Boscos vells, boscos bells

Estudi i conservació de la flora de les Illes Balears
Avatar de l’usuari
Joan Vicenç
Member
Entrades: 669
Membre des de: dl. abr. 14, 2008 9:17 pm
Ubicació: Alaró
Contacta:

Entrada Autor: Joan Vicenç »

Val la pena llegir´, per qui no el conegueu, aquest enllaç:

https://medium.com/@Killiekrankiee/cabr ... e618d2b1d5

"La plaga de estos mamíferos favorece los incendios forestales y repercute en su posterior regeneración, empobreciendo la cobertura vegetal de los montes"

"Un estudio realizado por el Institut de Biologia Animal de Balears (IBABSA) y que fue incluido dentro de un documento presentado por el Col·legi d’Enginyers de Forests de les Illes Balears y el GOB, establece que tanto la cabra mallorquina como la doméstica son de la misma especie que el resto de cabras, sean del morfotipo que sean.
El Atlas y Libro Rojo de los mamíferos terrestres de España, adscribe explícitamente las cabras “salvajes” mallorquinas dentro de la especie Capra hircus L. 1758, “cuyo tipo está basado en cabras domésticas”."

“Es una raza autóctona, como la gallina menorquina o la oveja eivissenca. Aún así, es la misma especie de cabra que habita en el resto del mundo, siendo un animal doméstico. En Mallorca está ampliamente extendida y asilvestrada por el abandono de la vida en el campo hace unas pocas décadas”, asegura el ingeniero forestal Oriol Domenech."

"Esto no quiere decir que esta raza no tenga valor, pero solo en términos ganaderos, comerciales o políticos"

etc...

https://medium.com/@Killiekrankiee/cabr ... e618d2b1d5
Avatar de l’usuari
Joan Vicenç
Member
Entrades: 669
Membre des de: dl. abr. 14, 2008 9:17 pm
Ubicació: Alaró
Contacta:

Entrada Autor: Joan Vicenç »

Avui hi ha alguna notícia interessant pel que fa a posicionaments en favor d'una solució al problema de les cabres. Que el turisme ens genera un problema de supervivència de primer ordre, no lleva que també hem d'atènyer altres urgències més naturalistes. I això va per el gob, la uib, la conselleria de medi ambient, consell....

https://dbalears.cat/balears/2017/05/18 ... lorca.html

http://www.diariodemallorca.es/mallorca ... 16191.html

https://ultimahora.es/noticias/local/20 ... lorca.html

També per si ho voleu escoltar, una entrevista que ahir ib3 ens va realitzar, a Pere Llofriu i a mi, al programa del camp a la mar, sobre arbres i boscos.

http://ib3tv.com/carta?id=39925698-ea85 ... ADIO&t=300
Joan Vicenç l’ha editat per darrera vegada el dia: dv. maig 19, 2017 1:03 pm, en total s’ha editat 1 vegada.
Avatar de l’usuari
Joan Vicenç
Member
Entrades: 669
Membre des de: dl. abr. 14, 2008 9:17 pm
Ubicació: Alaró
Contacta:

Entrada Autor: Joan Vicenç »

La manca de gestió dels boscos mediterranis està accelerant la substitució de pins per alzines

Un estudi del CREAF constata que la colonització d’alzines, i altres arbres de fulla ampla, és molt més ràpida del que s’esperava. Les causes principals són l’abandonament de la gestió forestal i el canvi climàtic.


https://amicsarbres.blogspot.com/2017/0 ... l.html?m=0
Joan Vicenç l’ha editat per darrera vegada el dia: dl. ago. 07, 2017 12:17 pm, en total s’ha editat 1 vegada.
Avatar de l’usuari
Joan Vicenç
Member
Entrades: 669
Membre des de: dl. abr. 14, 2008 9:17 pm
Ubicació: Alaró
Contacta:

Entrada Autor: Joan Vicenç »

Imatge

Imatge


Incendis forestals i prevenció


No hi ha dubte que l'incendi d'Andratx va significar un trauma psicològic important per els principals responsables dels operatius d'extinció d'incendis forestals a la CAIB. Qui varem viure de prop altres molt extensos i devastadors incendis forestals a la dècada dels vuitanta, ens ve de nou aquesta por, pànic sobtat, per el gran i, gairebé definitiu incendi que s'augura. És clar que ens ha de preocupar la possibilitat real d'un gran foc forestal, el que no pot ser és la cronificació d'aquesta por i actuar en funció d'aquest estat.

L'exemple de prevenció que a l'article “Cuenta atrás para el incendio salvaje”, exposa el Sr. Berbiela, cap de gestió forestal de la Conselleria de Medi Ambient, de la intervenció a Sa Canova, és el pitjor que es podria apuntar, no només per el menyspreu a altres opinions preocupades per la conservació del fràgil ecosistema dunar, sinó perquè demostra que la necessitat d'elaborar un estudi, un coneixement i alhora sensibilitat envers aquests hàbitats o altres és nul fora de la sola mirada d'una prevenció molt subjectiva, poc estudiada i sotmesa a jocs de probabilitats incerts.

Precisament la meva discrepància en els al·legats intervencionistes contra la massa forestal en general, radica en el principi de considerar aquesta mateixa massa desprenent-la de la seva funció biològica, salvatge, dinàmica... lliure, desprenent-la també de les característiques pròpies que marca cada lloc concret, i dotar-la d'una particularitat especialment perillosa, nociva, enemiga de la prevenció en incendis forestals.

Al cap i a la fi, aquest debat, és vell i recurrent. A una part, una banda d'acció contra un enemic forestal format per combustibles, en realitat de vegetació mediterrània, densa, complexa, rica, dinàmica, mala d'aregar, i a l'altra una mirada que demana més calma i atènyer el que de veres i sense animadversions forestals, signifiqui prevenció: recuperació d'antics bancals agrícoles de muntanya, faixes de defensa eficients als costats de carreteres i camins i perimetrals en zones urbanitzades... i, però, un estat permanent de prevenció, vigilància i investigació sobre les causes, dotades alhora d'informació de qualitat i educació ambiental a l'opinió pública.

Finalment, és ben cert que al canvi climàtic que ho agreuja molt tot plegat, s'hi ha d'afegir la no menys greu nefasta gestió forestal consistent a deixar que d'aquesta se'n cuidin les cabres, una gestió antròpica de desertificació irreversible.

https://amicsarbres.blogspot.com/2017/0 ... stals.html

Imatge
Avatar de l’usuari
Joan Vicenç
Member
Entrades: 669
Membre des de: dl. abr. 14, 2008 9:17 pm
Ubicació: Alaró
Contacta:

Re: Boscos vells, boscos bells

Entrada Autor: Joan Vicenç »

Gairebé m’he sentit insultat amb aquest titular: “Els pinars bruts, un perill permanent d’incendi”. Ja deu fer trenta o quaranta anys que biòlegs de gran prestigi pensaven haver deixat clar que, en referència a la seva vegetació, els boscos no són bruts, els boscos són espessos, clars, amb més vegetació herbàcia, arbustiva o lianoide o més arbrada, amb arbrat variat, en el nostre cas amb una mescla de pins, alzines, ullastres, amb més brancatge mort (futur humus) per les causes que siguin... etc. Els boscos són com són per, sobretot, com els hem fet que siguin,. els boscos estableixen dinàmiques de recuperació després d’un incendi, una tala severa, una aclarida... Els boscos són vius i “saben” ben bé el que es fan, per exemple un bosc no provoca mai un incendi, no és mai una amenaça. Els incendis són cosa de l’espècie humana, llevat dels llamps. Els boscos, la vegetació, la rica, diversa i especialitzada vegetació mediterrània, en el nostre cas, no provoca mai cap incendi.
Ara bé, si llegiu l’article en qüestió (Ara Balears 22agost2020), des del flamant director general, Llorenç Mas, de MES, el periodista del titular i fins a un arquitecte que passava per allà, els boscos, bruts, són una amenaça, un perill. És cert que hi ha pocs boscos que no siguin bruts de plàstics, electrodomèstics usats i tota mena de residus de producció humana que, això sí s’hauria de netejar, però als boscos no se’ls ha de netejar perquè són sempre nets, passau la ma per les fulles o per l’escorça d’un tronc, no vos embrutareu, fins i tot fa bona olor, un bosc. Als boscos es pot talar, tallar, eixermar, segar, podar, aclarir, fer faixes de defenses pels incendis, però no s’han de netejar i menys per representar una amenaça, un perill... particularment demanaria però, que deixin els boscos en pau, que centrin els esforços en recuperar antics cultius d’olivar de comes i comellars preferentment, que es facin aclarides intenses a faixes de defensa al llarg de molts camins que fan partió amb boscos, però, si us plau, deixau els boscos en pau, qualsevol intervenció deixar entrar un elefant en una exposició de vidre i porcellana. Evolucionau una mica i no tracteu més els boscos de manera tan pejorativa i insultant, no s’ho mereixen i fins i tot un nin ho entén millor que vosaltres.

Imatge
Joan Vicenç l’ha editat per darrera vegada el dia: dv. des. 11, 2020 10:47 am, en total s’ha editat 1 vegada.
Avatar de l’usuari
Joan Vicenç
Member
Entrades: 669
Membre des de: dl. abr. 14, 2008 9:17 pm
Ubicació: Alaró
Contacta:

Re: Boscos vells, boscos bells

Entrada Autor: Joan Vicenç »

Pere Llofriu DBalears 26 agost 2020

https://www.dbalears.cat/opinio/2020/08 ... cions.html

Ben d’acord en tot el que deia JoanVicenç (els-boscos-no-son-una-amenaça) i més:

Diumenge passat, tornem-hi-torna-hi, un altre article desgraciadament titulat “Els pinars bruts, un perill permanent d’incendi”, justament en el diari germà pel que fa al redreçament cultural, però en matèria de natura pareix que l’assessor els hagués fugit desesperat.

L’article és un caramull de tòpics, espants i mentides en la línia prou coneguda, i ja denunciada des d’aquesta mateixa col·laboració, de donar la culpa al bosc de tots els mals que li atribuïm, quasi tots antròpics, i ja li donam la culpa a priori, al bosc, de què si algú cala foc al bosc, la culpa no serà del delinqüent (no piròman) sinó del bosc, per esser “tan brut” i per “colló”. Només faltava afegir “més se’n mereix”. Demencial. Empegueït d’haver de repetir les mateixes cullerades (maleir-els-boscos).

El perill d’incendi més greu és que no tenim cap notícia de delinqüents (no piròmans) que siguin a la presó per calar foc. Ben al contrari hi ha gent a la presó, i més de mil dies, per delictes inventats, com els polítics catalans i els joves d’Altsasu. Si l’èmfasi que posen els jutges espanyols contra els catalans el posasin contra els delinqüents (no piròmans) que calen foc, ja s’haurien abolit faria anys.

Posant-me per un paràgraf amb els contraris. Els propietaris (no pagesos) que vulguin “fer net” al seus boscos, no tan sols no està prohibit, sinó que segons l’infaust article hi ha 2,5 milions a repartir, però pareix que als ploramiques habituals no els basta, el què volen és que sigui el Govern els que els faci tota la feina de “fer net”. Tant és així que encara donen la culpa al temporal del 2001, fa 19 anys! (segons els meus comptes ja està podrit i és matèria orgànica que torna a la terra). Per una banda, si en 19 anys no es poden retirar les branques seques, perquè retenen la propietat? Per altra banda les branques seques perilloses no són les de 2001 sinó les de 2019, 2017, 2015... n’hi ha per triar.

La majoria de propietaris no produeixen, ben al contrari el que més els agrada és posar filferrada i rètols d’amenaça que es passegen amb escopetes de matar cabres. Si és un negoci privat i no funciona, doncs com la botiga del cantó. No pot esser que una cosa privada s’endugui subvencions públiques i encara tanquin els camins, públics o no. Crec que els neopagesos que encara vinclen l’esquena també se n’han de sentir insultats.

Els boscos mai no s’han fet net, ni ara xuclant d’aquests 2,5 milions. D’entrada la Natura no ens ha de menester per a res, s’ho ha fet sense nosaltres moltíssims milions d’anys, no et creuries quants. Algú s’imagina l’amo de Son Ganxo i en Pep Tanoca “fent net” amb uns gavilans enmig de la selva de Borneo? No. No pot pus de ridícul, a Borneo, i a Eivissa? Els tòpics de l’article esmentat, i del que faran el mes que ve, no té res a veure amb la dinàmica de la Natura, ni amb les illes ara o de fa cent anys.

Els nostres padrins no eren ecologistes, no milloraven el medi ambient, no estaven pendents de la sostenibilitat... Els nostres padrins sobrevivien com podien, que també té mèrit, però és d’una altra pel·lícula. L’alzinar com a ecosistema no necessita que els porcs arrasin el sotabosc, eren els nostres padrins, que per menjar sobrassada necessitaven que els porcs arrasassin l’alzinar. No és el mateix, és el contrari. Ara són les cabres que arrasen l’alzinar i ningú no en menja sobrassada, ara l’alzinar es destrueix per una cabotada. L’alzinar no “necessita” que les cabres l’eliminin. Els tòpics es munten a posteriori, seleccionant i dulcificant el que fa més gràcia a la generació actual d’uns detalls aleatoris d’una vida abolida.

Si fa cent anys no hi havia la problemàtica actual dels incendis era perquè ja estava tot cremat (mirau fotografies de l’època), de cent, o mil anys enrere. Per defecte es cultivava per tot, per exemple tota la vall d’Honor fins Orient, o fins Pollença. A la resta... per exemple a Coanegra hi ha una cinquantena de forns de calç i cada un xuclava quantitats enormes de branques cada dia: és més que ridícul suposar que els calciners es dedicarien a seleccionar les estepes més garrides. A l’enciclopèdia de l’Arxiduc el ‘pinar’ no és un bosc sinó unes altres parcel·les per a producció de fusta, per vendre-la, òbviament. A conseqüència d’abandonar aquell món la Natura es regenera: això és el pinar actual, una situació ex novo, aleshores ho haurien de gestionar ecòlegs, no enginyers de fustes, ni els néts del carboners.

Encara ara, els que probablement xuclen d’aquest 2,5 milions tampoc no “fan net” en sentit utòpic, si de cas en el sentit de mallorquinarro espavilat. El resultat horrible és ben visible a la carretera de Son Gual a Calvià (foto de capçalera; se-l’han-han-carregat).

Excepcionalment, un darrer detall de memòria un poc borrosa però prou aclaridor: “bosc” per a mi és un mot ben normal i ben mallorquí, però per català i crec que més per cultisme. De nin amb lligams amb foravila no puc recordar haver sentit a parlar de “bosc”, en canvi sí que hi havia “pinar”, que ja no era el de l’Arxiduc però encara amb unes funcions concretes: llenya, esclata-sangs, matar un conill... o “alzinar” que era una altra cosa: per pasturar els porcs, trobar gírgoles, hi havia sitges... l’ullastrar ja era lo darrer, una mena de pedregar per anar a cagar i poca cosa més –no era com ara–. El concepte de “bosc”, sobretot com a ecosistema, es cosa de l’escola o directament de llibres més tard. No sé de cap llibre d’aquests que digui que el bosc necessita de neteges de l’Homo espabilatus.

Imatge
Avatar de l’usuari
Joan Vicenç
Member
Entrades: 669
Membre des de: dl. abr. 14, 2008 9:17 pm
Ubicació: Alaró
Contacta:

Re: Boscos vells, boscos bells

Entrada Autor: Joan Vicenç »

https://www.dbalears.cat/opinio/2020/08 ... blons.html

Caps de fiblons

Molts d’aquests pins que han caigut enmig de la calçada del camí o carretera del Port des Canonge, de s’Arboçar, Banyalbufar..., llevat de casos molt especials, ja no havien de ser als seus costats. Les faixes de defensa que no són altra cosa que perímetres d’uns vint o vint i cinc metres a cada banda de camins o carreteres, necessiten d’una aclarida important de vegetació arbustiva i arbrada, especialment de càrritx i pins, haurien de realitzar-se arreu de zones pròpiament forestals al llarg de les voreres de carreteres i camins, com aquesta del cas que ens ocupa. Aquesta opinió no qüestiona en absolut la importància del pi en els ecosistemes forestals, amb funcions restauradores essencials després d’un incendi, de retenció del sòl, refugi de fauna (recordem els trencapinyons o les milanes), generadors d’oxígen, paisatge, biodiversitat, aprofitament comercial etc... però en faixes de defensa per incendis forestals els pins s’han de poder llevar en un percentatge molt elevats, llevat de casos especials. Ho venc a dir això també, en el sentit que sigui per a la realització de faixes de defensa contra incendis forestals, aprofitaments comercials, recuperacions de cultiu especialment d’oliverars ocupats per pins, és convenient o necessari llevar pins o alzines si és el cas.

Aquest nou episodi meteorològic de remolí, cap de fibló, com altres provocats per caigudes importants i intenses de neus o fortes ventades provoquen la trencadissa i caiguda de troncs i branques, posteriorment un exèrcit sanitari de descomponedors començarà la feina lenta i important de convertir tota aquesta matèria orgànica per produir humus pel bosc, de tal manera que aquest a la llarga es veurà beneficiat amb una aportació important de nutrients. A la vegada tots aquest brancatge i arbres caiguts, que no impediran en absolut el rebrot de nous brotons i branques, així com el creixement de tota la vegetació arbustiva o arbrada restant, dificultarà la circulació d’herbívors invasors com la cabra com a plaga i es podrà desenvolupar més fàcilment un bosc de llavor, d’aglans, arboços, murtons... amb un arrelament i informació genètica més important que si ho és de tanyada o rebrot.

El cap de fibló que més preocupa però, pel que fa a la dinàmica del bosc i la seva bona recuperació, resistència, resiliència, no és el que ha provocat aquesta aparent “devastació” vista a escala humana, que no biològica, sinó el que pot sorgir lligat a la ment humana en forma de presa de criteris i accions determinants de periodistes, polítics, tècnics i opinió pública en general ignorants en la matèria. Ens serveixi l’exemple de l’ingent esforç humà i econòmic absolutament inútil en resultats, sinó perjudicial més bé, que va significar voler pretendre “fer net el bosc” de la caiguda de pins que provocà el temporal del 2001. Helicòpters i tot es feren servir en el desembosc de troncs i ramatges. Aquestes actuacions no venen totes soles, però en tot cas no són meditades i estudiades amb un coneixement ponderat del funcionament dels ecosistemes forestals. Cal aquí també una crida urgent a que biòlegs, ecologistes i altres especialistes en la matèria hi diguin la seva. Gràcies.
Avatar de l’usuari
Joan Vicenç
Member
Entrades: 669
Membre des de: dl. abr. 14, 2008 9:17 pm
Ubicació: Alaró
Contacta:

Re: Boscos vells, boscos bells

Entrada Autor: Joan Vicenç »

En Pere Llofriu: https://www.dbalears.cat/opinio/2020/09 ... -pins.html

...I ara un cap de fibló, el que faltava, amb moltes pèrdues materials i amb moltes més molèsties i problemes en la vida diària. Massa damnificats. Tornaran a aparèixer velles passions i odis que no ajuden en res. Els pins també en són una víctima, és absurd donar-los la culpa, com ja es va fer el 2001 i següents. També han volat teulades, parets i la torre de Son Bunyola, però ningú amb dos dits de seny donarà la culpa del temporal a les teulades, entre altres coses perquè les teulades tenen una funció ben important, com els pins. També han rebut moltes oliveres que tenen la capçada claríssima (el vent hauria de passar de llis) si és que les darreres destralades havien deixat cap branca.

Torn a estar d’acord amb l’article de Joan Vicenç, que es va tornar a avançar diumenge passat. Potser algú hi veurà contradicció, encara no: al bosc el que és del bosc i a la carretera el que és de la carretera. Insistesc que netejar el bosc (la Natura) és una idea absurda, no pot resistir cap anàlisi ecològica, ni econòmica ni tan sols semàntica, això no lleva que cadascú arregli com vulgui davant casa seva i fins on pugui, que és un trast ben artificial. Les carreteres també ho són, aleshores les voreres sí que es poden fer netes, o arrasar, que és el que més ens agrada. De fet el més semblant als tallafocs clàssics, que són ganivetades a la terra poc agradables, són les carreteres amb voreres arrasades, així també disminuïm el risc provocat pels imbècils que tiren llosques per la finestra.

El mateix s’esdevé amb els camins dins el bosc. No és res nou, hi ha molts propietaris que netegen els seus camins. No tots els retenidors de terres es dediquen a plorar que el govern ha de fer net el seu trast. Les clapes d’olivar o altres sementers també poden fer la mateixa funció i llaurar no està prohibit, ben al contrari també hi ha subvencions per a netejar l’olivar. L’olivar sí, que es pot fer net. Les subvencions haurien d’esser per als neopagesos que els vulguin reactivar. Una altra cosa és la polissoneria mallorquina, quan les subvencions són una finalitat en sí mateixes: “fer net”, comprar filferrada i barreres noves, rètols on diuen que hi maten cabres, ben tancat i fins la pròxima subvenció. No és el mateix.

El bosc net és una percepció impressionista pagesa, i fins aquí fantàstic. El problema és que els pagesos han desaparegut, però els tòpics es queden, la memòria aviat fa cadufos i perdem l’oremus. A l’era preturística un bosc “net” era un bosc eixermat, això és entre aclarit i arrasat (en cas de dubte les cabres peguen l’estocada). Això, però, no era per fer cap favor al bosc, que aleshores era una cosa bastant rara, sinó els simples usos i costums de supervivència. Per contraposició el bosc “brut” seria un bosc que ha pogut escapar del reglament, o sigui del càstig humà, aleshores cada planta va a la seva, amb els pins al capdavant, sense el nostre permís. Això emprenya. Sempre s’havia treballat contra natura per sobreviure i la religió hi va pegar l’estocada. Una obsessió de la religió era destruir el paganisme, que partia dels fenòmens naturals com a font dels seus deus (cercau el missatge de Sealth, o Seatle). El cristianisme ho capgira tot i fa que l’home, amb la dona subordinada, sigui el rei del mambo i, naturalment, ens ho vàrem creure.

Però tanmateix la Natura torna, ben especialment als sementers abandonats on s’auto-regenera el bosc natural. Fins i tot les plàntules d’alzina queden protegides per aquesta “brutor” i en un futur substituiran els pins. D’altra banda, quantificant biodiversitat i biomassa resulta que és precisament en el “bosc brut” on hi ha vida i regeneració mentre, comparativament, el “bosc net” és la mort amb prebes. La prova més patètica en són les moles d’alzinar: Son Ferrandell, Sobremunt... són a les darreretes.

Un bosc no és una sèrie de fileres d’arbres que hem posat per misericòrdia. No: un bosc és un ecosistema complet on hi ha arbres, mates, matetes, matetones, matoions i bacteris que descomponen fusta, entre tota la gamma d’essers vius.

Els caps de fibló, o esclafits o el que sigui, ja formen part dels fenòmens habituals. Els reportatges d’espants encara ens recorden el de 2001, però crec que va esser pitjor el de 2007, que va travessar tota l’illa i va destruir construccions amb uralita i alguns forjats de ferro, el 2004 n’hi havia hagut un altre a Valldemossa, el 2012 el de Lluc, l’any passat a Portmany i a la costa de Santanyí. Amén de “glòries”. De tot això, d’eixermades i altres ocurrències particulars, fins i tot de podes que fan mal a l’arbre que queda, la Serra ja n’estava plena, de branca seca. És a la vista que els que més escaïnen són els que no tenen cap pressa, si han de treure les branques ells mateixos. A part que les branques soles no prenen. Es tracta de deixar de calar foc, per sempre.

Els pins, deia, no tan sols són la mateixa naturalesa sinó que són extraordinàriament útils, sense alternativa al nostre clima, i a més de sa funció en la regeneració de l’ecosistema hi ha el valor paisatgístic, que també té molt a veure amb el turisme del que hem viscut fins ara. Els aficionats al ‘fotoshop’ podem fer un experiment ben fàcil: aquelles postals dels anys 70 (escudo de oro?), llevau els pins i posau les muntanyes que pintava l’arxiduc, pensau a posar una dotzena d’atzavares... No és el mateix, les illes amb pins o sense. La foto de capçalera és Banyalbufar de fa cent anys, es veu ben clar que aleshores no podien donar la culpa als pins dels estralls dels caps de fibló, ni de res.

Imatge
Avatar de l’usuari
Joan Vicenç
Member
Entrades: 669
Membre des de: dl. abr. 14, 2008 9:17 pm
Ubicació: Alaró
Contacta:

Re: Boscos vells, boscos bells

Entrada Autor: Joan Vicenç »

Bon dia.

https://www.dbalears.cat/opinio/2020/09 ... -bosc.html



La interpel·lació del bosc

A mitjans dels anys vuitanta com a guarda forestal, avui agent de medi ambient, vaig haver de participar en nombrosos i importants incendis forestals a la comarca de Llevant. L’experiència va ser dura en molts de sentits i vaig saber què era plorar de ràbia. Era molta la gent que coneixia els noms i llinatges dels incendiaris, però les investigacions per part de la guàrdia civil o policia local eren simplement inexistents o sense conseqüències. En un greu incendi vaig elaborar un informe al respecte que avui hagués significat la presència davant d’un jutge dels culpables i probablement presó sense fiança. Llavors però, no passava res, no tornava saber mai res ni la resposta al meu informe per part dels meus superiors. Record que em vaig trobar una vegada, arribada la tardor, amb la grotesca situació de declinar la invitació a un sopar d’un gran propietari de possessió de la comarca, la finca del qual havia cremat gairebé per complet aquell estiu, més de 1000 hectàrees, perquè entre els convidats, a més de la guàrdia civil, policia local i bombers, també hi eren convidats qui jo creia de ben cert eren els autors intencionats del foc. I no era l’únic que ho sabia d’aquella taula.
Sé què és viure en diverses ocasions l’experiència d’entrar a un cafè i escoltar un comentari semblant a “demà toca fer net a son....” o “a qui va cremar sa brutor de can.... li haurien de posar una medalla”. Eren veus que s’amagaven en l’anonimat del grup i que, sense llevar que realment creguessin allò que deien, pretenien fer-me befa.
La resposta a aquell insult de la ignorància, de la incultura, de la fatxendaria, de la impunitat a la intel·ligència, a la decència, no va venir de l’administració competent en matèria de prevenció i extinció d’incendis forestals i molt menys de la seva obligada inspecció administrativa i penal dels fets, aspecte que mai els ha importat gaire i que ignominiosament han procurat deixar sempre en mans de la Guàrdia Civil, qui, sigui dit de pas, hagueren de passar molts d’anys fins haver-se de veure obligats pressionats per l’alarma social a investigar i perseguir aquesta mena de criminals. Avui un grup del Servei d’Agents de Medi Ambient intenta fer bé aquesta feina.
Dels deu incendis forestals més importants de la història forestal a les Illes Balears, sis es varen produir a Artà i varen afectar un total de 5.847 hectàrees. Tots de més de 550 hectàrees. El 1987 es varen cremar les finques d’Albarca i Es Verger, més de 1.000 hectàrees i el darrer incendi important a aquell municipi es va produir el 1999, dia 1 d’octubre, on es varen cremar unes 300 hectàrees de la finca de sa Duaia.
La resposta contra aquells actes criminals va venir del poble, o de bona part del poble. A Artà a finals dels anys vuitanta, es va celebrar una trobada de mestres, una escola de mestres, que tractaren i debateren com un dels temes principals d’estudi els incendis forestals, causes i conseqüències. L’any 1988 es va organitzar, gràcies sobretot a l’interès i empenta del batlle d’Artà, Miquel Pastor, el “Mes de la Natura a la Comarca de Llevant” un cúmul d’activitats informatives, culturals, científiques amb entesos en matèria forestal i de conservació del medi ambient. Actes que es varen estendre a les escoles en forma de xerrades, debats, treballs, art, creació de vivers, ajuda a la regeneració natural del bosc....i que no han deixat mai de tenir continuació.
Per devers el mateix any i la nit abans de la fira d’Artà, que si no vaig errat es celebra el segon cap de setmana de setembre, varen aparèixer a moltes parets del poble pintades amb els malnoms de persones ben conegudes al poble a qui s’acusava directament de ser els causants dels incendis forestals: “Tal piròman” “Qual terrorista” “Fulano incendiari”.
Encara varen haver de passar anys fins que la pròpia biologia humana incapacites aquells a qui les parets del poble acusaven d’haver calat foc durant anys a aquelles muntanyes.
Perquè ho feien? No em puc estendre aquí en les conseqüències que la transformació econòmica i social causada per la imposició de la industria turística va provocar en l’abandonament de la pagesia de muntanya a la comarca de Llevant, en com tanques, marjades i horts foren altra vegada recuperats per la vegetació forestal, en com de malament es gestionà l’aprofitament forestal amb nul·la gestió silvícola i molt menys de caràcter conservacionista, en com arrelà fortament la idea, també compartida per l’administració forestal, que càrritx, gatoves, argelagues, aritges, mates, fins i tot pins eren “brutor”, un perill pels incendis, que impedeixen l’accés a persones i guardes d’animals, que es resisteix a deixar-se domesticar com aquells bellíssims i civilitzats boscos centreeuropeus... calia “netejar” i qui podia pensar que hi podia haver altra manera de fer-ho que pegant foc? Amb una sequedat i vent propici i millor si en plenes festes de Sant Salvador, es podia ben bé fer “net” un bon tros. Al menys durant uns anys hom hi podria anar a cercar esclatassangs davall els quatre pins que haguessin quedat i, sobretot hi hauria prou pastura per a les cabres.
Un pensament tan simple i errat com aquest, el podem escoltar encara avui. Els pinars són un perill, els boscos són bruts i s’haurien de netejar. Això sí, avui es parla de fer-ho de manera sostenible, de produir biomassa, de donar llocs de feina... però l’objectiu principal és aquest, domesticar els boscos nostres mediterranis perquè són un perill. Aquesta visió, de caràcter absolutament pejoratiu i negatiu no afavoreix gens la necessitat d’entendre els nostres ecosistemes forestals com el que són: un sistema de cooperació, no de competència. Els pins no se mengen les alzines, per exemple, ben al contrari. La dinàmica del bosc és simbiosi no agressió. És temps, no el de la nostra concepció. El bosc escleròfil·le mediterrani sap renéixer, evolucionar, madurar perfectament sense la nostra intervenció, la nostra pretesa “gestió”. Tot sense llevar, sempre ho he dit, que cal recuperar antigues marjades reforestades, que cal crear faixes de defensa als costats de camins i carreteres, no tallafocs al mig de la muntanya, que es poden projectar aprofitaments comercials locals de pins, ullastres, alzines, que cal prioritzar el control rigorós de cabres... Que cal dotar pressupostàriament partides per realitzar aquestes feines i no altres que són directament negatives per el desenvolupament del nostre paisatge verd. Qui sap la milionada que s’ha tudat projectant i executant grans repoblacions forestals amb resultat zero o amb obertura de pistes, camins i tallafocs que no són més que ferides a la muntanya.
Als piròmans, incendiaris, cal detectar-los, investigar i detenir-los ràpidament, cal castigar les negligències: això és el perill. Als incendis per llamp, potser menys d’un 5%, ja els combatrem amb un eficient servei d’extinció. Cal millorar també la normativa sobre l’ús del foc basat en la idea principal que cal mirar d’evitar fer foc.
Imatge


Imatge
Avatar de l’usuari
Joan Vicenç
Member
Entrades: 669
Membre des de: dl. abr. 14, 2008 9:17 pm
Ubicació: Alaró
Contacta:

Re: Boscos vells, boscos bells

Entrada Autor: Joan Vicenç »

Bon dia

El ‘cap de fibló’ del pasado agosto en la Tramuntana afectó a 300.000 árboles
Medio Ambiente iniciará de urgencia las tareas de recuperación de la zona, a las que se destinarán unos 280.000 euros

El ‘cap de fibló’ que afectó a la Serra de Tramuntana el pasado 29 de agosto tuvo un efecto devastador que se rastrea en el balance que dejó: unos 300.000 árboles afectados, repartidos en una superficie de hasta 736 hectáreas de tres municipios (Esporles, Banyalbufar y Valldemossa).

La magnitud de los daños ha hecho que la conselleria de Medio Ambiente haya decidido ejecutar de emergencias -a través de la empresa pública Tragsa- la ingente tarea de reconstrucción, a la que se destinarán cerca de 280.000 euros, según informó este miércoles este departamento autonómico.

“Estas actuaciones de emergencia permitirán paliar los daños medioambientales ocasionados por el temporal y evitar nuevos daños, así como recuperar lo antes posible la seguridad de uso público de un espacio natural protegido tan preciado como es la Serra”, manifestó el conseller de Medio Ambiente, Miquel Mir.

Los responsables de la Conselleria incidieron en la idea de que, si no se actúa pronto, las secuelas en el medio ambiente podrían ser mayores. En este sentido, alertaron de la posibilidad de “severos procesos erosivos” por la pérdida de masa vegetal, así como por la disminución de la “capacidad de recarga” de los acuíferos en las zonas afectadas.

Acumulación de restos
A ello hay que unir el peligro que supone la acumulación de restos de vegetación como consecuencia del ‘cap de fibló’, lo que hace aumentar el riesgo de incendios forestales por la existencia de tanto combustible vegetal.

Para paliar estos efectos del temporal, se llevarán a cabo varias actuaciones que ayer fueron comunicadas por el conseller Miquel Mir a los alcaldes de los tres municipios más afectados: Esporles (Maria Ramon), Banyalbufar (Mateu Ferrà) y Valldemossa (Nadal Torres).

Las tareas irán encaminadas a reducir el riesgo de incendios y a evitar la caída de árboles desestabilizados y controlar la propagación de plagas forestales, según informaron desde la Conselleria. Cabe recordar que los daños que provocó el ‘cap de fibló’ del pasado 29 de agosto impulsó al Consell de Govern a solicitar al Estado la declaración de zona gravemente afectada para Banyalbufar, Esporles y Valldemossa.

En relación a este tema, el PP ha instado al Govern a adelantar a los payeses el pago de las pérdidas ocasionadas por el temporal. Los populares reclaman una línea de ayuda extraordinaria, “urgente e inmediata”, por valor de 2,4 millones de euros.


https://www.diariodemallorca.es/part-fo ... 16653.html
Avatar de l’usuari
Joan Vicenç
Member
Entrades: 669
Membre des de: dl. abr. 14, 2008 9:17 pm
Ubicació: Alaró
Contacta:

Re: Boscos vells, boscos bells

Entrada Autor: Joan Vicenç »

Bon dia

Un frau

S’ha d’entendre que l’activitat política a l’administració pública representa que qui han estat elegits per la ciutadania ho han fet en base a una ideologia determinada que han d’aplicar, si una formació es diu d’esquerres i ecologista, ha d’actuar de manera coherent en base a aquesta proposta política que ha estat votada, diferent de la d’una altra que sigui de dretes. Passa però que l’administració, independentment de la seva activitat pròpia funcionarial, actua políticament en base a unes decisions tècniques que aquella proposta guanyadora política no qüestiona. Perquè? Tenim un exemple clar en la configuració viària i política de la mobilitat a Mallorca, decisions per a la creació de grans infraestructures centrades a servir un determinat monocultiu industrial turístic o econòmic determinat, han passat per damunt de propostes polítiques que, de manera coherent a la seva ideologia, s’haurien d’haver oposat a aquests plans, tècnics.
Tot ve al cas de comprovar un dia rere altre com decisions tècniques no són dirigides per la ideologia política democràticament guanyadora. Potser s’hauria de parlar d’incompetència política, no li interessa la política, es cenyeix a allò que li diuen i marquen els tècnics i prou; però llavors quin és l’objectiu de la seva proposta ideològica? Guanyar eleccions? Pels càrrecs? Pels sous? Llavors és un frau.
La Conselleria de Medi Ambient, en una nota de premsa ens ha fet saber quins són els objectius de la “restauració dels danys ambientals causats pel temporal de Banyalbufar, Esporles i Valldemossa". Crida l’atenció la persistència en considerar al bosc com un enemic, perillós. Adverteix que “per la caiguda d’arbres hi pot haver erosió a les zones de més pendent i que la capacitat de recàrrega dels aqüífers pot minvar perquè s’incrementa l’escorrentia d’aigua per la falta de coberta vegetal” alhora que “unit al perill que suposa l’acumulació de restes de vegetació que fa augmentar el risc d’incendis forestals per l’existència de tant combustible vegetal”. Tampoc pot oblidar “controlar la propagació de plagues d'escarabats, que solen proliferar entre la fusta danyada”
Que aquestes actuacions de retirada de rama, brancatge, troncs, es realitzi facilitant faixes de prevenció o defensa contra incendis als costats de carreteres i camins, té tota la seva lògica i és plausible, que s’aprofitin per crear faixes de defensa perimetrals de nuclis urbans o recuperacions de marjades, molt millor, ara que la raó sigui en relació a processos erosius o d’escorrentia d’aigua és absolutament contradictori amb la retirada d’aquesta “acumulació de restes de vegetació” de “combustible vegetal” que és precisament allò que reté l’erosió, com ho és tota la resta de vegetació arbustiva i arbrada que treuen de soca o no que, trencada o no, mantenen la seva funció protectora i que amb la nostra actuació segurament malmetrem.
Si qualsevol d’aquests estius passats al Port des Canonge s’hagués produït un incendi forestal en una situació molt adversa i hagués progressat amb virulència coster amunt, no hagués quedat res, talment com avui podria passar, ni més ni menys risc. El risc el provoca aquell incendiari o piròman cíclic que comparegui en escena, aquells joves o nins que encenen espelmes o caçadors vells que fan la foguera per torrar un botifarró, aquell negligent en la crema de restes, aquell improbable llamp... aquest és el risc, aquest és el perill, no els boscos amb tota la seva admirable dinàmica natural incompresa.
I quin despropòsit parlar de “plagues que proliferen entre la fusta danyada”. Haurien de conèixer, i ho saben, que aquells escolítids tenen una funció clara per a la descomposició dels arbres danyats, malalts (que no inútils al bosc). És precisament per això que compareixen, perquè s’ha produït un dany, una alteració, i actuen, per dir-ho així, sanitàriament. És contradictòria aquesta funció restauradora del propi ecosistema, en definir-la com a plaga i combatre-la en base a una suposada “sanitat forestal” d’ordre tècnic-administratiu que té la seva idea i arrel en el tractament de monocultius d’arbres per aprofitament forestal.
El que li passa a la forest sol quedar per tradició allunyat del coneixement dels habitants de les urbs, ara bé adquirir com a bé comú l’oci al bosc o la muntanya hauria d’anar lligat a un coneixement i sobretot a un respecte més cautelós, intel·ligent i profund del seu funcionament, especialment si hom es diu d’esquerres i ecologista.

https://www.dbalears.cat/opinio/2020/09 ... rau-1.html
Avatar de l’usuari
Joan Vicenç
Member
Entrades: 669
Membre des de: dl. abr. 14, 2008 9:17 pm
Ubicació: Alaró
Contacta:

Re: Boscos vells, boscos bells

Entrada Autor: Joan Vicenç »

Gestió forestal i foc

Divendres 11 de setembre, Miquel Salamanca meteoròleg d’IB3, piulava a twitter una imatge de satèl·lit prou impactant amb aquest text “Una imatge de satèl·lit pel record. El tel que arriba a Balears no són niguls, és el fum dels incendis de Califòrnia que arriba després de travessar un continent sencer i tot l'Atlàntic”. Seguidament aquest geògraf afegia “La imatge d'una tragèdia ambiental, fruit d'una nul·la gestió forestal i un clima de cada vegada més càlid i sec que afavoreix la propagació del foc.”
Hi ha paraules que per raons personals, polítiques o professionals, em posen directament en guàrdia, per exemple que es dirigeixin a mi amb el terme de “caballero”, que qualcú em digui que és “apolític” o que fàcilment es faci servir el terme “gestió forestal”, especialment quan es parla de foc, d’incendis. El columnista especialitzat en agricultura i ramaderia, polític, fill de llenyataire i actual assessor qualificat de la Conselleria d’Agricultura, Mateu Morro, en parlava no fa gaire i ho fa de manera recurrent de gestió forestal. Per al col·legi d’enginyers de monts i forestals, no hi ha paraula que els pugui representar millor ni que els agradi més treure a palestra.
Abans que les competències d’administració forestal passessin a mans de la CAIB, qui les ostentava era l’ICONA (Instituto para la Conservación de la Naturaleza) depenent del Ministerio de Agricultural espanyol. Aquest organisme dirigit per funcionaris procedents de les escoles d’enginyers de monts i forestals i que tenien al seu servei el cos de guardes forestals de l’estat, tenia la seva delegació a les Illes Balears, que va dirigir durant anys Mateu Castelló, “Deu” de malnom entre els seus treballadors de brigades. I efectivament, tenia poders omnipresents en la “gestió forestal” a les Illes Balears, molt per sobre cap influència política al respecte. Els alts funcionaris franquistes, sovint amb llinatges precedits de la preposició “de”, ostentaven molt de poder en la gestió econòmica i administrativa, en aquest cas forestal. Aleshores aquesta es basava en reforestacions extensives, algunes amb èxit com la de l’Avenor, a Mortitx, altres moltes fallides per causes diverses i algunes amb espècies foranes i construcció de terrasses incloses com Almallutx-Cúber. Gestionaven les finques d’utilitat pública, Menut, Binifaldó, viver forestal, feines de prevenció i extinció d’incendis i caça. A poc a poc es varen anar incorporant actuacions conservacionistes, per exemple en la creació de la brigada de vida silvestre a càrrec de Joan Mayol, molt centrada en l’exitosa recuperació del voltor negre.
La gestió forestal ha estat dirigida bàsicament per funcionaris i ho han fet de manera ininterrompuda des de fa molts d’anys i fins als nostres dies. Sorprèn que sovint des de tribunes del col·legi d’enginyers es reclami a tothora la necessitat d’aquesta gestió, pensava que cobraven perquè la feien.
No sé amb quin coneixement de causa en Miquel Salamanca parla, referint-se a l’administració forestal nord-americana, de nul·la gestió forestal. He de reconèixer que jo també ho desconec, encara que és mal de creure que una nació tan potent en mitjans científics, tècnics i econòmics realitzi una nul·la gestió forestal del seu territori, especialment de les zones amb un historial tan important en incendis forestals. De fet record unes declaracions d’aquell president George Bush, qui va bombardejar Irak amb Aznar i Blair, on suggeria o reclamava que es tallessin els arbres del bosc per evitar els incendis forestals. Potser en Mateu Morro es refereix a això, talar arbres, eixermar el sotabosc, fer biomassa, donar llocs de feina... perquè el pinar, la garriga, el bosc, la vegetació és un perill, un risc? per evitar incendis forestals?
A California i Oregon on gaudeixen d’un clima mediterrani, com aquí, al sud de Sudàfrica i alguna part de Xile i Austràlia, la vegetació s’ha adaptat a la seva principal característica: estius secs i calorosos. Sense la presència humana els llamps o, excepcionalment com conta una llegenda índia que narra la descoberta del foc, mitjançant el fregament seguit per mor del vent de dues branques, eren la única causa que es pogués produir un incendi forestal, que seguidament la vegetació se’n refés, potser per segles fins a un altre succés similar. No és un tema d’estudi banal construir a “grosso modo” la hipòtesi d’aquesta recuperació, un altre dia, però només apuntar que durant la restauració dinàmica el bosc passa per diferents estadis, alguns més vulnerables quan a facilitar la progressió d’un incendi, fins assolir un grau de maduresa molt resistent als incendis. El problema rau, al meu parer, interrompre artificialment aquesta dinàmica, com ho pot fer un incendi natural, amb una suposada i equivocada “gestió forestal” per creure evitar un risc d’incendi.
Amb la presència humana, i aquí el cau de la qüestió, el foc, els incendis varen deixar de ser un esdeveniment esporàdic per convertir-se en un fet habitual, cultural. Un exemple clar el tenim en una de les causes d’un dels incendis més importants d’aquests dies a Califòrnia, una bengala llançada durant una festa per revelar el sexe d’un bebè. Ningú diria que estam al segle XXI. El foc un procés químic tan meravellós, ha esdevingut molt perillós a les nostres mans. La causalitat dels incendis forestals a les Illes Balears i diria que es pot projectar a altres regions mediterrànies, són en un 94% degut a causes humanes, especialment de manera intencionada o per negligència. Aquest és el perill, aquest és el risc.
Per altra banda si es crema de manera cíclica, per causes humanes, tanta vegetació, és perquè n’hi ha. És a dir, la vegetació mediterrània té uns efectius molt resistents als incendis, és la infanteria del futur bosc, no el perill, el perill som nosaltres, la cultura del foc i tot sia dit tota la llenya que hi afegim.
La normativa que regula l’ús del foc (Decret 125/2007 de 5 d’octubre) és també un risc, un perill. Només per posar un exemple, tot el mes d’abril, abans de dia 1 de maig i des de 15 d’octubre, recordem la calor que ja o encara pot fer, vostè pot cremar a 1 metre de zona forestal sense necessitat de cap tipus d’autorització ni de regulació. El sentit comú de la gent ens salva. Per altra banda i sobretot el que fa el decret és facilitar la tramitació de les autoritzacions de foc en zona forestal a l’hivern i a menys de 500 m. de zona forestal a l’estiu, quan al meu parer s’hauria de centrar sobretot en intentar evitar l’ús de foc, llevat de casos d’autèntica necessitat. Ja en tornarem a parlar un altra pic. Gràcies i bon dia.

Joan Vicenç Lillo Colomar

Imatge

Imatge
Avatar de l’usuari
Joan Vicenç
Member
Entrades: 669
Membre des de: dl. abr. 14, 2008 9:17 pm
Ubicació: Alaró
Contacta:

Re: Boscos vells, boscos bells

Entrada Autor: Joan Vicenç »

Restauració ambiental? Cal estar alerta.

El passat 16 de setembre la Presidenta de govern de la CAIB, Francina Armengol, acompanyada del Conseller de Medi Ambient i Territori Miquel Mir, el batle de Banyalbufar, Mateu Ferrà; el batle de Valldemossa, Nadal Torres, la batlessa d’Esporles, Maria Ramon, el director general d’Espais Naturals i Biodiversidtat, Llorenç Mas, i el director gerent de l’Ibanat, Joan Ramon, visitaren la zona d’aquests termes municipals que varen resultar afectats per l’accident natural meteorològic del passat 29 d’agost.
A les fotos i als resums informatius de la televisió d’IB3 podem observar com aquests càrrecs institucionals i polítics escolten atentament les informacions i indicacions d’un tècnic de gestió forestal de la Conselleria esmentada on parla d’un Pla de restauració ambiental (perquè no forestal?) i posen l’accent en l’oportunitat d’obrir mercat a la producció forestal de biomassa. Desconec, la informació no en parla, de quin serà el paper de les empreses privades i a quin control i supervisió administrativa estaran sotmesos. Fora important també conèixer a priori el currículum i qualitat ambiental d’aquestes empreses, per evitar si més no deixar entrar un elefant a una tenda de vidre fi.
Amb tot crida i no poc l’atenció que entre els protagonistes d’aquesta trobada no hi hagi comparegut cap tècnic o autoritat de l’òrgan de gestió de l’Espai Natural Protegit que conforma molt bona part de la zona afectada com Espai de Rellevància Ambiental de la categoria de LIC, Lloc d’Interès Comunitari (que són zones designades per la seva potencial contribució a restaurar l’hàbitat natural inclosos els ecosistemes i la biodiversitat de la fauna i la flora silvestre i que emanen de la directiva 92/43CEE de la UE i que es convertiran en Zones d’Especial Conservació integrades a la Xarxa Natura2000)
Així mateix gairebé tota la zona natural afectada forma part de l’espai de rellevància ambiental anomenat Paratge Natural de la Serra de Tramuntana, autèntica autoritat administrativa en l’aprovació o no dels plans de restauració, segons el Decret 19/2007 de 16 de març, i que tan diligentment per raons d’emergència ha posat en marxa el Servei de Gestió Forestal de Conselleria,. Al seu article 13, per exemple, relata que “cal fomentar la gestió forestal sostenible, que ha de donar prioritat a la funció ecològica de les masses forestals existents”, entenc que per sobre les possibilitats de mercat de l’aprofitament forestal, per exemple.
Malauradament tretze anys després d’aprovar-se aquest important Decret de Conservació, que remet en moltes ocasions a una futura aprovació dels respectius Plans Rectors d’Us i Gestió, aquests no s’han començat a iniciar ni en els seus preliminars. Això no obstant, pel que fa als instruments de gestió forestal, al seu article 42 el Decret esmentat deixa clar que “per elaborar el seu informe, l’òrgan forestal ha de sol·licitar informe a l’organisme gestor dels espais protegits”
Per altra banda bona part del terreny forestal afectat, malgrat la capçada escapçada de pins, és alzinar. Al respecte l’article 44 deixa molt clar que “Abans de resoldre l’òrgan forestal ha d’atendre l’informe preceptiu i vinculant de l’organisme gestor dels espais protegits”, així com al 45, punt 4 “Qualsevol actuació de repoblació i/o restauració ha de ser autoritzada per l’òrgan forestal que ha d’atendre abans de resoldre l’informe preceptiu i vinculant de l’organisme gestor dels espais naturals protegits”
La informació periodística no parla de quina ha estat la resposta de l’organisme gestor dels espais protegits, potser perquè no varen ser convidats a aquesta trobada i això és molt preocupant per les possibles conseqüències conservacionistes d’aquest espai de rellevància ambiental. Cal estar molt alerta.

Joan Vicenç Lillo Colomar

Publicat també a DBalears https://www.dbalears.cat/opinio/2020/09 ... lerta.html


Imatge

Imatge
Avatar de l’usuari
Joan Vicenç
Member
Entrades: 669
Membre des de: dl. abr. 14, 2008 9:17 pm
Ubicació: Alaró
Contacta:

Re: Boscos vells, boscos bells

Entrada Autor: Joan Vicenç »

Moltes coses dites de paraules. Per qui no m'ho vàreu poder escoltar, sobre el tema d'aquests darrers articles. "Del Camp a la Mar" del minut 14'20 al 21'50. Gràcies.
https://ib3.org/delcampalamar?pl=1&cont ... 670a57b3db
Avatar de l’usuari
Joan Vicenç
Member
Entrades: 669
Membre des de: dl. abr. 14, 2008 9:17 pm
Ubicació: Alaró
Contacta:

Re: Boscos vells, boscos bells

Entrada Autor: Joan Vicenç »

Els focs de l’Albufera

Si accedir a l’hemeroteca fos més senzill, crec que podríem demostrar que les respostes que han ofert els principals responsables polítics del Parc Natural de l’Albufera davant la pregunta de quines han estat les causes que han provocat l’incendi de centenars d’hectàrees, la resposta que hi trobaríem invariablement sempre és la mateixa: cal ser prudents i respectar les investigacions en curs. I punt. Aquí s’acaba i aquí s’ha acabat fins a la propera.
El perquè en la coincidència d’aquesta resposta en personalitats polítiques d’ideologies molt diverses cal trobar-la en primer lloc en, tot i la certesa que tenen tots de saber-ne bé la causa, és que aquesta està lligada a un interès comptable de vots electorals com és el món cinegètic, tot i que la resposta sempre podria matissar que no es tracta de culpabilitzar a tot un col·lectiu, sinó a persones concretes.
En Biel Perelló, un dels treballadors amb més antiguitat i coneixement del Parc Natural de s’Albufera, escriu entre octubre i novembre del 2011 al seu celebrat Fotobloc de Natura: “El passat 25 d'octubre, a l'horabaixa i amb fort vent de Sud-Oest, s'inicià un incendi a s'Albufera que cremà 70 Ha. del Parc Natural, a la zona del Prat de Son Serra, és el primer de la temporada. Provocat ? Segurament si... per motius cinegètics (eliminació de canyet per fer més fàcil la caça d'aus aquàtiques) o per voler mal al Parc. Davant qualsevol incendi, també amb els de s'Albufera, cal arribar fins al final en la seva investigació, intentant determinar acuradament les causes i en el seu cas, els culpables; els efectes que els incendis produeixen sobre les persones, els bens materials i sobre la biodiversitat, així com l'esforç en mitjans materials i humans que suposa la seva extinció bé s'ho paga. Enguany gairebé el 90% dels incendis que s'han declarat haurien estat intencionats, i la "temporada" no ha acabat, al manco per s'Albufera !”
En un breu resum cronològic d’alguns dels incendis importants, no tots ni de molt de s’Albufera, podem mencionar el que es va iniciar dia 23 de setembre de 1990 que va devastar 700 ha. Dia 3 de novembre de l’any 2000 foren 450 ha. El 14 de febrer de 2005, 200 ha.... Topònims com Ses Jonqueres Veres, Camí dels Polls, s’Amarador, Camí des Forcadets, son Fornaris... estan lligats a punts d’inici d’incendis intencionats amb clara intencionalitat cinegètica o de fer mal al Parc. Fixau-vos que les dates són de principi de tardor i hivern, que és quan el canyet és més sec i sempre amb dies de vent molt fort.
Hom, com a simple contribuent, té dret a demanar quin és el resultat de les investigacions policials per determinar la causa i, sobretot, de conèixer la identitat dels culpables, però mai més se’n torna a saber res, o quines mesures correctores, com la de prohibir la caça durant un període d’anys, o de vigilància, inspecció i identificació dels titulars i usuaris dels vedats afectats s’han realitzat durant les temporades següents als incendis. Posaria messions que cap o molt poca.
Pel que fa a l’incendi del passat dijous dia 25 de setembre, la meteorologia extrema ben anunciada dies abans i ben constatada des de primeres hores del matí d’aquell dia, havien d’haver determinat per part dels responsables de la Conselleria i del SEPRONA, la ràpida incorporació de mitjans de vigilància a aquella zona concreta del Parc on amb tanta recurrència s’han iniciat els incendis de s’Albufera amb dies calcats a aquell.
La preocupació principal a tot plegat també ha de ser analitzar que potser s’ha produït un relleu generacional en els incendiaris d’aquella zona humida, cosa que sembla no ha passat a altres indrets forestals on els incendis intencionats eren també nombrosos. Cal tallar aquesta seqüència i això no es pot fer amb declaracions ambigües davant preguntes clares i amb un oblit ineficient i irresponsable posterior. La gent en general, l’opinió pública, vol i té dret a estar ben informada. Si la intencionalitat recurrent d’aquests incendis és la cinegètica, s’ha de dir i es pot demostrar amb dades, anàlisis i constatacions històriques de gent i professionals que coneix i estima s’Albufera. Només enfrontant el problema de cara i amb implicació d’ample espectre es pot vèncer aquesta provocació criminal, alhora que ajudarem a madurar com a societat responsable avançada amb interès col·lectiu.

Joan Vicenç Lillo Colomar

Gràcies. Bon dia.

També publicat a DBalears
https://www.dbalears.cat/opinio/2020/09 ... ufera.html


Imatge
Avatar de l’usuari
Joan Vicenç
Member
Entrades: 669
Membre des de: dl. abr. 14, 2008 9:17 pm
Ubicació: Alaró
Contacta:

Re: Boscos vells, boscos bells

Entrada Autor: Joan Vicenç »

La importància de les cabres per a l’economia balear

Durant la meva infància, vàrem romandre durant algunes temporades a una possessió de la Serra de Tramuntana, juntament amb els meus dos germans baix la protecció i direcció matriarcal de ma mare i la seva germana. Molts de dies teníem la sort de nodrir-nos de llet de cabra. Aleshores habitava aquella contrada un vell pastor amb una guarda de devers un centenar o més d’animals. Durant anys he patit la intolerància a la llet de vaca fins que fa uns anys n’he poguda trobar de cabra a grans supermercats, actualment cada quinze dies si puc, faig una visita a una finca a la vall den March a Pollença, “Formatges Tramuntana” on vaig a cercar llet i un formatge excel·lent, amb un darrer assortit per cert condimentat amb suc de garrova. Ho recomano. Finalment, guard encara algun record al meu barri de Los Damunt, d’una dona vella amb mocador al cap i llarga trunyella, pasturant una cabra que li subministrava a ella i a altri la llet diària. Tenc per tant un bon record i estimació d’aquelles cabres a les que m’agradava acaronar i donar un manadet d’herba.
Deu fer quatre o cinc mil anys com a molt que la cabra fou portada com animal domèstic a Mallorca, i per dir-ho ras i curt entrant de ple al cau de l’article, mai des d’aleshores hi havia hagut un descontrol i una colonització tan massiva d’aquesta espècie invasora a la seva forest. Un indicador més de la incapacitat manifesta i progressiva que tenim com a humans d’establir un cert equilibri, pacte, amb el medi natural per no empitjorar les nostres pròpies condicions de vida.
He pogut llegir un document relatiu a les escriptures de contracte de lloguer d’una finca de Tramuntana, crec que de son Amer a Lluc, on s’establia com a motiu de ruptura del mateix, que s’augmentés el nombre de cabres, no més de quatre o cinc crec recordar, o que aquestes anessin a lloure pel bosc.
Durant centenars d’anys les cabres varen ser acompanyants domèstics de les poblacions humanes i a les grans possessions de la Serra si existia algun ramat un poc més important era guardat amb molta cura per un pastor o un bon tancat. La producció d’oliva, cereals, llegums, hort era massa important per a la pròpia supervivència com per deixar que un parell d’exemplars caprins li fessin cap mal. És clar que se n’escapaven i anaven colonitzant els llocs més remots i confinades en petites poblacions en grans extensions de muntanya alta. Capturar-les amb cans i llaç no es feia per esport, sinó sobretot per a mantenir la seva població a retxa.
Durant el segle XX amb la deserció i desaparició de la pagesia de muntanya, però sobretot, encara que poc valorada en el cas, per la irresponsabilitat de grans propietaris d’importar ramats de cabra per fer “net” el bosc (conec el cas concret de l’amollada a lloure de devers 300 cabres) la població de caprins augmentà considerablement. Cal recordar que les cabres més que no herbívors tenen predilecció per espècies arbustives i arborícoles.
No m’allargaré aquí en com l’acció sobre el sotabosc i arbrat debilita el conjunt de l’ecosistema del bosc, redueix la seva humitat relativa, augmenta la seva temperatura i facilita tot plegat l’augment excessiu de poblacions de descomponedors com el banyarriquer que troba poques barreres de contenció i molta feina, ni que fa vint o trenta anys que el bosc no es pot regenerar de llavor, ni d’aglans, murtons, arboços, cirerers de betlem...amb arrelament i informació genètica renovada, ni que no hi ha tanyades menors de quinze centímetres de diàmetre...
Amb tot, el greu problema ecològic actual pels nostres boscos, amb conseqüències fatals relacionades amb la pròpia desaparició del bosc, manteniment d’aqüífers i agreujament dels efectes del canvi climàtic en general i al qual assistim estupefactes els quatre espectadors conscients que soim, no prové en importància d’aquell abandonament del camp i forassenyades accions d’ignorants, sinó en la resposta política i la cobertura tècnica que aquesta ha de menester.
Si no record malament fou en Pere J. Morey, conseller d’agricultura en temps de Gabriel Cañellas i també imputat per prevaricació i frau, qui va convertir l’any 1995 amb l’assessorament tècnic necessari, la cabra en una espècie cinegètica i l’Ordre d’Homologació de Trofeus de Caça, on s’inventen la història de la cabra “salvatge” mallorquina, fina.
En Jaume Matas president de CAIB i el seu Conseller de Medi Ambient, Jaume Font, reblen el clau del disbarat amb el “Decret 91/2006, de 27 d’octubre, de regulació de poblacions caprines, d’ordenació de l’aprofitament cinegètic de la cabra salvatge mallorquina i de modificació dels plans tècnics.”
Les legislatures progressistes de Francesc Antich o Francina Armengol, amb Consellers de Medi Ambient en mans de MES, Biel Vicens, Vicenç Vidal o Miquel Mir i del Consell de Mallorca amb Joan Font també de MES dirigint les competències de caça, no han pres en consideració l’abast del problema, han seguit la mateixa línia argumental tècnica d’arrel i donat continuació a una política de clientelisme i pou de vots molt lligat al mon de la caça.
Crida l’atenció la poca força argumental i de convicció per fer front al problema que deuen tenir, si és que existeixen, les consideracions tècniques de qui ostenta competències en gestió forestal, espais naturals protegits o espècies salvatges a la Conselleria de Medi Ambient.
Per altra banda la Universitat si bé hom ha de creure que per força han de tenir feta una valoració real i científica de l’abast del problema, no dona signes de vida ni molt menys cap veu d’autoritat o alarma al respecte... sempre tancada dins la seva torre d’ivori.
Tant per acció com per omissió, “qui estima Mallorca no la destrueix”.
Gràcies.

També publicat a DBalears https://www.dbalears.cat/opinio/2020/10 ... alear.html



Imatge

Imatge
Avatar de l’usuari
Joan Vicenç
Member
Entrades: 669
Membre des de: dl. abr. 14, 2008 9:17 pm
Ubicació: Alaró
Contacta:

Re: Boscos vells, boscos bells

Entrada Autor: Joan Vicenç »

Foc i fum pel cul den Cresta!

A Alaró, a Los Damunt, tenim un carrer anomenat can Cresta i una dita “Foc i fum pel cul den Cresta!”. Desconec qui va ser aquest tal Cresta ni el fet que va provocar el naixement d’aquesta dita, però en tot cas crec que fa menció a un fet on tot crema de manera aparatosa, desordenada i sense control.

Canvi climàtic és el canvi de clima produït per l’activitat humana. Aquest concepte o definició abstracte a primera vista i així percebut per molta gent, és ben concret en els fets que el produeixen i també en la certesa de resultats futurs negatius per a la nostra pròpia supervivència, per molt que encara resulti difícil determinar-ne la forma i l’abast final.

Durant milions d’anys la terra, la natura, talment com un tot viu, va oxigenar l’atmosfera absorbint amb les plantes el CO2, convertint-lo en matèria orgànica i emmagatzemar-lo en forma de carbó o petroli en capes profundes del subsol. En poc més d’un centenar d’anys la humanitat ha tornat a l’atmosfera milions de tones d’aquest diòxid de carboni. Els resultats no s’han fet esperar.

Pel que fa a Mallorca, mancat d’una industria manufacturera, és sens dubte el turisme qui més participa en la nostra quota generadora d’escalfament global: el trànsit i conseqüent contaminació d’avions, cotxes de lloguer i de serveis, allotjaments i complements d’oci nocturn o la visita d’embarcacions i creuers en són exemples clars; però n’hi ha més on hi participam de manera activa i individual.

Un exemple gràfic clar el podíem observa dia 16 d’octubre passat arreu del territori de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera. A Palma desconeixen fins a quin punt aquesta data es té en compte i és a moltes converses de bar o de carrer de la part forana. El Decret 125/2007, de 5 d’octubre, pel qual es dicten normes sobre l’ús del foc i es regula l’exercici de determinades activitats susceptibles d’incrementar el risc d’incendi forestal, estableix entre dia 1 de maig i el 15 d’octubre el que denomina “època de perill d’incendis forestals” i dicta que durant aquest període les cremes en zona forestal estan prohibides i són autoritzables en franges agrícoles a menys de 500 m. de zona forestal. Per tant a partir de dia 16 d’octubre pràcticament no existeix cap limitació o impediment normatiu per a realitzar cremes agrícoles, ja que, al menys pel que jo conec i a no ser que ordenances municipals concretes ho facin, aquestes no estan regulades per cap normativa jurídica d’obligat compliment, tan sols subjectes al sentit comú de la gent. Molt plausible vist com eludeix el tema l’administració.

Durant dies, mesos abans, qui té un hort, un trast, un tros petit o gros de terra, ha anat acumulant restes de tala, poda, eixerma per tal de pegar-li foc en fer bo i estar permès, per aquest ordre. L’extremada parcel·lació de bona part de Mallorca fa que aquests munts a punt de cremar es multipliquin arreu i que en un percentatge important, hom afegeixi al munt plàstics, materials sintètics, fustes tractades amb vernís o pintura, cartrons o residus fins i tot perillosos, que s’haurien de dur al Punt Verd. Si aquesta aportació de materials no vegetals és a solars de polígons, magatzems de construcció o industrials, pot ser especialment important.

Dia 16 d’octubre, ja de bon matí, hom podia determinar amb un grau important de fiabilitat i pel color del fum, quins munts aportaven a l’aire que respiram contaminants de plàstics, dissolvents o altres substàncies de derivats del petroli i, per tant, generadores de CO2 a l’atmosfera, participant així de manera activa en el canvi climàtic.

És clar que l’eliminació mitjançant la crema d’aquests tipus de residus no vegetals és ben prohibida, però també és ben clar que, llevat de visites ben puntuals i sovint per denúncies de tercers, la policia municipal, guàrdia civil o agents de medi ambient, hi fan ben poques intervencions en relació a la magnitud del problema.

Ben cert que es tracta en primer lloc d’un cas d’educació ambiental en què una persona conscient del problema difícilment no ja no pegarà foc a plàstics, espumes o cartró en una foguera, sinó que intentarà evitar tant com pugui cremar fins i tot rama, branques, herba... que ben bé i fàcilment poden convertir-se en un simple munt d’adob i terra de mata o, al menys, cremar-la a la xemeneia i a l’estufa ni que sigui per iniciar el foc.
Per altra banda, el recompte d’expedients sancionadors en la matèria també podrien informar-nos del grau d’exemplaritat i consciència que l’administració demostra tenir en el problema greu del canvi climàtic. Al meu parer, poca.

Joan Vicenç Lillo i Colomar
26oct20

També publicat al
[urlhttps://www.dbalears.cat/opinio/2020/10/26/3449 ... resta.html][/url]


Imatge
Avatar de l’usuari
Joan Vicenç
Member
Entrades: 669
Membre des de: dl. abr. 14, 2008 9:17 pm
Ubicació: Alaró
Contacta:

Re: Boscos vells, boscos bells

Entrada Autor: Joan Vicenç »

50 Caubets
Fa pocs dies el Govern i el Consell, ha encetat una campanya amb el lema “Els espais naturals són per a tu. Gaudeix-los amb seny”, perquè entre altres raons enguany, 2020, han descobert i comprovat que els Espais Naturals Protegits, especialment la Serra de Tramuntana suporten una afluència de visitants massiva. Fa molts d’anys, i encara ara hi soim, es va haver de posar límit a la circulació de motocròs per boscos i muntanyes, es varen haver de regular esdeveniments de travesses i carreres amb itineraris per llocs naturals realment singulars, s’ha hagut de controlar l’escalada, les acampades, els vols de tota mena d’aparells, drons inclosos...

Enguany, a causa de la pandèmia, les àrees recreatives gestionades per IBANAT o ajuntaments s’han hagut de tancar per imperatiu d’ordre sanitari i per tant l’afluència de gent que simplement té la sana i necessària necessitat de gaudir de l’aire lliure de manera individual com en família, ha augmentat i alhora s’ha dispersat molt envaint literalment molts espais naturals que haurien de restar efectivament protegits.

El primer enunciat del lema de la campanya “Els espais naturals són per a tu” crec que no és una bona manera d’enfocar-la. L’ordre de preferència o prioritats en tot cas hauria de ser: 1 Els espais naturals no són teus: cal respectar i mirar primer de tot per a la conservació del lloc. 2 Cal regular i facilitar la teva presència humana, pública, massiva, diversa en aficions, a aquests llocs en funció i condicionats al primer punt. 3 Cal respectar la propietat privada (en tant que aquest és del 90% del territori, aproximadament) atenent alhora el drets i interès públic.

Molta de la gent que visita la Serra de Tramuntana surt de Palma i ha de recórrer al vehicle motoritzat per accedir als entorns d’aquesta, posteriorment s’interna a peu o amb bicicleta per dins aquests espais muntanyencs. Per a molts, però, n’hi hauria ben prou podent accedir a una àrea recreativa com la de Caubet, situada en el que va ser un antic quarter de l’exèrcit, vora una estació del tren de Sóller i la urbanització de sa Coma. Té una extensió d’unes tres hectàrees, està gestionada per IBANAT i disposa d’una bona quantitat de fogons d’obra i taules per a poder torrar i seure. Hi ha pins, garrovers, ullastres i algunes planes rases on poder fer botar una pilota o jugar a encalçar. Durant els caps de setmana molts ciutadans agafen torns des de primera hora per poder ocupar i utilitzar un d’aquests fogons i taules. Vos puc ben assegurar que l’ambient que s’hi respira, apart de l’olor de carn, xulla o sardina torrada, és alegre. Molts dels seus usuaris és gent que durant tota la setmana treballen, si poden, i viuen molt probablement a un pis senzill, a vegades amb fills. És de tota necessitat per a la salut física i mental poder esbargir-se i gaudir d’un lloc tan accessible i fàcil com és una àrea recreativa com aquesta.

El que cal demanar-se, no ara sinó fa molts anys, com és que ajuntaments, el Consell o el Govern, especialment els governats per l’esquerra, no han dissenyat de manera perimetral a les grans ciutats, més àrees recreatives com la de Caubet? Parc de la Riera, Parc de la Mar, Parc de les Estacions, Parc de Llevant... no tenen res a veure amb les funcions d’esbarjo i divertiment que aquestes àrees ofereixen.

La majoria d’àrees recreatives es troben ben dins o amb partió amb el Paratge Natural de la Serra de Tramuntana, moltes gestionades per el Govern Balear i altres per els seus ajuntaments: Son Tries, Esporles. Es Fornassos, sa Coveta Negra, Caimari. Es Puig. Lloseta. Menut, Ca s’Amitger, Els Pixarells, Gorg Blau, sa Font des Noguer, Escorca. Fornalutx... Totes s’omplen de famílies quan el seu us està permès. Una bona xarxa perimetral d’àrees recreatives, a l’estil de la de Caubet, al voltant de Palma minvaria força l’afluència d’aquest tipus d’usuaris cap a la Serra de Tramuntana. Molta gent no demana més.

I ara un poc de demagògia: quantes àrees recreatives perimetrals a Palma com aquestes, només amb el ciment necessari per fer fogons i estalonar taules, es podrien planificar amb 30 milions d’euros que pot costar una autopista no gens sostenible, o d’alçar i tornar col·locar per enèsima vegada el trespol de les voravies de s’Arenal per alegria dels hotelers? Gràcies.

Joan Vicenç Lillo Colomar.

També publicat a https://www.dbalears.cat/opinio/2020/11 ... ubets.html

Imatge

Imatge

Imatge
Avatar de l’usuari
Joan Vicenç
Member
Entrades: 669
Membre des de: dl. abr. 14, 2008 9:17 pm
Ubicació: Alaró
Contacta:

Re: Boscos vells, boscos bells

Entrada Autor: Joan Vicenç »

En menjarem, de cabra.

Les cabres ja pasturen pel polígon de Can Valero, fa temps que no caben a la Serra. Encara haurem tingut sort que el parc de la Riera i similars siguin solàriums de pasta dura, que serà l’única cosa que les frenarà.

Els pagesos varen desaparèixer de la Serra i el seu lloc fou ocupat pels caçadors, les cabres i les amenaces de matar cabres. Quan la cosa ja era insostenible del tot es va programar un pla contra natura que pivotava en mitificar la raça mallorquina de les cabres, donant-les una importància delirant, que fins i tot s’ha intentat equiparar als endemismes. Hi ha material didàctic per enganyar els nins, posant la cabra com si fos el més important de la Serra, quan n’és el principal enemic.

Tractant-se d’un animal domèstic (artificial), s’ha de continuar purificant sempre seguit a escopetades, que d’això es tracta. Com ja s’ha demostrat, després d’una quinzena d’anys, que la cosa va de mal en pitjor, doncs més excuses per poder continuar pegant escopetades, o almanco amenaçar-ne. Ni tan sols hi ha temporada de veda, ja que tanmateix sobren totes.

En principi, per poder caçar amb ‘diploma com mentres’ i trofeu, d’això que te pots emportar a casa un caparrot embalsamat de “balearian boc”, només pot esser en una mitja dotzena de finques que en tenen permís ad hoc, que solen coincidir amb l'elit terratinent: Ternelles, Teix, el Formentor dels Barceló... però tota Mallorca està empastifada de rètols amenaçadors. Generalment només és per intentar acabar amb l’excursionisme, però també es poden trobar escopeters qualsevol dia, amb l’excusa aquesta de purificar la raça, i fins i tot pot esser que tinguin un permís especial havent al·legat que les cabres causen danys a la vegetació, i com que les cabres el que mengen és vegetació, deu esser bo de treure, aquest permís.

Ja és ben curiós que en un país on som incapaços de dignificar els jardins, idò en aquest mateix país les cabres s’han de purificar per a què totes estiguin conjuntades, ves per on. Si les cabres són mallorquines purificades poden pasturar per Can Valero o es poden menjar els endemismes en perill d’extinció al puig Major. Els excursionistes no s’hi poden acostar, ja que és zona d’exclusió, però si s’ho mengen les cabres encara ens ha de fer gràcia, i si són mallorquines, mamballetes.

Mentre a la Direcció General de l’Apocalipsi declaren la guerra al banyarriquer, a l’eruga peluda, a les cuques dels pins i a qualsevol bitxo que piqui, les cabres es van menjant els aglans, tots, i encara caven per si algun ha quedat algun un poc enterrat. També es mengen les plàntules, els rebrots de les alzines exhaurides i tot el que pinti un poc verd.

Una bona curiositat és que, si és ben cert que les cabres són escaladores excel·lents, també ho és que mengen molt més i millor en terreny pla, tots els alzinars plans, o gairebé, estan arrasats de sotabosc, en canvi els costers amb pi i de tot barrejat pareix que s’espesseixen a pesar de les cabres.

Devia esser la darrera legislatura de na Mariantonieta nostra i ‘Sant Borràs’ quan es va muntar tota aquesta litúrgia cabruna. Aleshores PP i UM es provaven a veure qui subvencionava més i organitzava millor els sopars de caçadors. Les possessions de l’era preturística ja havien acabat el cicle, hom suposava que la caça seria una mena de reconversió que semblàs una prolongació de la vida tradicional, i per això res més guapo que disparar a un animal domèstic, i com més gros millor. Els grups ecologistes no varen reaccionar ni en temps ni en forma, sembla que preveien un futur molt més tranquil especialitzant-se en invasores sense banyes i en urbanitis.

El resultat és ben a la vista: els principals ecosistemes arruïnats i les cabres ante portas. La purificació de la raça era el macguffin. El nombre d’herbívors per hectàrea era una utopia de l’Arcàdia Feliç. Amb quatre mil anys de cremar, ja n’hi ha, el que necessita la Serra urgentment és una moratòria d’herbívors per unes quantes dècades, de moment.

Només una cultura que ha perdut l’oremus podia arribar a aquest punt. Els problemes ocasionats per les cabres ja els coneixien els grecs, i les illes de l’Egeu, tan romàntiques com desèrtiques, en són una bona mostra. Pareix esser que ‘tragèdia’ prové ‘tragus’ que són les banyes dels bocs, les mateixes amb les que s’ha pintat el dimoni quan s’usava per amenaçar els cristians que dubtaven. El boc era el protagonista dels aquelarres. A molts contractes d’arrendaments de possessions es prohibia expressament la tinença de cabres a lloure. Les cabres eren un animal domèstic més que tenien el seu pastor, algunes s’escapaven i esdevenien orades, però en temps dels roters que acabaven el pa abans que la talent, no podien prosperar gaire.

Article den Pere Llofriu al DBalears https://www.dbalears.cat/opinio/2020/11 ... cabra.html

Imatge
Avatar de l’usuari
Joan Vicenç
Member
Entrades: 669
Membre des de: dl. abr. 14, 2008 9:17 pm
Ubicació: Alaró
Contacta:

Re: Boscos vells, boscos bells

Entrada Autor: Joan Vicenç »

Foc i càrritx

Quan hom es posiciona en contra d’actuacions administratives qualificades com a tècniques, especialment en àmbits tan desconeguts i marcats per la indiferència del 99% de la població com la forestal, s’arrisca a ser titllat entre el no ja tan nou ecologista radical o, pitjor i que s’entén com a insult, “vegetalista” per transposició a l’”animalista” d’encefalograma pla pel que fa a entendre la realitat biològica-forestal.

Determinades actuacions tècniques de gestió forestal, consistents a pegar foc a més d’una hectàrea de vegetació forestal de muntanya en ple Espai Natural Protegit de la Serra de Tramuntana qualificat com de “ús limitat”, amb el nom de “crema prescrita” i impune a qualsevol crítica o denúncia, venen amb la signatura del director general d’Espais Naturals i Biodiversitat, Sr. Llorenç Mas Parera.

La informació, en bon bilingüe com cal en una realitat impositiva-política-territorial com la nostra, és aquesta: “Paratge Natural de la Serra de Tramuntana. Pla Especial de Prevenció d’Incendis Forestals. Crema prescrita per a la prevenció d’incendis forestals en punt crític planificat. Comellar de ses Sínies (Galatzó). Objectius: Reduir la càrrega de combustible vegetal a nivell estratègic i a escala de massís. Reduir la possibilitat de consolidació de gran incendi forestal en aquest punt. Regenerar pastures i matollars per diversificació estructural del paisatge. Conservar, a escala de massís, els hàbitats naturals. Ús del foc com a eina de gestió i prevenció” I es queden tan amples.

El problema no rau en que cap d’aquests punts no tan sols no justifiquen pegar foc a aquesta superfície forestal de muntanya concreta, sinó que és una autèntica propaganda al seu ús, a l’ús del foc amb la mateixa funció, que pot ser en un moment donat, indiscriminat. I no dic per part de gestió forestal, que no crec que s’aturin en aquesta crema prescrita i ja en deuen pensar d’altres, sinó per gent particular a qui donen arguments clarament a-na-crò-nics perquè facin el mateix. Perquè no? Amb autorització signada, clar.

Aquest anacronisme, amb arguments com “regenerar pastures i matollars per diversificació estructural del paisatge” a la Serra de Tramuntana del segle XXI, ja dic que no és només fora de temps, és directament imprudent fer-ne ostentació tècnica. Com ho és també anacrònic el tecnicisme de càrrega de combustible forestal. Això vol dir més o menys que sense arbres, arbusts, herbes... no hi pot haver foc. El famós triangle aquell del foc, suprimint un marge del triangle el foc no existeix. Això de “conservar... els hàbitat naturals” pegant-li foc, és gairebé insultant, és voler justificar l’actuació en un Espai Natural Protegit, que també ho hauria de ser de “protegit” precisament per evitar això. “Reduir la possibilitat de consolidació de gran incendi forestal en aquest punt”. Certament, en el cas molt improbable que aquests dos propers anys un foc progressi cap aquesta parcel·la afectada de “crema prescrita” es reduirà aquesta progressió, però només el temps que li calgui al càrritx a regenerar, amb més força si cal, és a dir dos tres anys com a molt.

Tot plegat és un poc infantil si no fes plorera. Gran part de la superfície de muntanya, d’alta muntanya, de la Serra de Tramuntana ha tengut la gran desgràcia i la gran sort d’estar coberta de càrritx (Ampelodesmos mauritanica). Desgràcia perquè ha servit precisament al llarg de molts anys com a regenerador de pastures. Especialment en l’època d’abandonament de la pagesia de muntanya, on els darrers “pagesos” ja no empraven cap més eina de gestió que el foc. Em venen al cap els noms dels darrers “pastors”, “pagesos de muntanya”, de la part de Mortix, Míner, Tossals, Mossa, Cosconar, muntanyes d’Artà... es dedicaven a gestionar, a reduir la càrrega de combustible vegetal, regenerar pastures i matollars per diversificació estructural del paisatge, conservar, a escala de massís, els hàbitats naturals i ús del foc com a eina de gestió.

Per sort el càrritx després del pas d’aquests “gestors” de la crema consolida el sòl, també ho fa després d’un incendi, d’un gran i greu incendi, donant cobertura a una gran diversitat de vegetació dinàmica, de biodiversitat. Tot té un límit però i el canvi climàtic l’aproxima.

El problema del corporativisme en general quan gaudeix de cert poder, en tenim exemples recents, és que avantposen els seus principis i objectius inqüestionables, indiscutibles... als interessos propis del terreny, territori, que trepitgen.

Si a Galicia, Catalunya, Andalusia o Estats Units d’Amèrica fan cremes prescrites, perquè no n’hem de poder fer aquí? En tot cas hauria de preocupar aquesta usurpació de funcions pel que fa a la cura i cautela que hauria de regir la gestió dels Espais Naturals Protegits o de Rellevància Ambiental.

Ben cert que amb el pas del PP per la Conselleria de Medi Ambient, especialment en l’etapa Company, es va suprimir literalment el ser i la funció d’aquesta autoritat dels Espais Naturals Protegits i a canvi sempre s’ha donat una molt més importància en recursos econòmics i de personal a la gestió forestal. IBANAT n’és la marca.

Autoritzar aquestes cremes, aquests incendis controlats que haurien de sumar-se estadísticament a les superfícies anuals cremades, és donar passes enrere en la necessària i adequada gestió forestal dels Espais Naturals Protegits.

Gràcies.

Joan Vicenç Lillo Colomar.

Publicat al DBalears https://www.dbalears.cat/opinio/2020/12 ... rritx.html


Imatge


Imatge



Imatge
Avatar de l’usuari
Joan Vicenç
Member
Entrades: 669
Membre des de: dl. abr. 14, 2008 9:17 pm
Ubicació: Alaró
Contacta:

Re: Boscos vells, boscos bells

Entrada Autor: Joan Vicenç »

Gestió forestal i regulació hídrica

Fa uns dies, dia 10 d’agost, la Conselleria de Medi Ambient del Govern Balear, va informar entre signes d’admiració que “Les reserves hídriques de les Illes Balears se situen en el 49% i que la meitat de les Unitats de Demanda es troben en escenari de prealerta”. Alhora, el seu Conseller Sr. Miquel Mir comentava al twitter que “La situació és preocupant. La pressió antròpica i els efectes del canvi climàtic fan de les reserves hídriques un factor de cada vegada més escàs. Gestió sostenible i límits; l'única manera de sortir-ne i ser resilients. I començar a dir, sense tabús, quina és la realitat!”. Sense parar esment en altres factors importants de pressió antròpica com l’abús d’aigua per a l’agricultura, jardins, urbanisme en general o efectes del canvi climàtic...com a resposta li vaig comentar que “La pressió antròpica de la que parlau, la vos heu d'aplicar a vosaltres, polítics de la @cmat_ib i @ConselldeMca pèssima i irresponsable gestió dels boscos en afavorir la presència d'una espècia invasora arboricida com les cabres. Boscos madurs sinònims de regulació hídrica”. Comentari que no va obtenir resposta ni dels polítics responsables ni de ningú més, tampoc cap “retuit” o “m’agrada”.
Cap novetat al front. Fa anys, molts d’anys ja, tants com una quarantena, d’una manera o altra mitjançant el blog “amicsarbres”, articles, fòrum del GOB, cartes al diari, opinions en àmbits professionals, crides a actuar per part de l’entitat ecologista de referència sense resposta... vaig afegir la meva veu, la meva anàlisi crítica a la de qui entenia que un dels problemes greus dels nostres boscos són les cabres, tan simple, si. Però és difícil fer entendre a qui només fa dos dies tracta de bruts els boscos amb densa, rica i protectora vegetació mediterrània i els culpabilitza de la provocació del foc.
Per comprovar la devastació que les cabres provoquen, cal anar a la muntanya, trepitjar el terreny forestal, no només un dia o dos a l’any quan s’ha produït un accident meteorològic d’un cap de fibló o una acció criminal en forma d’incendi negligent o intencionat per fer-se la foto, no, cal caminar-hi, observar la degradació de la vegetació ja ben de dins estadis molt vulnerables, l’erosió, la manca de defensa per regular les correnties, la poca absorció i canalització al subsol, les torrentades... tot això forma part, efectivament com diu el Conseller, de la pressió antròpica i aquí sí, per manca d’una correcta gestió que durant anys des d’instàncies polítiques i tècniques responsables han permès i fins i tot, com és el cas del Consell de Mallorca, han estimulat, no només amb conseqüències negatives pel que fa a l’esmentada regulació hídrica, s’afebleix també la resistència de l’hàbitat, la seva resiliència front els incendis, augmenta la temperatura del seu sòl, es redueix la seva humitat relativa, provoca l’afebliment dels seus efectius, afavoreix efectes plaga, no pot assolir la maduresa necessària... És enorme la responsabilitat de l’estat actual dels boscos per qui durant anys han dirigit o gestionat la funció pública en l’aspecte de gestió forestal i no s’hi veu cap indici d’esmena.

Joan Vicenç Lillo Colomar
Publicat a https://www.dbalears.cat/opinio/opinio/ ... drica.html

Imatge

Imatge
Avatar de l’usuari
Joan Vicenç
Member
Entrades: 669
Membre des de: dl. abr. 14, 2008 9:17 pm
Ubicació: Alaró
Contacta:

Re: Boscos vells, boscos bells

Entrada Autor: Joan Vicenç »

Puja aquí i veuràs Porto-Pi

L’endarreriment fins als nostres dies, en tots els terrenys, economia, educació, cultura, art, salut, justícia, valors democràtics... que al meu parer ha provocat la història política (i militar) d’Espanya, és ben patent arreu dels paisatges urbanístics i forestals de Mallorca, així com en la creativitat cultural i producció acadèmica de molts camps. Si jo volgués trobar, per exemple, una història forestal de Mallorca, crec, a no ser que algú me’n pugui informar del contrari, que no la trobaria, per tant a qui estigui interessat en aquesta temàtica per poder resoldre certes equacions del present, li caldrà utilitzar altres aspectes i observacions sobre història, economia, botànica, antropologia... que poden ajudar a determinar una idea de la seqüència històrica que l’actuació humana ha provocat al paisatge forestal i a les conseqüències que aquestes avui encara, o ara més que mai, perduren.
Que jo recordi dels meus anys d’estudiant a primària i secundària, batxillerat antic, llevat d’alguna referència escassa al nom dels cims més alts de Mallorca, ningú em va explicar que, per exemple, a Mallorca hi ha un arbre autòcton que es diu teix (Taxus baccatta), o un altre que es diu fleix (Fraxinus angustifolia), o que cadascun d’ells viu en uns àmbits físics i de comunitat forestal ben diferents. Ningú em va explicar com així foren talats els teixos de les muntanyes i perquè avui, a més de suposar una relíquia d’altres èpoques climàtiques, també ho és com a joia botànica supervivent als nostres excessos.
De fet, és gairebé un miracle l’existència de teixos a Mallorca. Si anau al Maçanella fixau-vos en aquell teix solitari que hi ha entre el rocam habitat per les cabres.... perquè al teix, molt verinós tot ell llevat de la funda vermella del pinyol, també el se mengen amb voracitat les cabres.
Sense voler ser especialment exhaustiu i només a títol informatiu, amb el teix també hi tenim a la Serra arbres o arbusts com l’arç (Acer granatense), servera (Sorbus aria), una mata caducifòlia (Pistacea terebintus), arbre de visc (Ilex aquifolium) (el de la fulla punxeguda amb les bolletes vermelles de Nadal), pomera borda o corner (Amelanchier ovalis) i altres... plantes totes elles que viuen autènticament confinades entre les roques dels penyals de la Serra de Tramuntana on s’han aconseguit salvar del foc i, especialment, del barram de les cabres.
Igualment arraconades als indrets més inaccessibles, hi trobam molts endemismes d’autèntic valor patrimonial de la humanitat, en perill d’extinció, gràcies darrerament també a la presència massiva d’excursionistes, corredors, escaladors que no es conformen en utilitzar els itineraris regulats, sinó els que els exigeix l’ego protagonista de les xarxes.
Els alzinars actualment són deserts fossilitzats, literalment. Les alzines acompanyen un paisatge de roques nues, desforestades, tant dels arbusts, lianes, herbes i també darrerament, segons estudis recents, de molses, com d’arbres caducifolis que en una altra seqüència històrica forestal avui podrien ser acompanyants d’un alzinar bell, vell i exuberant.
La història forestal de Mallorca en tot cas es caracteritza, en perspectiva europea, per una manca absoluta de planificació silvícola, però sobretot per una depredació total dels recursos del bosc. Els carboners, justet, justet, deixaven una alzina perquè els fes ombra devora la sitja. Arreu del territori (potser amb l’excepció per la seva dificultat d’accessibilitat i transport, de la zona central de la Serra de Tramuntana, des de Son Nebot a son Massip i fins a Binifaldó) arreu es tallava arreu i arran, gairebé sense contemplacions. En altres casos els alzinars servien com a corral per a surar els porcs, les ovelles i les cabres.
On es talava l’alzinar, si aquest no era envaït per les cabres, al cap d’uns anys es reproduïa de tanyada o llavor un nou alzinar, però això ja és història, actualment deu fer una trenta o quaranta anys que cap alzinar regenera de llavor i de tanyada si ho fa, és amb molta sort i dificultat. Les cabres solen pelar la pell de les alzines menors de deu o quinze cm. de diàmetre a una alçada d’un metre i mig. L’abandonament de la pagesia de muntanya, que pasturava amb coneixement els ramats de cabres i ovelles va descontrolar totalment la població de cabres que es convertiren en el que són: una plaga invasora que devora i devasta les nostres muntanyes.
Si poguéssim mesurar la quantitat de biomassa que significa la desaparició d’un sotabosc dens de fins a dos metres d’altura, la desforestació crònica de boscos i seqüències de vegetació forestal provocada per cabres i foc, podria informar-nos ben bé de fins a quin punt les grans escorrenties que generen torrentades ràpides cap a zones inundables i cap a la mar, la manca de filtració de l’aigua per alimentar aqüífers subterranis són conseqüència de la història forestal de Mallorca.
Hom hauria de creure que avui, al segle XXI, amb governs democràtics, en alguns casos auto definits com eco-sobiranistes i amb certa autonomia d’actuació política, es corregirien els errors del passat: Puja aquí i veuràs Porto-Pi!

Joan Vicenç Lillo Colomar
També publicat a https://www.dbalears.cat/opinio/opinio/ ... to-pi.html
i https://amicsarbres.blogspot.com/2021/0 ... opica.html

Imatge
Avatar de l’usuari
Joan Vicenç
Member
Entrades: 669
Membre des de: dl. abr. 14, 2008 9:17 pm
Ubicació: Alaró
Contacta:

Re: Boscos vells, boscos bells

Entrada Autor: Joan Vicenç »

Imatge

Invasores

Fa molts d’anys, el 1977 concretament, vàrem mantenir una certa polèmica mitjançant “cartes al director” (que m’estim més no transcriure) amb un pseudònim que signava “Llamas” i el meu amic i jo amb el nostre nom complet. La cosa anava sobre les llavores, famoses i odiades “alimañas”, mamífers depredadors de fauna salvatge i entesos com a competidors dels caçadors.
Nosaltres defensàvem el mart, la geneta i el mostel com a elements propis i necessaris de l’ecosistema salvatge de les muntanyes de Mallorca. Ja he dit que m’estim més no transcriure ni l’opinió de l’un, ni dels altres, per vergonya pròpia i aliena (aleshores per posar al cas tot, ho escrivírem en castellà, a mi que vaig aprovar batxillerat i cou, mai se’m va permetre fer-ho amb la meva llengua, i molt menys poder accedir a estudiar-la) i a més tampoc ara defensaria els meus arguments d’aleshores.
Com a fil del que estic explicant, més o menys deu anys després d’aquesta polèmica, caminant pel bell terme de Sant Llorenç des Cardessar, vaig topar amb una esponerosa figuera amb figura que representava l’antònim del que podria ser un arbre de Nadal engalanat. De les seves branques sense fulles hi penjaven literalment, pel coll o la panxa, moixos, marts, genetes, òlibes, eriçons...
Arrel de la impressió que em causà aquella troballa, vaig escriure un article (que m’agradaria un dia poder recuperar) a la revista El Mirall. Com que vaig dur a terme una certa investigació d’aquells fets, amb testimonis (que ara sí l’opinió dels quals no vull transcriure per no ferir ben de veres sensibilitats) que em varen dur a creure i pensar que tal nivell d’ignorància i crueltat només es podien entendre amb el franquisme de teló de fons, de fons molt fondo i molt negre.
Sigui com sigui, el mart, la geneta, el mostel, les serps d’aigua i garriga... són animals que avui qui té la sort d’observar-los, viu una impressió amb una emoció particular, gairebé màgica. Al menys a mi encara ara em passa. Però aquestes espècies en concret que pensam pròpies de la nostra fauna autòctona, en realitat no ho són. Foren, són, invasores.
Encara que em manquin dades de l’historiador que no som, puc calcular que com a molt deu fer entre dos i tres mil anys que varen arribar gràcies a l’ocupació, invasió, humana de l’illa. També les cabres o els moixos.
I encara que tampoc sigui biòleg, puc creure i pensar i pensar i creure que aquest temps, tempus, en termes biològics no són res, amb més raó si parlam d’unes illes de les dimensions de les nostres.
Espècies endèmiques com el Myotragus o una mena de rata cellarda endèmica, varen sucumbir a l’arribada de l’Homo sapiens i les espècies que l’acompanyaven. Les serps encara ara posen en escac als ferrerets, Alytes muletensis.
A Eivissa, com a altres illes del nostre arxipèlag, hi viu encara, una sargantana endèmica Podarcis pityusensis , aquesta però amb immediat perill d’extinció a causa de l’arribada de noves espècies de serps. Altres invasores famoses recents són la Paysandichia archon, una bella papallona que afecta el garballó (única palmera nadiua europea) o la Cydalima perspectalis al boix (Buxus baleàrica). Sense anomenar-ne d’altres, també de flora. Val a dir que no s’ha de subestimar la resistència o resiliència que arriba a mostrar el propi ecosistema per neutralitzar les conseqüències d’aquesta invasió.
Hi ha espècies invasores com la cabra fora de control ramader que, a pesar dels seus efectes devastadors, gaudeixen d’una benvolença per part de caçadors i clientelisme endèmic del Consell de Mallorca o directament un “negacionisme” del mal per part d’autoritats polítiques i científiques responsables directes de la seva plàcida existència i presència invasora a les nostres muntanyes.
Fa poc un jove definia per twitter l’alzinar de Mallorca com un desert, li vaig comentar que això era perquè només havia conegut alzinars poblats de cabres. Ja he comentat en altres articles que durant el segle passat, l’abandonament de la pagesia i pastors de muntanya provocaren un descontrol i augment demogràfic de la seva població. Puc posar messions que de sa Dragonera a Formentor ningú pot fer un ram de cirerer de betlem (Ruscus aculeatus) a no ser que el trobi confinat del barram de les cabres, i això tan val per aquesta espècie com per altres com les mateixes alzines, arboceres, siguin de tanyada o de llavors de menys de vint i cinc anys. El que cal és deixar de negar, no voler veure o afavorir el problema i encarar-lo com el que és: un problema d’una espècie invasora de procedència domèstica i ramadera descontrolada com mai abans en la història antropològica de les Illes Balears i Pitiüses.
La il·lustració, de n’Aina Bonner, és del llibre ben recomanable de tornar editar i llegir, “Els mamífers de les Balears” de Josep Antoni Alcover. Ed. Moll. Palma 1979.

També publicat al DBalears https://www.dbalears.cat/opinio/opinio/ ... sores.html

Joan Vicenç Lillo Colomar
Avatar de l’usuari
Joan Vicenç
Member
Entrades: 669
Membre des de: dl. abr. 14, 2008 9:17 pm
Ubicació: Alaró
Contacta:

Re: Boscos vells, boscos bells

Entrada Autor: Joan Vicenç »

Cabres i camaleons

En un documental sobre naturalesa de la 2 espanyola (que pagam els catalanoparlants, però que és 100% en castellà), vaig veure una notícia relacionada amb una espècie invasora introduïda fa anys a les Illes Hawaii, únic estat insular dels EUA situat al Pacífic. Concretament es tracta d’un camaleó. Importat des d’una part d’Àfrica per un venedor de mascotes, en els anys de la seva colonització de l’espai natural, salvatge, de les Illes, ha situat prop de l’extinció molta fauna autòctona, endèmica del lloc. La breu informació sobre el tema concloïa que s’ha iniciat un programa per mirar d’erradicar, eliminar, aquesta espècie de l’espai silvestre, tasca a hores d’ara de molta dificultat tècnica.
Com que som pervers de mena, tot d’una em vaig situar a una altra illa, on visc, Mallorca i amb una altra espècie invasora introduïda i amb efectes tan devastadors sinó més, sobre la vegetació i ecosistemes insulars silvestres, la cabra. També em vaig imaginar responsables polítics del Medi Natural del Consell i del Govern, asseguts còmodament a un sofà mirant amb gran sensibilitat aquest mateix programa.
Fa poc, una bona gent prou jove, ben formada intel·lectualment i sensible sens dubte a afectacions d’aquesta mena al nostre medi natural, posaven sobre la taula el que creien era un debat obert: “cabres sí, cabres no al medi natural”. Mirau, els vaig dir, fa estona que no discutesc si la terra és plana o no, si la llengua pròpia de Mallorca és o no és català o si és o no és vera que Armstrong va trepitjar la lluna el 1969. Com tampoc, a pesar de les meves diferències amb la medicina oficial, si és convenient o no vacunar-nos contra la covid. Certs debats fa molt de temps que tenim, o hauríem de tenir molt superats. Senyal de progrés.
En un article anterior sobre el tema, ja vaig posar messions d’un sopar a qui des de Cala en Basset al Cap de Formentor, em pogués mostrar un ram de cirerer de Betlem, Ruscus aculeatus (com el que fa molts anys regalava a ma mare cada Nadal sense haver d’anar més lluny de cent metres al voltant de ca nostra). Torna-m’hi torna-hi: la devastació que aquesta espècie domèstica, ramadera, assilvestrada ha provocat els darrers cent anys a Mallorca és ben comparable en gravetat, sinó més, a la que es pugui haver produït a qualsevol altra illa del món una altra espècie invasora, com pugui ser la provocada a qualsevol de les divuit illes de Hawaii. És lloable que allà prenguin mesures importants per erradicar el problema. Segurament de més dificultat que la que representaria fer front a la nostra principal espècie invasora.
No va ser visionant la pel·lícula “Don’t look up” el que em va ajudar a entendre la realitat de diferents nivells negacionistes de món acadèmic, tècnic-administratiu, polític i fins i tot ecologista respecte al problema de la cabra com espècie invasora a Mallorca, va ser molt abans. És certament frustrant comprovar com les fotos de polítics amb alliberament de tortugues marines, les campanyes (totalment necessàries, no cal dir-ho), d’anellament i seguiment d’àguiles peixateres o milanes, són molt més valorades i cotitzades en termes ecològics i ecologistes que enfrontar la realitat permanent, simplement molesta, de la presència d’una espècie invasora, autèntica plaga dels ecosistemes insulars, especialment en afectació a espècies relictes i endèmiques de flora, com la cabra.
Tota la costa mediterrània ens parla dels efectes que sobre les muntanyes i les seves espècies han provocat al llarg dels segles, la presència d’aquest remugant en tan sols 9.000 anys. A Mallorca, potser només són dos mil amb control ramader, uns cent descontrolada i uns trenta de foment i estimulació per polítiques de clientela del Consell de Mallorca i Conselleria de Medi Ambient, amb la inestimable ajuda de la passivitat i deixar fer del món acadèmic i ecologista.
Desconec si la forma de govern local de Hawaii és d’una autonomia i si fos el cas si són o no més defensors de la pròpia sobirania que ho són a Mallorca. En tot cas els departaments administratius responsables són del mateix partit polític i ara per ara ni l’estat espanyol es podria oposar en una gestió de competència política i administrativa que és ben seva.
Europa mai ha fet cas al fet insular de les nostres illes i molt menys a entrar a valorar la importància d’una espècie invasora al medi natural que no afecta a l’economia, la industria o el comerç del lloc, que és l’únic que miren i que els importa. Amb tot, les conseqüències que sobre l’ecosistema i per tant de retruc sobre les condicions amb minva d’esmorteïment ambiental hídric, erosiu i fins i tot d’aportació d’oxigen provoca aquesta plaga invasora és prou important com afegir al banyat de les conseqüències del canvi climàtic.

Joan Vicenç Lillo Colomar.

També publicat al DBalears: https://www.dbalears.cat/opinio/opinio/ ... leons.html

Imatge
Tord blau
Member
Entrades: 84
Membre des de: dl. feb. 22, 2021 1:41 am

Re: Boscos vells, boscos bells

Entrada Autor: Tord blau »

Gràcies per divulgar-hó,
Certament ses cabres descontrolades han afectat massa es medi.
Sembla que ens costa un caramull solucionar-hó. Supòs que convé fer això, insistir, educar, reordenar, limitar-lés...
I altres animals domesticats lliures afecten, però diferent, com es moixos, cans, cotorres, serps, animals exòtics...

A pics és ben pintoresc, estrany o ben perillós directament, com es cas des gairebé centenar d'hipopòtams 'colombians'. Aquí una lectura bella d'això, per ajudar a concienciar observant exemples de fora:
https://maiera.wordpress.com/2021/11/07 ... publicanes
Salut i bon 2022!
:)
Respon