitat més completa i exacte i, alhora, per reflexionar sobre les mesures a prendre.

Les xifres que aquests mesos s’han conegut sobre dades de creixement de la construcció, del turisme, del consum energètic, producció de residus, etc. del 2001 a Mallorca, posen de manifest que a pesar d’una estabilització del ritme, el creixement segueix essent alarmant.

Les dades que a continuació s’exposen deixen ben clar que Mallorca està sobrepassant el límit lògic i avança cap a una situació de col·lapse, a pesar que el ritme de creixement de l’activitat turística i de la construcció no ha crescut com als darrers tres anys. En canvi el consum de serveis i recursos naturals ha experimentat un increment desbocat com a conseqüència de l’acumulació del creixement residencial dels darrers tres anys. En tot cas és necessari prendre mesures molt més fortes i sobretot amb urgència per canviar aquesta situació.

A continuació se transcriuen de forma resumida aquestes dades referides a l’any 2001.

1. LA CONSTRUCCIÓ SEGUEIX CREIXENT A UN RITME MOLT FORT

• Una mitjana d’habitatges superior a la de la dècada dels 90
• Mallorca creix a un ritme semblant al del 98, però inferior al del 2000
• Els edificis plurifamiliars concentren més del 75% del total d’habitatges visats
• Reducció d’autoritzacions dins sòl rústic

• Estabilització del nombre de turistes
• Petita reducció de places turístiques
• El nombre de passatgers se redueix l’1 %
• Disminució notable a partir de l’11 de setembre

Informe: dades urbanístiques i ambientals de 2001

Les dades oferides pel Col·legi d’Arquitectes posen de manifest que el nombre de projectes d’habitatges visats al llarg del 2001 és molt superior a la mitjana de la dècada dels 90 i s’acosten molt als dels anys de més gran creixement en la història de Mallorca, és a dir a la dècada dels 70. Vet aquí una taula comparativa dels projectes visats.

L’any 2001, a pesar de les moratòries urbanístiques que el Consell va aprovar el 2000 i el 2001, la construcció segueix creixent a un ritme alarmant. El nombre de projectes d’habitatges visats el Col·legi d’Arquitectes per a l’illa de Mallorca és de 10.416, una xifra semblant a la de l’any 1998, un any de gran creixement, el que equival a 36.356 noves places residencials. Tot i això hi ha una baixada d’un 12,19 % en relació a l’any anterior.

• Els edificis plurifamiliars concentren més del 75% del total d’habitatges visats

La distribució del tipus d’habitatges visats al llarg del 2001 no canvia substancialment en relació a l’any anterior o en tot cas s’incrementa una mica el percentatge d’edificis plurifamiliars, en detriment dels unifamiliars o els adossats. En aquest sentit, la suspensió de llicències per plurifamiliars acordada ple CIM al passat juliol ha tengut poca transcendència davant l’allau de peticions i autoritzacions que hi va haver a darrera hora.

• Reducció d’autoritzacions dins sòl rústic

La pressió urbanística sobre el sòl rústic segueix essent alta, però inferior a la de l’any 2000. Al llarg del 2001 la Comissió Insular d’Urbanisme va informar favorablement 549 projectes d’habitatges unifamiliars dins del sòl rústic.

A continuació se reprodueix una taula amb el nombre d’habitatges dins sòl rústic autoritzats per la Comissió Insular d’Urbanisme als darrers 7 anys.

• Estabilització del nombre de turistes

El 2001 va suposar una estabilització del nombre de turistes que ens arriben, després de 6 anys de creixement constant. Concretament s’ha produït una reducció d’un 1, 4 % en relació a l’any anterior, encara que el resultat és notablement superior al del 1999, any qualificat com a extraordinari pel sector turístic de les Illes.

• Petita reducció de places turístiques

Al final del 2001 el nombre de places turístiques legals enregistrades a les Balears s’elevava a 408.568. Al llarg del 2001 hi ha hagut un lleuger descens de places turístiques en relació a la situació anterior, concretament de 1.502 places menys.

Igualment al llarg del 2001 s’han donat de baixa un total de 28 establiments (hotels, apartaments, apart-hotel, hotels rurals,..) passant de 2.686 l’any 2000, a 2.658.

A aquestes places turístiques legals hi hem d’afegir prop de 100.000 places Il·legals o com a mínim no controlades per l’administració turística .

• El nombre de passatgers se redueix un 1 %

Les xifres de passatgers que han passat per l’aeroport de Palma, la principal entrada de turistes a l’illa, ha experimentat una reducció d’un 1,06 % , és a dir de 205.202 passatgers, en relació al 2000. En definitiva ens situam en una situació molt semblant a la del 1999.

Quant a nacionalitats, s’ha produït una reducció d’un 6,6 % de passatgers alemanys, mentre que els britànics han augmentat en un 7,1 %. Els espanyols pràcticament s’han mantingut, amb una lleugera baixada del 0,5%.

• Disminució notable a partir de l’11 de setembre

Entre les dades més rellevants pel que fa a l’arribada de passatgers, destaca la seva reducció a partir de l’11 de setembre. Entre aquesta data i el final del 2001 la reducció de passatgers ha estat d’un 6 %, concretament de 345.945, en relació al mateix període de l’any anterior.

La forta activitat del sector de la construcció i el manteniment de l’activitat turística ha comportat costos ambientals altíssims, i una pressió exagerada sobre els recursos naturals. Les dades sobre consum d’energia, aigua, o de producció de residus en són uns bons indicadors.

• Energia elèctrica

El consum elèctric de les Balears ha crescut al llarg del 2001 de l’ordre del 8,3 %, una xifra molt superior a la del creixement de 2000, que just va ser d’un 5’6 %. El consum total ha estat de 4.621 GWh.

Per illes, Mallorca ha augmentat en un 8,4 % el consum elèctric, mentre que Menorca ho ha fet en un 7’2, i a les Pitiüses aquest percentatge d’increment s’eleva al 8,2% .en relació a l’exercici anterior.

• Increment de la potència instal·lada

Paral·lelament s’ha produït un increment de la potència elèctrica en relació a la situació de l’anterior. Concretament s’ha produït un augment del 13 % al sistema Mallorca-Menorca i un 24 % en el sistema elèctric d’Eivissa i Formentera.

• També augmenta el nombre de clients

A 31 de desembre del 2001 el nombre total de clients de GESA-Endesa era de 569.228, el que suposa 14.730 clients més que a finals del 2000, és a dir un augment del 2,66 %.

Aquest increment ha estat més notable a Eivissa i Formentera, on s’ha arribat als 70.420 clients, un 3,24 % més que el 2000. Mallorca i Menorca varen tenir creixements més moderats, a l’entorn del 2,6 %

• Residus: rècord de residus i increment de la producció

La producció de residus sòlids urbans ha seguit augmentant de forma notable. Les xifres de l’any 2001 evidencien un rècord en la producció de residus, amb un increment d’un 17,18 % en relació a l’any 2000, a causa especialment de la incorporació de Calvià i Andratx en el sistema de Mallorca. En total, a Son Reus han entrat 472.747 Tm, mentre que l’any 2000 foren 403.407 i l’any 1999, 385.204 tones.

Del total de residus que arriben a Son Reus, un 70,6 % s’incineren, el que significa 5 punts més que l’any passat que només s’arribava al 65 %. Del total de residus que entren a la incineradora, un 31% resten en forma de cendres i escòries, és a dir un total de 102.000 Tm.

Quant als residus de la construcció i demolició, als darrers anys s’han produït de l’ordre de 800.000 tones de runa.

Des de fa anys les Balears van al capdavant de tot l’estat quant a taxa de motorització. Actualment el parc mòbil d’aquestes illes assoleix els 776.946 vehicles, el que equival a 884 automòbils per cada 1000 habitant. A Espanya el nombre de vehicles a motors per cada 1000 habitants és de 574. Emperò no només som a dalt a Espanya, sinó que el parc mòbil de les Balears és el més alt d’Europa i quasi del món, només per davall Singapur i Mèxic.

Paral·lelament a tot això, al llarg del 2001, 149 persones perderen la vida a les carreters de les Balears, la qual cosa suposa un increment del 4’7% en relació al 2000. La taxa de mortalitat és la més alta de tot l’estat espanyol.

• La Població de les Illes Balears es dispara

Aquests darrers anys la població de les illes Balears està creixent a un ritme d’un 4 % anual. Just al darrer any, l’increment ha estat de 32.000 persones, passant dels 845.630 als 878.627 habitants. Als darrers cinc anys l’increment ha estat de 120.000 persones. La causa d’aquest augment prové especialment de l’arribada massiva d’immigrants a fi de satisfer la demanda de mà d’obra davant la frenètica activitat econòmica d’aquests anys, sobretot de la construcció.

L’evolució de la població de les Illes Balears és la següent:

Per illes

Als darrers anys la política territorial i urbanística del Govern i del Consell s’ha centrat, com els anys anteriors, en protegir territori, però el 2000 i el 2001 ha afectat al sòl urbà, a través de mesures que per frenar la construcció dins aquest tipus de sòl, ja sigui suspenent la construcció d’edificis plurifamiliars, ja sigui incrementant les exigències (quant a serveis) per a poder edificar. D’altra banda el ritme de creixement de l’edificació residencial no s’ha alterat de forma substancial en relació al 2000.

Vet aquí el resum de les dades del 2001.

• L’any 2001 supera la mitjana dels anys 90 quant a construcció de nous habitatges, tot i reduir-se una mica en relació als anys 1999 i 2000.

• Palma segueix liderant, i de forma espectacular, les xifres de construcció, seguit dels municipis del seu entorn (Calvià, Llucmajor, Marratxí i Andratx).

• L’edificació dins el sòl rústic experimenta un certa reducció en relació als dos anys anteriors

• El turisme deixa de créixer de forma descontrolada i comença la seva estabilització tant pel que fa a turistes com a places hoteleres.

• Igualment, l’aeroport de Palma s’estabilitza quant al nombre de passatgers a causa de l’efecte del 11-S.

• Com a conseqüència de tot això, el consum de recursos naturals, la producció de residus, la taxa de motorització,... no aturen de créixer i de batre rècords:

• El consum energètic augmenta un 8’3%
• La producció de residus ha crescut en un 17 %
• La taxa de motorització és la més alta d’Europa: 884 vehicles per cada 1000 habitants.
• La població se dispara i actualment se situa en 877.627 habitants.

Està clar que les mesures que darrerament s’han adoptat tant per part del Govern com del Consell no ha aconseguit frenar d’una forma significativa el creixement de la construcció.

És per això que cal dur a terme un conjunt d’actuacions per invertir aquesta situació, ja siguin reformes de llei, modificacions de plans, elaboracions de Normes Territorials, etc. amb els objectius de:

• Regular el ritme de creixement, establint quotes anuals per llicències i municipis.
• Reduir la capacitat de població del planejament urbanístic.
• Impedir la creació de més places turístiques.
• Incrementar la protecció del sòl rústic.
• Afectar i congelar aquell sòl urbanitzable que no estigui executat.
• Modificar la gestió dels recursos naturals.

En concret és urgent que les distintes administracions abordin les següents actuacions:

• Iniciatives legislatives:
• Elaboració de la Llei de "Cupos"
• Reforma de les Directrius d’Ordenació del Territori
• Elaboració d’una llei del Sòl de les Illes Balears
• Modificació de la Llei General Turística

• Reforma de Plans

• Pla de Carreteres
• Pla Hidrològic
• Pla Energètic
• Pla de Residus

• Aprovació d’una Norma Territorial Cautelar de moratòria del habitatges unifamiliars dins el sòl rústic.
• Aprovació d’una Norma Territorial Cautelar de moratòria del sòl urbanitzable no executat.
• Aprovació del Pla Territorial de Mallorca.

• Aprovació d’ordenances municipals sobre quotes anuals de llicències d’obra.
• Modificació de Plans Generals i Normes Subsidiàries.