A unes illes d’uns 800.000 habitants de dret i amb una superfície de 5.000 km quadrats, l’impacte de l’activitat turística, tant pel que fa al desenvolupament immobiliari com al exagerat consum de recursos natural, saturació d’equipaments i infrastructures, està assolint fites absolutament insostenibles . La realitat és que les conseqüències de tot això no només afecten a la conservació d'aquests recursos naturals (aigua, energia, territori, espais naturals…) sinó que incideix negativament sobre la qualitat de vida dels habitants d’aquestes illes i fins i tot sobre el producte turístic. De fet, el paisatge, principal motiu d´èxit turístic de Balears, ha patit agressions irrecuperables que han minvat la qualitat de la destinació.

Davant aquesta realitat, la pretensió del Govern de les Illes Balears de crear un impost turístic, un tribut que gravaria l’allotjament turístic, resulta una iniciativa interessant, però alhora i davant l’enfocament actual no constitueix una eina de fiscalitat ambiental.

Aquest impost (que no una taxa) servirà –segon el projecte del Govern- per fornir un fons amb l’objectiu de rehabilitar zones turístiques, preservar espais naturals i per millora el patrimoni cultural. És un instrument que permeti implicar el turisme, i concretament el turista, en la recuperació i la conservació del patrimoni natural i cultural. Una espècie de contribució dels turistes per l’ús d’uns recursos que normalment no figuren en la comptabilitat de les empreses, però que, al cap i a la fi, són els que fan possible en bona part el fenomen turístic.

Quan l’estiu passat es va començar a parlar de l’Ecotaxa i de la possibilitat reial d’implantar-la, el nou Govern de progrés va voler deixar clar que aquest impost no reduïria l’arribada de turistes. Malament ! La millor iniciativa per a millorar el nostre medi ambient és, sens dubte, des del nostre punt de mira, aquell que avanci cap a l’estabilització del nombre de turistes que ens visiten o el nombre d’estades, o fins i tot que el redueixi una mica.

L’ecotaxa pot ésser útil com a eina econòmica, però de cap manera s’ha de consolidar únicament com a instrument recaptador. Si aquest impost just és un element per a finançar actuacions destinades a suavitzar momentàniament la saturació turística i la sensació d’agobiament, acabarà assolint els objectius contraris als expressats pel Govern.

Així doncs plantejar aquest fons recaptats per a fer, només, variants de carreteres de zones turístiques, finançar el tractament de residus, l’oleoducte, o l’ampliació de la planta dessaladora, la regeneració de platges, etc. seria una estafa.

Es fonamental que aquesta sigui una taxa finalista dirigida clarament a finançar actuacions ambientals, especialment les dirigides a conservar territori, a gestionar correctament els espais naturals, a crear fons de compensació interterritorial a fi de contribuir a la declaració de parcs naturals, a comprar espais naturals, a mantenir vives les explotacions agrícoles i ramaderes, etc..

En aquest sentit és imprescindible que existeixi un òrgan de control sobre el destí del Fons de l’ecotaxa , format per representants de tota la societat civil, Ajuntaments, Consells i Govern.

Emperò –insistim- és necessari que l’ecotaxa serveixi per a estabilitzar i reduir el nombre de turistes que en visiten Cal recordar que enguany vendran centenars de milers de turistes més que l’any passat. Aquests darrers anys s’han construït 40.000 noves places residencials i turístiques per any, la situació dels recursos naturals és precària, la saturació és evident i la qualitat de vida dels habitants cada cop pitjor.

Per això és necessari que l’ecotaxa assoleixi una quantia que sigui diferent en l’estiu que en l’hivern, perquè tant greu és l’elevat nombre de turistes com les puntes que tenim en l’estiu. Es urgent reduir les puntes de l’estiu. L’ecotaxa en pot ser una eina: en l’estiu s’ha de pagar més que en l’hivern.

Està clar que el millor lloc per recaptar és mitjançant els transports, ja siguin vaixells i avions, ja sigui a l’aeroport i al port. L’actual proposta de cobrar-se als establiments d’allotjament no és perfecte, ja que a un tant per cent dels turistes (tots aquells que acudeixen a l´oferta il.legal i que cada vegada són més) no se’ls aplicarà l’impost. Es clar que s’ha d’incrementar el control sobre l’oferta il·legal i en aquest aspecte els hotelers s’hi ha d’implicar d’una forma més valenta, a fi d’aflorar aquesta oferta no controlada.

I ja que parlam dels hotelers, no puc estar de manifestar la meva decepció per la seva actitud contrària a aquesta taxa, que demostra una absoluta insolidaritat envers tota la societat i el medi ambient. El GOB ho ha manifestat altres vegades: aquesta actitud insolidària suposa , a més a més, una manca de visió de futur d'un sector econòmic que hauria de ser el més interessat en la conservació del medi ambient per a mantenir un mínims de qualitat turística.

El sector de l'allotjament, el de bars i restaurants, el dels transportistes, el del cotxes de lloguers, el d'agències de Viatges, el de les companyies aèries, etc… han de contribuir, d'una forma significativa, al manteniment dels espais naturals, a les millores ambientals. I aixà, ara per ara, només se pot fer mitjançant un impost com el que se promou.

Al mateix temps cal recordar el fet que el sector turístic està especialment subvencionat per l'Administració pública, tant la local, com l'autonòmica com l'estatal, al cap i a la fi finançat pels ciutadans. Basta esmentar plans i projectes com el d'Embelliment de les zones turístiques, la construcció i regeneració de platges, inversions estatals en la construcció de passejos marítims, promoció turística pública a través de l'IBATUR, etc…Al cap i a la fi projectes pagats per tota la societat i que han beneficiat als sectors turístics.

L’ecotaxa que impulsa el nou Govern constitueix una necessitat, emperò pot ser absolutament insuficient si no se rectifiquen aspectes tals com la destinació del Fons, una quantia diferenciada segons l’època de l’any, el control dels ingressos, i sobretot l’objectiu final d’estabilitzar el nombre de turistes i el creixement de l’oferta.

Per tant, benvinguda l´ecotaxa, però sense una política valenta de desclassificació de sol i l´establiment d´unes quotes màximes de creixement anual, els interessos immobiliaris seguiran comandant les Illes, i la mesura només haurà servit per recaptar més.

No basta tenir més diners per al medi ambient. Necessitam que ens quedi medi ambient on invertir.

Aquí hi ha algunes dades que han servit per il.lustrar una recent campanya de comunicació del GOB:

A Mallorca, el consum d´aigua augmenta un 7% cada any.
Per crear-la mitjançant dessaladores, necessitam cada vegada més energia, i per tant més centrals elèctriques.

El consum energètic s´ incrementa un 10% cada any.
Instal.lant noves centrals elèctriques incrementarem les emisions de CO2 i contribuirem a accelerar el canvi climàtic.

La producció de residus va créixer més d´un 9 % durant 1999.
Només reduint i reciclant podem evitar el caos.

I TOT AIXÒ PERQUÈ només a Mallorca, s´autoritzen cada any 40.000 noves places residencials. Les nostres costes, carreteres i infraestructures estan saturades.

SI SEGUIM ABUSANT DEL NOSTRE PARADÍS... NO ENS ESTAREM CONDEMNANT A VIURE A L´INFERN?