Desaparició i protecció dels bitxos

Estudi i conservació de la fauna invertebrada a les Illes Balears
Respon
Avatar de l’usuari
Maties Rebassa
Member
Entrades: 1030
Membre des de: dl. gen. 07, 2008 5:52 pm

Desaparició i protecció dels bitxos

Entrada Autor: Maties Rebassa »

Ja que s’ha creat aquesta plataforma per parlar de “bitxos”, voldria encetar un nou tema del qual en sé ben poquet o gens, però que em preocupa molt. Fa ja anys que, al menys entre la comunitat científica, es ve alertant de la disminució alarmant d’insectes i altres invertebrats que es dóna gairebé per tot. Es calcula que cada any desapareix el 2’5% dels insectes presents (en número i en biomassa), i a algunes localitats els declivis posen els pèls de punta.

Per exemple, a Dinamarca s’han calculat declivis que van del 80 al 97% els darrers 22 anys. A Costa Rica, a algunes localitats s’han registrat pèrdues del 98%. Però pèrdues “menors” s’han descobert pràcticament per tot allà on s’han realitzat estudis de llarga durada (Alemanya, Anglaterra...), també dins zones teòricament protegides. Desconec si existeixen estudis d’aquest tipus fets a les Balears, però al menys la “sensació” és que ara hi ha molts menys insectes que abans, al menys d’alguns tipus (per exemple, ni record quan va ser que vaig veure la darrera cuca de llum!).

Fora de la comunitat científica i/o conservacionista, hi ha un gran desconeixement del que passa. En part, això pot ser degut a que les diferents entitats sempre han posat el focus en altres organismes (vertebrats, per exemple). Per ventura és hora de canviar d’estratègia? O al menys d’ampliar-la? Les ONG’s han de destinar molts més esforços a l’hora de reclamar protecció per a la fauna minúscula? S’ha de sol•licitar ja obertament la creació de reserves per a invertebrats a les nostres Illes? I si és així, on?

O el que s’ha de fer és reclamar canvis de model a nivell general? S’ha de demanar la prohibició de les fumigacions aèries a la totalitat del territori? I els desbrossaments primaverals, al menys a zones amb una bona diversitat de plantes i invertebrats, com ara parcs i zones verdes urbanes, cunetes de carreteres i camins rurals, etc?

I a nivell agrícola, quins canvis s’han de sol•licitar? La obligatorietat de mantenir les bardisses entre finques i un percentatge de guarets? Un ús molt més restrictiu dels pesticides?

Anar creant “hotels per a insectes” està molt bé (i s’ha de seguir fent, encara que sigui per a generar consciència entre la gent), però és evident que només amb això no arribarem gaire lluny. Per ventura els que sou experts, els que fa molts d’anys que feis estudis d’invertebrats, els que realment en sabeu, podeu donar les vostres opinions sobre el que s’ha de fer i el que no. Gràcies!
Avatar de l’usuari
Joan Vicenç
Member
Entrades: 669
Membre des de: dl. abr. 14, 2008 9:17 pm
Ubicació: Alaró
Contacta:

Re: Desaparició i protecció dels bitxos

Entrada Autor: Joan Vicenç »

És d'agrair una aportació com aquesta a prendre consciència del problema i mirar com solucionar-ho. No fa molts dies un pagès se'm queixava que ara, a partir d'enguany, els obliguen a fumigar les oliveres amb uns productes amb menys persistència en el medi i que això representaria una despesa econòmica major i fins i tot potser no assumible, li vaig respondre que probablement a la llarga seria bo per la resistència de les oliveres, sense que jo tengui gaire coneixement en matèria fitosanitària agrícola. És molt probable que l'ús abusiu que s'ha fet fins ara d'aquests insecticides, fungicides, preparats químics, no només no ha solucionat cap problema amb les "plagues", sinó que molt més probablement ha estat letal per molts d'insectes i cadena tròfica. Actualment s'estàn arrabassant centenars de garrovers per a plantar-hi vinya, aquest cultiu crec que igualment requereix de nombrosos tractaments químics, a vegades segons la meteorologia molt intensos. La meva llarga i coneguda oposició a les fumigacions forestals contra processionària o Lymantria (enguany mateix!), al meu parer no només inútils sinó molt contraproduents pel medi, afegeix llenya al foc en la debilitació dels hàbitats silvestres o salvatges i en conseqüència a les seves poblacions de flora i de fauna. Fumigacions de voreres de carreteres per part del Consell i Ajuntaments. A tot plegat probablement hi hem d'afegir tot tipus de pràctiques domèstiques amb productes químics de tota mena, aerosols, sprays, productes químics volàtils, herbicides, contaminació atmosfèrica del parc mòbil i industrial..., etc. Mala tela al teler.

La solució passa per la reducció dràstica de tota aquesta agressió química al medi, el coneixement educatiu i popularització dels insectes i els seus cicles vitals per afavorir el respecte i facilitar espais de protecció i tota una consideració d'aquesta fauna als ENP existents, com tu suggereixes.

He tengut la sort de trobar qualque cuca de llum els darrers anys, petits miracles, enguany no, i enyor escoltar el cant del grill aquestes nits d'estiu a pesar que visc a un poble a tocar del camp i la muntanya.

Gràcies. Salut!
Avatar de l’usuari
Cati
Member
Entrades: 454
Membre des de: dl. gen. 07, 2008 5:57 pm
Contacta:

Re: Desaparició i protecció dels bitxos

Entrada Autor: Cati »

Totalment d'acord amb vosaltres.
No sóc cap experta, però no cal ser- ho per adonar-se'n que alguna cosa no funciona bé.
Com tot hi veig un problema d'educació i desconeixement, i les accions polítiques i administratives són sempre les darreres en arribar. I ja feim tard. Just sortits del confinament, les primeres passejades pels voltants d'Artà, els camins encara no s'havien esbrossat ni els camps s'havien esquitat. Hi havia multitud de flors i aquestes estaven plenes d'insectes pol·linitzadors, i amb molta més diversitat d'espècies del que havia pogut fotografiar en anys anteriors. Fins ara em queixava que teníem primaveres sense flors pel control sistemàtic no sols de la vegetació agrícola, sinó de tot camí o carretera, i sense necessitat de seguretat aparent (mirau la recta de la finca Son Real). Però malauradament el "mira quina brutor", que vaig arribar a escoltar diverses vegades durant aquells passejos fent referència a l'exuberant vegetació de les bardisses, està massa arrelat entre bona part de la societat especialment a la fora vila, i ho interpreten com una deixadesa dels ajuntaments. Manca educació i actuacions a tots els nivells, i sí que ja s'hauria d'estar treballant amb accions al respecte, i ràpides!. Tot i que ens trobam amb el problema de la manca de dades local (ens quedam sense abellerols, ells sense insectes i aquests sense flors, ... Cal investigar ja, i fer més divulgació intensiva a tots els nivells de la societat, i promoure iniciatives realment compromeses que reinverteixin la situació. Està clar que si protegim els insectes protegim a la resta. Idees de per on començar?
Salut a tots
Avatar de l’usuari
Joan Vicenç
Member
Entrades: 669
Membre des de: dl. abr. 14, 2008 9:17 pm
Ubicació: Alaró
Contacta:

Re: Desaparició i protecció dels bitxos

Entrada Autor: Joan Vicenç »

Bon dia.
Una de les coses més importants que podem fer és, al menys qui en tenim més consciència,convertir casa nostra en un petit espai natural protegit. Si una casa deixa de flitar contra els moscards (per molt automàtics que siguin els dispars químics insecticides), si deixa d'usar segons quins productes de neteja agressius, llevat de casos de necessitat, si mira amb interès i respecte qualsevol "bitxo" que entri per casa, si respecta per començar les teranyines (fins que siguin massa velles), si es manté la casa orejada, sobretot les nits d'estiu... la resposta de tot un mon per descobrir començarà a aparèixer als nostres ulls. Per posar un exemple, totes les fotos que he publicat darrerament de lepidòpters nocturns, tenen la mateixa ubicació, casa meva. Tenim una colònia de formigues carnisseres a la part exterior de la paret, prop del sòtil, sovint les convidam a qualque tros de carn crua, tenim una certa sensació que protegeixen la casa de qualque manera. Hi viuen.
És cert que la lluita cos a cos contra els moscards amb sistemes mecànics és acarnissada, però divertida també i amb resultats, tampoc no ataquen cada nit. És cert que, sobretot a l'hivern hem de tornar al corral bolletes del bon jesús, cent-cames, qualque escarabat... però vaja, no significa en absolut una manca de qualitat de vida, tot el contrari diria jo.
Allò més important és donar divulgació a la població en general sobre aquests petits i importants éssers vius, conèixer és estimar.

Salut.
Respon