identificar espècie: virot ¿balear, mediterrani o atlàntic?

Estudi i conservació dels aucells a les Illes Balears
Respon
Tord blau
Member
Entrades: 26
Membre des de: dl. feb. 22, 2021 1:41 am

identificar espècie: virot ¿balear, mediterrani o atlàntic?

Entrada Autor: Tord blau »

Nota: títol de tema camviat dia 11 març 2021.
de "ideman ajuda per dentificar au 'éxitus' ¿virot gros?"
a
'identificar espècie: virot ¿balear, mediterrani o atlàntic?'
per donar continuitat
.......................


ideman ajuda per dentificar au 'éxitus' ¿virot gros?
Hola,
deman ajuda per identificar aquesta au marina 'exitus' -morta.

La vaig trobar surant a llevant de Mallorca dia 18/02/2021.
Aparentment no anava marcada anellada, i no semblava tenir cap més marca artificial, però li sortia des bec un monofil sintètic de pesca gruixat, tallat a devers un metre.
Ets ulls eren enfonsats, i dubtava si potser tenia es ventre inflat.
Diria que la van atracar flotant ses ones de vent cap a terra, que feia uns dies que bufaven així.

Es tamany i color clar des pit és parescut a un corb marí jove. Així m'ho deia altra gent que la va veure, i vaig dubtar si potser era una altra -no em sortia es nom- com un virot o similar, que em sonava que potser era endèmica balear, i més en risc. Em semblà des primer instant que tenia ses potes diferentes a un corb marí, com molt més delicades i fines, i es coll més curt, i molt color blanc com diferent davall ses ales....

La vaig deixar marcada i visible de lluny, elevada sobre roca i amb uns trucs casolans amb objectes, un poc protegida de gavines, moixos, menuts, ones...
Vaig continuar cuidant es medi netejant fent deport. "Deport" en es sentit molt antic, com a pràctica de lleure, lúdica, d'entreteniment, esbarjo... Doncs distreu i té bones avantatges variades, això de cercar i agrupar plastiquets i fems variats nedant o trescant, passejant...

Vaig avisar diversos serveis o entitats per recollir-la i sembla que la van recollir aviat.
A uns servei inicialment els vaig dir que dubtava si era una au especial, protegida, però que no em sortia o no sabia es nom clar de s'espècie, però que no em semblava un corb marí ni gavina. Després d'escoltar altra gent, que m'assegurava que era un corb marí, vaig avisar altres serveis per recollir-la, i els vaig dir que potser era un corb marí segons altra gent.

Gràcies fòrum GOB
:-)
Fitxers adjunts
1614275741389.jpg
1614275741389.jpg (105.75 KiB) Visualitzat 3065 cops
Tord blau l’ha editat per darrera vegada el dia: dj. maig 06, 2021 7:50 pm, en total s’ha editat 14 vegades.

Pep Sunyer
New member
Entrades: 3
Membre des de: dj. ago. 27, 2020 4:32 pm

Re: ideman ajuda per dentificar au 'éxitus' ¿virot gros?

Entrada Autor: Pep Sunyer »

Gran putada!! S'ha empassat l'am d'un palangre.
Jo diria que és un virot petit Puffinus mauretanicus. El gros te el bec més reforçat, grogós, amb les narines prominents.

Foto d'internet del petit
Imatge

Tord blau
Member
Entrades: 26
Membre des de: dl. feb. 22, 2021 1:41 am

deman ajuda per dentificar au 'éxitus' ¿virot gros?

Entrada Autor: Tord blau »

Moltes gracis per s'atenció, Pep Sunyer. Curiós això des bec, bona pista i clau!
Afegesc foto seua des detall des bec.
Feia més de mig metre de punta a punta d'ales. Potser sa foto anterior engana un poc, perquè es fil era molt gruixat.


Potser si fos virot petit, balear, s'endemisme nostro, seria més important, per ser més en perill d'extingir-se.

Gracis per sa pista i complicitat emocional!

:-)

Imatge
Tord blau l’ha editat per darrera vegada el dia: ds. març 13, 2021 11:22 pm, en total s’ha editat 8 vegades.

Tord blau
Member
Entrades: 26
Membre des de: dl. feb. 22, 2021 1:41 am

Re: ideman ajuda per dentificar au 'éxitus' ¿virot gros?

Entrada Autor: Tord blau »

.
Tord blau l’ha editat per darrera vegada el dia: dj. març 11, 2021 11:01 pm, en total s’ha editat 3 vegades.

Avatar de l’usuari
Juan J. Bazán
Member
Entrades: 1077
Membre des de: dl. gen. 07, 2008 7:45 pm
Ubicació: Son Rapinya (Palma)

Re: ideman ajuda per dentificar au 'éxitus' ¿virot gros?

Entrada Autor: Juan J. Bazán »

Ostras, esa foto es mía. y ¿está así sin más en internet? Por saber, no es para que la quites ni nada, Pep.

Tord blau
Member
Entrades: 26
Membre des de: dl. feb. 22, 2021 1:41 am

deman ajuda per dentificar au 'éxitus' ¿virot gros?

Entrada Autor: Tord blau »

Uau Juanjo, ja ho val amb internet! Sa teua foto des virot petit volant em sembla una que surt de ses primeres a cercadors, i no sé dir segur, però crec allà és enllaçada a https://www.ara.ad/firmes/enric_culat/V ... 05441.html
Desig t'ajudi, Juanjo! És magnífica sa imatge!
Em semblen bones fotos també moltes altres teues, Juanjo, en es fòrum GOB!
:-)
Tord blau l’ha editat per darrera vegada el dia: dj. maig 06, 2021 7:16 pm, en total s’ha editat 4 vegades.

Pep Sunyer
New member
Entrades: 3
Membre des de: dj. ago. 27, 2020 4:32 pm

Re: ideman ajuda per dentificar au 'éxitus' ¿virot gros?

Entrada Autor: Pep Sunyer »

Si Juanjo, puse Puffinus mauretanicus en el buscador y cogí la que más me gustó ;)

Se podria confondre amb un corbmarí immadur, però no ho és perquè tenen els peus més grans, i no tenen el tubets del nas.
Si que val la pena avisar al cofib o 112 per que la vagin a recollir. És una dada d'interès.

Avatar de l’usuari
Juan J. Bazán
Member
Entrades: 1077
Membre des de: dl. gen. 07, 2008 7:45 pm
Ubicació: Son Rapinya (Palma)

Re: ideman ajuda per dentificar au 'éxitus' ¿virot gros?

Entrada Autor: Juan J. Bazán »

Pues si, veo que está mi foto en esta MIERDA DE WEB
https://animales10.net/la-pardela-balear/

Sin pedirme permiso, sin mencionarme como autor, etc, etc. Cojonudo.

Tord blau
Member
Entrades: 26
Membre des de: dl. feb. 22, 2021 1:41 am

ideman ajuda per dentificar au 'éxitus' ¿virot gros?

Entrada Autor: Tord blau »

Enhorabona de nou Juanjo per crear tan bona imatge de virot petit volant. Es blog que dius sembla que permet missatges. Potser donarien pistes o ho rectifiquin.

I gràcies Pep Sunyer,
Demanaré si els pot interessar diferent com virot.
Per ara jo no en sé de diferenciar pes bec, ni per sa forma, i tot i ser prou fosc, no groc, em confonc amb una petita part devora sa mucosa amb un color més clar.
Quina art i tècnica útil, que fa ganes de conèixer, això d'identificar espècies de virots!
:-)

Explic un poc més com va anar:
En trobar-la, primer vaig trucar un servei de vigilància de pesca de sa zona protegida. Els vaig dir que segurament no era corb marí ni gavina. Que em semblava que potser era una au més rara, protegida, però no sabia dir s'espècie segura.
Després altra gent variada em va dir que 'segur' que era un 'cormorán' Però jo no ho veia clar.
I vaig demanar ajuda a altres professionals locals que tracten animals morts, i COFIB, dient que potser semblava un corb marí, pel que em deia altra gent.
Diria que amb menys de 24h algú va ajudar i recollir s'au i sa senyalització amb objectes grossos que ajudava a localitzar-la.
Tord blau l’ha editat per darrera vegada el dia: dj. maig 06, 2021 7:17 pm, en total s’ha editat 9 vegades.

Tord blau
Member
Entrades: 26
Membre des de: dl. feb. 22, 2021 1:41 am

Re: ideman ajuda per dentificar au 'éxitus' ¿virot gros?

Entrada Autor: Tord blau »

Afegesc una imatge on se veu sa ploma davall ses ales.
Fitxers adjunts
1614719717681.jpg
1614719717681.jpg (90.8 KiB) Visualitzat 2928 cops
Tord blau l’ha editat per darrera vegada el dia: dj. març 11, 2021 11:03 pm, en total s’ha editat 3 vegades.

Tord blau
Member
Entrades: 26
Membre des de: dl. feb. 22, 2021 1:41 am

deman ajuda per dentificar au 'éxitus' ¿virot gros?

Entrada Autor: Tord blau »

A varis llocs i fotos de sa www, es becs de virots peitits em semblen tal com comenta Pep Sunyer. Fins i tot sa petita porció de color clar que em feia dubtar, a sa zona més interna de bec, de teixit més proper a sa mucosa.

Quins detalls i claus més útils Pep, gràcies!


Llegir aquí sobre aquests dubtes i curiositats potser han animat a altra gent. Que com jo també de pas han revisat millor com és es virot petit, endèmic balear.
També saber que és un virot ha servit a altra gent que sol ser per allà voltant. S'au l'havia deixat exposada enterra a sa vorera, una mica inaccessible per moixos i menuts passejant, a una roca un poc rodejada de mar, però que a la vegada permetria recollir-la fàcil a una persona adulta.

Gràcies de nou, Pep Sunyer i fòrum GOB
:-)
Tord blau l’ha editat per darrera vegada el dia: dj. maig 06, 2021 7:21 pm, en total s’ha editat 7 vegades.

Tord blau
Member
Entrades: 26
Membre des de: dl. feb. 22, 2021 1:41 am

identificar espècie: virot ¿balear, mediterrani o atlàntic?

Entrada Autor: Tord blau »

Hola,
ara dubt, curiosejant sense tenir molt ull, si aquest virot exitus és un Puffinus ¿seria d'espècie Puffinus puffinus, o yelkouan, o un híbrid, un balear de llevant, o es virot petit Puffinus mauretanicus que comentau?

Ha anat molt bé llegir el que comentava abans en Pep Sunyer, des bec i altres claus, per aclarir dubtes, i diferenciar que no deu ser un corb marí, ni virot gros, i que sembla més un virot petit, Puffinus mauretanicus.

Com què soc amb poc ull encara, i curiós, em perd un poc a sa www, on es tema em sembla que és ric i variat. Em pareix curiós es tema de diferenciar virots o baldritges... Ja siguin es Puffinus, o altres com es gros o més espècies similars que solen ser per aquí.

Alguns virots Puffinus pel que he llegit fa poc, a sa www, em semblen aus molt similars, i encara les confonc molt.

Pes bec o plomatge, aquest exitus que mostrava a ses fotos ¿potser seria un poc diferent a virot petit, P. mauretanicus? Més similar a Puffinus.puffinus, o Puffinus elkouan? (atlàntic i mediterrani)
Però ses potes semblen més llargues que sa cua, com un virot petit?

Quins dubtes i quina curiositat!

En general crec deu anar bé diferenciar es virots balears, P. mauretanicus. Em sona que són en molt risc crític d'extingir-se. En camvi em sembla que es diu que es virots mediterranis i atlàntics abundarien més.

Salut i gràcies!
:-)
..............
Nota: camviat es títol des tema dia 11 març 2021
de
' ideman ajuda per dentificar au 'éxitus' ¿virot gros? '
a
'identificar espècie: virot ¿ balear, mediterrani o atlàntic?'
per donar continuitat
Tord blau l’ha editat per darrera vegada el dia: dg. març 14, 2021 10:01 am, en total s’ha editat 2 vegades.

Tord blau
Member
Entrades: 26
Membre des de: dl. feb. 22, 2021 1:41 am

identificar espècie: virot ¿balear, mediterrani o atlàntic?

Entrada Autor: Tord blau »

+fotos: mostren potes més llargues que cua? pel que seria més com un virot petit?
Jo no tenc gaire pràctica contrastant virots....


Diferenciar es virots petits, balears, deu ser important perquè és en risc crític d'extinció.

Setmanes enrera ses fotos em feien mal record, però aquí hi veig profit:

Per exemple, se pot gaudir mirant ses potes, es seu color mimètic i 'tallat' en dues bandes, sa inferior i sa superior quan deu volar.
Sa part fosca deu servir per evitar depredadors a damunt?
I sa part clara com es cel, deu evitar ser descoberta per preses seues, com ara un peix que vol pescar.
Molt ben adaptat per sobreviure pescant!

Un bell animal, i molt especial! Tens raó que és una gran pèrdua Pep Sunyer!
:)
Fitxers adjunts
1615649725464.jpg
1615649725464.jpg (94.03 KiB) Visualitzat 2165 cops
1615650245261.jpg
1615650245261.jpg (87.67 KiB) Visualitzat 2165 cops
Tord blau l’ha editat per darrera vegada el dia: ds. maig 08, 2021 6:12 pm, en total s’ha editat 2 vegades.

Tord blau
Member
Entrades: 26
Membre des de: dl. feb. 22, 2021 1:41 am

dentificar espècie: virot ¿balear, mediterrani o atlàntic?

Entrada Autor: Tord blau »

Aquí fotos de vessant més artística i editades de s'au, més creatives.
De sa que se la veu surant m'agrada ses llums.
Bon contrast entre emoció d'una part acollidora o atractiva, amb una part de desconcert, misteri... Ajuden a diferenciar, recordar, estimar, sensibilitzar, valorar, camviar hàbits...

Bones arts :-)
Fitxers adjunts
1615715647112.jpg
1615715647112.jpg (209.61 KiB) Visualitzat 2078 cops
1615715611533.jpg
1615715611533.jpg (92.78 KiB) Visualitzat 2078 cops
Tord blau l’ha editat per darrera vegada el dia: dg. abr. 04, 2021 5:25 pm, en total s’ha editat 1 vegada.

Tord blau
Member
Entrades: 26
Membre des de: dl. feb. 22, 2021 1:41 am

identificar espècie: virot ¿balear, mediterrani o atlàntic?

Entrada Autor: Tord blau »

Afegesc dues pistes sobre virotets i similars.
Una és un llibret ben il·lustrat!
I a més, un vídeo! (enllaços, 'legal, de gratis ni registre') Uau! :o

Per si a algú encurioseix, hi ha quaderns o guies molt il·lustrades.

Per exemple, un enllaç de descàrrega de document en format d'arxiu '.pdf' molt complet i didàctic.
A:
https://www.caib.es/sites/proteccioespe ... ris-71498/
També hi ha moltes altres curiositats i documents més a ses planes de Protecció d'Espècies des Govern Balear.

I uep! Des GOB a un vídeo mostra un coautor des llibret, en Miguel Mc Minn, que fila prim, de com diferèncien per tendències de colors davall ses ales.
A:
https://youtube.com/watch?v=Y6xgcsrKw_E

Apareix a una videoconferència didàctica, de moltes que es poden consultar en aquest compte de vídeos des GOB en línia.
Quins tresors!
Serveixen molt per aprendre a diferenciar, a tenir un poc de fonaments.
Va bé poder escoltar a qui fa molt temps que cerca i divulga.
Ses guies i sabers de natura aporten tranquil·litat, per saber com actuar, sobretot quan hi ha imprevists mentres es neteja com a pràctica de lleure, activitat física, entrenament...
Tord blau l’ha editat per darrera vegada el dia: dv. maig 07, 2021 12:59 am, en total s’ha editat 4 vegades.

Tord blau
Member
Entrades: 26
Membre des de: dl. feb. 22, 2021 1:41 am

identificar espècie: virot ¿balear, mediterrani o atlàntic?

Entrada Autor: Tord blau »


Sobre trescar i nedar en superfície jugant, cuidant quotidianament ses voreres, recollint fems o trobant es virotet...

Us en mostr algunes fotos meues de sa pràctica i us en parl.
Pot inspirar dubtes constructius i cuidar es medi.
Pot semhlar offtopic, però sa troballa des virotet va ser cuidant es medi lúdicament quotidianament, com exercici de salut, expressió...
Imatge

NETEJAR LLIUREMENT, TENDÈNCIES...
S'entreteniment de netejar o cuidar es medi es practica de moltes maneres, i quan es multipliquen es poden establir tendències...

NETEGES PUNTUALS, CONTINUADES, ESPORÀDIQUES, VOLUNTARIAT...
Per exemple, antigament en lleure en acampades, excursionisme, solapat entre accions diverses d'entitats de voluntariat...
I arreu hi ha hagut per tot arreu diades i campanyes puntuals de netejar com a voluntariat, i per educar i reforçar models. Per exemple de recollir fems hi ha hagut diades famoses a altres estats europeus, que inspiraren altres mundials.
Des de fa dècades hi ha hagut diades, actes i campanyes de neteja per part de clubs o federacions, per exemple de busseig, espeleologia, nàutiques... I són espectaculars, recullen grans quantitats i es veuen moooolt bones experiències!
I ses recollides populars a Capdepera i es Port també deuen ser bona festa social, plenes de exercici, deport i anècdotes. A Capdepera mateix, hi ha diverwitat en diades puntuals de neteja populars festives, sobretot pes port i voltants, i ja fa uns anys... Un exemple entre molts:
http://capvermell.org/index.php/festes/ ... -ser-bauxa
Hi ha mutlitud de colles i gent, per exemple, unes jornades consecutives de lleure netejant litoral arreu, una bona temporada entre cales per navegants: http://capvermell.org/index.php/actuali ... r-cala-gat

NETEJAR ES MEDI QUOTIDIANAMENT PER DEPORT, SALUT...
Quotidianament o per lliure no es fa visible, però hi ha qui ho practica i no es divulga. Si us fixau, almenys es dies festius es veu més sovint. Són costums, adaptats potser de cercar a voreres per aliment o entreteniment. Potser es veu més sobretot en nins i famílies jugant, o gent major per voltar una estona... No tant potser intensiu de netejar en gent entrenant córrer o trescar, passejant, nedant o banyant-se...

En altres casos, cuidar es medi netejant com a lleure és també a pics una activitat social popular quotidiana, o tendeix a turisme, com per exemple ses colles de Migas por el Mar. O Sierra Club crec que fa dècades organitzava ja situacions similars, cuidant, no sols netejant, i no sols en mar sinó en molts entorns. Crec seria una tendència ambientalista parescuda a estades, camps de treball juvenils o viatges organitzats.

També entrenant en mar es veia netejar, antigament. Per exemple, es netejava la mar com forma d'entrenar bussejant des de fa molts anys. Hi ha un cas famós d'escoles de bussos entrenant anys recollint desenes de milers de rodes, que altres havien deixat per error ambientalista, intentant fer-hi créixer esculls de corall.
I entrenant a peu, o corrent, es recull fems, per exemple, ben espectacular es creixement i acceptació amb es nom de 'plogging', que ja té multitud variants molt diverses a tot es planeta. Inclús competint o formes jugades cooperant, trescant...

Imatge

NETEJAR JUGANT O COMPETINT
Algunes neteges tendeixen a tenir una dinàmica i lògica més clara de jugar, de joc. Aquests jocs amb certes normes i sentit, internament es fan jugant cooperant, però alguns pics fins i tot competint, o es vinculen amb esports. Per exemple, vaig llegir que era part de sa competició balear de pescasub.
A pics apareixen formes de jugar netejant competint, però majoritàriament són pràctiques de dinàmica o lògica interna cooperant, ajudant-se entre colles o 'deportistes', i així no són tant tendències 'esportistes', de competir, regulades estandaritzades i prou fixes, amb sistemes de punts, rànquings...
Sa tendència de lleure o joc cooperativa, sense oposició o competició entre bàndols ni rècords és peculiar, perquè no sol aparèixer massa a sa cultura lúdica, entre es jocs i deports de joves i adults! I sobretot és peculiar si cuiden es medi directament, físicament, motriument...
Són més especials o rars encara potser que els jocs i esports alternatius o els ambientalistes amb bàndols o fites a superar pseudo competitives. I molt diferents des jocs per entrenar esports, i els esports. És interessant, poden tenir valor cultural!

NETEJA MODEL I ESPECTACLE
I recollir fems, a terra o a mar, pot tendir a destacar una expressió i model, manifestació... I ser joc i deport espectacle! Perquè fa joia observar qui gaudeix jugant i cuida i neteja es medi! Per exemple aquest espectacle emotiu: "If you see a piece of litter pick it up!" d'UK a:
https://m.youtube.com/watch?v=lp7yppOAyPw
Quina allau d'art i brusqueta vital!!



Imatge

CUIDAR ES LITORAL NEDANT I TRESCANT QUOTIDIANAMENT. LLEURE I SALUT
Així és com es va recollir es virotet jugant, passejant, com deport de vorera... Ha sigut durant es capficos i passejades netejant com a passatemps, esbarjo, deport i activitat física.
En aquest lleures apareix sa pràctica deportiva, o sigui d'entreteniment, evasió, salut, ambientalista, de recerca... Sol haver expressió, exploració, o fins i tot construcció, reordenar objectes o manipulació i art efímera.


CUIDAR SIMBÒLICAMENT I MILLOR ENCERTAT PER MEDI
En teoria, en cuidar es medi, si es fa jugant, tot és més simbòlic, lúdic, i no té per què ser 'útil' o implicar una millora 'real' pes medi. Bastaria, en teoria, practicar intentant una ajuda que s'interpreta com a benefici pes medi. Però té més valor, si realment ajuda es medi, encara que sigui un ajut humil.
Conèixer ses espècies i ecosistema, tenir encert naturalístic, permet saber millor com actuar mentres es neteja com a lleure. És important, si es juga a cercar cuidar es medi, a "ajudar" s'entorn. Convé saber si realment s'està cooperant en afavorir equilibri o benefici ambiental.

NETEJAR ÉS CUIDAR ACTUANT DIRECTAMENT EN ES MEDI
Aquestes pràctiques cuiden es medi interactuant directament, físicament. Hi ha aquest component emotiu diferent, vivencial INSTANTANI, situacional, interactuant cuidant-se, ajudant físicament!
Durant es lleure i joc de cuidar es medi netejant nedant se creen moltes interaccions cooperatives entre practicants, però també hi ha certes normes i lògica interna per interaccions amb animals i ecosistema o ambient. Segons s'interpreti sa seva intenció, voluntat, personalitat... Hi ha interaccions motores i físiques per totes bandes, i són sovint de benefici, mutualisme, inclús 'cooperatives' o d'ajudes. Observar aquestes ajudes és interessant, i varia segons models d'interpretar, criteris... Hi ha moltes curiositats!

Imatge

ALTRES PRÀCTIQUES AMBIENTALISTES CUIDEN INDIRECTAMENT
Altres pràctiques diferents al que explicava, i a aquestes de quan vaig recollir es virot, són però d'oci o voluntariat, o lúdiques. I són ben valuoses, i ambientalistes, però són molt diferents! Em referesc a ses que no ajuden ni juguen motriument, físicament 'directament'. Són pràctiques no jugades, o sí, i amb lògica interna, però sense aquesta interacció de netejar! Serien situacions i interaccions ben diferents! Influirien indirectament, i no físicament al moment. Això les diferencia, no són el mateix físicament.... Serien potser per exemple, ajudar a sa natura fent observacions, o estudiar-la, o fotografiar-la, o divulgar-la, o anar a una manifestació ecologista, o organitzar una recollida de doblers mitjançant una competició o fita esportiva 'a favor de X'... O jugar un esport amb un lema o usant una camiseta pro ambientalista... Això no implica accions, que cuidin es medi directament, físicament, en aquell moment... Per exemple, no netegen la mar directament en aquell moment, o no salvam aus ferides...
Així moltes pràctiques que solen ser ambientalistes, que no cuiden directament, tenen aquestes diferència que implica ajut a s'ecosistema en es moment de practicar. No intenten ajudar es medi directament. I si funcionen com a lleure, deport, entreteniment lúdic, o joc, aleshores no és a sa seva norma principal, lògica interna, accions això de cuidar o ajudar es medi directament físicament.
I tots aquests lleures o expressions ambientalistes, tant si cuiden directa o indirectalent, són importants, valuoses. Ses manifestacions, art, estudis, observacions, fites, récords i sa imatge ajuden es medi indirectament, i poden ser de molta ajuda a la llarga.

Imatge

AQUESTES PRÀCTIQUES LÚDIQUES CUIDEN MEDI DIRECTAMENT
Cuidar netejant nedant en superfícies és una opció de moltes.
Hi ha moltes altres pràctiques lúdiques que també intenten cuidar físicament es medi, directament.
Algunes poden ser tranquiles, o altres fer-se amb activitat física intensa, amb récords o sense, competir o no...
Per exemple, es pot cuidar es medi regenerant sa biodiversitat, o en carrers i camins millorar sa seguretat. O en un paisatge beneficiar expressions, s'estètica. O afavorir s'accessibilitat... Amb accions lúdiques mentres es fa construcció d'art, o renovant tanques, llindars, o arreglant i fitant camins, tallant branques, construint refugis... O de cura, sembrant llavors, decorant un bosc, nius d'aus o ratespinyades, beneficiosos per natura, o tasques a una finca amb bonsais, una zona comuna amb jardins secs o horts, transplantant arbres a zones reforestades, limitant espècies alienes, foranes o invasives...
Així cuiden sa biodiversitat des medi, o sa seua capacitat de recuperar-se o sobreviure. O just fan que sembli bell, o més segur, útil amb més o menys encert per a ecosistema i benestars...
Tot pot tenir molt valor educatiu, ambiental, social, deportiu i de salut, i modificar es medi prou bé. S'encert i criterinaturalístic no té perquè renyir amb es lleure o joc. Però és clar que en es principi convé estar una mica a l'aguait i corregir o guiar errors de tendències i accions.

DEPORT: CREACIÓ, EXPRESSIÓ SOCIAL I CULTURA
Sa pràctica de lleure cuidant es medi és una part humil des lleure en general, que pot ajudar a canviar ses percepcions, coneixements, relacions, valors...
Netejar com a lleure pot ser important, un salt qualitatiu, de costums. Es fet de netejar jugant en grup o colla pot ser xocant per a colles i consumidors, o gent que ho desconegui totalment. Un poc en es principi, es veu desorientador, com dissonant. És important viure sa situació, vivència, sa seua dinàmica i lògica interna de joc.
Es deport és una expressió de sa societat, i és indicadora de com és sa societat. També és una configuració creada, que pot ser joc repetitiu, i element cultural germinal, modificador i crear tradicions.

Imatge
(Foto de cartell de publicitat. En general, divulgant de protegir natura solen succeïr solapaments subliminals, no tant d'esport i més de deport: evasió, esbarjo, entreteniment, sensualitat, expressió no reglada...)

A vegades va be repassar diccionari, es pot veure com s'usa deport com a diversió pràctica, inclús com exercici intens, i sovint outdoor, de fa mooolt:
DEPORT (DCVB):
Diversió, recreació; cast. recreo, diversión. Los béns que nosaltres avem en est món són en menjars e en vestirs e deports e solàs, Llull Cont. 49, 21. Nostres vassalls ab grans alegries, cants e deports passaren tota aquella nit, Pere IV, Cròn. 80. Alguna stona | yo cave'n l'hort | per mon deport, Spill 15794. Car tots mos senys han perdut lur deport, Auzias March xciii. Lo amaven tant, que no tenian altre deport ni altra alegria sinó son fill, Comalada PP 8. Lluytaria més brau contra la fera, | fent l'espectacle de més viu deport, Costa Trad. 119.

DEPORT (DIEC):
Recreació, esbarjo, comunament a l’aire lliure.

Imatge

AQUEST NETEJAR I DEPORT (ESBARJO) ÉS CUIDAR VORERES NEDANT I TRESCANT. I ÉS MÉS UNA ACTIVITAT FÍSICA LÚDICA, A PICS JOC COOPERATIU (NO UN JOC COMPETITIU, NI ESPORT)

Recull fems quotidianament nedant a prop, almenys de fa uns deu anys. Amb fins de lleure, entreteniment deport de nedar, i exercici físic aquàtic amb guanys per benestars, salut, medi... No practic com a fita de récords, joc competitiu, esport...
Però potser hi ha qui sí neda netejant entrenant, fent esport, joc competitiu, de natació en mar.
A sa Costa Brava amb es nom d'eco-swimming em sona que s'entrena per natació en aigües obertes, o no sé si potser triathló... Practiquen sa natació en aigües costeres recollint residus dins boies. Supòs hinha moltes variants i tendències de bosses i càrrega. I no sé si ha arribat a integrar-se dins fases de competicions d'esports, dins normes des joc.
Sí que, per exemple, existeixen competicions pescasub, a una fase de ses competicions balears. Però no seria competició de natació en superfície, sinó de pesca, i en apnea.

VOLUNTARIAT COM LLEURE O JOC AMB NORMES
Hi ha aspectes de controvèrsia sobre jugar mentres es fa voluntariat. I es riscs de si es neteja nedant amb un estil de nedar jugant. I convé tenir especial atenció a no destorbar amb sa conducta.
Cuidar netejant lúdicament, o amb jocs, amb lògica tancada o oberta, es complica. A vegades massa, si no s'até bé a algunes normes, a vegades per s'emoció o novetat.
I atenir un poc als gests, i sa velocitat i es tempos de gests és important per peixos propers a la mar oberta o es que apareguin per sorpresa entre roques.
Això no treu que sigui lúdic, prou obert, i a vegades s'aspecte lúdic passi més tancat segons com avança una jornada i encontres.
Es lleure es pot viure amb una lògica oberta segons avanci, ses circrumstàncies de joc. Però definir molt a vegades és inabarcable... Cada jornada o situació pot no tenir una lògica senzilla, fàcil de diferenciar. Però es solen percebre tendències, segons moltes variables.

Imatge

Normalment preferesc cuidar es medi amb formes no competitives, per això de relaxar, fer art paussat, no destorbar...
És així una pràctica curiosa, es sent que ses interaccions són d'ajuda per un mateix, amb altres, grups, o interaccions d'ajudes cooperant amb ecosistema, ambient... I diria que ets animals es comporten i ens aporten jugant apropaments diferents, quan ens apropam poc a poc, els tractam diferent. I sobretot un medi ben cuidat se sent que ens ajuda més a jugar...
Considersr però un joc competititiu és una interpretació humana, i pot ajudar molt i sovint també, tot i que aquí no el sol practicar.
Pentura vivenciar competir a pics podria ser acaparador d'atencions, molt veloç i no filar tant en gests explorant, rebre o captar certs comportaments animals. Però deu haver de tot en formes de bons practicants!
A vegades cal prou cura, si és un entorn ric i delicat, variat, incert, amb deixalles movent diferent a elements vius respecte ones...
Es peixos atenen molt a sa velocitat des cos i sa decisió mostrant ses intencions. Millor no destorbar sa vida natural amb es moviment des cos jugant sense atenir-hi per descuid.
O netejant amb presses es pot descuidar ferir més, per exemple rompre massa una alga ramificada enredada amb una deixalla de un floc de monofil de pesca perdut. Aquest sol fer vaivé diferent amb fluxes i ones, que romp i reinicia es cicle, potser durant anys...
També en fer lleure a natura convé intentar no condicionar aprenentages perjudicials a animals, no sols amb gests i ocupant espais, sinó amb autoenganys perjudicials, com per exemple alimentant peixos, feeding.

Per tenir cura de natura, és important una pràctica mesurada de jugar. No anar a per totes, sense mesura de gests destorbant animals, i amb segons quins pausar molt més es tempos... Potser cal anar amb cert esperit com de socorrista o bomber, o terapeuta, que practica una cura a una ferida, o qui acarona, sobretot si es tracta una planta o animal ferit...
Preferesc tendir a practicar atenint a comportament pausat, i si pot ser si hi ha més ganes d'esforç fer naturalisme, observacions, temps per emocions amb art efímer amb fems, divulgar fotos un poquineu...

NETEJAR NEDANT I TRESCANT, SWIMRUN...
Sí que netej voreres amb un lleure intermig entre nedaf i trescar, com a swimrun, sovint lent, o combinant grimpar.
Netejant entre cales i platges varia segons orografia, i moltes més variables. Per exemple treient residus a zones intermareals, roquissars, acantilats, costers amb algues i plantes, o aus entre residus, esculls...


Imatge

NO ÉS MARISQUEJAR
No és marisquejar ni pescar! Sols és recollir deixalles! No és recollir ni escopinyes, ni crancs, ni, gambons, ni peixets! Sols deixalles, fems, residus artificials, antròpics, contaminadors o desequilibradors, perjudicials....

NO ÉS UN BANY, NI SNORKELING, NI BUSSEIG, NI SUBMARINISME...
Jo no practic així normalment, però supòs que hi ha gent que practica neteja i cuida molt ses voreres!
Almenys algun infants i famílies sí que m'ho han demostrat a platges. I ben fet campions de cuidar vida!
Però en bany crec que no ho veig fernper altre gent tant com trescant platges.
He vist molts que netegen trescant voreres, amb es peus en remull o no...
A mi m'encanta quan trob gent major, i sobretot infants i famílies que netegen voreres.
Jo el que sol fer és a més afegir això de nedar.
I no es considera aquest nedar que faig netejant com un bany, submarinisme o passeig de snorkel.
El que practic principalment és nedar, que implica impuls desplaçant repetit, en cicles amb braços.
Ho sols fer amb aletes, o sense. Però pernpoder usar braços ses aletes són molt més retallades que a snorkel. Són curtes com de natació entrenant.
I es neda sense pes de ploms, ni equip feixug d'aire comprimit.
Es pot nedar amb un tub, però millor frontal de natació, no lateral de pescasub o snorkeling.
Un tub serveix per seguretat i observar es fems sempre.
I nedar no es considera fer molta apnea, doncs es fa principalment nedant en superfície.
I nedar molta estona implica no fer gaires pauses per fer fotos, o observar medi reposant, o banyar-se quiets massa estona.

NO ÉS PESCASUB
No és una pràctica de pescasub! És cuidar es medi lúdicament nedant activament impulsant repetitivament en cicles de desplaçament amb braços i cames, netejant fems en superfície. Sense portar eines de pescar, ni aletes grosses..
S'equipament de nedar en mar netejant es cerca específic i limita a això, a natació activa, no un bany poc actiu o passeig relaxat. Per exemple, es tratge és adaptat per molta activació aeròbica, i pes fred en superfície, no tan intens d'aigües avall més fredes. Amb un tratge de natació s'agafa més fred en poca estona que amb un de pescasub o busseig, si s'està quiet. I nedant cal tratge àgil per moure braços i coll per nedar amb exercici amb molta més intensitat aeròbica. Amb tratges d'altres esports no es podria respirar o tenir agilitat igual a braços i cames, o es flotaria i mouria diferent, cansant... I es neda sense ploms, costant molt més mantenir-se submergit sense reflotar.
En aquest cas, de netejar nedant en superfície, no és una pràctica de pescasub, ni jo ho he practicat.
Sí que s'organitzen competicions de pescasub que a una fase de sa competició es neteja fems marí. Pot semblaf igual a quan molts altres federacions d'esports netegen en trobades, però té molt mèrit i reconeixement que un esport netegi i cuidi es.medi en una fase i normes de sa competició!!! Això és molt important cultural i emotivament! I estic segur que intenten anar amb prou compte, i coneixen molt bé com tractar sa fauna.

Imatge

NO ÉS FOTOSUB COMPETINT
I es fotosub competint, que no practic, és una ajuda indirecta, un model, divulgació i unes formes jugades ambientalistes, on fent fotos es cuida indirectament es medi marí. Ajuden indirectament, i eduquen a llarg plaç, i poden ser de molta ajuda ambiental i emotiva.

Pescasub i fotosub poden anar tendint a jugar, competir, a anar a veloç, i a tenir més ull i cura a no destorbar animals, plantes enganxades... Sa competició de fotosub contrarellotge, o pescasub agafant un mínim de fems és delicada. Es tracta d'un joc esport amb competició, regulat, estandaritzat, jerarquitzat en nivells i llistats de mèrits, o punts, rànquing competitiu... I són model, doncs ja es van organitzant i divulgant. Tot bé si es fa amb cura, segons com es practica i es controlen afectacions.


NO ÉS FOTO CAÇA, BIRDING COMPETINT, FOTO WATCHING AUS...
En aucells trob és similar al que comentava su ara de fotosub, diferenciant es naturalista, de jugant, de competint o no competint.... En fotosub, fent un símil, trob succeeix similar a ses aus i sa fotografia a terra.
Observació i naturalisme per foto d'aucells, por anar de bird watching, de competicions de birding, de 'caça fotogràfica'...
A vegades es voluntariat i lleure, si deriva a joc o competició, implica sa velocitat i més esforç en atenció i cura en no destorbar. Supòs que encara més si són animals delicats, ferits, i molta més freqüència de visites i gent atenta, trobades o competicions, i en poc temps.


POC A POC! ALERTA! HI HA PEIXOS I AUS, ALGUES RAMIFICADES...
En general, es lleure, deports, jocs o esports són sans i profitosos i educatius! I art, i voluntariat... Tot influeix en es medi. Inclús tot i ser practicat puntualment, influeix a la llarga.
Però dins es medi ets animals ens fiten i diferencien aviat! I aprenen!
Entre peixos i animals de mar, o aus, hi ha conductes complexes, aprenentages, condicionaments...
Entre animals hi ha traginar informatiu, memòria, escoles, cultura, diferències locals i fomenten exemplars amb comportaments, estrés i personalitats diferents.
Sobretot ajudam si es va amb cura amb sa conducta i es gests que podem impactar més o menys positivament a es medi i sa vida.
A la llarga influeixen molt si es practica per prou gent, segons afluències, i afinar.que no destorbin, i sobretot si són quotidianament. I més interactuant, recollint fems, on hi ha animals sensibles i afectables.






Es cocons, esculls i la mar són una gran font de vida, sorpreses i bons souvenirs, records de passejades deportives i capficos cuidant es medi!
Tot es veu millor ;-) jugant a cuidar s'entorn! ;-)
Fitxers adjunts
1619566272292.jpg
1619566272292.jpg (204.78 KiB) Visualitzat 962 cops
Tord blau l’ha editat per darrera vegada el dia: dj. maig 13, 2021 6:50 pm, en total s’ha editat 53 vegades.

Tord blau
Member
Entrades: 26
Membre des de: dl. feb. 22, 2021 1:41 am

identificar espècie: virot ¿balear, mediterrani o atlàntic?

Entrada Autor: Tord blau »

TRUCS de trescar i nedar en superfície cuidant es medi
( esbós de trucs, vídeo i imatges meues)

Continuo parlant sobre uns trucs...
:-)
Imatge
(un art de contrast emocional, que trob ajuda a recordar millor)

UNA TOVALLOLA GROSSA
Una tovallola!? Mmm... Tal com aconsella Douglas Adams a s'autoestopista galàctic!? (The Hitchhiker's Guide to the Galaxy)
Costa de dur una tovallola grossa flotant, nedant estona entre cales i voreres!. Però aquest un truc va de cuidar sa natura jugant nedant! I sí, és dur dur, dur una tovallola grossa!!
Per què? Doncs per poder capturar aus i animals malalts, amb dificultats, ferits...
A vegades crec que algunes aus no cal portar-les a clínica, si just són enredades a fils, o sols tenen petites enganxades, no coses clavades grosses, i volen bé. Però millor consultar amb tècnics! Potser febles emmalalteixen...

BOSSA PER BOIA I FICAR ES TRASTOS DE JUGAR
Igualment serveix nedar amb una bossa estanca com boia, per portar molt pes, i tot sec, com ara un telèfon, farmaciola, documents, menjar, aigua... I un punt per flotar pot donar molta seguretat, descans....

BOSSA PER FICAR I PENJAR FEMS, CORDINO, POLITGES...
Un altre truc, per exemple, és usar una bossa qualsevol de fems fàcil d'obrir-tancar, on estotjar ses escombraries lleugeres, petites... També serveix per penjar o pujar fems pesat amb politges! I de flotador extra!
Hi ha bosses inflables, o flotadors tipus planxa o barqueta, però trob que pesen molt a terra. I amb ones i vent no m'agraden, per si es fems pot capgirar... Supòs que va a gusts, potser sí si uses cotxo, i amb mar plana. M'agrada pes fems poc voluminós, poc dens, petit i freqüent.

UNA BOSSA, PETS ULLS? ;-)
Dur una bossa on ficar fems pot fer variar molt sa predisposició a cercar, trobar, recordar instintivament i recollir fems nedant, o a ajudar aus...
Sa 'vista', sa percepció, sa memòria molt breu 'de peix' ;) varia si es neda amb una bossa!
Amb una bossa consider factible recollir més fems, i això ho automatitz inconscientment. De cop amb una bossa percep més fems! Es sol dir 'veig' un caramull de deixalles!
És tant s'efecte que és difícil entendre-ho si no es viu, però sol passar en fer uns quants capficos de ses dues maneres.

Imatge
(foto: truc bosses on estotjar o penjar fems des de cordes. A vegades inclús pujant el més gros amb politges)


ABRACADABRA, ES FEMS MÀGIC ;-)
Guard forces per quan arrib a sa vorera a descansar... Perquè a vegades hi ha sorpreses si hi ha confusions.
Des de fa poc més de deu anys que recull fems nedant i trescant, com deport i efercici de salut, per sa zona on aparegué es virotet, i a vegades quotidianament. I ja antic era bell veure com sa gent ja de tant en tant en recollia similar, sobretot bussejadors o gent trescant. Potser ara és més públic, sabut, popular, o se'n recull més. En general crec que a sa zona s'accepta i s'ajuda per això. Sobretot es jovent i infants és espectacular! Ja fa anys que s'organitzen belles neteges populars, normalment des des Port, i van més enllà, depenent d'ones per exemple.
Sí que a vegades pot crear confusions o incomodar trobar un caramull per sorpresa, que ve de agrupar provisional on es pot, en trobar-ho pitjor abans, i en recollir dins la mar on era ocult, i és deixat a sa vorera.
A vegades sembla màgic! Ens diuen que no pot ser que es muntnde fems vengui d'aquella vorera tan bella i turqueta on neden cada poc!
Es fems tret provisionalment a ses voreres pot semblar mal paisatge, però es pot veure'l més en positiu. Com una bona expressió de què es juga i ja no és a aigua! Millor que sigui provisional allà que no anys perdut dins la mar.
És bell veure com s'accepta el que semblava a vegades una excentricitat, un cop es percep millor es medi, i valoren es guanys de cuidar es medi netejant, ja sigui organitzats en voluntariat o per lliure, com a deport, salut, entreteniment, entrenament...

Imatge


FEMATERS CAÇADORS TÀCTICS I ESTRATEGUES
Per recollir fems nedant, sense vergonyes i amb un poc d'humor, es sol triar estratègia, entre perseguir ses deixalles que suren i rompen amb ones, o ses incrustables entre roques... O segons es temps lliure, ànims, salut, llum solar, temperatura, meteorologia, corrents, orografia...
Ull a ses ones de vent, duent molt de plastiquet flotant, que acumula a entrants amb vent que arriba a terra varis dies.
I estar a l'aguait de ses ones de fons, perquè fan accessible es fems que durant mesos o anys era incrustat, sedimentat... El remouen i el poden fer més accessible, o atracar a menys fons, almanco durant unes hores o dies.
Són unes oportunitats que cal aprofitar, per fer munts a fora, i després apropar-ho a paperes, i el gros intentar fer-ho coincidir amb serveis de recollida, o si és lluny avisar demanant ajuda.
Nedar en superfície amb equip lleuger i àgil permet accedir i recollir petits fems, amb molta freqüència, o en aigües poc fondes, intermareals, esculls, llocs on desgrimpar.... Té bones avantages a voreres abruptes!
Pes fems gros no sempre calen bosses i cordes penjant-hi amb politges. Per exemple amb peces planes molt pesades es pot com planejar, sines crea fluxe nedant veloç. Això escurça molt sa feina.

INTENTAR NO CONFONDRE I DESTORBAR VIDES
Practicant aquest lleure es millora sa percepció, i es gests i tempos amb aus, peixets... Per exemple, a vegades en veure'ns, estan curioses per saber pellucar deixalles! A la llarga s'acostumen a estar passives, i amb es dies s'espanten manco, i ens diferencien des pescadors. Igualment passa amb es peixets, pops...
Però ja passa que a qui cuida o neteja nedant se'ns pot confondre'ns amb pescadors, bussejadors, pescasub, o furtius!
Pot ser que es peixos i aus aprenen abans? ;-)
Ses darreres temporades es vigies de sa Reserva Marina en barca molts pics els veig que també recullen restes, i si puc hi colabor. Són un benefici per contiuar gaudint, perquè així buid sa bossa boia de fems còmodament nedant sense sortir, i puc perseguir més fems. Sortir a buidar sa bossa moltes vegades pot cansar i refredar. Pot ser llarg apropar-se a una zona amb paperera i anar terra endins a cercar sa paperera amb tot s'equip de nedar, i tornar a nedar aigua molts pics... Així gaudim molt més i queda més peix bell i sanot! :-)

Imatge

FITAR SES PAPERERES DE VORERA, SÓN GUAPES!
Normalment entre cales faig sortides a terra per buidar i poder reomplir fems. I va fantàstic que hi hagi on tirar plastiquets! Una paperera o cartell pot servir de referència per indicar on hi ha un muntnper recollir.
Sobretot va bé coincidir a prop de punts on passen a netejar, en es final de diada. I més si hi ha papereres de reciclatge, i amb més pau final sa majoria de fems de la mar el separo, i duc fins a sa paperera que pertoca. Normalment els hi fic si hi caben, i són prou eixuts.
Però si no puc portar-ho tot? Potser fan feo deixats agrupats a sa vorera!
Però pens és IMPORTANT decantar esforç en treure es màxim de fems des medi aquàtic aviat, abans no degradi, perdi, incrusti sense remei... O sobretot convé recollir es fems abans que envelleixi, es rompi, es dispersi, compliqui sa recollida. O abans es perdi sa pista per un altre dia recollir-ho nedant... Si torna menudet contamina ecosistema com micro o nanoplàstic... A fora, a sa vorera, tot i fer feo, és un avanç, hi ha avantages, i es fa accessible per altres practicants de lleure netejant a peu...
És important recollir i triar recollint, i un cop tret i agrupat, i seleccionat, si vegades no es pot traginar tot a abocar a papereres... Aleshores si es deixa agrupat, convé intentar facilitar que sigui un lloc on arribem fàcil un altre dia i destorbi poc, o accessible a altres serveis de recollida amb qui es pot seguir segons horaris. I convé fer un esforç i avisar si deixen lluny o on fa feo, per evitar disgutar... I tenir planejat i establert com demanar ajuda, que pot variar segons quina vorera passi.


PROTOCOLS, SITUACIONS ACCIDENTALS...
A més d'aus, i altres espècies lesionades, sol haver-hi imprevists i observacions naturalistes, espècies especials, restes peculiars...
Cal tracte diferent i delicat també a restes especials, com ara escombraries de naufragis moderns o no tocar es derelictes de s'antiguitat, ni troballes dubtoses de ser d'arqueologia marina. Normalment millor sempre consultar i avisar autoritats. Recoman un protocol de sa web des GOB Menorca, amb mooooltes colles que cuiden ses voreres i recullen fems.
Link protocol a web des GOB Menorca:
https://www.gobmenorca.com/sites/defaul ... tocols.pdf

Imatge
"Atac accidental de llimac marí pelut. Doris Gegant Velluda ;-)"
(humor-ficció amb un fems recollit penjant)


CAÇANT PAPALLONES SALADES SOVINT
Si netejar nedant es practica quotidianament, com ara qui passeja, juga o entrena, es recullen plastiquets que se solen acumular cada dia a entrants de vida sensible, amb filtradors, alevins... Aquests plastiquets es solen rompre i dispersar de pressa, i sovint són convertits en aerosols salats o pols, i poden anar amb ones i vent cap a terra.
I un nigul de plastiquets surant és molt dinàmic! Sobretot entre ones i remolins! Realment és com perseguir i caçar plastiquets! Es fa moooolta activitat física! ;--)



VÍDEO DES JOC / FEMSUKÍ /
Vaig fer vídeo d'exemple, per inspirar cercar i crear lleure netejant nedant.
Es pot trobar just escrivint i cercant Femsukí en es cercador de Youtube.
O provar a aquest link directe:
https://youtube.com/watch?v=QyX3eoTSJMM

Aquest vídeo parla de 'Femsukí', un joc de cercar i agrupar fems.
Es nom ve de cercar fems (residus), i com que es lloc on es fa munt de fems varia segons ses circumstàncies, aleshores s'avisa cridant fort, ràpid i tot seguit "... es FEMS SU AQUÍ !!!" Fonèticament seria /femsukí/ , i d'aquí es nom.
Però es nom sona xocant escoltat per un anglòfon, que no és trivial... I també per 'fems' a fora Mallorca es pot confondre amb femta animal, adobs agraris...
Es jugava almanco ja als anys setanta baixant La Trapa, prop Sa Dragonera, a entrants de mar, racons de bosc...


ROBA, ULLERES, ALETES... PER NEDAR!
Sa roba i equipament de visió, respiració i propulsió varia depenent de com es practica, des lloc, o sa profunditat on hi ha deixalles, medi i vida a cuidar. I sol anar molt per gusts.
És important s'equip quan fa fred o hi ha fems i grumers! Convé per a nedar en superfície amb fred o moooolta estona...
Normalment preferesc usar equip de natació! Per 'nedar' se sol implicar s'impuls i desplaçament, usant braços i cames.
I millor ser previsor atenir a si cal respirar amb intensitat...
Crec que per nedar no sol anar tan bé un patró o material de roba de snorkel, busseig, pescasub, surf... Millor de natació!
Em sembla molt milllor usar roba de natació en aigües obertes, o a voreres pot ser millor un equip de swimrun, segons s'itinerari...
Igualment m'agraden aletes curtes, per facilitar s'impuls de nedar amb mans i capturar fems ràpid, àgil. M'agraden aletes adaptades de snorkeling modificades, retallades, perquè solen ser amb una sola més reforçada.
I preferesc tub de nedar, frontal de natació, no lateral de pescasub ni snorkeling. Permet no girar es cap per respirar, comoditat i així observar captura de fems. I atenció a netejar-ho bé, i no treure'l gaire si es neden hores i es passa netejant entre detritus, sobretot quan fa calor.
També convé almanco un guant, i una gorra major, potser un poc més lliure i retallada en es coll, a base, per evitar sa pressió en es coll amb activitat intensa, o ofegs si hi ha imprevists, sustos...
Ses ulleres les preferesc àmplies, potser de busseig, pescasub, o ses majors de natació, que permeten vista excel·lent. Potser millor ullera amb nas lliure, destapat, però preferesc sovint cobert, per compensar sa pressió a ulls, típica si de tant en tant es baixa a nedar dos o tres metres.
I a sa ullera preferesc un vidre, dokcs és més resistent a la llarga. Tal vegada amb molt Sol i llum serviria una capa que tria llum polaritzada.
I uns taps auriculars ajuden a evitar fred i vent, sobretot entrant i sortint, o s'hivern. Important per higiene, i sa neteja, sobretot en zones de detritus.
Ets escarpins de natació amb un poc de sola ferma ajuden, i sandàlies aquàtiques de sola ferma.
Va bé prevenir amb roba, perquè una ferida marina a dits o una cremada de grumer sol implicar dies d'estar quiet, o lluny des Sol o calor. I per això també convé farmaciola per netejar prest.
Fitxers adjunts
1620133928444.jpg
1620133928444.jpg (245.42 KiB) Visualitzat 680 cops
1620062506669.jpg
1620062506669.jpg (241.95 KiB) Visualitzat 744 cops
Tord blau l’ha editat per darrera vegada el dia: dj. maig 13, 2021 7:05 am, en total s’ha editat 28 vegades.

Tord blau
Member
Entrades: 26
Membre des de: dl. feb. 22, 2021 1:41 am

identificar espècie: virot ¿balear, mediterrani o atlàntic?

Entrada Autor: Tord blau »

IMPREVISTS. Exemples cuidant voreres: animals malalts/afectables/àliens/arqueologia...
(Fotos meues, continuant esbós anterior)
Exemples d'imprevists i troballes, una mica imaginaris i amb humor creatiu, per recrear possibilitats.

Imatge

Imatge


Imatge


Alguna d'aquestes fotos serví per motivar sa curiositat i col·laboració ciutadana en observacions de natura. Per exemple a http://www.capvermell.org/index.php/med ... i-cranques (ATENCIÓ no usar s'adreça d'email meua que s'indica en es final de sa notícia d'aquest link. No és segura, no l'ús des de fa anys)

Imatge


A Balears s'Associació Cayume ha acollit i recuperat ous de tauró i rajada (elasmobranquis ovípars) de pescadors...


Imatge


Imatge
Fitxers adjunts
1620223206251.jpg
1620223206251.jpg (126.85 KiB) Visualitzat 612 cops
Tord blau l’ha editat per darrera vegada el dia: dc. maig 12, 2021 10:04 am, en total s’ha editat 3 vegades.

Tord blau
Member
Entrades: 26
Membre des de: dl. feb. 22, 2021 1:41 am

identificar espècie: virot ¿balear, mediterrani o atlàntic?

Entrada Autor: Tord blau »

HISTÒRIES DE POC I MOLT FEMS A SES VORERES
Sobre deport cuidant voreres, netejant nedant i trescant...
(Esbós en procés de canvi. Saltejat de pinzellades i reflexions)
Imatge
Ses fotos són meues, a prop on vaig trobar es virotet netejant així. Algunes fotos són des vídeo que explic a uns comentaris enrere. El podeu veure escrivint 'Femsukí' a es cercador de Youtube. O provar clicant sobre aquest hipertext blau d'enllaç: https://youtube.com/watch?v=QyX3eoTSJMM
És un vídeo per inspirar i cercar jocs netejant nedant en superfície, que he explicat en uns comentaris abans.
Imatge

Potser sorprendrà, o semblarà fals, però moooolts pics nedant en un dia de capficos trob, trec, agrup i transport moooolt més nombre de fems i volums i pes des que apareix aquí a ses fotos.
Ses fotos poden crear biaix, perquè potser sols mostren cert tipus de fems o moments de sa pràctica més tranquils.
Per exemple, mostren quan no hi havia molt volum de residus, quan no era molt brut. O en moments amb mar més calmada, neta...
Apareix el més gros i vistós.
El rutinari i més nombrós són milers de peces petites, o gairebé microplàstics, trossets finets de plàstics...
Es trossets els vaig ficant a ses bosses de boia, i aboc a papereres, sortint entremig de cales.
Ses fotos solen mostrar més es final de sa nedada.

Imatge

Per què no surt tant es fems a ses fotos de nedar?
Amb molta brutor és més enredós usar sa càmera. A vegades implica moure's, ancorar o reorientar un caramull de residus carregats entre corrents. I una càmera és delicada, ocupa atenció observant, riscs, o aturar agafant fred.
Es mesos que hi ha desenes de vegades més quantitat, normalment en estius, sa pràctica de netejar nedant pot allargar molta estona, i s'agafa fred i fatiga.
A més si és un dia de goig capturant fems, és tan entretingut que no pens gaire en agafar sa càmera! I això que m'encanta fer fotos!

Imatge
Es fems en trossets menuts flotants sol ser en estols, o forma línies de front, i el transporten ses ones de vent que arriben cap a terra, i acumulen a caletes i entrants.
Es plastiquets solen surar formant una capa ben fina, gairebé invisible des de fora. A vegades, dins cales, es banyistes a pocs metres meu no els veuen, i se sorprenen quan netejant remen sa superfície o fons. Aleshores els faig visibles quan els recull, mostr atenció i on són, i queden més visibles a mitja fondària..

També es fems més finets i vells desaparèixen prou de sa vista en arribar a sa vorera. Sobretot uns que són com cel·lofana o trossets de bossa. Sovint sols es veuen nedant, sobretot es de colors clars i transparents.

Imatge

A vegades és sorprenent com degraden de rápid i desapareixen de sa vista. Fan com un adéu en dies, en un dia o hores. Sembla com fan es grumers que arriben a vorera, que entre rompents i acumulats moren i sembla que es fonin.
Supòs que aquests fems van degradant-se aviat a racons a entrants, acumulats a prop de terra. No sé si té relació amb sa rompent i xocs per fluir diferent, o canvis en sa microvida que els pugui colonitzar, sa temperatura...
De fet a vegades arriben tan degradats que no els puc ni tocar, es desfan entre es dits.

Imatge

Alguns fems que sol recollir arribaren a sa costa de feia ben poc, però ja vells.
Potser arriben a la mar per vents i torrentades, pluges i pluvials, i decantar acumulacions a voreres.
Crec que a vegades venen de la mar, però són nous a un centenar de metres de voreres. Crec venen de lluny de cop, perquè crec que són pescats de mar llunyà, agrupats i apropats, i cauen en destriar i netejar en tornar a terra.
Pes fons hi ha també molt de fems, dens i pesat. Algun crec que es pot intuir s'origen. Per exemple de residus d'obra, canvis urbans i de molls, o de lleure i nàutic. Es noten prou es fems de ses festes a voreres, o de ses afluències de visitants i turisme de dies festius, o algun vandalisme.
I sobretot es noten molts fems de cop amb ets accidents nàutics o ses torrentades grosses.

Imatge

Hi ha caletes allargades, ben orientades a vents predominants, que funcionen com trampes i trituradores de fems, en estar baix roca alta per sa resta de vents.
I un embarrancament si ha deixat milers de residus petitets, dispersen, erosionen i perduren. No se solen acabar de recollir aviat si embarranca i es romp a una zona poc fonda d'esculls, o caleta estreta, de rocams i multitud de rafonets. És complicada una labor esperant calma de mar, per barques, bussos, banyistes sense massa equip per transport o prou constància aprofitant calmes i oportunitats de remogudes de fems incrustat amb ones dia rera dia.
També hi ha costes que van canviant temporada d'usos, i qui o com ho neteja, i si es passa esporàdicament netejant en barca o a peu, i camions, tractors... Es sol notar molt quan es passa a netejar per entrants i ses voreres més desertes on s'acumulen fems.

Imatge

Es resultats des munts de fems des lleure de netejar a vegades no es divulga o no es coneix ni percep.
Si es veuen munts que deix a ses voreres a pics no se sol saber que vénen de recull i agrupar nedant, i que es treuen manualment a fora de la mar.
A vegades es munts deixats a ses voreres semblen que són trets pes temporals o ones. Per exemple:

http://capvermell.org/index.php/actuali ... -ferradura
(Primer enllaç,, article sobre restes d'embarrancats a prop Na Ferradura, on pujava fems en molts passos intermitjos pes fons. I etapes després cap a roques. I després igual, etapes cap amunt)

http://capvermell.org/index.php/agenda/ ... 30-08-2020
(Segon enllaç, article sobre embarrancat a prop S'Entrador, on s'explica prou bé tot)

Ses restes que es veuen a ses fotos des primer enllaç, a prop Na Ferradura, són de quan ja hi havia agrupada ben poca quantitat, pendent de recollir. Els vaig recollir de dins aigua un poc fonda o espais amb aigua entre un i tres metre de fons.
Anteriorment allà i es voltants hi havia tret així molt més, i anat pujant poc a poc. Foren desenes de vegades més volums i quantitats de milers de pefetes, i peces mooolt majors, setmanes i mesos abans, d'aquells embarrancaments.
Solia treure'ls de la mar nedant i enfonsats entre esculls, o després ja a llocs més fondos, i els vaig deixant a voreres allà, davall allà, o per exemple decantat en es passeig. També sovint més per devers Na Ferradura o cap a Son Moll.
Es llocs on es deixen varien segons indicacions, de quan i com es reculliran després, molèsties que creen, ocupacions de terraces... Si restaven avall a vegades estaven moltes setmanes sense ser recollits, però destorbaven menys.

Imatge

Es gener de 2014 intentava convidar breument a netejar voreres de mar com deport, activitat física de lleure, salut o esbarjo, dient:
"... voltar voramar a gustet. I aprofitau per fer com caçar bolets, però caçau plàstics o escombraries, que també és una bona forma de moure's i relaxar-se.
Au va! Ànims! No fa tanta por ni vergonya per a recollir almanco un tap, una botella o una bossa per passejadeta. O si?..." a es final de article http://capvermell.org/index.php/agenda/ ... ts-al-moll

I mesos després, cap a primavera 2014, fou bell, perquè per coincidència es fenòmen des plogging es va crear i divulgar a Suècia. Fou vinculat a altra gent, a àmbit d'atletisme, que independentment aplicà pragmatisme ambientalista a s'entrenament d'atletisme, amb encert i gran acollida pes nom de plogging.
Han sigut anys bells veient es boom popular a internet des plogging, i veure com evolucionen moltíssimes variants a internet, apropiat i expressat per tota casta de gent, nacionalitats i cultures.


Imatge

Altre exemple de fems d'embarrancament que vaig trobant és per exemple per devers Son Moll i Sa Pedruscada, a Capdepera. Hi havia moltes restes disperses d'una llanxa cremada navegant per allà, no fa massa anys.
O similar entre Cala Lliteres i Cala Agulla, amb deixalles ben endinsant-se a caló que queda en es final de continuar baixant Carrer Can Patilla. Allà s'entrant o caló és va estrenyent, entre penya-segats, i ses ones acaben fent unnrompent en una costa de blocs i roques desordenades. Allà hi van arribar unes restes d'embarcació, i rompre en milers de trossets surant o enfonsats, potser des de novembre -no record ara si era desembre de 2018... I es gener veure-ho passejant assutava, tot de restes triturant-se amb ones, mooolt fems endinsat a forats, fent una sopa pujant i baixant segons temporals.. Aleshores allà hi vaig fer moltes recollides de fems, agrupat per etapes, pujant... Sobretot sa vaig practicar molt netejant entre gener i febrer, a sa zona de roques grimpant i trescant. I variava sa recollida segons dies, a mesura que es desincrustaven i alliberaven de roques amb onades de temporals grossos.
Durant gairebé un mes en aquests penya-segats hi vaig deixar un itinerari marcat amb mooolt de fems, com un circuit lúdic, delimitant un poc riscs, i per ajudar a fer pas entre roques, anant des de ses restes davall penya-segats cap amunt fins just davall es passeig.
I fou divertit inamb prou anècdotes variades. Per edemple algun caramull i senyals que hi vaig fer semblava art modern! Eren amb escumes grosses rodonenques i erosionades, i semblà bonic, potser recordava escultures de Miró!
Crec que cap a març altra gent ho degué ficar de sota passeig a camions.
Però encara apareixen fems des cas, entre roques i sota acantlat o a caleta dins la mar. No s'han acabat encara...
Des d'aleshores vaig traient fems d'aquest naufragi, però alguns restes són ben rovellats i incrustats.

Imatge

Em sembla que cuidar medi com entrenament es fa de molt antic, u a activitat a vegades experimental, minoritària o poc divulgada. I fins i tot un poc minoritzada per altres, evitada o tractada com una excentricitat.
Antigament, si es jugava i recollia fems per lliure sovint era poc sabut públicament, o no es publicitava, o no es veia tot a mitjans massius.
Sa gent que ho practicava més sovint potser era un poc minoritària, knclús dins àmbits ambientalistes o d'esport i lleure.
Però si es tenia afició, poc a poc es sabia i es rebien més infos i s'anava on demanaven ajuda boca a boca.
Per això per segons qui no era tan puntual i esporàdic, sinó que es tornava quotidià, com entreno o salut, deport, i no sols caps de setmana.

Però no sols es cuidava es medi directament netejant, sinó també en moltes formes, amb activitats lúdiques festives i diades o sortides amb poca gent de cuidar es medi. Com ara arreglant camins estimats o apreciats i útils, poc practicables, i indicacions, o moltes casuístiques petites de plantes o arbres en risc o per cuidar, plantar reforestant, marcant límits d'espais i itineraris, experimentant a horts educatius, expressions a entorn amb criteri i que no afectin, accessibilitat i millores a entorn per a qui fa altres activitats... Però moltes, gairebé totes, o sa majoria de llarg, jo no les he vist. Per exemple jo no conec gaire d'escalar, però sa gent apassionada d'equipar vies d'escalada crec que sumava mooooltes hores cuidant es medi en seguretat i accessibilitat, a més de crear recursos esportius. I són amb molt valor si en triar es lloc o s'època d'escalar ho feien amb criteri naturalístic, atent a afectacions.
Hi ha moltes passions ajudant en es medi que després sa resta de gent no les sabem, ni les sabem veure!
No sempre hi ha coneixement dels qui milloren es medi per lliure i deport.

Imatge

Condicionar o cuidar es medi ve d'antic, i tornà quotidià derivat i ampliat des des jocs i costums, cultura... Per exemple cap als anys vuitanta apareixia prou de monitors i practicants d'esplais, escoltes, espéleo, ecologisme, excursionisme, torrents, activitats subaquàtiques...
I sa gent que anava a fer sortides grosses, després entrenava sovint igual, però per lliure i poca gent, entresetmana.
També es solia anar alternant amb diversitat de sortides setmanals en estius o vacances, on cooperar durant passejades, córrer per entreno creatiu de muntanya, nedar a lloc on volen net per fer guapo, cultivar o reforestar amb idea ecologista o agricultura ecològica a lloc especial, excursions obrint passos bruts, neteges de torrenteres, coves i camins, visites de pas a acampades, camps de treball...

Amb sa internet de contactes socials i smartphones ha sigut un boom! Almenys s'ha divulgat molt més cert lleure cuidant es medi!

Imatge

Un exemple antic més: és un cas divertit on vaig participar de nin, era netejant carrers simbòlicament. Fou breu, però alternant mesos i temporades, cap als anys 80s, fent com unes performances de grupets de nins netejant carrers. No record gaire es motiu, però crec que demanaven potenciar més es reconeixement i sa neteja viària, i ajudar a fer diferent sa feina i condicions laborals o negoci de netejar Ciutat.
Era ben entretingut I lúdic, netejant ciutat fent performances davant Ajuntament, Consell i Parlament, i front ses cafeteries on trobàvem polítics ;)
Més o menys, també hi ha qui ara ha derivat ses protestes en compaginar deport, en deport de manifestar-se. Que si es planifica és fins i tot com un entreno de salut i expressió i llibertat quotidiana, social... No sona rar, perquè hi ha ciutats i barris centrals que tenen més de dues o tres manis per dia. I a temporades d'entrenament de manis basta anar triant amb qui, i on ajudar manifestant. No són accions que cuidin directament es medi, però sembla un bon deport una mani! ;)

Imatge


Bones passejades deportives i primavera!
Bons temps per banyar es peus entre pedretes cercant curiositats!
Fitxers adjunts
1620510603230.jpg
1620510603230.jpg (205.51 KiB) Visualitzat 328 cops
1620412271184.jpg
1620412271184.jpg (6.09 KiB) Visualitzat 425 cops
Tord blau l’ha editat per darrera vegada el dia: dj. maig 13, 2021 12:21 pm, en total s’ha editat 21 vegades.

Tord blau
Member
Entrades: 26
Membre des de: dl. feb. 22, 2021 1:41 am

Re: identificar espècie: virot ¿balear, mediterrani o atlàntic?

Entrada Autor: Tord blau »

Missatges refets. Breu referència a birding. Molta info de deport nedant cuidant litoral quotidianament

Anim a rellegir comentaris anteriors meus, perquè vaig fent-hi canvis.
Però si es llegeix, preg ser comprensius, i fer-ho poc a poc. Perquè són esbossos que vaig modificant. Són plens de notes, a pics enumerades com pizellades, desenvolupant, corregint. Mal explicades poden crear confusió o malentés en llegir, i són per reestructurar.
És en obert en es fòrum per si això ajuda a corregir, inspirar, crear nous dubtes...

Pot ser que algun fil en es fòrum tracti sobre neteja de litoral i no ho he vist.
Ho he mostrat aquí inspirat per sa troballa des virotet, que impulsà a no patir per mostrar imatges i temes que poden semblar poc atractius.
Va junta sa troballa des virotet amb sa vivència de ses práctiques que descric. Doncs el vaig trobar nedant i trescant en superfície, netejant voreres de fems com a lleure, deport, exercici per salut...
Aquests tipus de pràctiques minoritàries potser no es divulguen o coneixen massa, es confonen, i poden ser interessants.


Desig inspiri per cuidar es medi gaudint, salut i bona primavera! :-)
Fitxers adjunts
1620513719906.jpg
1620513719906.jpg (241.14 KiB) Visualitzat 325 cops

Respon