• 1
  • 2
  • 3
  • 4
  • 5
  • 6
  • 7

Vull fer-me soci/a

Vull fer un donatiu

Vull rebre el butlletí informatiu

Vull denunciar una agressió ambiental

  • 1 Estam d’enhorabona per l’ampliació del parc natural de s’Albufera de Mallorca
  • 2 Propostes ecologistes pels Fons de Recuperació Europeus Next Generation
  • 3 GOB i Salvem El Moll demanem s'arxivi el concurs per a implantar un segon centre d’enmagatzematge i distribució de ciment al Port d’Alcúdia
  • 4 La Comissió Europea accepta la denúncia de 16 entitats a les institucions espanyoles per la seva gestió dels residus
  • 5 Més de 25.000 aus aquàtiques passen l’hivern a les Illes Balears
  • 6 El Fòrum de la Societat Civil exigeix una ampla participació social en l’assignació i execució de recursos dels Fons Europeus
  • 7 Si no incrementam l’esforç en millora i conservació de les zones humides a les Balears, la pèrdua de biodiversitat serà molt important
  • 8 El GOB demana a Energia que exigeixi la planificació territorial de les renovables al CIM tal i com determina la Llei de CC i Transició Energètica
  • 9 El GOB felicita el Consell de Mallorca per la limitació de velocitat a la Via de Cintura.
  • 10 Diverses organitzacions es mobilitzen arreu de l’Estat contra el repartiment injust i contaminant dels Fons Europeus de Recuperació Econòmica

Burhinus oedicnemus cap3

Els fòrums

ForumAus • Re: Aves de febrero
02.Mar.2021 - Que chulas, Juanjo! Gracias!!!!! [...]


ForumAus • Re: ideman ajuda per dentificar au 'éxitus' ¿virot gros?
01.Mar.2021 - Pues si, veo que está mi foto en esta MIERDA DE WEB https://animales10.net/la-pardela-balear/ Sin p [...]


ForumAus • Re: ideman ajuda per dentificar au 'éxitus' ¿virot gros?
01.Mar.2021 - Si Juanjo, puse Puffinus mauretanicus en el buscador y cogí la que más me gustó Se podria confond [...]


Opinió

  • El març que no oblidarem mai +

    Article publicat per Margalida Ramis a la Directa 30/03/2020

    Read More
  • Reaccionem! +

    Article publicat per Margalida Ramis a l'Ara Balears 27/03/2020

    Read More
  • S’Albufera de Mallorca, llums i ombres en el 30è aniversari del parc natural +

    Editorial de Es Busqueret núm. 45, març 2018

    Read More
  • Manca vigilància al medi natural +

    Editorial de Es Busqueret núm. 44, agost 2017

    Read More
  • Endavant ZEPAs! +

    Editorial de Es Busqueret núm. 43, maig 2017

    Read More
  • 1
  • 2
  • 3

Piulades

Botiga

biblioteca

Biblioteca

biblioteca

El GOB ha presentat al·legacions a l’avantprojecte de llei

 

17/05/2012 La nova llei de pesca, una oportunitat perduda per avançar cap a la sostenibilitat del sector

El GOB ha presentat al·legacions a l’avantprojecte de llei


Aquesta setmana ha finalitzat el període d’exposició pública de l’esborrany inicial de l’Avantprojecte de Llei de pesca marítima, marisqueig i aqüicultura a les Illes Balears, en el qual el GOB ha presentat al·legacions al text.

El GOB considera que l’aprovació d’una llei de pesca pròpia de les Illes Balears és una necessitat, ja que, tal com exposa el propi Govern de les Illes Balears, la nostra comunitat autònoma és l’única que no disposa d’una llei sectorial adaptada a les necessitats del sector pesquer de les Illes i a la situació dels nostres ecosistemes i recursos marins.

Tot i això, una vegada analitzat el text que ha presentat l’actual Govern, el GOB arriba a la conclusió que ens trobam davant una important oportunitat perduda. Durant l’any 2010, l’anterior Govern ja va presentar un esborrany d’avantprojecte de pesca. Encara que el GOB va considerar des del principi que el text era millorable, entre la versió de 2010 i l’actual hi ha un canvi qualitatiu i de la filosofia del text molt preocupant, ja que es deixen de banda totes les aportacions de millora de la gestió dels recursos, de conservació de les espècies i dels hàbitats especialment sensibles.

Consideram que l’actual esborrany és molt generalista i amb cap implicació en garantir una explotació sostenible. Tot això fa que es permeti que l’activitat pesquera es mantingui fora dels marges de seguretat sostenible i allunyada dels postulats de la política pesquera comunitària europea, la qual està fent una aposta decidida per una reforma que garanteixi una explotació pesquera sostenible i un futur a mig i llarg termini per les comunitats costaneres. En definitiva, el GOB considera que, novament, el Govern torna a fer una aposta per “el pa per avui i la fam per demà” que tan preocupants resultats ha donat en les nostres Illes.

Per destacar alguns punts de les al·legacions:

a. Es manté un model de reserves marines “light”

Es planteja un nivell de regulació poc compromesa amb el que hauria des ser l’objectiu fonamental d’aquests espais: promoure la recuperació ecològica. Així, no es prohibeix la realització de dragatges submarins (per exemple per a l’extracció d’arena) ni la construcció de ports esportius. Tractant-se d’espais molt reduïts en comparació amb la resta d’àmbit territorial marí no sotmès a cap figura de protecció i/o regulació, i sent les zones on es desenvolupen gran nombre de processos biològics de gran rellevància per la conservació i manteniment dels nostres recursos pesquers, aquestes i altres actuacions que puguin posar en perill el manteniment dels recursos marins de les reserves haurien d’estar prohibides. Tampoc es prohibeix la pesca submarina en aquests espais. L’impacte de la pesca submarina sobre els recursos pesquers litorals està àmpliament provat científicament, ja que es tracta d’una pesca molt dirigida als grans depredadors, sent aquestes espècies de creixement lent i baixa taxa reproductora, per tant, espècies molt vulnerables. A més, cal assenyalar, que aquesta modalitat entra en conflicte amb la pesca costanera artesanal, tant pel que fa als recursos com per la molt extensa pràctica il·legal de vendre les captures als establiments de la zona. En la mateixa línia, no es prohibeixen les competicions de pesca. Consideram que dins les reserves marines no s’han de promoure les competicions de pesca de cap tipus, ni tan sols sense mort, ja que suposen una molèstia i una mortalitat innecessària d’algunes de les captures. A més, la filosofia d’una reserva marina ha de ser exactament la contrària al que suposa una prova competitiva. Finalment, no es garanteixi la vigilància suficient. Totes les reserves marines haurien de comptar amb un servei de vigilància pesquera específic. Creiem que és important ressaltar aquest aspecte, ja que, i tal com està succeint actualment, no es pot prescindir d’equips de vigilància de les reserves, ja que la vigilància és la via per assegurar el compliment de la normativa i una correcta gestió dels recursos.

b. No es planteja cap estratègia de futur davant la pesca d’arrossegament

La pesca d’arrossegament és, sense cap tipus de dubte, la que està causant en aquests moments un major impacte sobre els recursos marins de les nostres aigües i la que precisa d’un major nombre de reformes en la seva gestió, per tal de garantir una explotació molt més raonable i de caire més sostenible a mig i llarg termini. És imprescindible establir una estratègia general d’actuació sobre aquesta modalitat, adreçada a minvar el seu impacte sobre els recursos marins balears. S’ha de reduir l’impacte generat per aquest art de pesca, limitant la potència dels motors i el pes de les portes. Igualment cal avançar en la reducció de la pressió per arrossegament a les nostres aigües, creant un cens tancat d’embarcacions i establint la prohibició d’arrossegar a menys de 150 metres de fondària per a les noves embarcacions o les que canviïn de port base. Pel que fa a la pràctica de l’arrossegament sobre fons d’elevada importància ecològica, consideram imprescindible incorporar algunes prohibicions derivades de l’aplicació de directives comunitàries, i així establir la prohibició de la pesca amb arts d’arrossegament sobre les praderies de fanerògames marines, els fons coral·lígens i els fons d’avellanor (rodòlits), ni sobre els paratges marins protegits declarats en aplicació de la Directiva 92/43/CEE.

c. Cal una major regulació i control de la pesca recreativa

A les Illes Balears la pesca marítima recreativa és una activitat notablement estesa i amb un altíssim nombre de participants. Any rere any creix el nombre de llicències de les diferents modalitats que s’emeten a les nostres Illes, arribant a xifres de més 50.000 llicències. D’aquesta activitat no es tenen dades concretes del volum de recursos marins que s’extreuen anualment, però s’intueix que és molt elevat (en torn al 25% del total de captures) i que, en determinades zones i èpoques, pot tenir un impacte prou notable sobre els recursos. Davant això, entre altres mesures consideram que la llei hauria de determinar quotes de captura adaptades a les necessitats i recursos de les nostres aigües, i reglamentar un registre de captures que faciliti el control sobre la pressió pesquera recreativa i també sobre la comercialització il·legal de captures.

d. Per una aqüicultura respectuosa

Aquesta activitat, que es preu tengui un lloc important en el futur, requereix d’una clara regulació, tant pel que fa als efectes que té la pròpia activitat com els possibles impactes produïts per la introducció d’espècies. Així, consideram que no s’ha de permetre el cultiu de especies no autòctones de la Mediterrània, ja que són molts els exemples que tenim a les nostres Illes dels efectes devastadors que té la introducció d’espècies de fauna i flora al·lòctona. Consideram que no s’ha d’autoritzar la instal·lació dels establiments comercials de cultius de peixos en zones de la Xarxa Natura 2000 ni en altres àrees marines protegides, reserves marines, fons de fanerògames o fons de maërl o coral·lígens. L’impacte que provoquen els establiments d’aqüicultura sobre les comunitats bentòniques del lloc allà on s’instal·len estan àmpliament documentats. I pel que fa al tema concret de les instal·lacions d’engreix de tonyina, demanam que no es permeti la cria i l’engreix de la tonyina Thunnus thynnus, ja que aquesta indústria és en general un exemple de mala gestió dels recursos pesquers i de com posar en perill un recurs marí.

e. Rebaixes en les sancions

Tal i com es plantegen al text, ens trobaríem que la llei autonòmica seria molt menys restrictiva en determinats aspectes que la llei estatal. Això provocaria tota una sèrie de greuges comparatius (si una infracció es comet en aigües interiors tindria una sanció molt més baixa que la mateixa infracció comesa en aigües exteriors). És per això, i per evitar donar una imatge de major permissivitat a les aigües de les Illes Balears, considerem que les sancions s’haurien de mantenir en la mateixa graduació que les previstes a la llei estatal.

--

(adjuntam el text complet de les al·legacions)