|
|
INDEX
4.- Places turístiques i residencials
5.- Destrucció d'espais naturals
6.- Consum espectacular de pesticides i herbicides
8.- Il·legalitats i camps de golf
10.- Moratòria de Camps de golf
Annexos:
Annex I: Relació de camps de golf construïts
o en construcció
Annex II Camps
de golf en tràmit
Annex llI:
Relació de camps de golf caducats o anul·lats
INFORME . Els camps de golf a Mallorca
A partir de l'any 1985 se desperta a Mallorca una febre per a construir camps de golf. Fins aleshores a la nostra illa hi havia 5 camps de golf (Son Vida, Bendinat, Santa Ponça, Ponent i Costa des Pins). Avui ja n'hi ha 15 i actualment n'hi ha quatre en construcció. D'altra banda prop de mitja dotzena de projectes se troben en tràmit a distintes institucions.
D'aquell any ençà, just a Mallorca s'han tramitat una quarantena de projectes de golf, dels quals més de vint-i-cinc han estat aprovats. La majoria d'aquests projectes han estat caducats en no respondre a cap projecte empresarial seriós, sinó únicament a operacions especulatives i poca cosa més.
Ara sembla que se vol plantejar una nova envestida de camps de golf, i per això, tant l'Associació de camps de Golf de les Balears i la Cambra de Comerç de Mallroca i Eivissa han presentat a l'opinió pública un informe destacant les bondats dels camps de golf, especialment pel que fa a la millora de la qualitat de turisme.
Des del nostre punt de vista, el golf constitueix una excusa per seguir urbanitzant i edificant complexos turístics o residencials normalment fora de les zones turístiques.
A continuació s'exposa de forma breu les característiques d'aquesta activitat i les seves conseqüències territorials, ambientals i paisatgístiques.
Actualment a Mallorca se destinen de l'ordre de 725 hectàrees a camps de golf. En pocs anys aquesta xifra se podria doblar si se duen a terme els projectes que estan aprovats i els que se tramiten.
Per tant 1.500 hectàrees de conradís, pinar, garriga o alzinar podrien canviar d'ús per acabar convertint-se en camps de golf i amb complexos hotelers o residencials.
Al procés de terciarització de la nostra economia s'hi afegí el procés de terciarització del territori, primer el litoral i ara l'interior (segones residències, centres comercials i camps de golf amb hotels).
Una hipertròfia exagerada del sector turístic anirà en detriment de l'agricultura i provocarà la desaparició inexorable del treball al camp i de tota la possibilitat de reconversió del sector.
En tot cas la construcció de camps de golf i de les seves instal·lacions residencials complementàries suposen una transformació i una degradació evident del paisatge rural.
L'increment de la pressió sobre els recursos hídrics constitueix un dels problemes més importants derivats de la construcció i funcionament dels camps de golf, a causa del seu elevat consum d'aigua.
Un camp de golf de dimensions mitjanes (18 forats) utilitza en l'estiu prop de 2.000 tones d'aigua al dia, l'equivalent al consum d'una població de 8.000 habitants.
Certament aquest elevat consum ja ha provocat problemes a zones veinades de camps de golf, en concret a l'entorn del camp de golf de Can Porquer (Pollença) o a S'Horta (Felanitx), prop del camp de golf de Felanitx, com a conseqüència de les fortes extraccions d'aigua dels aqüífers.
Encara que la llei obligui a regar els camps de golf amb aigües depurades això no es fa i en la majoria de casos se rega amb aigua de pous contribuint així a l'esgotament o salinització dels aqüífers. En alguns casos hi ha empreses que incompleixen els autoritzacions i llicències, regant amb aigua de pous quan estan obligats a fer-hi amb aigua depurada.
D'altra banda el rec amb aigües depurades pot provocar la contaminació dels aqüífers, sobretot si tenim en compte que les depuradores de les Balears no treuen una aigua apta per ser reutilitzada.
En tot cas la promoció d'instal·lacions que usen de forma tant notable aquest recurs sembla absolutament desaconsellable a unes illes on l'aigua és un recurs tan escàs on constantment ens trobam amb problemes de proveïment a nuclis urbans.
Segons càlculs fets pel GOB la meitat de l'aigua que utilitzen els camps de golf de Mallorca, és aigua potable de pous. En concret 7 camps de golf utilitzen únicament aigua potable per regar la gespa, mentre 3 mesclen aigua de pous i aigua depurada i els cinc restant usen aigua depurada però també la mesclen un poc amb aigua potable.
Vet aquí la relació d'aquests camps de golf:
Camps de golf que se reguen íntegrament
amb aigua de pous
· Roca Viva (Capdepera): 18 forats
· Can Porquer (Pollença): 9 forats
· Son Térmens (Bunyola): 18 forats
· Son Antelm (Llucmajor) : 18 forats
· Rotana (Manacor) : 9 forats
· Costa des Pins (Son Servera): 9 forats
. Can Guilló (Pollença) 9 forats
Camps de golf que mesclen aigua de pous i depurada
· Pula (Son Servera):
18 forats
· Canyamel: 18 forats
· Vall d'Or (Felanitx): 18 forats
Camps de golf que reguen (quasi íntegrament) amb aigua de depuradora
· Ponent (Calvià):
18 forats
· Santa Ponça I (Calvià): 18 forats
· Santa Ponça II (Calvià): 18 forats
· Bendinat.: (Calvià)18 forats
· Son Vida (Palma): 18 forats
4.- Increment
de places turístiques i residencials
Per al GOB, la construcció de camps d golf no és més que un simple excusa per seguir urbanitzant la nostra illa i per ampliar la ja nombrosa oferta d'allotjament.
El fet és que gairebé tots els camps de golf van lligats a la construcció d'hotels (Can Porquer, Son Vida,..) d'aparthotels (Pula) o d'urbanitzacions (Canyamel, Vall d'Or, Can Porquer…). Segurament cap camp de golf s'ha construït devora una zona turística per aprofitar l'oferta hotelera existent.
La pròpia llei de Camp de Golf estableix que els camps de golf existents tendran dret a tenir un complement consistent en un hotel o un Aparthotel amb capacitat per a 450 places.
Si s'arriba executar tota l'oferta
d'allotjament lligada als camps de golf dels que se tramiten,
estan aprovats o ja existeixen, la xifra de places turístiques
pujaria a un mínim de 15.000.
No sembla lògic incrementar l'oferta d'allotjament quan
tots els estudis, fins i tot de la pròpia administració
reconeixen que a Mallorca hi ha places en excés.
5.- Destrucció d'espais naturals
La major part dels camps de golf que s'han construït o s'han aprovats afecten a zones que gaudeixen d'un notable interès ecològic o paisatgístic. De fet gairebé un 80 % se troben dins àrees incloses dins els Inventaris d'ICONA o INESE d'espais naturals a protegir (Son Muntaner, Son Termes, Biniorella, Bendinat, Son Ferrandell, Can Porquer, Aucanada, Vall d'Or, …). Alguns d'ells estan o estaven dins la Llei d'Espais Naturals.
En tot cas la construcció de molts de camps de golf i de la seva oferta complementària ha comportat impactes ambientals molt negatius:
· destrucció de
pinars (Bendinat, Can Porquer, Vall d'Or, Costa des Pins, Son
Termes, Biniorella)
· arrassament d'alzinars (Can Porquer)
· destrucció de garrigues (Son Antelm, Pula)
· impactes paisatgístics greus (Vall d'Or, Son Termens,
Can Porquer).
Igualment dels projectes que encara no s'han executat o que s'estan tramitant l'impacte ambiental i paisatgístic pot esser molt greu.
6.- Consum
espectacular de pesticides i herbicides
Un camp de golf necessita, per a la seva supervivència, convertir-se en una àrea abiòtica - sense vida - per a la qual cosa la utilització de substàncies químiques tòxiques (pesticides, herbicides, insecticides, fertilitzants…) se converteix en una necessitat. De fet l'Institut d'Ecologia aquàtica de Girona ha equiparat els seus efectes als d'una activitat industrial molt contaminant.
Per a poder mantenir les gespes dels camps de golf, aquests han d'esser tractats amb nombrosos productes químics, per evitar , per una banda que creixen herbes que no interessen i per evitar que determinats insectes o rosegadors facin malbé la gespa…Als greens , pel fet de necessitar més atencions, la quantitat de productes que s'utilitzen són molt nombroses i tòxics, tals com el bromur de metil, així com productes com clortalonil o carbaril,.
No cal dir que aquest excés de productes químics pot acabar afectant la qualitat de les aigües subterrànies.
El resultat de tot això
és que molts d'aquests tractaments acaben convertint un
camp de golf, especialment els greens, amb una zona biològicament
morta a pesar de la imatge que pot semblar tenen els camps de
golf.
Actualment la normativa que regula la construcció de camps de golf i de la seva oferta complementària és diversa i la seva tramitació també canvia en funció del sistema que se trii.
En concret per a la construcció d'un camp de golf i de la seva oferta cal tenir present:
· La Llei de Camps de Golf:
regula la seva tramitació dins sòl rústic
i dóna dret a disposar d'una oferta hotelera annexa als
camps de golf
· La Llei del Sòl: regula la classificació
de sòl urbanitzable i la seva tramitació
· PGOU, NN.SS. Pla Parcial i Projecte d'Urbanització.
Figures per a desenvolupar els camps de golf
· la Llei d'Aigües: regula les concessions d'extracció
d'aigües i els seus abocaments
· el Decret d'Impacte Ambiental: determina com s'han de
fer els estudis d'avaluació d'impacte ambiental
· la Llei d'Espais Naturals: diu on se poden fer i o no
de poden fer els camps de golf i l'oferta complementària
8.- Il·legalitats i camps de golf
Molts dels camps de golf tramitats o aprovats han anat acompanyats de polèmiques i escàndols i ens alguns casos aquests escàndols anaren lligats a situacions irregulars. Vet aquí alguns dels casos:
· Rec amb aigua de pous
de forma irregular (infringint la seva autorització) són
els casos dels camps de golf de Vall d'Or (Felanitx), Pula (Son
Servera..), que motivà diversos expedients per part de
la Junta d'Aigües. A pesar d'això encara segueixen
sense rectificar.
· Obres il·legals ( sense llicència o vulnerant
les condicions de la llicència): són els casos de
Can Porquer (té un expedient), Vall d'Or (té diversos
expedients), Can Guilló (golf construït sense llicència)
· Modificació de la llei d'Espais Naturals per permetre
la construcció de camps de golf, o per legalitzar obres
il·legals de camps de golf: Vall d'Or (Felanitx), Son Muntaner
(Palma), Gaieta Gran (Sa Pobla).
La imparable terciarització del camp mallorquí té en el tema dels camps de golf un dels casos més paradigmàtics.
Des del nostre punt de vista els camps de golf constitueixen una excusa per seguir urbanitzant, per seguir creant oferta turística d'allotjament deslligada de les zones turístiques ja existents.
Entre els problemes d'aquestes instal·lacions cal destacar l'alt consum d'aigua potable, la utilització massiva de perticides i herbicides, l'increment de places hoteleres o residencials, la destrucció d'espais naturals i la transformació negativa del camp mallorquí.
Per tot això el GOB proposa el següent:
· la derogació de la Llei de Camps de Golf
· la no autorització
de nous camps de golf
· la no construcció de nous camps
· prohibir la construcció de l'oferta residencial
a camps de golf existents
· obligar a tots els camps de golf a regar sempre amb aigua
depurada de qualitat
· clausurar aquells que
reguen amb aigua de pous
· estudiar si qualque camp de golf s'hauria de desmantellar
10.- Una moratòria de camps de golf
Una dels compromisos més
divulgats del pacte signat entre les distintes forces polítiques
que governen el Consell i el Govern, va consistir en decretar
una moratòria de camps de golf, mentre s'elabora i s'aprova
un Pla Director Sectorial de camps de golf. Exactament així
ho reflectia el document del pacte:
"Elaboració i aprovació d'un Pla Director de
Camps de Golf per tal d'afavorir la desestacionalització.
Aquesta oferta complementària es farà exclusivament
a les zones turístiques consolidades, prèvia a la
seva incorporació a la planificació municipal. Mentrestant
es declararà una moratòria en aquesta matèria.
Cap camp de golf es regarà amb aigua no procedent de depuració
i s'afavorirà l'ambientalització de les instal·lacions"
Han passat quinze mesos d'ençà que se va firmar el pacte. Des del nostre punt de vista hi ha hagut temps més que a bastament per a haver aprovat una moratòria.
En aquests moments que diversos
projectes podria presentar-se de forma imminent , caldria adoptar
un acord a fi d'establir una moratòria en la construcció
de nous golf. Recordem que el Parlament va aprovar per a Eivissa
una moratòria en aquesta mateixa línia.
Es per això que el GOB recorda el Govern de les Illes
Balears aquest compromís i insta a adoptar amb urgència
un acord a fi de declarar la necessària moratòria
de camps de golf.
Relació de Camps de Golf
Construïts
Son Vida (Palma)
Costa des Pins (Son Servera)
Can Porquer (Pollença)
Vall d'Or (Felanitx)
Canyamel (Capdepera)
Roca Viva (Capdepera)
Rotana (Manacor)
Son Antelm (Llucmajor)
Pula (Son Servera)
Bendinat (Calvià)
Santa Ponça I (Calvià)
Ponent (Calvià)
Santa Ponça II (Calvià)
Son Termens (Bunyola)
Can Guilló (Pollença)
En construcció
Biniorella (Andratx)
Son Muntaner (Palma)
Alcanada (Alcúdia)
Sa Vinyola (Campos)
Camps de golf en tràmit
En aquests moments el GOB ha comptabilitzat de l'ordre de 8 iniciatives empresarials destinades a construir camps de golf a Mallorca, i que pretenen afegir-se a la llista de quinze camps construïts i en funcionament a la nostra illa. Recordem que n'hi ha tres més en construcció.
De les 7 noves iniciatives, algunes s'han traduït en projectes concrets, d'altres únicament d'iniciatives empresarials sense convertir-se encara en projecte.
Vet aquí la llista:
· Son Jaumell (Capdepera).- Ubicat a darrera Cala Agulla, en aquests moment l'Ajuntament discuteix modificar les NN.SS. per impedir la seva construcció.
· Son Quint (Palma).- Se tracta d'una zona situada devora Son Vida i Son Muntaner i aquest projecte de golf podria anar incorporat a una nova oferta hotelera complementària.
· Son Gual (Palma).- Es tracta d'un projecte aprovat recentment però que no ha iniciat la seva construcció.
· Can Puig - Can Gatul·les (Pollença).- Es tracta d'una zona rústica no massa enfora del camp de golf de Can Porquer, del qual sembla que podria ser-ne una ampliació.
· Son Bosc (Muro).- Se tracta d'una zona situada a entre Es Comú i S'Albufera, on s'ha tramitat un projecte. Actualment la revisió del PGOU pretén permetre aquest ús a la zona.
· Son Corb (Son Servera).- Recentment un grup empresarial ha presentat una iniciativa per construir un camp de golf i un complex a una zona situada prop de Pula.
· Can Guilló (Pollença).- .Aquí i des de fa un any se troba mig construït un camp de golf de forma il·legal, que prest podria intentar la seva legalització. Ara ha demanat la concessió d'aigües residuals de la depuradora de Pollença
· Llucmajor (lloc indeterminat).- A la Marina de Llucmajor, a darrera una de les urbanitzacions que estan en marxa, des de fa anys se gesta un projecte per construir un camp de golf
Projectes aprovats i posteriorment caducats o anul·lats
Sant Martí (Vilafranca)
Son Sastre (Calvià)
Son Real (Santa Margalida)
Son Ganxo (Manacor)
Son Verí Nou (Marratxí)
Son Claret (Calvià)
Son Vic Nou (Calvià)
Ciutat del golf - 3 camps (Calvià)
Montblanc (Maria de la Salut)
Sa Canova (Artà)
Carrossa (Artà)
Son Pont (Puigpunyent)
Son Baco (Campos)
Gaieta Gran (Sa Pobla)
Cap de Regana (Llucmajor)
S'Estanyol de Puntiró (Palma)
Es Pujol (Santanyí)
Sa Talaiola (Santanyí)
Son Ferrandell (Valldemossa)