Jo particularment puc dir que mai no hagués imaginat que a un fòrum amb un rerefons ambientalista i ecologista tan notori se’m rebés tan bé, sobretot tractant un tema especialment sensible com és el de la caça. Realment com apuntava el Sr. Adrover, és símptoma de racionalitat, però sobretot de tolerància i afició veritable per la natura i la cultura.
En referència a “l’exageració” sobre la llei aprovada pel Govern Central, com a interpel·lat, apuntar que termes amb l’arrel “expropia” apareixen 4 cops al text; i aprofito així mateix per recordar que la llei per ser funcional necessita de certa flexibilitat (que val tant com dir ambigüitat), i que evidentment, una interpretació d’aquesta pot ser moderada, més precisa o centrada, o bé, exagerada. Jo, per evitar condicionar-vos, m’abstindré de realitzar cap valoració o judici al respecte, així que analitzin i jutgin vostès mateixos... (Us facilito també les referències per a que pugeu consultar directament del BOE i llegir-vos la llei sencera si ho considereu oportú o us ve de gust).
“Preámbulo
… El patrimonio natural y la biodiversidad desempeñan una función social relevante por su estrecha vinculación con la salud y el bienestar de las personas, y por su aportación al desarrollo social y económico, por lo que la presente ley establece que las actividades encaminadas a la consecución de sus fines podrán ser declaradas de utilidad pública o interés social, a todos los efectos, y, en particular, a los efectos expropiatorios respecto de los bienes o derechos que pudieran resultar afectados.”
“…La declaración y gestión de los espacios naturales protegidos corresponderá, en todo caso, a las Comunidades autónomas en cuyo ámbito territorial se encuentren ubicados. Para estos espacios la presente ley mantiene la posibilidad de crear zonas periféricas de protección, la declaración de utilidad pública, a efectos expropiatorios de los bienes y derechos afectados así como la facultad de la Administración competente para el ejercicio de los derechos de tanteo y retracto.”
“Artículo 4. Función social y pública del patrimonio natural y la biodiversidad.
…
2. Las actividades encaminadas a la consecución de los fines de esta Ley podrán ser declaradas de utilidad pública o interés social, a todos los efectos y en particular a los expropiatorios, respecto de los bienes o derechos que pudieran resultar afectados.”
“Artículo 39. Utilidad pública y derecho de tanteo y retracto sobre espacios naturales protegidos.
1. La declaración de un espacio natural protegido lleva aparejada la declaración de utilidad pública, a efectos expropiatorios de los bienes y derechos afectados, así como la facultad de la Comunidad autónoma para el ejercicio de los derechos de tanteo y de retracto respecto de os actos o negocios jurídicos de carácter oneroso y celebrados intervivos que comporten la creación, transmisión, modificación o extinción de derechos reales que recaigan sobre bienes inmuebles situados en su interior.”
Govern d’Espanya. BOE núm. 299 del 14-12-2007. “LEY 42/2007, de 13 de diciembre, del Patrimonio Natural y de la Biodiversidad”. Número de registre 2007/21489– Pàgines 51275 – 51327.
Disponible a Internet:
http://www.boe.es/boe/dias/2007/12/14/p ... -51327.pdf
En referència a les referències al debat propietat privada/pública; jo tampoc defensaré una forma o una altra de tinença i gestió... Ambdues tenen pros i contres... I així com la privada es podria considerar més eficient en l’ús dels recursos, li podríem assignar una major incapacitat per assolir l’òptim pel que fa a l’equitat en el gaudi dels seus valors per part de la societat (de la pública podríem dir la inversa, i moltes altres coses més d’ambdues, sempre a nivell general i orientatiu...); però tot això no és objecte del debat actual...
Si diré però (i sempre sota la meva visió personal, en aquest moment i amb la informació i formació de que disposo...), que el que ha garantit la conservació d’aquestes finques a les que feia referència, no ha estat només la titularitat privada, això seria excessivament simplista; sinó la combinació de: titularitat privada, noblesa (aristocràcia, burgesia, etc; resumint, classes benestants i aficionades a la caça i al gaudi de la terra ja sigui pel seu ús o pel mer fet de “figurar”), rendes suficients per mantenir-les lliures de l’especulació (aquest punt penso que combinat amb l’anterior penso que és especialment important), més altres condicionants de tipus tècnic (males comunicacions, orografia molt accidentada, etc) entre d’altres variables més particulars de cada cas en concret i, evidentment, l’atzar.
(És la impressió que en tinc. Tampoc espero que ningú la comparteixi, cadascú que cregui el que vulgui, o el que pugui...).
Salut.
J.A. Vives
