Reintroducció de l'àguila coabarrada a Mallorca

[Carlota Viada]

Hola a tots,
Ha arribat el moment de crear un tema al ForumAus per a mantenir-vos informats sobre aquest projecte, que és una iniciativa de la Conselleria de Medi Ambient, desenvolupada en part per la Fundació Natura Parc.

L'àguila coabarrada se va extinguir a Mallorca fa només 40 anys, va ser el darrer rapinyaire que va perdre la biodiversitat balear. Ara, la Conselleria de Medi Ambient ha posat en marxa un pla per a poder-la retornar. Els alliberaments d'aus començaran enguany, de fet a mitjans d'aquest mes de maig ens arribaran tres pollets.

Com ja sabreu, aquest dijous, dia 5 de maig a les 20 h al GOB, presentarem el Pla de Reintroducció de l'àguila coabarrada a Mallorca, explicarem qué s'ha fet fins ara, i com tenim previst desenvolupar-ho. A més, si algú té interés en col·laborar en el seguiment dels polls que s'alliberin enguany, dijous tendreu la possibilitat de saber-ne com.

Vos esperam a tots dijous al GOB!

********
Carlota Viada
Directora Tècnica
Projecte Bonelli
Fundació Natura Parc
Ctra. de Sineu, km. 15,400.
07142 Santa Eugènia. Mallorca
Illes Balears.
Telf. 637-702967
carlotaviada@fundacionaturaparc.org

[Carlota Viada]

A aquest link teniu una webcam amb els tres pollets de coabarrada que vendran a Mallorca d'aquí un parell de setmanes:

http://www.grefa.org/aguilaperdicera/

Ara tenen entre 37 i 40 dies d'edat.

[La Gola]

Bones,
aquest dissabte passat vengueren a la Gola dos birdwatchers diferents i ens contaren que havien vist 1 Àguila coabarrada per la zona de Llenaire, al Port de Pollença.

Salut!

Cristina.

[Xavi]

S'ha fet algun estudi sobre la possible alimentació que tendrà aquesta espècie a Mallorca? S'ha documentat la depredació sobre gavina vulgar i pareix que en general no és una rapinyaire gaire exigent, però a Mallorca no sé jo com li anirà. Serà un fort competidor de l'esparver? molestarà als voltors?

[Xavi]

Jo, des del meu humild punt de vista crec que no era necessari duu endavant aquest projecte, tenint en compte la quantitat de necessitats que tenim abans de realitzar aquesta reintroducció. És només una opinió sense voler ofendre ni despreuar a ningú.

[Carlota Viada]

S'ha fet algun estudi sobre la possible alimentació que tendrà aquesta espècie a Mallorca? S'ha documentat la depredació sobre gavina vulgar i pareix que en general no és una rapinyaire gaire exigent, però a Mallorca no sé jo com li anirà. Serà un fort competidor de l'esparver? molestarà als voltors?

Hola Xavi,
En efecte, no és una espècie de dieta especialista, sino generalista, menja del que més abunda. De fet, se coneixen al manco dues parelles (una als penya-segats de Marsella i una altra al PN del Garraf) que s'alimenten principalment de gavines.
Amb l'esparver competirà per les zones de cria, ja que ambdues àguiles nidifiquen a penyals. No se té cap referència de molèsties ni interferències amb voltors negres, amb els forasters hi ha cites de voltors que han ocupat nius d'àguila coabarrada (abandonats, prèviament).
Per a més informació sobre aquests temes i més, pots consultar el pla de reintroducció que està penjat a la web del Servei de Protecció d'Espècies (http://especies.caib.es).
Una abraçada,
Carlota

********
Carlota Viada
Directora Tècnica
Projecte Bonelli
Fundació Natura Parc
Ctra. de Sineu, km. 15,400.
07142 Santa Eugènia. Mallorca
Illes Balears.
carlotaviada@fundacionaturaparc.org

[Tomeu Bosch]

Avui demati s'ha fet la presentacio als mitjans de comunicacio a la Conselleria.
Unes imatges dels moments al següent enllaç:



http://cuaderno-decampo.blogspot.com/20 ... iatus.html




Salutacions.

[Xavi]

Ja tenim la Seu plena d'ous.

[joem]

Ido, com que sembla que nomes escriuen els que no els agrada, jo vull dir que em sembla collonut, poques maneres millor de gastar-se els diners.

Enhorabona Carlota, Joan i els que heu fet possible aixo.

[Toni Muñoz]

Home, Pep, a mi també m'agrada molt aquesta espècie, disfrutaré de veure-la volar, i desig que la reintroducció sigui un èxit (que els animals alliberats no tenguin problemes, i que s'integrin igualment sense generar problemes en els nostres sistemes naturals). Però no puc estar d'acord amb la teva afirmació. Malauradament hi ha moltes altres opcions de gastar els doblers:

Espècies catalogades En perill d’extinció a les Illes Balears:

Agrostis barceloi
Apium bermejoi
Biscutella ebusitana
Delphinium pentagynum subsp. formenterense
Euphorbia margalidiana
Femeniasia balearica
Heliantehemum marifolium subsp. origanif
Ligusticum huteri
Limonium barceloi
Limonium boirae
Limonium carvalhoi
Limonium ejulabilis
Limonium inexpectans
Limonium magallufianum
Limonium majoricum
Limonium pseudodyctyocladum
Lysimachia minoricensis
Naufraga balearica
Pinus pinaster
Thymus herba-barona subsp. bivalens
Vicia bifoliata
Alytes muletensis
Ardeola raloides
Aythya nyroca
Botaurus stellaris
Emberiza schoeniclus witherbyi
Fulica cristata
Marmaronetta angustirostris
Milvus milvus
Oxyura leucocephala
Puffinus mauretanicus
Monachus monachus
Myotis capaccini


Espècies catalogades Sensibles a l’alteració de l’hàbitat a les Balears:

Brimeura duvigneaudii
Cymbalaria aequitriloba subsp. fragilis
Daphne rodrigezii
Limonium antoni-llorensii
Limonium fontqueri
Medicago citrina
Otanthus maritimus
Pilularia minuta
Quercus suber
Silene cambessedessi
Asterina pancerii


Espècies catalogades Vulnerables a les Balears:

Arenaria bolosii
Asperula paui
Cephalanthera rubra
Dianthus rupicola subsp. bocchoriana
Dorycnium fulgurans
Euphorbia fontqueriana
Gymnadenia conopsea
Isoetes histrix
Lavatera triloba subsp. pallescens
Neottia nidus-avis
Orchis cazorlensis
Orchis palustris
Pimpinella bicknellii
Saxifraga corsica subsp. cossoniana
Serapias nurrica
Ranunculus weyleri
Silene hifacensis
Charonia lampas
Pinna nobilis
Calonectris diomedea
Circus pygargus
Larus audouinii
Neophron percnopterus
Pandion haliaetus
Phalacrocorax aristotelis
Testudo graeca
Balaenoptera physalus
Delphinus delphis
Miniopterus schreibersii
Myotis emarginata
Myotis myotis
Physiter macrocephalus
Rhinolophus ferrumequinum
Rhinolophus mehelii
Tursiops truncatus


Moltes d'aquestes espècies amenaçades no compten encara amb els corresponents plans de recuperació o conservació, i totes elles (i en aquests moments més que mai) pateixen manca de destinació de suficients recursos econòmics per avançar en la seva recuperació.

Salut

Toni

[Jose Luis Martinez]

Hombre Pep, a veces basta con mirar las cosas con justicia.

Dices "como solo escriben los que no les gusta"....

Carlota Viada 3 mensajes (directora técnica del proyecto bonelli)
La Gola 1 mensaje (contando que 2 birdwatchers han visto coabarradas)
Tomeu Bosch 1 mensaje (colgando solo un link)
Xavi 3 mensajes (en una pregunta cosas, en la otra da una opinión que es igual de respetable y en la 3ª si que muestra sus ideas a las claras...el único mensaje de este tipo en este tema)

Toni Muñoz 1 mensaje (que muestra su idea positiva y 79 razones para gastarse el dinero).

Vamos por ningún sitio veo que esten escribiendo solamente los que les parece "mal" o ¿ya tenías esa idea preconcebida?.

A veces no es solo verlo bien o mal, a veces basta con verlo "inapropiado para el momento económico, social y natural que se vive en las Baleares".
Si no voy muy equivocado las especies "en peligro de extinción" y las "vulnerables" declaradas por la propia Conselleria de Medi Ambient i Mobilitat o las que están en el catálogo Nacional de Especies en los mismos criterios, tienen la obligación legal de tener planes de conservación o de recuperación (creo que depende del caso) y más de la mitad de esa lista no los tienen.

¿Maneras de gastarse el poco dinero que tienen? aunque a lo mejor no todo son rapaces.

JOSE LUIS MARTINEZ

[joem]

Hola,
Tens raó Jose Luis, pero hi ha hagut altres fils d'aquest forum on ja s'havia parlat i segurament jo he mesclat altres "imputs" que he anat rebent a altres xarxes socials als que estic i on ha anat possicionant-se la gent que es mostrava reacia o en contra del projecte, errada meva. El que volia dir es tot i que no ho diguin hi ha molta gent que l'hi sembla molt be el projecte i que no diuen res.

En quant a la llista de les 78 espècies, no cal que a cap de vosaltres us digui el que s'anomenen especies emblemàtiques, en sabeu d'això molt més que jo; però algun dia arribarem a valorar el que la serra de Tramuntana li deu al voltor negre o al ferreret, el que el Pirineu li deu al trencalos, els Picos d'Europa a l'os, Doñana al lince i per exemple la Sierra Nevada al condor de California, en molts casos són espècies que han salvat o contribuit a salvar territoris sencers, aixo, encara que ens sembli injust no ho fara mai un philloscopus, un paser (per molt italiae que sigui), un escarabat soterrani, una vespa o un limunium, repeteixo que pot ser es injust pero es aixi.

Per tant esta molt be posar llistes, però creieu que la societat, els polítics, els habitants de zones mes o menys naturals valoren igual plantes com el limoniums que s'hibriden i muten amb una facilitat increible que l'àguila? evidentment no, i aixo ho sap qualsevol que gestioni el medi, la importancia d'especies emblematiques com les que he citat fan que es salvin no nomes moltes altres espècies, sino espais naturals sencers.

Per acabar nomes una cosa, com digueu aquestes especies de la llista estan en diferents graus de risc, l'àguila de bonelli ja va passar aquestes fases de risc i està a una molt pitjor: ens varem carregar o expulsar les darreres i ja no n'hi ha, es a dir que la seva recuperació o gestió es mes prioritaria que les de la llista.
Salut

[Xavi]

Jo defens qualsevol acció que ajudi a qualsevol espècie. M'encanta l'aguila coabarrada i tant de bò el projecte funcioni. M'encantaria veure volar coabarrades a la serra de Tramuntana. Però hem de posar peus a terra. Lo que no entenc és que no hi hagi dobers per moltes altres coses més necessàries o que estan a mitjes. És com si jo tenc goteres i crulls a ca meva, i en lloc d'arreglar-los, me compr una tele de plasma.

[joem]

José Luis, si entenc be el que dius al teu darrer post i penses que la serra de Tramuntana, els Pirineus o Doñana estan salvats i preservats per què tenen un títol rimbombant i ostentós, no puc estar en major desacord amb tu.

A la serra encara no fa 3 anys ens havíem de pegar per aturar la urbanització del Guix, en ple cor de la serra i no fa massa temps passava el mateix per el mega hotel de cala Tuent, o la casi-autovia de Sóller a Deià o per radio-fars i que dir dels Pirineus, que ja poden ser tot el “patrimoni” que vulguis, però estan amenaçats cada dia per projectes com urbanitzacions o noves pistes d’esquí, per l’ampliació de les existents, per línies elèctriques de Molt Alta Tensió, per autovies i túnels internacionals, per l’AVE Madrid-Tolosa, etc. etc.

Encara que ens costi d’admetre no hi ha res salvat, ja veus Menorca, amb tot el seu títol de Reserva de Biosfera, estrenant avui mateix un dic nou i amb alguns partits prometent que si diumenge guanyen encara l’ampliaran i faran una autovia Maó-Ciutadella i avui mateix, veig a un altre fill del Forumaus que us sorpreneu de que algun partit pugui tornar prometre acabar amb la salvatgina.

Com dic, crec que si penses que els grans territoris, els grans espais naturals ja estan salvats i ara ens hem de dedicar a fer plans per a salvar limoniums, escarabats, hortolans de canyet i apiums bermejoi t’equivoques, i t’equivoques perquè no podem anar a salvar els detalls quan continua en risc la totalitat, quan està en risc l’ecosistema insular per la pressió sobre el territori, que només ha fet una pausa per la crisi i pot tornar augmentar quan la crisi acabi.

Sabeu quin serà el pla per a la salvació i recuperació del limonium magalufensis? Idò deixar els redols de la Marina de Magaluf on està com a zona verda, tancar les plantes amb una reixa, posar un parell de focos, un passeig elevat des d’n es vegin i cartells en 7 o 8 idiomes que diguin que es una planteta única al món, els turistes li faran fotos i mentre tant tot els seus voltants construïts i edificats. I el mateix faran amb un redol de llampudol aparegut a la urbanització de Fornells (ningú sap com) a Menorca, que és comú a Mallorca, però és l’única localitat a Menorca, idò el solar serà zona verda, es tancaran les plantes i es posarà un cartell i la resta de la urbanització a seguir endavant.

Això, que és factible amb petites espècies, no es pot fer amb una espècie com l’àguila coabarrada que està al vèrtex de tota la piràmide, no es poden tancar les àguiles a un redolet i seguir destruint la resta, o es manté tota la serra com està ara (com a mínim) o no hi ha res que fer i en uns anys hauran mort o hauran partit de l’illa. I a l’inrevés, si d’aquí uns anys neix un pollet d’àguila fasciata a la serra, serà portada a tots els diaris, les teles i els dominicals faran especials i milers de mallorquins (que no distingeixen un teulader d’un colom) es sentiran orgullosos del seu comportament, d’haver canviat la dinàmica, de ser tan ecològics i sostenibles que uns pobres bitxos que varen desaparèixer per culpa dels seus pares i padrins, ara han tornat a Mallorca perquè tots som molt bons ecologistes (ningú demanarà si els primers varen ser portats o no, com ningú es demana o recorda ara quants voltors són paisans d’en Rodriguez Ibarra) i molts de nins i nines sentiran als pares o a la tele parlar d’àguiles mentre dinen o sopen i això no te preu des del punt de vista conservacionista i es l’abc de l’ecologisme.

Tan obvi que ja ho va fer servir Fèlix amb el llop i el linx fa 40 anys , el GOB amb el voltor fa més de 30 anys per destacar els valors de la serra, quan les urbanitzacions sortien als alzinars com els bolets i va començar a parlar d’una gran au, la major d’Europa que desapareixeria si seguíem destruint la serra. Igual que es va fer a Dragonera, quan parlàvem d’un petit falcó que anava i venia de Madagascar a Dragonera, que passava els hiverns allà i venia a criar a les parets de Dragonera i la gent (que no sabia res d’espècies, subespècies o endemismes) quedava bocabadada pensant que aquest falcó era un bitxo casi màgic i pensava lo “animals” que eren els que volien construir a l’illa i destruir els nius dels pobres falcons.

Idò, el que intento dir és que ara és el mateix, si d’aquí 15 anys a la serra hi ha àguiles coabarrades segur que la serra estarà molt millor que està avui i el dia que intentin fer qualsevol bestiesa (que ho intentaran) molta gent es posarà en contra de la bestiesa si això posa en perill aquell pollet tan guapo que va sortir a tots els noticiaris i dominicals. I no oblidem que els espais naturals no els salvem els ecologistes ni els especialistes, sinó la societat i la gent, els mateixos que no saben distingir un teulader d’un colom.

Salut

PS: Ah! M’oblidava, potser dilluns mateix la consellera, en Robert Graves, en Chopin, l’Arxiduc i els milers de firmes per la Serra estiguin volant cap a Àustria (com a mínim) i els plànols i els projectes per fer una gran zona residencial (fins i tot amb VPO) al Guix surtin ràpidament dels calaixos.

[Toni Muñoz]

Pels que tingueu ganes de llegir una estona, en relació a lo que s'està comentant, trob que és interessant un text d'en Miguel Delibes de Castro ("Qué es lo que pretendemos conservar y qué significa en ese contexto recuperar especies amenazadas?") que podeu trobar al capítol 1 d'aquest llibre que podeu descarregar: http://www.evren.es/html/presentacionli ... incion.pdf

Pep, el recurs de les espècies abanderades o paràigües per a la conservació de la biodiversitat és indiscutible. Diguem que entre altres coses és una bona estratègia per sensibilitzar al conjunt de la societat (amb un perfil mitjà del tipus "los Simpson") i fer que així els polítics (alguns de nivell no per damunt del d'en Homer Simpson) es decideixin a destinar-hi recursos i a prendre decisions que a vegades van contra interessos més "primaris".

Però a més a més d'aquest recurs, no es poden oblidar les urgències. Vaja, que està molt bé poder utilitzar el recurs de les espècies magnífiques com el voltor, la milana, l'àguila peixatera, ... per conservar la Serra de Tramuntana, però simultàniament hem de fer lo suficient per evitar la desaparició del Thymus herba-barona subsp. bivalens i altres espècies "insignificants" però que per a la biodiversitat computen tant com qualsevol altra. Si no, podem caure en alguns dels paranys que es comenten al capítol que he recomanat més amunt.

Crec que la discusió és idò, bàsicament, una qüestió d'urgències i prioritats.

En aquest sentit, me sap greu no poder compartir la teva frase al penúltim missatge:

Per acabar nomes una cosa, com digueu aquestes especies de la llista estan en diferents graus de risc, l'àguila de bonelli ja va passar aquestes fases de risc i està a una molt pitjor: ens varem carregar o expulsar les darreres i ja no n'hi ha, es a dir que la seva recuperació o gestió es mes prioritaria que les de la llista.

Pens que recuperar una espècie extinta fa dècades i que no se sap que jugàs cap rol fonamental en els sistemes naturals balears no pot esser mai prioritari davant evitar l'extinció de les espècies que actualment corren el risc de desaparèixer (algunes d'elles, endèmiques).

Salut

Toni

[David García]

Buenas,


Toni, una aclaración. Rhinolophus mehelyi está catalogado como Vulnerable, pero conviene recordar que está considerado como extinto de Mallorca.

[Carlota Viada]

Hola a tots,

El primer que vull dir és que hi ha tres pollets de coabarrada a la serra, adaptant-se als nous sorolls de l’entorn (ovelles, corbs, àguiles calçades, però també avions o gent que xerra mentre va d’excursió) i tot va bé. Tots tres menjen, caguen, se fan net el plomatge, treuen egagròpil·les, començen a exercitar les ales baix el sol mallorquí.

Respecte als debats suscitats, sembla clar que la discrepància té a veure amb la prioritat en el destí dels pocs recursos disponibles darrerament per part d’un departament de l’administració (el Servei de Protecció d’Espècies) i no tant amb el fet de que se retorni aquest element que vam extingir de l’ecosistema de la Serra de Tramuntana. En aquest sentit, jo no tenc res a dir, ja que no soc de l’administració.

Sí crec, millor dit, sé, que les espècies emblemàtiques són les que poden movilitzar més recursos econòmics per millorar l’hàbitat i augmentar la sensibilització ambiental de la població, beneficiant de pas a altres espècies. Per exemple, Vinyes Mortitx ha decidit patrocinar la reintroducció de la coabarrada, seguint l’exemple de Bodegas Torres amb l’àliga cuabarrada a Catalunya, tal com ens va explicar el seu gerent. Si amb aquests recursos i altres, aconseguim que se puguin aïllar més torres elèctriques i que el respecte vers els rapinyaires en general millori encara més, no només hi guanya la Serra (que amb la coabarrada va perdre un superdepredador, que sí jugaba un paper important i que ha tengut conseqüències ecològiques) sino també altres espècies. Apart, és clar, l'administració té la responsabilitat d'assegurar que no s'extingueixi cap altre tàxon més, sigui emblemàtic o no.

Potser aquest és un discurs avorrit i repetitiu, pèro és així –que gràcies a la coabarrada s’estan aconseguint recursos que abans no estaven disponibles per a conservació a les Balears-. A més pens que s’està simplificant una mica el que implica aquest projecte en termes de recursos econòmics. Sembla que s’han retirat recursos d’altres espècies per donar-los a la coabarrada, quan el que ha pasat és que s’han retallat partides senceres de l’administració i les prioritats marcades per la Conselleria han decidit mantenir els recursos per a la reintroducció de la coabarrada (que s’acabava de possar en marxa al 2008) per sobre d’altres prioritats de conservació.

En definitiva, crec que podem estar d’acord en que aquí ‘el dolent’ no és la coabarrada, com podria semblar, sino els retalls brutals de recursos per a conservació, de per tot (no només a l’administració balear, també al Ministeri de Medi Ambient, la Fundació Biodiversidad, obres socials, etc.). Aixó no se solventarà destinant els recursos de la coabarrada (‘el chocolate del loro’, per cert) a altres espècies. A més, la coabarrada no és la única espècie sobre la que el Servei de Protecció d'Espècies hi dedica personal i recursos, com podria semblar per alguns comentaris.

Respecte a la part de qüestions més tècniques, com les que plantejava José Luis, ja sabeu que estic sempre disponible i oberta a explicar el que calgui. Gran part dels dubtes van ser explicats a la presentació que vam oferir dia 5 de maig. Si de cas, més endavant en podem organitzar una altra. Respecte als recursos per vigilar el hacking i per fer el seguiment dels exemplars alliberats, he de dir que el personal de la Conselleria destinat a aixó s’ha implicat totalment, i que també comptam amb voluntaris que gaudiran d’aquesta experiència com jo vaig disfrutar de participar -voluntàriament també- a finals dels anys 80 en el reforçament de la població de voltor negre. Són experiències inoblidables i que ens marquen una estimació per la nostra natura com poques altres.
Besos,
Carlota

[Jose Luis Martinez]

Es obvio que este es un tema interesantísimo y al mismo tiempo enrevesado.
Ni mucho menos trataba de decir que por el echo de tener figuras de "alcance" (parque nacional, patrimonio de la humanidad o reserva de la biosfera) un espacio esta a salvo de cualquier tipo de peligro, lo mismo que tampoco estoy de acuerdo en que las especies "emblemáticas" vallan a frenar de manera drástica la especulación, transformación o destrucción del ecosistema (Pep, en todos esos comentarios y zonas con riesgo que mencionas de la serra de Tramuntana, ya existen especies emblemáticas y te menciono Buitre negro, Milano real, Ferreret, Gaviota de Audouinn, Águila pescadora y numerosos endemismos botánicos, por poner algunos ejemplos y todos ellos ya han salido en periódicos, dominicales, televisión y programas de radio.....pero pretendes convencerme de que la coabarrada si que lo va a conseguir). En Doñana (con Lince, Buitre negro, Águila imperial, Focha cornuda etc. siguen los problemas y tentaciones de urbanizar en su costa), en Picos de Europa se siguen destruyendo territorios de Urogallo a pesar de estar con programas de reintroducción de Quebrantahuesos en las mismas zonas. Vamos que si hay dinero de por medio, a los especuladores no los frena nadie salvo que el nido de buitre, coabarrada o milano vaya a ser destruido de forma directa.

Claro que el problema no es la coabarrada, faltaría más. Quizás el problema sea la falta de líneas de trabajo a largo plazo en pos de la BIODIVERSIDAD del ecosistema, donde se encuentran desde rizomas hasta las cúspides de las pirámides ecológicas y no de constantes programas de reintroducción (Calamón, malvasía cabeciblanca, Cerceta pardilla, Focha cornuda etc.).

Gastarse recursos en hacer zonas verdes alrededor de endemismos enrejados, lo único que muestra es una dejadez absoluta por parte de las diversas administraciones implicadas, una falta de planificación fuera de lo normal y un desinterés total sobre la biodiversidad, al igual que hacer un campo de golf en un área donde se encuentra uno de los puntos con mayor bioidiversidad de todas las Baleares, muestra muy poca capacidad de compresión hacia nuestros ecosistemas.

Gastar recursos escasos o malgastar recursos abundantes es igual de penoso y con algunas especies ya extintas se han realizado ambas cosas (por poner algún ejemplo reciente la Foca monje).

De la Pardela balear aún ha día de hoy parece que no se conocen censos exactos, el Milano real todavía se encuentra en zona de riesgo y necesita una mayor confrontación contra el veneno, el Buitre negro necesita seguimientos periódicos para confirmar su mejoría, el águila pescadora necesita que se corrijan los tendidos electrícos sin mayor demora, con el halcón de Eleonor la propia consellería recomendó censos cada 3 años que no se realizan a nivel Baleares, la población de Ferreret se sigue de manera muy simbólica..... y creo que todas ellas son especies emblemáticas. O sea creo que esto de las especies emblemáticas no sirve como excusa. Ya las tenemos ¿y que?
JOSE LUIS MARTINEZ

[Jose Luis Martinez]

Toni muy bueno ese escrito que recomiendas aunque lo deja todo en el aire de como lo quiera interpretar el lector.

Hace poco me han regalado un libro (gracias otra vez Biel) sobre ecosistemas palustres "Estudios de campo sobre paseriformes palustres" de Ignacio García Peiró que por desgracia no está colgado en internet (o al menos yo no lo he encontrado), pero que también explica muy bien la importancia de pequeñas especies para el mantenimiento de los ecosistemas en zonas palustres (con especies paraguas, claves etc..) como el carricerín real, el bigotudo, el escribano palustre, el carricero tordal o el carricero común.

A una escala más pequeña, parece más fácil de entender.

JOSE LUIS MARTINEZ

[joem]

(Pep, en todos esos comentarios y zonas con riesgo que mencionas de la serra de Tramuntana, ya existen especies emblemáticas y te menciono Buitre negro, Milano real, Ferreret, Gaviota de Audouinn, Águila pescadora y numerosos endemismos botánicos, por poner algunos ejemplos y todos ellos ya han salido en periódicos, dominicales, televisión y programas de radio.....pero pretendes convencerme de que la coabarrada si que lo va a conseguir).

Jose Luis no pretendo convencerte de nada ni defiendo o comprendo el plan para salvar el l. magalufensis (solo digo que veras como acaba asi), no creo que la coabarrada consiga lo que no han conseguido las demás especies emblematicas, solo digo que los que deciden, los que mandan, los que protegen, no somos ni tu observando carricerines ni yo observando rapaces, son politicos y familias enteras (muy bueno lo de los Simpson Toni :-)) del estilo de los Simpson o de Aqui no hay quien viva y mientras mas les toques la fibra mas a favor del medio.

Creo que a estas alturas del hilo seguir repitiendo argumentos no tiene sentido, porque esta todo dicho y estoy convencido que todos los que lo hayan seguido ya tienen formada su opinion sobre la vuelta de la coabarrada a Mallorca y sobre como gastar el escaso dinero publico (que parece lo importante).
Salut

[Xavi]

Se podria reintroduir l'àguila reial, no? és més grossa, més potent i de fet ja tenim una femella adulta que se passeja per Mallorca.

[Jose Luis Martinez]

Sobre el águila real, ya hubo incluso quién ofreció 50 euros por persona para soltar un macho e incluso una charla / coloquio en el GOB sobre la posibilidad y beneficios de introducir águilas reales. Todo se puede comprar en esta vida, que lástima.

Por cierto, alguién me sabría confirmar si los de Viñas Mortixt tienen algo que ver con la empresa de Fruita Bona que recibió durante al menos 3 años permisos para capturar, controlar, traslocar o sacrificar pequeños paseriformes en otras explotaciones de Mallorca por parte de la Conselleria de Medi Ambient?

No estoy acusando a nadie eh? es que me suena y no encuentro otro medio para que me lo confirmen.

JOSE LUIS MARTINEZ

[joem]

De la Pardela balear aún ha día de hoy parece que no se conocen censos exactos

Y?

Crees que a una sola pardela balear le preocupa o viva peor por eso?

[jaume adrover]

Hola

Som el primer al que l'hi costarà, però estaria bé tenir un debat assossegat i intentar aprendre'n alguna cosa pel futur. Me va saber greu no poder assistir a la xerrada de dia 5, on sembla que tampoc no es va voler entrar en discussió. Jo, amb tots els meus respectes (i poc coneixement), no hagués posat aquest pla en marxa, almaco així com estàn les coses i així com venen. Tenc dubtes que tenguessim una població estable fins als 60-70. Trob estrany que mai cap persona major de la Serra ni de l'illa l'ha esmentada que sàpiga, ni hi hagi cap topònim, cap pell, cap glosa... i mira que és grossa i espectacular. Espècies igualment discretes i escasses tot el segle XX, com la moixeta voltonera, tenen nom a una dotzena de nuclis.

Una colla, dues, tres? pot ser si. Hem tengut aucells criant en baix nombre (C. pygargus, O. Oriolus, N. percnopterus, F. subbuteo...) i no hem sopesat introduir-los llevat de la moixeta. També me fan molta por els milers (si milers!) de torres perilloses que han proliferat per tota l'illa els darrers 40 anys, el verí (ben present ara) i els escopeters.

La meva opinió és esbiaxada, perque segueixo una d'aquestes espècies que patirà un bon retall, però això mateix fa que no pugui estar del tot d'acord amb aquesta afirmació de na Carlota quan diu:

" Sembla que s’han retirat recursos d’altres espècies per donar-los a la coabarrada, quan el que ha pasat és que s’han retallat partides senceres de l’administració i les prioritats marcades per la Conselleria han decidit mantenir els recursos per a la reintroducció de la coabarrada (que s’acabava de possar en marxa al 2008) per sobre d’altres prioritats de conservació"

I és que d'algun lloc s'han hagut de llevar recursos per posar-los per l'àguila. El document que justifica la reintroducció ho afirma de fet.
Això no lleva que, amb sinceritat, voldria que anàs bé el programa i podeu contar que la gent del GOB farà el que pugui per que així sigui, de manera constructiva però també molt crítica.

Deuen ser uns dies durs pels qui treballen en el projecte. Vos desitjo molta sort.

Salut

Jaume Adrover

[jaume adrover]

Hola

Som el primer al que l'hi costarà, però estaria bé tenir un debat assossegat i intentar aprendre'n alguna cosa pel futur. Me va saber greu no poder assistir a la xerrada de dia 5, on sembla que tampoc no es va voler entrar en discussió. Jo, amb tots els meus respectes (i poc coneixement), no hagués posat aquest pla en marxa, almaco així com estàn les coses i així com venen. Tenc dubtes que tenguessim una població estable fins als 60-70. Trob estrany que mai cap persona major de la Serra ni de l'illa l'ha esmentada que sàpiga, ni hi hagi cap topònim, cap pell, cap glosa... i mira que és grossa i espectacular. Espècies igualment discretes i escasses tot el segle XX, com la moixeta voltonera, tenen nom a una dotzena de nuclis.

Una colla, dues, tres? pot ser si. Hem tengut aucells criant en baix nombre (C. pygargus, O. Oriolus, N. percnopterus, F. subbuteo...) i no hem sopesat introduir-los llevat de la moixeta. També me fan molta por els milers (si milers!) de torres perilloses que han proliferat per tota l'illa els darrers 40 anys, el verí (ben present ara) i els escopeters.

La meva opinió és esbiaxada, perque segueixo una d'aquestes espècies que patirà un bon retall, però això mateix fa que no pugui estar del tot d'acord amb aquesta afirmació de na Carlota quan diu: "Sembla que s’han retirat recursos d’altres espècies per donar-los a la coabarrada, quan el que ha pasat és que s’han retallat partides senceres de l’administració i les prioritats marcades per la Conselleria han decidit mantenir els recursos per a la reintroducció de la coabarrada (que s’acabava de possar en marxa al 2008) per sobre d’altres prioritats de conservació"

I és que d'algun lloc s'han hagut de llevar recursos per posar-los per l'àguila. El document que justifica la reintroducció ho afirma de fet.
Això no lleva que, amb sinceritat, voldria que anàs bé el programa i podeu contar que la gent del GOB farà el que pugui per que així sigui, de manera constructiva, però també molt crítica.

Deuen ser uns dies durs pels qui treballen en el projecte. Vos desitjo molta sort.

Salut

Jaume Adrover