Boscos vells, boscos bells

Estudi i conservació de la flora de les Illes Balears
Avatar de l’usuari
Joan Vicenç
Member
Entrades: 669
Membre des de: dl. abr. 14, 2008 9:17 pm
Ubicació: Alaró
Contacta:

Re: Boscos vells, boscos bells

Entrada Autor: Joan Vicenç »

Saba nova

“Fa anys...”. Fa anys, idò, vaig mantenir una polèmica amb el Sr. Pedro Serra, propietari del diari UH de Mallorca. Si no record malament tot va començar per un article que aquest senyor va publicar al seu diari amb un títol més o menys així: “Els pins, els nous genets de l’apocalipsi”. On, com a testimoni solleric, malparlava i dejectava com si d’un col·lectiu humà es tractés, aquesta espècie autòctona de les nostres muntanyes, com a brutor i invasora d’olivars i alzinars.
Sense entrar en més detalls, jo li contrarestava que, efectivament els pins que reconquereixen els oliverars acaben amb les oliveres, si bé un pi no creix deu metres en un any, el propietari ben be amb una mà podria anar controlant i eliminant la seva presència. El problema compareixia quan els oliverars amb les seves esplèndides marjades eren abandonats. La gent feinera que els va crear fa anys que varen morir i els seus hereus justet, justet els ve tenir temps per anar a fer una torrada vora la caseta.
Els pins, cau de trencapinyons i milanes, són la infanteria que permet la implantació de les alzines i vegetació associada, després d’algun fet traumàtic com pugui haver estat un incendi forestal, una tala a mata rassa o mal realitzada o la conversió en cultiu agrícola d’un terreny forestal.
En tot cas, la reforestació de pins i vegetació associada, càrritx, mates, peterrell, romaní... sobre antics cultius agrícoles, siguin tanques per pastures siguin oliverars, ha augmentat de manera important durant els darrers cent anys. Un clar i simple indicador de l’abandonament de l’agricultura de muntanya per part de pagesos i pastors.
Darrerament hi ha un jovent que de manera il·lusionant vol gestionar antigues herències o recents adquisicions d’aquests oliverars de belles marjades avui reforestades. Les facilitats que l’administració forestal de la Conselleria de Medi Ambient ofereix en forma d’autoritzacions per tal de recuperar en olivars aquests antics cultius agrícoles i abans forestals, són moltes i les raons també: fragmentació del territori en un mosaic forestal-agrícola que pugui actuar de defensa davant un gran incendi forestal, augment de la biodiversitat que ofereixen les marjades d’oliveres amb tota una flora i fauna associada, integració paisatgística de la riquesa patrimonial de les parets seques amb gran varietat d’elements arquitectònics, d’enorme importància per la l’esmorteïment i regulació hídrica de grans cabdals des dels capçals de captació d’aigües...
A aquests arguments ja de per sí importants i lloables se n’hi ha d’afegir un altre no menys important: aquest jovent no ha estat contaminat de l’aprensió secular de l’home contra la natura. L’article den Pere Serra, és, era res més que un clar exemple del tipus de relació establerta entre home colonitzador, dominador i controlador de la natura, era un clam de consideració negativa amb ànim pejoratiu contra la “brutor” que representaven al seu parer els pins i flora associada. Res per altra banda que no compartissin plenament la seva i altres generacions de sollerics o mallorquins... Com dic, aquest jovent sí que veu el càrritx o els pins joves com elements que cal controlar i eliminar de les marjades d’olivars perquè aquestes puguin reeixir, si bé no ho és amb una consideració negativa, pejorativa... fins al punt que el seu final no té perquè ser el foc, el fogueró per eliminar-lo una vegada segat o no. El jovent té més bo d’entendre (i també més bones eines, tipus desbrossadores o biotrituradores) que aquests càrritx segat i arrabassat, pot de manera ordenada convertir-se en terra, en humus per el mateix olivar. Que no cal cremar-ho, que n’hi ha prou fer-ne munts separats a una vintena de metres un de l’altre i en pocs anys n’extraurem terra de mata.
De la mateixa manera que les branques, la rama de pi, es poden convertir en feixos lligats amb corda de pita i, de manera ordenada, es poden aprofitar ara per començar el foc a la xemeneia o ara com a matèria orgànica.
El futur és això, saba neta i nova. Cal animar, estimular aquesta manera de fer entre el nou jovent pagès de muntanya que de mica en mica s’hi compromet. I també donar-los les gràcies perquè, com en tot, l’acció individual sempre té ressons per a l’interès col·lectiu.

Joan Vicenç Lillo Colomar
Publicat també al DBalears: https://www.dbalears.cat/opinio/opinio/ ... ova-1.html

Imatge
Avatar de l’usuari
Joan Vicenç
Member
Entrades: 669
Membre des de: dl. abr. 14, 2008 9:17 pm
Ubicació: Alaró
Contacta:

Re: Boscos vells, boscos bells

Entrada Autor: Joan Vicenç »

https://amicsarbres.blogspot.com/2022/1 ... -mare.html

Imatge

Els arbres parlen sota terra? Per als científics, aquesta teoria està en disputa.

Des de Ted Lasso fins a TED Talks, la teoria de la "xarxa de fusta" és a tot arreu i alguns científics argumenten que està exagerada i no està demostrada.
Per Gabriel Popkin
7 de novembre de 2022


Justine Karst, micòloga de la Universitat d'Alberta, temia que les coses havien anat massa lluny quan el seu fill, de vuitè grau, va arribar a casa i li va dir que havia après que els arbres es podien parlar entre ells a través de xarxes subterrànies.
El seu company, Jason Hoeksema de la Universitat de Mississipí, va tenir una sensació similar quan va veure un episodi de "Ted Lasso" en què un entrenador de futbol li va dir a un altre que els arbres d'un bosc cooperaven en lloc de competir pels recursos.
Pocs descobriments científics recents han capturat la imaginació del públic com la xarxa de fusta: una xarxa de filaments de fongs que es planteja la hipòtesi de transportar nutrients i informació a través del sòl i ajudar els boscos a prosperar. La idea va sorgir a finals de la dècada de 1990 a partir d'estudis que demostraven que els sucres i els nutrients poden fluir sota terra entre els arbres. En alguns boscos, els investigadors han rastrejat fongs des de les arrels d'un arbre fins a les d'altres, cosa que suggereix que els fils dels micelis podrien proporcionar conductes entre els arbres.
Aquestes troballes han desafiat la visió convencional dels boscos com una mera població d'arbres: els arbres i els fongs són, de fet, actors iguals en l'escenari ecològic, diuen els científics. Sense tots dos, els boscos tal com els coneixem no existirien.
Tant els científics com els no científics han tret conclusions importants i contundents d'aquesta investigació. Han plantejat que les xarxes de fongs compartits són omnipresents als boscos d'arreu del món, que ajuden els arbres a parlar entre ells i, com va articular Coach Beard de "Ted Lasso", que fan dels boscos llocs fonamentalment cooperatius, amb arbres i fongs units en un propòsit comú. — una sortida dramàtica de la imatge darwiniana habitual de la competència entre espècies. El concepte ha aparegut en nombrosos reportatges dels mitjans de comunicació , programes de televisió i llibres més venuts, inclòs un guanyador del premi Pulitzer. Fins i tot apareix a "Avatar", la pel·lícula més taquillera de tots els temps.
I la teoria podria estar començant a influir en el que passa als boscos reals. Alguns científics, per exemple, han suggerit la gestió dels boscos explícitament per protegir les xarxes de fongs.

Imatge

Però a mesura que la xarxa de fusta ha guanyat fama, també ha inspirat una reacció entre els científics. En una revisió recent de la investigació publicada, els doctors Karst, Hoeksema i Melanie Jones, biòloga de la Universitat de la Colúmbia Britànica, Okanagan, van trobar poques evidències que les xarxes de fongs compartides ajudin els arbres a comunicar-se, intercanviar recursos o prosperar. De fet, va dir el trio, els científics encara no han demostrat que aquestes xarxes estan generalitzades o siguin ecològicament significatives als boscos.
Per a alguns dels seus companys, aquesta comprovació de la realitat s'ha fet esperar. "Crec que aquesta és una xerrada molt oportuna", va dir Kabir Peay, micòleg de la Universitat de Stanford, sobre una presentació que va fer recentment el Dr. Karst. Esperava que pogués "reorientar el camp".
Altres, però, mantenen que la xarxa de fusta està en terreny ferm i confien que més investigacions confirmaran moltes de les hipòtesis proposades sobre els fongs als boscos. Colin Averill, micòleg de l'ETH Zurich, va dir que l'evidència que va reunir el doctor Karst és impressionant. Però, va afegir, "la manera com interpreto la totalitat d'aquestes proves és completament diferent".
La majoria de les arrels de les plantes estan colonitzades per fongs micorízics, formant una de les simbiosi més esteses de la Terra. Els fongs recullen aigua i nutrients del sòl; després intercanvien alguns d'aquests tresors amb plantes a canvi de sucres i altres molècules que contenen carboni.
David Read, botànic aleshores de la Universitat de Sheffield, va demostrar en un document de 1984 que els compostos etiquetats amb una forma radioactiva de carboni podrien fluir a través de fongs entre plantes cultivades en laboratori. Anys més tard, Suzanne Simard, aleshores ecologista del Ministeri de Forests de la Colúmbia Britànica, va demostrar la transferència de carboni bidireccional en un bosc entre els joves avets de Douglas i els bedolls de paper. Quan la doctora Simard i els seus col·legues van ombrejar els avets de Douglas per reduir la quantitat de fotosíntesi que van fer, l'absorció de carboni radioactiu dels arbres va augmentar, cosa que suggereix que el flux de carboni subterrani podria augmentar el creixement dels arbres joves al sotabosc ombrívol.

Imatge

El Dr. Simard i els seus col·legues van publicar els seus resultats l'any 1997 a la revista Nature, que ho va esquitxar a la portada i va batejar el descobriment com a "xarxa de fusta". Poc després, un grup d'investigadors sèniors va criticar l'estudi, dient que tenia defectes metodològics que van confondre els resultats. La doctora Simard va respondre a les crítiques, i ella i els seus col·legues van dissenyar estudis addicionals per abordar-les.
Amb el temps, les crítiques es van esvair i la xarxa de fusta va guanyar adeptes. L'article de la Dra. Simard de 1997 ha obtingut gairebé 1.000 citacions i la seva TED Talk de 2016, "Com els arbres parlen entre ells", s'ha vist més de 5 milions de vegades.
En el seu llibre "La vida oculta dels arbres", que ha venut més de 2 milions d'exemplars, Peter Wohlleben, un forestal alemany, va citar el doctor Simard quan va descriure els boscos com a xarxes socials i els fongs micorízics com a "cables d'Internet de fibra òptica" que ajuden. els arbres s'informen mútuament sobre perills com els insectes i la sequera.
Els defensors de la teoria de la xarxa de fusta creuen que l'evidència augmentarà al seu favor, "Si em preguntes si en el futur, mostrarem que els arbres realment poden comunicar-se", va dir un.Robert Wayne Lewis per a The New York Times.
La investigació sobre els boscos subterranis també ha continuat creixent. El 2016, Tamir Klein, un ecofisiòleg de plantes a la Universitat de Basilea i ara a l'Institut de Ciència Weizmann d'Israel, va ampliar la investigació del Dr. Simard en un bosc madur de Suïssa d'avets, pi, làrix i faigs. El seu equip va fer un seguiment dels isòtops de carboni d'un arbre fins a les arrels d'altres arbres propers, incloses diferents espècies, en una parcel·la forestal experimental. Els investigadors van atribuir la major part del moviment del carboni als fongs micorízics, però van reconèixer que no ho havien demostrat.

Imatge

El Dr. Simard, que ha estat a la Universitat de la Colúmbia Britànica des de l'any 2002, ha dirigit més estudis que mostren que els grans arbres "mare" vells són eixos de xarxes forestals i poden enviar carboni sota terra a les plàntules més joves. Ha defensat la visió que els arbres es comuniquen a través de xarxes micoríziques i en contra d'una idea de llarga durada que la competència entre arbres és la força dominant que configura els boscos. A la seva xerrada TED, va anomenar els arbres "super-cooperadors".
Però a mesura que la popularitat de la xarxa de fusta s'ha disparat tant dins com fora dels cercles científics, ha evolucionat una reacció escèptica. L'any passat, Kathryn Flinn, ecologista de la Universitat Baldwin Wallace d'Ohio, va argumentar a Scientific American que el doctor Simard i altres havien exagerat el grau de cooperació entre els arbres dels boscos. La majoria dels experts, va escriure el Dr. Flinn, creuen que els grups d'organismes els membres dels quals sacrifiquen els seus propis interessos en nom de la comunitat rarament evolucionen, com a resultat de la poderosa força de la selecció natural entre individus competidors.
En canvi, sospita que els fongs probablement distribueixen carboni segons els seus propis interessos, no els dels arbres. "A mi em sembla l'explicació més senzilla", va dir en una entrevista.
Fins i tot alguns que van promoure la idea de xarxes de fongs compartides estan repensant la hipòtesi. El doctor Jones, un dels coautors del doctor Simard l'any 1997, diu que lamenta que ella i els seus col·legues van escriure al document que tenien proves de connexions fúngiques entre arbres. De fet, diu el doctor Jones, no van examinar si els fongs feien de mitjancers en els fluxos de carboni.
Per a la seva recent revisió de la literatura, el Dr. Karst, el Dr. Hoeksema i el Dr. Jones van reunir tots els estudis que van poder trobar que afirmaven sobre l'estructura o la funció d'aquestes xarxes de fongs subterrànies. Els investigadors es van centrar en estudis de camp als boscos, no en experiments de laboratori o hivernacle.
En una presentació d'agost basada en la revisió a la conferència de la Societat Internacional de Micorrizes a Pequín, el Dr. Karst va argumentar que bona part de l'evidència utilitzada per donar suport a la hipòtesi de la xarxa de fusta podria tenir altres explicacions. Per exemple, en molts articles, els científics van suposar que si trobaven un fong en particular en arrels múltiples d'arbres o que els recursos es mouen entre arbres, els arbres havien d'estar directament relacionats. Però pocs estudis van descartar possibilitats alternatives, per exemple, que els recursos poguessin viatjar part del camí pel sòl.
Alguns experimentadors, inclòs el Dr. Karst i els seus col·legues, han instal·lat malles fines i de vegades han afegit rases o buits d'aire entre les plàntules per interrompre les “hipotetitzacions” de xarxes de fongs i després van provar si aquests canvis alteraven el creixement. Però aquestes tàctiques també redueixen la quantitat de sòl en que una plàntula pot recollir directament nutrients o aigua, o alteren la barreja de fongs que creixen dins de les malles, cosa que dificulta aïllar l'efecte d'una xarxa de fongs, va dir el doctor Karst.
Els investigadors també van trobar un nombre creixent d'afirmacions no recolzades a la literatura científica sobre xarxes de fongs que connecten i ajuden els arbres. Sovint, articles com el del Dr. Klein són citats per altres com a proves de les xarxes als boscos, van trobar el Dr. Karst i els seus col·legues, amb advertències que van aparèixer al treball original deixades fora dels estudis més nous.
"Els científics", va concloure la doctora Karst a la seva presentació, "s'han convertit en vectors d'afirmacions no fonamentades". Diversos articles recents, assenyala, han demanat canvis en la manera de gestionar els boscos, basats en el concepte de la xarxa de fusta.
Jason Hoeksema, de la Universitat de Mississipí, va dir que una referència a la xarxa de fusta a "Ted Lasso" el va motivar a unir-se a un repte a la idea, diu que els estudis no demostren que els arbres es beneficien de les xarxes de fongs.
El doctor Karst va dir que "és molt probable" que existeixin xarxes de fongs compartides als boscos. En un estudi del 2012, l'equip del Dr. Simard va trobar ADN de fongs idèntic a les arrels dels avets de Douglas propers. A continuació, els investigadors van fer mostres de sòl entre els arbres en rodanxes fines i van trobar els mateixos segments d'ADN repetitius coneguts com a "microsatèl·lits" a cada llesca, confirmant que el fong va fer un pont entre les arrels. Però aquest estudi no va examinar quins recursos, si n'hi ha, fluïen per la xarxa, i pocs altres científics han cartografiat les xarxes de fongs amb tant rigor.
Tanmateix, fins i tot si existeixen xarxes de fongs entre arbres, la Dra. Karst i els seus col·legues diuen que les afirmacions comunes sobre aquestes xarxes no es mantenen. Per exemple, en molts estudis, les xarxes putatives semblaven dificultar el creixement dels arbres o no tenir cap efecte. Ningú ha demostrat que els fongs distribueixen quantitats significatives de recursos entre els arbres de manera que augmentin l'aptitud dels arbres receptors, va dir el doctor Hoeksema. No obstant això, gairebé totes les discussions sobre la xarxa de fusta, científiques o populars, l'han descrit com un benefici per als arbres.
Altres, però, continuen convençuts que el temps reivindicarà la xarxa de fusta. Tot i que les xarxes de fongs compartides són omnipresents i la importància que tenen per al creixement dels arbres segueixen sent preguntes obertes, el doctor Averill de l'ETH Zurich va dir que el títol de la presentació del doctor Karst: "La decadència de la xarxa de fusta?" suggereix incorrectament que el mateix concepte és defectuós. En canvi, espera que els científics es basin en les pistes temptadores reunides fins ara buscant xarxes en més boscos. De fet, els membres de l'equip del Dr. Karst han generat el que el Dr. Averill considera algunes de les proves més convincents per a la xarxa de fusta. "Està molt clar que en alguns boscos d'alguns llocs, diferents arbres estan absolutament connectats per fongs", va dir.
El doctor Klein, de l'Institut Weizmann, va dir que el seu equip ha situat la seva especulació sobre una xarxa en un terreny més ferm mitjançant l'ús de seqüències d'ADN per cartografiar fongs en un estudi de seguiment del 2020 del mateix bosc suís i un estudi de laboratori del 2022 amb sòl forestal. (El Dr. Karst i els seus col·legues van dir que, segons la seva opinió, fins i tot aquests estudis no van cartografiar realment les xarxes de fongs en un bosc.)
I tot i que el doctor Klein està d'acord que els científics encara han de millorar la seva comprensió de per què els arbres i els fongs mouen tot aquest carboni, és més optimista que l'equip de Karst que algunes de les afirmacions més atrevides sorgiran.
"Si em preguntes si en el futur, estarem demostrant que els arbres realment poden comunicar-se, no m'estranyaria", va dir.
El Dr. Simard va coincidir que poques xarxes de fongs del món real s'han cartografiat utilitzant microsatèl·lits d'ADN a causa de la dificultat de fer aquests estudis. Kevin Beiler, l'estudiant de postgrau que va dirigir el treball de camp per a l'estudi de 2012 amb el doctor Simard, "va passar cinc anys de la seva vida dibuixant aquestes xarxes", va dir el doctor Simard. "És molt de temps."
Malgrat aquests reptes, va dir, els estudis publicats sobre altres boscos amb altres mètodes l'han convençuda que les xarxes de fongs compartides són comunes.

Imatge

"El camp de les xarxes micoríziques ha estat una mica afectat per haver de tornar enrere i refer aquests experiments", va dir el doctor Simard. "En algun moment has de passar al següent pas".
Els estudis de camp exhaustius del tipus que busca el Dr. Hoeksema serien un gran esforç per a la majoria dels científics universitaris que treballen en els terminis típics de les subvencions, va dir el Dr. Simard. "Cap d'aquests estudis pot fer-ho tot alhora, sobretot quan treballes amb estudiants de postgrau", va dir. "Ho has de posar tot junt".
I tot i que la doctora Simard ha demanat durant anys que els administradors forestals considerin les seves troballes, va dir que no sabia que cap bosc es gestionés únicament en nom de xarxes de fongs. El senyor Wohlleben tampoc.
La nova crítica és l'última erupció en un debat de dècades sobre el paper dels fongs en els ecosistemes forestals, va dir Merlin Sheldrake, un micòleg independent el llibre del qual "Entangled Life" es va fer referència a l'episodi "Ted Lasso" que va alarmar el Dr. Hoeksema. Els científics han lluitat durant molt de temps per interpretar fragments d'evidència intrigants però fragmentaris del regne subterrani invisible.
Des que el doctor Karst va donar la seva xerrada, ella, el doctor Hoeksema i el doctor Jones han enviat un article a una revista revisada per parells. I perquè no us preocupeu que un bosc amb menys xarxa pugui sentir-se una mica trist, els investigadors mantenen que hi ha molta intriga, fins i tot si resulta que els arbres no s'estan xiuxiuejant secrets entre ells a través de canals de fongs subterranis.
"La història real és molt interessant sense aquesta narració", va dir el doctor Karst. El bosc "encara és un lloc molt misteriós i meravellós".

Article publicat al The New York Times el 7 de novembre de 2022.
Nota important: la pobra traducció és obra de google traslate i la revisió d'amics arbres, que no obstant l'ha cregut d'interès per a les nostres contrades.

Imatge
Avatar de l’usuari
Joan Vicenç
Member
Entrades: 669
Membre des de: dl. abr. 14, 2008 9:17 pm
Ubicació: Alaró
Contacta:

Re: Boscos vells, boscos bells

Entrada Autor: Joan Vicenç »

https://amicsarbres.blogspot.com/2022/1 ... lis-i.html

Téntol i emergència dins el bosc

Crec que fa temps un amic em va enviar via digital el llibre “La vida secreta dels arbres” del guarda forestal alemany Peter Wohlleben. Com tantes coses que m'arriben per aquesta via, ho vaig deixar oblidat en un calaix del meu ordinador, fins que fa poc, arrel d'un article del New York Times del passat 7 de novembre sobre la xarxa de fusta, vaig tornar a topar amb aquest autor i llibre i recercant més informació al respecte, a Filmincat en vaig visionar un documental de Jörg Adolf sobre aquest guarda forestal i el seu famós llibre, que per cert n'ha venut més de dos milions d'exemplars i ha estat traduït a molts idiomes.

El documental a mi, que també faig de “guarda forestal”, encara que amb el nom d'agent de medi ambient, em va semblar un ja vist pels molts de detalls i situacions, tot i a pesar de les enormes diferències silvícoles i de gestió que existeixen entre els boscos caducifolis i els nostres esclerofil·les mediterranis. Va ser interessant observar com entre la concepció, parers i protestes d'aquest treballador i investigador forestal autodidacta i les meves hi existien moltes semblances.
Prou n'hi hauria per demostrar-ho de fer una recerca i recopilació d'articles meus molt anys abans que sortís publicat el seu llibre, per comprovar com, per exemple, les diferències entre la gestió silvícola forestal de l'administració competent i les seves (o les meves), són ben importants i fins i tot diria que irreconciliables. Unes perquè, com aquí a Mallorca o allà a Alemanya, segueixen ancorades en conceptes i pràctiques anacròniques i certament allunyades d'una visió ecològica dinàmica, complexa, ramificada, diversa, del bosc. Per una banda un intervencionisme arrogant, ignorant i agressiu, per un altra un téntol, anem a veure a poc a poc i intervenir-hi, si cal, amb sensibilitat i coneixement.

De tot ja me n'he cansat de parlar, però certes plagues, vull dir pràctiques, són males d'eradicar, una rere l'altra van clonant en individus que repeteixen els mateixos esquemes i errors. Per posar-ne exemples i perdonau-me la personificació en la meva persona que en faig d'aquest escrit, he criticat els conceptes i lluites contra les “plagues” que encara, els clons de les antigues escoles forestals dedicades exclusivament a monocultius d'arbres per explotació forestal, segueixen dedicant.

He defensat que la processionària (Thaumotopoea pityocampa), o l'eruga peluda de l'alzina (Lymantria dispar), cuques defoliadores del pi (Pinus halepensis) i de l'alzina (Quercus ilex) respectivament, no només no són plagues pel bosc, a no ser que una intervenció humana o una de natural rarament excepcional les hi converteixi temporalment, sinó que participen activament en la producció i aportació de nutrients al bosc, que són elements propis del seu hàbitat, del seu ecosistema i no un enemic a combatre amb les armes químiques, biològiques i fins i tot mediàtiques com s'ha fet fins ara i que han repercutit, ara sí negativament, en tot el funcionament del seu sistema.

He defensat que els perforadors del pi (Tomicus destruens i Orthotomicus erosus) no són més que uns primers descomponedors d'arbres debilitats sobretot a causa de la sequera, arbres com els pins que tenen arrels superficials i, en general de vida curta, i que una de les seves principals funcions, apart d'altres molt importants mentre són vius, és precisament aportar amb la seva matèria orgànica humus al bosc, procés on aquests perforadors actuen.

He defensat que les intervencions humanes als alzinars de Mallorca, amb aprofitaments ancestrals i recents intensius per tala i carboneig, explotació abusiva amb càrrega ramadera de bèsties, porcs, ovelles i cabres, amb pèssima gestió forestal, precisament per no entendre el seu funcionament, han significat l'afebliment d'aquest hàbitat, d'aquest bosc fins els extrems segurament irreversibles que pateixen ara i on, lògicament, hem donat molta feina al banyarriquer (Cerambyx cerdo), encarregat igualment de descompondre els arbres afeblits, amb la particularitat que avui és tot l'alzinar que està debilitat. He explicat i he defensat una intervenció important i urgent contra la presència de les cabres com espècie invasora, com a autèntica plaga dins els alzinars i fora, perquè no només eliminen tot el sotabosc, impedeixen qualsevol regeneració de rebrot o llavor, sinó que la seva intervenció col·labora directament en els agreujants del canvi climàtic: el sòl d'un bosc sense sotabosc pateix temperatures més altes i menor humitat i en resulta un bosc molt debilitat.

He defensat els arbres vells, fins i tot els morts, drets o caiguts, perquè són útils, necessaris al bosc, és a dir a la seva comunitat forestal, al seu sistema de funcionament que estem tan lluny de conèixer i entendre, als seus animals, insectes, ocells, mamífers, plantes, fongs, micorizes i tota la seva xarxa de relació. Ens cal un téntol, una treva en aquesta relació tan hostil que tenim amb el bosc.

Val a dir que mentre l'administració forestal s'ha entretengut en atacar molins a canonades als boscos de les Balears, han comparegut espècies invasores recents que no han sabut aturar ni combatre, com la Paysandisia archon que devasta la nostra palmera nadiua, el garballó (Chamaerops humilis) o la Cydalima perspectalis que ho fa amb el boix (Buxus balearica).

Peter Wohlleben té diferències molt diferents, valgui la redundància, amb els silvicultors i gestors forestals de l'administració alemanya, que les que tenc jo amb els d'aquí, però igualment importants en els dos casos. Les nostres comunitats forestals mediterrànies no s'assemblen a les caducifòlies de centre-Europa, com tampoc la seva gestió i intervenció, allà l'explotació forestal ha estat molt més antiga i intensa, si bé la visió i consideració ecològica silvícola positiva de reparació del mal fet va arribar molt abans que aquí, que encara esperam.

Joan Vicenç Lillo Colomar

Imatge
Avatar de l’usuari
Joan Vicenç
Member
Entrades: 669
Membre des de: dl. abr. 14, 2008 9:17 pm
Ubicació: Alaró
Contacta:

Re: Boscos vells, boscos bells

Entrada Autor: Joan Vicenç »

El teix, de la vida a la mort

A mitjans de l'any 2007 vaig escriure un article a un blog d'arbres Amics arbres · Arbres amics sobre el teix. Aleshores jo ja deia que: “La situació del teix avui a Mallorca considero que és la d'una espècie en perill d’extinció. En tot cas el teix es troba actualment en una situació molt pitjor al meu entendre, que la que descriu Francesc Bonafè a la “Flora de Mallorca” del 1977: “Vessant Nord de les altes crestes. Aquest arbre va desapareixent a poc a poc d’Europa. A Mallorca ja en queden pocs exemplars. Un centenar a la Mola de Planici; n’hi ha de ben corpulents i en neixen de petits. Set o vuit al Teix. Uns 39 al Maçanella. En aquest puig creixen dins les encletxes de les roques llurs troncs retorçuts, de 50 cm. de diàmetre, indiquen una edat avançada. Puig Major. L’espècie pot arribar als 1.500 anys.” Segons Bonafè al teix de Sa Granja d’Esporles se li han calculat uns 2.000 anys.”

I què hi fa un arbre com el teix a Mallorca? Concretament a la Serra de Tramuntana? L’àrea natural del Teix considerada en sentit estricte, comprèn Europa, Centre, Nord i Oest d’Àsia, Marroc, Argelia, Azores i Madeira, trobant-se gairebé sempre aïllat i escàs. Alguns noms que té el teix en altres llengües són: Hagin (basc), Common yew (anglès), Teixeiro o teixo (gallec-portuguès), Tejo (castellà), tasso (italià), gemeine Eibe (alemany). Aquí és una més de les joies botàniques que aquesta matriu d’illes mediterrànies és capaç d’allotjar. Aquesta espècie és una relíquia d’un temps passat on hi havia un clima més humit i fred que el que tenim ara. Confinada a les penyes més altes, inaccessibles i ombrívoles de la serra de Tramuntana hi creix una vegetació que en bona part fou venerada per els celtes i per els pobles pagans del sud-oest de Europa: la servera de muntanya o pomera borda (Sorbus aria), el rotaboc (Acer granatense), l’arbre de visc (Ilex aquifolium), el corner (Amelanchier ovalis), la mareselva dels Pirineus (Lonycera pyrenaica) ... són espècies d’altres temps i d’altres indrets més freds que miraculosament han resistit aquí. No n’hi ha prou en declarar una espècie protegida o en declarar-ne el seu hàbitat, això evidentment són passes importants, però si no hi ha una bona gestió tècnica de conservació i millora és per demés. Si només pel fet d’haver de preveure que les distorsions en el clima que l’home està provocant poden afectar aquestes espècies a Mallorca, molta més feina s’ha de fer per a garantir-ne la conservació. És més, crec fermament que moltes d’aquestes espècies podrien viure prop de les parts més altes essent veïnes i fins i tot mesclades amb el bosc d’alzina. La policromia de la servera, el rotaboc o la mata vera (Pistacea terebinthus) que perd la fulla, podria ben be mesclar-se des dels set-cents o vuit-cents metres amb l’alzinar.

La situació l'any 2022 és, jo diria, desesperada per a la supervivència d'aquesta espècie i les altres que he anomenat. El motiu és per una banda que els intents d'augmentar-ne els efectius amb reforestació als seus llocs de confinament, es troben amb períodes de sequera llargs i severs i simplement es moren de sed. L'altra, la més important però, és la nul·la gestió en el control de la cabra, espècie domèstica invasora absolutament descontrolada del control ramader per una banda i malauradament sobretot estimulada en la seva expansió geogràfica i demogràfica per una política mescla d'ignorància i mala fe. El que més dol de tot plegat és que governs i institucions governades per partits autoanomenats progressistes, com el Consell de Mallorca o la Conselleria de Medi Ambient, en siguin els principals responsables, culpables diria jo, perquè l'afectació que sobre hàbitats prioritaris, protegits, vulnerables provoca, és del tot punible a efectes administratius i penals.

Fora bo per tant que un dia haguessin de presentar comptes davant un tribunal els tècnics i polítics responsables de tal devastació a ulls vista, però ho fora també que ho haguessin de fer davant els seus votants que creuen donar suport a partits progressistes, amb idees avançades, innovadores, valentes, quan fan just el contrari en la forma, en el fons i al llarg del temps, amb total abdicació i menyspreu per les idees que deien defensar davant el seu electorat. Mallorca en això, en la conservació i defensa del medi ambient, dels seus hàbitats més autèntics i sensibles, també se'n va en orris i no se'n pot culpar avui a la secular dreta conservadora, depredadora de sempre.

Joan Vicenç Lillo Colomar

Article publicat a https://www.dbalears.cat/opinio/opinio/ ... -mort.html

i a https://amicsarbres.blogspot.com/2022/1 ... i-cap.html

Imatge
Avatar de l’usuari
Joan Vicenç
Member
Entrades: 669
Membre des de: dl. abr. 14, 2008 9:17 pm
Ubicació: Alaró
Contacta:

Re: Boscos vells, boscos bells

Entrada Autor: Joan Vicenç »

Cremes agrícoles, canvi climàtic i salut

L'any 1998 l'huracà Mitch va devastar grans territoris de Centreamèrica a Hondures i Nicaragua, provocant enormes destrosses i causant un gran nombre de víctimes mortals. El que va tenir de particular aquell fenomen atmosfèric a més de la seva excepcional força i categoria, va ser un recorregut poc usual: els huracans solen generar-se al Carib i el seu recorregut ressegueix la costa atlàntica sense travessar terra fins al Pacífic, com va passar amb aquest. Un amic mallorquí que aquells anys vivia al nord de Nicaragua, una de les zones més afectades per l'huracà, comentava que baix la seva opinió la crema de gran quantitats de residus vegetals, agrícoles i forestals que aquell any es varen produir, havia alimentat i facilitat la força i el recorregut d'aquell gran front de pluges i vents huracanats. Nicaragua és un país de clima tropical amb temperatures i humitats relatives generalment elevades que, amb l'aportació excessiu d'un escalfament i aportació d'humitat en forma de vapor d'aigua, podia haver alimentat aquell huracà variant el seu normal recorregut.

Avui dia 5 de gener de 2023, mentre observava des de diferents observatoris elevats, el territori de Mallorca, he recordat aquells fets ja llunyans, que per cert generaren un gran moviment de solidaritat vers la població damnificada d'aquells països. Avui a Mallorca vivim un estancament anticiclònic amb pressions elevades i nul moviment de l'aire. Un temps que amb la contaminació generada pel parc automobilístic i la generació de nombroses cremes agrícoles i forestals, a vegades aprofitades per eliminar altres tipus de residus perillosament contaminants, provoca una situació gens favorable per a la salut de les persones, especialment per les més vulnerables.

Però cremar “la brutor” generada per podes i aprofitaments forestals era, és, tan necessari! Quin desgavell el generat per aquesta legislació contraria a uns costums tan nostres, arrelats i ancestrals de cremar per fer net! Efectivament, la Llei 7/2022, de 8 d'abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular, de caràcter bàsic i estatal, va introduir la prohibició, amb caràcter general, de les cremes de residus agrícoles i forestals, llevat que de manera individualitzada se justifiqués la crema per raons de caràcter fitosanitari, o a entorns forestals per risc d'incendi forestal, quan no pogués accedir-s'hi al lloc per a retirar els residus per a la seva posterior gestió. El que aquesta Llei volia introduir, era la possibilitat de valorització de restes vegetals agrícoles i forestals per el seu ús en energia o en biomassa i per altra banda, mantenir emmagatzemat el CO2 en la matèria orgànica i no retornar-lo a l'atmosfera en forma de foc i fum.

Les queixes per part del mon rural i forestal foren tan exagerades i estridents que, efectivament, un partit el PDCAT (Partit Demòcrata de Catalunya) es va fer seva la reivindicació i va convèncer ràpidament tota la resta de partits, de modificar aquesta Llei per evitar la prohibició de poder cremar les restes vegetals, així com efectivament a partir de dia 2 de gener de 2023 s'ha pogut fer. El canvi de redacció per canviar el sentit legislatiu d'una Llei que és una transposició d'una Directiva Europea, s'ha fet de tal manera que només les empreses, explotacions agràries, amb més de 50 persones o un balanç econòmic anual superior a 10 milions d'euros, tenen l'obligació de sol·licitar autorització per a poder realitzar les cremes. Un poc groller, tot plegat, però bé, tenim el que ens mereixem.

Una altra cosa que pensava avui de matí observant Mallorca sobre un turó, és que de manera natural el foc només compareix per mor d'un llamp. No hi ha cap animal, llevat de l'Homo sapiens que sigui capaç de generar foc per sí mateix. Per tant aquesta evidència ens hauria de cridar l'atenció pel que fa a l'aportació humana generadora de causes per a l'escalfament del planeta i conseqüent canvi climàtic. Un per un. Qui sap però, si en aquest curt període de temps que ens hem hagut d'aguantar les ganes de cremar, algú ha pensat que ja es hora de prendre consciència del problema i actuar en conseqüència, és a dir mirar de viure, passar, deixant el mínim rastre, càrrega ecològica, especialment destinada i pensant amb els infants i qui encara han de venir.

Joan Vicenç Lillo Colomar

Article també publicat a amicsarbre i DBalears

https://amicsarbres.blogspot.com/2023/0 ... m-fum.html

https://www.dbalears.cat/opinio/opinio/ ... salut.html

Imatge
Tord blau
Member
Entrades: 84
Membre des de: dl. feb. 22, 2021 1:41 am

Re: Cremes agrícoles, canvi climàtic i salut/ Boscos vells, boscos bells

Entrada Autor: Tord blau »

.
Uep! Bones festes de Reis a tothom! 🐪 🎄

Amb mooolt optimisme, podem imaginar que en uns deu anys hi haurà aplicacions importants per a tractar residus agrícoles, forestals o de rebuig mixt...
... de sa mà de tecnologies de fermentació de precisió?

Sa fermentació de precisió produiria es components que ara ens costen més i ens limiten, però amb una ínfima part des recursos i residus que estam acostumats. Empraria potser residus o excedents, i molt menys territori, aigua, adobs, llum solar, energia, combustibles, matèries primeres, afectació per contaminants, efecte hivernacle... I calerons! 🙂
I ens produiria adob, combustible, composts químics industrials per a materials, farmacèutics i productes d'alimentació d'animals i humans... Més varietat gastronòmica que sa recol·lecció, cultius, ramaderia, caça i pesca habituals! Sa de gustos i aromes creatius que en sortirien!🙃

Imatge

Imatge des tema a s'article inspirador per a llegir clicant a:
https://www.vilaweb.cat/noticies/sense- ... inze-anys/
I on hi diu, per exemple:
"...) es pot desenvolupar en qualsevol lloc del planeta –fins i tot del sistema solar. És tan eficient que amb poc més d’un quilòmetre quadrat es podria produir tanta proteïna de llet com la que produeixen el milió de vaques que hi ha al Canadà."
😉 Idò si fos així, ses vaques serien de turisme! 🐮🥳 Galàctic! O celestial...

Clicant a aquest altre enllaç
https://gfi.org/resource/alternative-pr ... s-resource
apareix una taula interactiva de companyies de producció alternativa de proteïna, greixos especials, aromes, enzims... Ses de fermentació de precisió o microcultiu ja són centenars...
Dedicades a substituts de làctics, clara d'ou, mel, xocolati, peix i carn, aroma a vainilla...
Però amb poca o cap bèstia, vaca, gallina, abella, insecte o cuc, pesca ni caça! 😃
🐓 🐖 🐮 🐟 🐝 🐌
(Que sinó... Menjar tant animal impacta! Veure p. ex. https://www.cowspiracy.com/facts)


Sa fermentació de precisió innova ferments de rendiment molt específic. Optimitza un procés similar as ferments de sa cuina tradicional europea com per exemple es des pa, una xucrut, o es quefir d'aigua o llet, formatges i iogurts... O de dotzenes d'asiàtics, com es quefir de te/kombutxa, kimchi, tofu fermentat i es natto o es tempeh de llegums, grans, cereals, llavors...
Es ferments ens aporten beneficis gastronòmics i nutricionals ben especials des de fa mil·lennis!

De s'antigor, per exemple, possiblement es tempeh vegetal o es "formatge" de llegum alguna vegada aportava més vitamina B12 que ets aliments animals més rics. O gairebé res, segons s'encertava s'art i es microbi o simbiont amb so fong des tempeh, cosa sovint poc confiable o poc analitzada. (A part d'altres incerteses típiques de s'alimentació i metabolisme, com sa digestibilitat, s'absorció o sa pseudo B12 i sa inactiva, no funcional...) Serviria es microbi anaeròbic des formatge emmental Propionibacterium freudenreichii subsp. shermanii? O algun lactobacil, es Lactobacillus reuteri? O algun aeròbic, una soca segura d'un Pseudomonas denitrificans, almanco industrialment? De fet, sa B12 des microbis sol ser sa font pets animals que n'acumulen i menjam.
També d'antic es vi, sidra o cervesa eren molt usades per a evitar mals i contaminació a s'aigua bruta. I ara més 😉 "fent dissabtes" o "netejant es torrons"? 🤗
O actualment es Latilactobacillus sakei, es des sake, protegeix carn i peix fermentats gustosos. 😉Però noooo per això toca beure molt de sake de postres, eeeh...?😵‍💫 Millor un iogurt viu, que diuen que pentura minva sa toxicitat ⚠️ dets additius des nanoplàstics ingerits.


🧀🍵🥛🦠🌱🌾


😃 I per demanar desitjos a es Reis, que no quedi!😉🐪🎄
Quan ses plantes pilot gegants milloressin i evolucionessin, s'avançaria en eficiència diversa i a petita escala, i per a instal·lacions més específiques o properes?
Sortiria més a compte aprofitar així es residu orgànic, llenyós, inorgànic i clavegueram?
Una eina així ajudaria molt!

Seria beneficiós que s'ús i profit d'aquest recurs ideal fos prou just, equitatiu, de coneixement públic, obert, lliure d'adaptar-se... A s'alimentació mundial son tant o més importants sa diferència d'oportunitats, sa distribució des recursos, ses desigualtats, sa cultura i modes, ses explotacions, comerç, empreses, economia... O de si és entranyable o sensual sa cançó de s'anunci des torró i des cava! 😉

Però sense tant optimisme... Potser en algun moment es frenaria s'aplicació, encara que se superessin ses dificultats tècniques i ses incerteses de sa novetat. Per exemple per un interès o desconeixement poden crear-se pressions o aparèixer biaixos, escepticisme, incomoditats, pors, resistència cultural, divulgativa, educativa i d'ensenyament... Potser talment com jo estim es meu 😋 pa amb tomàtiga, oli i fonoll marí boooo. Intocable, eeep! 😉
Si fos es cas, em recordaria a sa resistència cap a...
...nutrir-se amb mooolta menys proteïna animal. Per a baixar mooolt ses despeses i sa seva explotació, ses necessitats de territori de cultiu i d'aigua, de recursos energètics, residus orgànics, sanitaris, ses afectacions en es medi ambient, s'efecte hivernacle...

.........🍏🍎🍇🧀🍄🥐🍕🫔🍤🫖🍷🍺.....................

A consumir menys d'animals hi tendeix una mica alguna versió de sa dieta mediterrània o es 'Plat Saludable' de Harvard. Més que s'antiga coneguda 'Piràmide dels aliments'.
Imatge
( https://www.hsph.harvard.edu/nutritions ... s/catalan/ No és com alguna altra piràmide d'alimentació famosa a finals des sXX, amb possiblement més carns, embotits, làctics, mantegues... https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Piràmide_dels_aliments Que situava en primer lloc hidrats de carboni de pa, pasta i fècula, i semblava que a pics podria minvar es consum de llegums, o de ses verdures que situava en segon lloc)

I si es segueix massa una dieta bàsica, de pobresa i malnutrició, de just un o pocs vegetals, es pot combinar un poc més equilibradament sa seva proteïna, complementant-ne ets aminoàcids essencials limitants. O també serveix per a sa cuina amb so malnom modern de "xatarra" (amb massa de greix trans, certs refinats, processats, fosfats, nitrits, midons, sucres...) que pot succeir tant si és de peix i carn, o vegetariana, vegana, inclús festiva o 😉pizzariana!😋
I segons com poden combinar sa proteïna complementant aminoàcids de forma bastant fàcil alguns menjars típics o tradicionals. Per exemple es seitan, o sa polenta, porridge (farinetes), sopes de pa+llet, arroz con frijoles, o amb pèssols, o "en crosta", varietat de paelles d'arròs, 😉 i clar, també alguna pizza o sa coca de verdura amb so trosset de peixet... 🥰🙂
D'aquest truc se'n parla per a s'ús vegetarià o vegà amb fi ambientalista, per exemple a...
https://es.wikipedia.org/wiki/Combinación_de_proteínas
o a...
Aquest llibre i referent antic, de 1971
https://en.wikipedia.org/wiki/Diet_for_a_Small_Planet
Imatge
Posteriorment a es llibre es creà tendència, potser inclús alguns llibres d'altres que imitaven termes i confonien.
Inspirà revisions i nous bons dubtes posteriors, en temes ara com...
. ●-Per a complementar no cal juntar-ho en una ingesta, basta unes hores aprop.
. ●-Sa quantitat o concentració proteica és clau, i facilitar-ne sa digestibilitat i absorció.
. ●-Limitar nitrits, purines, fitats, oxalats, certs refinats/processats, olis trans, sals o dolçors...
. ●-Germinats o fermentats poden millorar s'absorció, de proteïna, vit. B, ferro no hemo, minerals...
. ●-En dieta vegana no cal cercar complementar aminoàcids, si és de vegetals variats.
. ●-Pot caldre DHA a qui mengi poc animal aquàtic, o s'oli. P. ex. aliment enriquit/suplement, de sa font, microbis traustoquitrids.

Era un llibre de Frances Moore Lappé,
una gran divulgadora que guanyà es 💰Right Livelihood Award.
😇 Diferent as premi Nobel fruit des TNT i dinamita! 🙈💥
I ep! No és sa broma de s'Ig Nobel!
😊



🐪🎄🐪🐪

🎁🍇 Bons desitjos, menys carbó, i que vagi rebé dolç! 🙂



.
Tord blau l’ha editat per darrera vegada el dia: dl. des. 18, 2023 11:51 pm, en total s’ha editat 133 vegades.
Avatar de l’usuari
Joan Vicenç
Member
Entrades: 669
Membre des de: dl. abr. 14, 2008 9:17 pm
Ubicació: Alaró
Contacta:

Re: Boscos vells, boscos bells

Entrada Autor: Joan Vicenç »

Juliette

Desconec qui posa nom a les borrasques importants, tampoc ara ho aniré a mirar. El que sí que ja posats a fer m'agradaria, és que li posessin a qualcuna el nom de Margalida, Aina, Mercè o sí en masculí, Tomeu, Bernat, Roc, Cinto... però bé, del que vull parlar aquí és dels efectes que sobre el paisatge, el bosc de la Serra de Tramuntana ha provocat aquest temporal. Una altra cosa és l'agrícola.

Avui, una dotzena de dies passada la tempesta, he trobat un antic conegut de Palma que tornava d'excursió d'una de les muntanyes de cotes més baixes de la Serra, la seva cara acompanyava la sorpresa i preocupació que li havia provocat observar in situ la trencadissa d'arbres que hi havia trobat. La seva pregunta m'ha sorprès a mi també: quantes arbres ha afectat la tempesta? El primer pensament abans de respondre-li ha estat de condescendència en recordar d'on és. El cent per cent de les alzines del lloc d'on em parla, li he respost. Hi ha estat d'acord.

Efectivament, i què, i ara què? Dos elements més un, em preocupen a l'hora d'avaluar quines seran les conseqüències sobre el bosc per ordre d'importància: les cabres, el canvi climàtic i la gestió forestal si és el cas. Tots tres són antròpics (DIEC: Relatiu o pertanyent a l’home o a la seva acció. Degradació antròpica de la natura.), els dos primers d'aplicació de continuïtat i alhora immediata.

La neu, a diferència d'altres ocasions es va donar de forma breu però abundant en cotes baixes, i va provocar el que a altres indrets de la Serra, Binifaldó, son Massip, Almallutx... és un fenomen més o menys habitual i ocasional que igualment provoca gran trencadissa de pins, alzines i d'oliveres en el cas de tanques agrícoles.

El problema radica en què a les cotes més altes els marges de recuperació, de regeneració dels boscos estan molt més garantits, la pluviometria és abundant, superant fàcilment els sis-cents, set-cents litres anuals que la pervivència de l'alzinar exigeix. No així a les cotes més baixes, on de cada vegada són més difícils d'assolir les mitjanes normals. Per exemple, a Alaró una pluviometria mitjana hauria de superar els sis-cents, quan hi ha anys recents en que difícilment s'assoleixen els quatre-cents. El bosc probablement podria resistir períodes de sequera més o menys continuades, però si li suprimim totalment el sotabosc i qualsevol cobertura a dos metres d'en terra, llavors les condicions amb més calor i menys humitat del sòl provocada per aquesta manca de protecció i ombra, els fa molt més vulnerables. Qui, què causa aquesta manca de cobertura protectora?: les cabres. Qui permet la presència a hàbitats salvatges, a la muntanya, d'aquesta espècie domèstica i invasora? Tenen nom i llinatges mallorquins.

Les variacions de pluviometria, temperatura, humitat, períodes alterats i inusuals de sequera i pluja, pertorbacions meteorològiques que provoquen el canvi climàtic poden fer impossible la regeneració, la recuperació dels boscos d'aquests indrets després d'episodis com el viscut el passat 27 de febrer de 2023. Però si hi ha una forma, un element que ho pot resoldre és evidentment del mateix sistema, és a dir de la seva biodiversitat d'espècies, de l'excepcional dinàmica per a la superació i supervivència que caracteritza l'ecosistema mediterrani... si l'arrogant prepotència humana no s'hi interposa. Cert que una gestió forestal basada en la recuperació a la reconquesta forestal d'antics cultius de marjades agrícoles normalment situats en comes i comellars entremig d'amples zones forestals són necessaris per dificultar l'extensa propagació d'incendis forestal, així com les faixes de defensa en voreres de camins (que en molts casos aquest han estat més causa que prevenció en els inicis de focs devastadors) són també necessaris, però als boscos deixau-los en pau.

Joan Vicenç Lillo Colomar

Publicat també a [url]https://www.dbalears.cat/opinio/op ... e-neu.html i https://amicsarbres.blogspot.com/2023/0 ... a-neu.html

Imatge
Avatar de l’usuari
Joan Vicenç
Member
Entrades: 669
Membre des de: dl. abr. 14, 2008 9:17 pm
Ubicació: Alaró
Contacta:

Re: Boscos vells, boscos bells

Entrada Autor: Joan Vicenç »

La Tribu de l'Alzina. Arbres passats i presents. Amb Joan Vicenç Lillo Colomar
La varietat floral del món és abismal. Quantes algues, plantes, arbustos, arbres, enfiladisses hi arriba ha haver! D’arbres, per exemple, s’estima que n’hi ha unes 60 mil espècies. I moltes d’elles fan fruits comestibles pels humans. Tenim la sort de viure en un clima que ens permet gaudir d’una àmplia varietat de fruits i baies... un paradís.

Però no sempre hem tingut tanta varietat al nostre abast...

Avui xerram sobre els boscos que arrelen per les illes, amb Joan Vicenç
Lillo, guarda forestal des de fa més de 30 anys i apassionat dels arbres.
En Joan participa amb els seus articles al diari DBalears, i al blog amicsarbres.

https://www.ivoox.com/29-03-23-la-tribu ... 241_1.html

Imatge
Avatar de l’usuari
Joan Vicenç
Member
Entrades: 669
Membre des de: dl. abr. 14, 2008 9:17 pm
Ubicació: Alaró
Contacta:

Re: Boscos vells, boscos bells

Entrada Autor: Joan Vicenç »

No existeixen els boscos abandonats, o són boscos o no ho poden ser. Segurament podria haver escrit aquest article de forma més pausada, menys apassionada, però és un tema que visc de massa a prop, amb massa coneixement de causa. M'estimaria més no ser jo qui l'escrivís, ni som periodista ni tenc la formació universitària que facilitaria l'explicació d'un tema tan important i que per paga rep tan poca atenció pels qui ho haurien de fer i que de ben segur ho podrien també dir millor que no jo.

Ha germinat un aglà

Aquesta setmana, juntament amb altres companys, vàrem estar a punt de cridar a IB3 per informar-los d'un descobriment, una exclusiva absolutament excepcional, la manca de cobertura mòbil ens ho va impedir.
Ara mateix ni vaig a cercar les declaracions que el Sr. Berbiela, funcionari primer de la perifèrica estatal, després durant anys responsable del servei de gestió forestal de la Conselleria de Medi Ambient i ara sembla com a membre de Tramuntana XXI, va realitzar en referència a, segons les seves paraules, l'abandonament dels boscos per manca de gestió forestal. Aquesta Conselleria ha estat gestionada, valga la redundància i alhora val a dir-ho, durant llargs anys per el PSM-Mes, Gabriel Vicenç, Vicenç Vidal, Miquel Mir, amb els seus coetanis del Consell amb gestions de caça o medi ambient, Joan Font... progressistes, d'esquerres i desconec fins a quin punt nacionalistes o sobiranistes, de Mallorca, que l'estimessin, vaja.
En tot cas, IB3 va entrevistar el Sr. Berbiela, ah, i una altra persona que parlava de boscos bruts i nosèquè, ambdós en l'idioma castellà, com és norma a les entrevistes importants de l'ent públic balear.
Vaig a tirar de fona: aquest setmana per raons professionals he potejat, a peu amb dificultat, territoris de muntanya del Raiguer: Sa Boal, Son Guitard, Sa Bastida, Es Rafal, Oliclar, Solleric, Sa Casa Damunt, Tossals Verds... si pogués vos hi dibuixaria el mapa. Juliette no va afectar per tot igual, però el que sí que va fer on va descambuixar de valent els pins i les poques alzines, és destapar el que hi ha davall, la calvície de la roca nua que han deixat les cabres.
Si qualque cosa és un autèntic, irresponsable i groller abandonament, és el que ha estat deixar durant anys i anys i avisos d'atenció al respecte, la gestió forestal en el barram de les cabres: no hi ha sotabosc, no existeix regeneració ni de llavor ni de tanyada, res davall aquells pins i alzines que varen poder medrar un temps gràcies a que aleshores no n'hi havia de cabres, o no tantes.
Sense sotabosc, ja ho he dit altres vegades, la temperatura del sòl és més alta, la humitat més baixa, el debilitament de l'habitat és general, l'afectació pels descomponedors va arreu. No és d'ara la cosa, mai va existir una gestió forestal per part de carboners i llenyataires, anaven a mata rasa, justet, justet deixaven una alzina per fer ombra a la sitja. Els boscos a Mallorca han estat maltractats en forma d'aprofitaments forestals abusius i amb invasió d'espècies animals domèstiques com porcs, ases, ovelles i, sobretot i ara, de cabres, ja descontrolades. Són aquelles que en diuen “cabres fines” per les que el PP, sempre a les ordres de caçadors, terratinents i espècimens semblants, va declarar espècie cinegètica i trofeu de caça, enlloc del que és, domèstica, ramadera i invasora i plaga en zona forestal, i també les que no ho són, que ja són totes de fet.
Ara mateix aquest territori que vaig potejar per la dificultat de moure-m'hi degut als pins trencats i brancam estès on hi havia alzines o ullastres, és un paisatge que mai havia observat en aquestes cotes tan baixes. Les milanes no hi faran niu enguany, per tant qui teniu terra amb pins alts i vells cuidau-los, faran falta. Amb tot Juliette no seria res si el bosc no hagués estat maltractat i ara envaït de manera descontrolada per una espècia invasora com la cabra domèstica, es regeneraria sense cap problema i potser encara amb més vigoria i biodiversitat... amb permís del canvi climàtic. Potser Juliette impedint el trànsit de les cabres i protegint de brancam el sòl, encara podrà fer qualque cosa. Cal protegir-la de qualsevol idea irresponsable, inassolible per altra banda (al temporal del 2001 empraren helicòpters per extraure els arbres caiguts, quina tudada!), perquè aquest brancam, aquesta rama caiguda, aquests troncs són una garantia de que a davall hi germini qualque llavor o tanyada, herbàcia, lianoide, arbustiva, d'arbre... de donar una cobertura de terra, de nutrient humus a una muntanya que ara per ara està arrassada, castigada durament per la mà de l'home.
I tornant al començament, l'exclusiva per la que volíem avisar a IB3 és perquè trobàrem una alzina de llavor, minúscula, a penes tres centímetres d'alçada, de llavor! després de recórrer aquest extens territori del que vos he parlat abans.
Ja sé que el que diré ara sonarà molt demagog: però aquests entrevistats han potejat, a poc a poc, extensament, darrerament les muntanyes de la Serra? ho han fet els darrers trenta o quaranta anys?
Deixau el bosc en pau. Gràcies.

Joan Vicenç Lillo Colomar.


Imatge
Avatar de l’usuari
Joan Vicenç
Member
Entrades: 669
Membre des de: dl. abr. 14, 2008 9:17 pm
Ubicació: Alaró
Contacta:

Re: Boscos vells, boscos bells

Entrada Autor: Joan Vicenç »

Tossals Verds, una granja de cabres

Tossals Verds és una antiga possessió que pertany a Escorca, però que sempre ha estat més relacionada amb els pobles de Lloseta o d'Alaró. Fa partió amb aquest darrer poble i també amb Bunyola i Mancor. Les Cases Velles de Tossals es troben a la part alta d'una llarga coma i comellar que baixa fins al torrent d'Almedrà. En diferents indrets s'hi troben restes arqueològiques d'especial rellevància, algunes relacionades amb els darrers refugis musulmans a l'illa després del desembarc del Rei en Jaume. Així com un antiquíssim camí que connectava la part central de la Serra amb la resta de Mallorca. Al lloc que fa partió amb la finca del Prat, que ara és tot alzinar i altes falgueres, encara hi ha restes d'un antic molí que dona fe de la importància del Prat, Almallutx i Cúber com a subministrament de farina de blat per a l'illa. La pluviometria sempre generosa d'aquesta part central de la Serra era garantia de collites segures a diferència amb gairebé la resta de Mallorca que patien cicles aleatoris de sequera.

L'any 1986 aquesta possessió va ser adquirida pel Consell de Mallorca que inicià la reforma de les cases noves per a convertir-lo des del 1995 en el Refugi de Muntanya que encara és ara. La seva superfície és d'unes 580 hectàrees i el seu puig més alt assoleix els 1118 m. No existeix cap racó en tot el que és la zona forestal i encara també l'agrícola, on no es puguin trobar indicis del pas del foc.
Al respecte puc contar una anècdota relacionada amb qui va ser el darrer amo de la possessió, de Lloseta. Un dia el vaig trobar al bar Bestard i, com que ja el coneixia de quan jo era gairebé un infant, li vaig comentar que estàvem eixermant sa Coma i recuperant les marjades i l'oliverar, que estaven cobertes de càrritx i argelagues. La seva resposta fou: “Foc, foc!”. Molts dels darrers pagesos de muntanya de la Serra de Tramuntana o del Llevant, abusaren fins a l'addicció d'aquesta eina de gestió.

Altres amenaces comparegueren amb l'adquisició pública, com el projecte de xapar la Serra pel mig amb una pista forestal que connectàs Tossals amb Almallutx. La riquesa, bellesa i importància etnològica per a la regulació hídrica dels marges i marjades de sa Coma feren tornar enrere el projecte. L'any 1989 un foc que s'inicià a la Casa Damunt, al Clot d'Almedrà, arribà fins a ses Cuculles i els Pinatons aturant-se de baixada cap a sa Coma gràcies en part a l'antic camí de pedra. Aquest incendi va tenir altres conseqüències igualment devastadores. La Conselleria d'Agricultura aleshores amb competències forestals i de gestió de monts públics, va idear per una banda una immensa repoblació amb protectors individuals amb gran despesa de mitjans materials i econòmics que va fracassar gairebé per complet i també decidiren intervenir a l'alzinar, aleshores fresc, humit, clos i ric amb sotabosc que hi havia entre el Pou de sa Bassola i ses Cuculles amb el pompós nom de “Ayuda a la regeneración natural”, que va consistir en talar totes les alzines que consideraven banyarriquerades, el resultat va ser un traumàtic empobriment de l'habitat que amb la invasió de cabres el va deixar gairebé en roca nua i alzines esclarissades, amb total i nul·la regeneració natural.

El Consell de Mallorca, protector de la cabra mallorquina, que com tots sabeu és una espècie domèstica, ramadera, que va arribar amb l'ocupació humana de les Illes, ha impedit que altres organismes amb competències en gestió forestal, com la Conselleria de Medi Ambient, puguin intervenir a la finca per controlar, regular la important proliferació de cabres que la devasta i que envaeix alhora finques partioneres com el Maçanella, Comassema o Cúber. És a dir ha convertit Tossals Verds en una granja de cabres.

Allà on m'han volgut llegir o escoltar, sempre he reclamat per mor de la imperiosa necessitat de gestió forestal, de derogar el Decret de la cabra com espècie cinegètica i declarar-la ramadera a tots els efectes i controls relacionats, invasora i plaga en zones forestals. Dotar de mitjans ben preparats a l'administració per regular les seves poblacions a les finques públiques i oferir aquesta ajuda a les particulars, a qui s'han de donar terminis prou raonables per complir la llei efecte de la regularització d'aquesta espècie invasora.

Joan Vicenç Lillo Colomar.

També publicat al DBalears https://www.dbalears.cat/opinio/opinio/ ... abres.html


Imatge
Avatar de l’usuari
Joan Vicenç
Member
Entrades: 669
Membre des de: dl. abr. 14, 2008 9:17 pm
Ubicació: Alaró
Contacta:

Re: Boscos vells, boscos bells

Entrada Autor: Joan Vicenç »

Cada cinc segons, un camp de futbol menys de bosc verge.

El 2022, es cremà o es va talar l'equivalent a un camp de futbol de bosc verge tropical en el mon cada cinc segons, segons un informe de Global Forest Watch (GFW) basat en dades obtengudes per satèl·lit. D'aquesta manera, es perd una de les principals eines per a fer front al desafiament del canvi climàtic.

El planeta ha perdut el 2022 una superfície de bosc verge tropical equivalent a l'extensió de Suïssa o dels Països Baixos. Es tracta d'ecosistemes primordials destruïts en la seva majoria per l'agricultura i la ramaderia, segons una anàlisi de dades recollides per satèl·lit que es va publicà ahir. És l'equivalent d'un camp de futbol d'arbres tropicals que han estat talats o cremats cada cinc segons, tant de nit com de dia, al llarg de l'any passat. La superfície destruïda és un 10% superior a la registrada el 2021, conclou el World Resources Institute (WRI) o Institut de Recursos Mundials, amb base a Washington.

La seva plataforma de vigilància per satèl·lit de la desforestació, Global Forest Watch (GFW), ha registrat el 2022 la destrucció de més de 4,1 milions d'hectàrees de boscos primaris tropicals, crucials per a la biodiversitat del planeta i l'emmagatzematge de carboni.

El país més afectat és Brasil, amb una superfície destruïda que representa el 43% de les pèrdues mundials, seguit de la República Democràtica del Congo (13%) i Bolívia (9%).


Canvi climàtic

“Estam a punt de perdre una de les nostres eines més eficaces per a combatre el canvi climàtic, protegir la biodiversitat i donar suport a la salut i els mitjans de subsistència de milions de persones”, comentà durant una conferencia de premsa Mikaela Weisse, directors de GFW.

Els boscos primaris tropicals destruïts el 2011 alliberaren a més 2.700 milions de tones de CO2, el que equival a les emissions anuals de la Índia, el país més poblat del mon, segons WRI, que dirigeix l'informe.

Així l'acceleració i la destrucció forestal continua inexorablement a pesar dels compromisos adoptats durant la COP26 a Glasgow el 2021 per part dels principals dirigents del mon. “Des del començament del nostre segle, hem assistit a una hemorràgia d'alguns dels sistemes eco-forestals més importants del planeta, a pesar d'anys d'esforços per a invertir la tendència”, subratllà Weisse.

A escala planetària, la vegetació i els sòls absorbeixen prop del 30% de les emissions de carboni des de 1960. Uns 1.600 milions de persones, dels que prop de la meitat pertanyen a poblacions autòctones, depenen directament dels recursos forestals per a viure.

A la República Democràtica del Congo, es destruïren més de mig milió d'hectàrees de bosc el 2022, segons l'informe. Principalment degut a l'agricultura i a la producció de carbó vegetal, vital per a les llars, dels que el 80% no tenen electricitat. El Govern ha destinat 500.000 milions de dòlars a protegir els boscos, però la seva eficàcia queda limitada perquè segueix permetent prospeccions de gas i petroli.


El 43% del bosc destruït correspon a Brasil

El 43% de les 4,1 milions d'hectàrees de bosc verge destruït correspon a Brasil, el que suposa 1,8 milions d'hectàrees, segons destaca l'informe, que subratlla que la situació empitjorà durant el mandat de Jair Bolsonaro (2019-2023), les seves polítiques flexibilitzaren els controls i debilitaren els òrgans ambientals.

Durant el govern del líder ultradretà, qui defensa l'explotació de recursos naturals a la selva, fins i tot a reserves indígenes on està prohibit per la llei, la desforestació de l'Amazònia brasilera va créixer quasi un 60% respecte al quadrienni anterior.

Els experts de WRI esperen que “es pugui revertir aquesta tendència” amb la tornada al poder de Luiz Inácio Lula de Silva, que reduí dràsticament la desforestació en els seus anteriors mandats (2003-2010). GARA

https://amicsarbres.blogspot.com/2023/0 ... es-de.html

Imatge
Avatar de l’usuari
Joan Vicenç
Member
Entrades: 669
Membre des de: dl. abr. 14, 2008 9:17 pm
Ubicació: Alaró
Contacta:

Re: Boscos vells, boscos bells

Entrada Autor: Joan Vicenç »

La fusta morta dels arbres i el foc prescrit

“La fusta morta dels arbres dins d’un bosc és un refugi de vida, un amagatall i aliment per fongs, insectes i altres animals claus. Tan és així, que la nova Llei de Restauració de la Natura de la UE vol monitoritzar-ne la quantitat que hi ha als boscos i augmentar-la per recuperar la biodiversitat perduda. D’altra banda altres col·lectius assenyalen la fusta morta com un perill pel risc d’incendi que cal eliminar del bosc el més aviat possible. Què fem doncs amb la fusta morta del bosc i la que es pot generar per l’augment de sequeres, plagues o ventades? “

Aquesta és la introducció d'un article https://amicsarbres.blogspot.com/2023/0 ... -bosc.html publicat per Anna Ramon al blog del CREAF (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals) on parla de l’informe de síntesis “Deadwood and Fire Risk in Europe” (en català Fusta morta i risc d’incendi a Europa), i que en les nostres circumstàncies forestals a Mallorca després del pas de la borrasca Juliette el març d'enguany, pren molta rellevància. És molta la gent preocupada per les condicions del bosc per mor del brancam sec que hi resta i ho relacionen amb perill de foc. En general els hi dic que res no crema si no pren, és a dir si no li peguen foc. Tothom ja sap que els incendis naturals, gairebé exclusivament per llamps, només representen un dos o tres per cent dels incendis forestals. Generalment són bons d'apagar.

També els hi coment que aquesta biomassa, aquests troncs i branques ara secs, es convertirà a poc a poc en humus i que mentre tant servirà per dificultar el trànsit de l'acció devastadora de la cabra. També, qui sap? fins i tot protegir la germinació de les espècies a partir de llavor, com arboceres, el cirerer de betlem, les alzines.... Per tant potser el mal no ho és tant si hom és coneixedor del vertader problema dels boscos a casa nostra, la de la cabra, espècie invasora i plaga descontrolada com mai fins ara, animal domèstic que va arribar en guardes, en ramat, fa només uns dos o tres mil anys amb la colonització humana de les illes.

L'article del CREAF del que parlava està prou bé fins que no sé per quin rar mecanisme inevitable compareix sempre la necessitat antropològica d'intervenir-hi. En aquest cas concret “Per exemple, en àrees amb un alt risc d’incendis recomana que es faci una gestió forestal específica per prevenir la propagació d’incendis forestals o recuperar els processos naturals com els incendis de baixa intensitat que actuïn en la mateixa direcció. Els petits focs controlats serien una eina efectiva per reduir el risc d’incendis greus a la vegada que s’afavoreix la biodiversitat. En aquestes cremes s’aconsegueix reduir la càrrega de combustible, especialment les restes llenyoses fines, i la creació de línies que trenquen la continuïtat forestal.” En paraules tècniques, una crema prescrita és l'aplicació controlada de foc a estructures forestals, càrrega combustible, sota unes condicions meteorològiques, de vegetació i topogràfiques fixades, amb la intenció en aquest cas, d'assolir un objectiu determinat com ara la silvicultura preventiva d'incendis.

Durant anys altres professionals forestals, autoritats administratives, policies, naturalistes, pagesos... s'han cansat de fer pedagogia, però també vigilar i perseguir als responsables de molts dels incendis que arrasaren milers d'hectàrees de les muntanyes d'Artà, Pollença, Escorca, Andratx... gent, aquests que pegaven foc, a qui no pertoca en general anomenar “pagesos” i que també aplicaven “cremes prescrites” per afavorir les pastures, “fer net el bosc brut”, aclarir la vegetació amb objectius cinegètics o boletaires, etc. Molt va costar fer desaparèixer aquestes pràctiques incendiaries de gestió de les finques. No ha de ser precisament ara l'administració la que les torni a posar de moda amb un possible efecte mimètic o de contagi en un tema tan sensible com és el de pegar foc a la muntanya.

Aquests dies podem veure com cremen milions d'hectàrees de boscos al Canadà, un país amb una tradició de gestió i guarderia forestal com pocs al món. Una de les seves formes de gestió forestal aplicades han estat aquests tipus de cremes prescrites amb objectius silvícoles de prevenció d'incendis. Quin són ara els resultats? El foc descontrolat, l'incendi forestal, sempre té un punt d'inici on hi ha la mà de l'home, aquest és el punt principal on s'ha d'intervenir, abans, durant i després del foc. Tot i treballs preventius i de defensa per a la intervenció al moment de l'extinció sobre la vegetació necessaris, com faixes, aclarides, eixermes, a banda.


Joan Vicenç Lillo Colomar

Publicat al DBalearshttps://www.dbalears.cat/opinio/opinio/ ... scrit.html
Avatar de l’usuari
Joan Vicenç
Member
Entrades: 669
Membre des de: dl. abr. 14, 2008 9:17 pm
Ubicació: Alaró
Contacta:

Re: Boscos vells, boscos bells

Entrada Autor: Joan Vicenç »

Incendis forestals, crim i càstig.


L'estiu passat i, per ara, el d'enguany, a Mallorca les muntanyes no han patit gairebé incendis forestals i la majoria s'han produït sobre superfícies agrícoles. No cal recordar que aquests dos anys, 2023-24 han estat dels més secs i calorosos que es recorden. Amb una climatologia mediterrània acusada en els seus extrems, estius secs i calents, les àrees forestals han patit un estres hídric accentuat que les converteix en blanc fàcil d'intencionalitats criminals, negligències o accidents provocats per l'home. A més a més, enguany hem d'afegir una estesa mai vista de brancam i arbres caiguts en una bona part de la Serra de Tramuntana per mor de Juliette. Tot plegat un escenari realment tenebrós a l'hora d'imaginar un incendi forestal. En canvi molts d'antics professionals dels operatius forestals de l'illa recorden pocs anys tan tranquils com aquests dos darrers.

A Eivissa, per causes que es desconeixen (mai hauria de ser així), hi ha hagut un nombre important de focus que s'han iniciat i han afectat sobretot zones agrícoles, encara que també de forestals. Gràcies a operatius eficients en mitjans humans i materials d'extinció, aquests incendis han estat sufocats aviat.

En canvi a Grècia, Algèria, Tunísia, Canadà, Tenerife... els incendis han estat devastadors tant en extensió de superfícies afectades com en intensitats i conseqüències mediambientals, també de vides humanes. L'aportació que aquestes cremes han significat en forma de fum per l'empitjorament de les condicions atmosfèriques en relació al canvi climàtic han estat d'escala planetària i l'empobriment dels boscos ja castigats per anteriors episodis, especialment a la conca mediterrània, seran molt greus i mals de curar.

Desconec les causes que provoquen tants incendis forestals al Canadà. Imagino que una part, pocs, deuen ser provocats per llamps i que la propagació per crear focus secundaris deu ser facilitada pel tipus de coníferes que formen els seus boscos, on les pinyes gràcies a les condicions tèrmiques que generen els mateixos incendis són llançades incandescents fins a zones allunyades encara no cremades generant alhora nous focus.

Cal creure que al Canadà existeix una escola forestal prou professionalitzada i especialitzada en la gestió dels seus boscos, incloses les mesures preventives per evitar la propagació dels incendis i amb mètodes igualment avançats d'alta tecnologia a l'hora de combatre'ls per extingir-los. Què falla, idò?

En canvi a l'àrea mediterrània que coneixem molt bé i agafant com exemple el territori grec, sabem molt bé com és el canvi estiuenc de la vegetació, però també coneixem molt bé per casos concrets i seqüències històriques, que existeixen autèntics piròmans i incendiaris arrelats al territori, així com una propensió a la imprudència en relació a les cremes de vegetació tan habituals en el món agrícola i forestal.

Personalment crec que la pedagogia realitzada els darrers anys per part de l'administració forestal pròpia, amb l'ajuda d'una legislació cada vegada més avançada en la idea de reduir l'ús del foc per a eliminació de la vegetació, així com la base important del sentit comú de la població, és qui ha permès que estiguem vivint una treva a diferència d'altres regions. Cert que en qualsevol moment en unes condicions tan adverses ens podem afegir als drames i tragèdies que pateixen altres territoris, ho sabem i ho tenim ben present a tota hora. És per això que la investigació de les causes és tan important. Cap ni un dels incendis que es provoquen, per petits que siguin, no haurien de quedar sense aclarir, i en els seus cas, sense castigar.

Joan Vicenç Lillo Colomar.

També publicat al DBalears https://www.dbalears.cat/opinio/opinio/ ... astig.html

Imatge
Respon