Hola Joan aquests picornells són igual que els altres grocs que per tot trobam. A les Balears actualment tenim dues espècies de picornells que quan són fregats es taquen de ferruginós, al contrari de l'especie més abundant de picornell (Cantharellus cibarius) que aquí encara no s'ha trobat i es d'un color de groc a un poc atoranjat però mai es taca de ferruginós a les zones fregades. Les espècies que per ara s'han trobat a les Balears són (Cantharellus alborufescens = C. lilacinopruinatus o C. cibarius var. alborufescens sensu autores) i Cantharellus ilicis (molt escàs i més puntual)
El Cantharellus alborufescens quan és jove, no ha estat rentat per la pluja, cobert per la fullaraca o el sol no ha incidit sobre ell, presenta una mena de polsim sobre el capell que s'anomena pruïna. Aquesta pruïna es blanca amb tonalitats rosado-lilacines segons el individuos, i amb la manipulació, la pluja ràpidament es desprén o quan el sol incideix a sobre s'emmascara de groc pels carotenoids que sintetitza el picornell.
Si no fes la prova quan agafis aquest picornells més blanquinosos frega-li el dit per sobre i ja veuràs que quan arribis a ca teva després d'unes hores hauran tornat totalment grocs i tacats de ferruginós sobretot a l'himeni i al peu.
Pel que fa al Phallus impudicus aquest quan esclata de l'ou i forma el bolet deixa al descobert al gland una mena de massa pulverulenta negra-olivaci anomenada gleva que fa una pudor molt forta i atreu a les mosques, aquestes dispersen les espores. Amb el temps la gleva desapareix totalment quedant el gland completament blanc, com el que tu has fotografiat.
Bés res més esper no haver estat massa "rollista" i a seguir gaudint tots del maravellós món dels bolets.
Salutacions
Joan Carles Salom
Bolets10
-
Joan Vicenç
- Member
- Entrades: 669
- Membre des de: dl. abr. 14, 2008 9:17 pm
- Ubicació: Alaró
- Contacta:
Gràcies Joan Carles, de totes maneres el més curiós de tot pel que fa a aquests picornells "pal·lids" o "blancs" és que sempre els trob al mateix agre.
Avui he anat a voltar per Tossals, he trobat Pleurotus ostreatus, a una alzina propera a on en vaig trobar ja l'any passat, eren gírgoles amples i ja un poc fortes, no sé si encara deuen ser bones. Després he trobat el que m'han semblat Llenegues blanques (Hygrophorus glyocyclus) el cas és que quan he arribat a ca meva, amb la certesa d'haver-ho encertat, les he fregides per fer-me un petit vermut, eren bones però les he trobades coentes i no les m'he volgudes acabar per no sortir demà als diaris i a més fer el ridícul. Són aquestes, què vos semblen?
Més endavant he trobat aquesta altra del que ho desconec tot:
Lepista nuda:
D'aquestes m'han cridat l'atenció la part superior del seu capell semblant a una pedra:
Encara que he observat més bolets, no gaire, no m'han fallat els Clytocibe geotropa. Abundants, alguns un poc secs i altres massa molls. Entre les Lepistas i els Clytocibe he omplit el paner. Demà el forner tendrà dues coques en verdures preparades per dinar, si les voleu tastar ja ho direu. Salut.
Avui he anat a voltar per Tossals, he trobat Pleurotus ostreatus, a una alzina propera a on en vaig trobar ja l'any passat, eren gírgoles amples i ja un poc fortes, no sé si encara deuen ser bones. Després he trobat el que m'han semblat Llenegues blanques (Hygrophorus glyocyclus) el cas és que quan he arribat a ca meva, amb la certesa d'haver-ho encertat, les he fregides per fer-me un petit vermut, eren bones però les he trobades coentes i no les m'he volgudes acabar per no sortir demà als diaris i a més fer el ridícul. Són aquestes, què vos semblen?
Més endavant he trobat aquesta altra del que ho desconec tot:
Lepista nuda:
D'aquestes m'han cridat l'atenció la part superior del seu capell semblant a una pedra:
Encara que he observat més bolets, no gaire, no m'han fallat els Clytocibe geotropa. Abundants, alguns un poc secs i altres massa molls. Entre les Lepistas i els Clytocibe he omplit el paner. Demà el forner tendrà dues coques en verdures preparades per dinar, si les voleu tastar ja ho direu. Salut.
Joan Vicenç l’ha editat per darrera vegada el dia: dt. nov. 23, 2010 5:10 pm, en total s’ha editat 1 vegada.
-
Joan Carles Salom
- Member
- Entrades: 31
- Membre des de: dt. set. 08, 2009 8:05 am
Hola Joan veig que no tens aturai.
Crec que sé el que ha passat amb les llenegues blanques i perquè les has trobades picants quan les has tastades. Primer deixem dir-te que les llenegues blanques que hi ha als alzinars de Mallorca són Hygrophorus leucophaeo-ilicis i no Hygrophorus glyocyclus que és un llenega que es fa a zones muntanyoses baix coníferes jo le he vista i fotografiada 2 vegades a una pineda de Pinus uncinata i P. nigra i baix avets a la Península.
Dit això, et coment que la foto que has penjada vertaderament pareix una llenega blanca (Hygrophorus leucophaeo-ilicis). El que pot haver passat és que amb les llenegues blanques hagis recol·lectat alguna Russula del grup de la R. mairei o R. persicina (molt picants si es tasten i mitjanament tòxiques si es menjen en gran quantitats ja que produixen trastorns gastrointestinals). Aquestes rusules que normalment són de coloració vermellosa i que també fructifiquen als alzinars, amb la pluja i el sol poden decolorar-se a rosat-blanquinós fins a totalment blanc pur, semblant a una llenega. Com les pot diferenciar les russules sempre tenen la carn grumullosa que es trenca com si fos guix, les llenegues tenen la carn més elàstica. Les llenegues si les tires un poc d'aigua sobre el capells o li passes el dit amb salíva tot d'una són molt viscoses. Les russules no tant. I les làmines de les llenegues estan separades, són irrompibles i cèries al tacte si els hi passes el dit per sobre. Les de les russules són més fràgils i trencadisses.
De totes maneres s'hi tornes en aquest lloc on has recol·lectat aquestes llenegues tasta-les en cru i si són picants guarda-les ja que s'hauria d'estudiar quina espècie són. Si tenen un gust no coent me confirmaràs el que t'he exposat anteriorment. I com a consell sempre que buideu les paneres revisau els exemplars recol·lectats un a un, rebutjant els que no es semblin iguals a l'espècie que he volgut recol·lectar.
El de la segona foto em sembla que correspon a Hebeloma el més segur H. sinapizans molt comú als alzinars. Fàcil de reconèixer perquè fa olor a rave i a més quan se'l talla transversalment a la part superior del peu presenta un mena de llengüeta.
Bé res més
Joan C. Salom
Crec que sé el que ha passat amb les llenegues blanques i perquè les has trobades picants quan les has tastades. Primer deixem dir-te que les llenegues blanques que hi ha als alzinars de Mallorca són Hygrophorus leucophaeo-ilicis i no Hygrophorus glyocyclus que és un llenega que es fa a zones muntanyoses baix coníferes jo le he vista i fotografiada 2 vegades a una pineda de Pinus uncinata i P. nigra i baix avets a la Península.
Dit això, et coment que la foto que has penjada vertaderament pareix una llenega blanca (Hygrophorus leucophaeo-ilicis). El que pot haver passat és que amb les llenegues blanques hagis recol·lectat alguna Russula del grup de la R. mairei o R. persicina (molt picants si es tasten i mitjanament tòxiques si es menjen en gran quantitats ja que produixen trastorns gastrointestinals). Aquestes rusules que normalment són de coloració vermellosa i que també fructifiquen als alzinars, amb la pluja i el sol poden decolorar-se a rosat-blanquinós fins a totalment blanc pur, semblant a una llenega. Com les pot diferenciar les russules sempre tenen la carn grumullosa que es trenca com si fos guix, les llenegues tenen la carn més elàstica. Les llenegues si les tires un poc d'aigua sobre el capells o li passes el dit amb salíva tot d'una són molt viscoses. Les russules no tant. I les làmines de les llenegues estan separades, són irrompibles i cèries al tacte si els hi passes el dit per sobre. Les de les russules són més fràgils i trencadisses.
De totes maneres s'hi tornes en aquest lloc on has recol·lectat aquestes llenegues tasta-les en cru i si són picants guarda-les ja que s'hauria d'estudiar quina espècie són. Si tenen un gust no coent me confirmaràs el que t'he exposat anteriorment. I com a consell sempre que buideu les paneres revisau els exemplars recol·lectats un a un, rebutjant els que no es semblin iguals a l'espècie que he volgut recol·lectar.
El de la segona foto em sembla que correspon a Hebeloma el més segur H. sinapizans molt comú als alzinars. Fàcil de reconèixer perquè fa olor a rave i a més quan se'l talla transversalment a la part superior del peu presenta un mena de llengüeta.
Bé res més
Joan C. Salom
-
Joan Carles Salom
- Member
- Entrades: 31
- Membre des de: dt. set. 08, 2009 8:05 am
Hola Joan i tothom
Segons les mostres que m'has fet arribar, en efecte és una llenega picant, ja que l'hem tastada en cru. La coentor no es perceb tot d'una ja que primer té un gust dolç i agradable però després del 30-45 seg o més començar a picar incrementant-se paulatinament la coentor fins a deixar-te la llengua quasi anestesiada (jo al manco que no estic acostumat a menjar coent). Ara bé el que és picant no és la carn, és la cutícula (és a dir la pell del capell i també la mucositat). Després d'estudiar-la i demanar a gent que l'ensumàs cal destacar l'olor que emana que recorda la reïna inicialment i llavors la carxofa (un poc desagradable). Segons les característiques estudiades es pot classificar com Hygrophorus cossus var. quecetorum (nom correcta a l'actualitat) - És a dir seria una varietat mediterània d'alzinar de la Hygrophorus cossus (que fa una olor molt desagradable a oruga de Cossus cossus ( papallona nocturna) segons bibliografia).
Citada a les Balears com Hygrophorus quercetorum = H. eburneus var. quercetorum ss autores d'alzinars d'Escorca per Perez de Gregorio i Vidal (1994). Bultll. Soc. Catalana de Micologia 16-17:145-164. Ara bé L'Hygrophorus eburneus fa olor a pell de mandarina agradable i fructifica baix faigs.
Ara bé en tota la bibliografía no he trobat cap menció a la coentor detectada, es veu que ningú la va tastar tant profundament com hem fet en Joan i jo.
El bolets no en deixaran mai de sorprende'm.
Salut
Joan C. Salom
Segons les mostres que m'has fet arribar, en efecte és una llenega picant, ja que l'hem tastada en cru. La coentor no es perceb tot d'una ja que primer té un gust dolç i agradable però després del 30-45 seg o més començar a picar incrementant-se paulatinament la coentor fins a deixar-te la llengua quasi anestesiada (jo al manco que no estic acostumat a menjar coent). Ara bé el que és picant no és la carn, és la cutícula (és a dir la pell del capell i també la mucositat). Després d'estudiar-la i demanar a gent que l'ensumàs cal destacar l'olor que emana que recorda la reïna inicialment i llavors la carxofa (un poc desagradable). Segons les característiques estudiades es pot classificar com Hygrophorus cossus var. quecetorum (nom correcta a l'actualitat) - És a dir seria una varietat mediterània d'alzinar de la Hygrophorus cossus (que fa una olor molt desagradable a oruga de Cossus cossus ( papallona nocturna) segons bibliografia).
Citada a les Balears com Hygrophorus quercetorum = H. eburneus var. quercetorum ss autores d'alzinars d'Escorca per Perez de Gregorio i Vidal (1994). Bultll. Soc. Catalana de Micologia 16-17:145-164. Ara bé L'Hygrophorus eburneus fa olor a pell de mandarina agradable i fructifica baix faigs.
Ara bé en tota la bibliografía no he trobat cap menció a la coentor detectada, es veu que ningú la va tastar tant profundament com hem fet en Joan i jo.
El bolets no en deixaran mai de sorprende'm.
Salut
Joan C. Salom
-
Joan Vicenç
- Member
- Entrades: 669
- Membre des de: dl. abr. 14, 2008 9:17 pm
- Ubicació: Alaró
- Contacta:
Ahir vaig trobar més espècies de bolets del que me pensava. Picornells, prou quantitat i grossos. Leccinum lepipum, al seu punt, sortits de fa uns pocs dies. Moltes orelles de llebre (Helvella crispa). Alguns esclatassangs, petits i bons. Peluts (Hydnum repandum). Peus de rata(Ramaria cinerea). Pocs fredolics...
Apart dues espècies que caldria confirmar: Gymnopilus spectabilis? i alguns bolets de tinta, Coprinus picaceus?
Salut.
Apart dues espècies que caldria confirmar: Gymnopilus spectabilis? i alguns bolets de tinta, Coprinus picaceus?
Salut.
-
Joan Carles Salom
- Member
- Entrades: 31
- Membre des de: dt. set. 08, 2009 8:05 am
El Coprinus és efectivament C. picaceus. Ara bé les altres fotos amb aquest anell semblen Armillaria mellea ja molt velles. Gymnopilus spectabilis creix vora socons de pi són tots ells més bru-ataronjats i de gust són molt amargs si les tastes en cru. A més el G. spectabilis a més de ser tòxic és al·lucinogen.
Salutacions
Joan C. Salom
Salutacions
Joan C. Salom
-
Pere Vicens
- Member
- Entrades: 696
- Membre des de: dl. gen. 07, 2008 4:01 pm
- Ubicació: Inca
Hola a tots i a totes.
Aquests dies també hi ha una sortida de determinats bolets, alguns dels quals m'han sorprès gratament...
Aquí teniu una enoooorme múrgola Morchella rotunda, trobada ahir vora Campanet
Un company, la setmana passada, em va mostrar fotografies de Morchella elata, trobada a la zona d'El Toro, a Calvià.
Fa dos dies, a s'Albufera, s'anotaren grans flotes de Marasmiellus caeosiater
Perquè us faceu una idea de la mida del bolet i de l'hàbitat on viu, els troncs són les tiges seques de Scirpus maritimus (http://herbarivirtual.uib.es/cat-uib/especie/4912.html). Evidentment, em vaig banyar ben xops els genolls i els colzes.
I la sorpresa va ser dilluns, a un alzinar dels afores d'Inca: una grapada generosa de Leccinum lepidum
Salut...!
Pere
Aquests dies també hi ha una sortida de determinats bolets, alguns dels quals m'han sorprès gratament...
Aquí teniu una enoooorme múrgola Morchella rotunda, trobada ahir vora Campanet
Un company, la setmana passada, em va mostrar fotografies de Morchella elata, trobada a la zona d'El Toro, a Calvià.
Fa dos dies, a s'Albufera, s'anotaren grans flotes de Marasmiellus caeosiater
Perquè us faceu una idea de la mida del bolet i de l'hàbitat on viu, els troncs són les tiges seques de Scirpus maritimus (http://herbarivirtual.uib.es/cat-uib/especie/4912.html). Evidentment, em vaig banyar ben xops els genolls i els colzes.
I la sorpresa va ser dilluns, a un alzinar dels afores d'Inca: una grapada generosa de Leccinum lepidum
Salut...!
Pere
-
jaume adrover
- Member
- Entrades: 308
- Membre des de: dl. gen. 07, 2008 3:57 pm
-
Joan Carles Salom
- Member
- Entrades: 31
- Membre des de: dt. set. 08, 2009 8:05 am
Hola Pere, molt maques les fotos.
Quant al Marasmiellus te'n recordes si tenia tonalitats blau-verdoses al capell o pel contrari era blanquinós amb el centre ocraci.
Ho dic perquè més que M. caesioater me semblen Marasmiellus trabutii. Si poguessis recol·lectar un parell d'exemplars i anotar el següent: olor ( si és anisat, fruitat o per contra no en té) i coloracions del capell i llavos secar-los bastaria deixar-los a l'aire lliure. , l'altre, mesures de les espores i presencia de basidis bispòrics i tetraspòrics ja ho mirariem nosaltres al microscopi.
De fet jo crec que s'hauria de fer una revisió del que es va citar a S'Albufera com a Marasmiellus caesioater i si realment són espècies sinònimes amb Marasmiellus trabutii, ja que a més de créixer als mateixos biòtops (joncs, Cladium, Scirpus, Phragmites...) les diferencies macroscòpiques són només la coloració del capell i l'olor. És a dir coloracions blau-verdoes i olor anisada per M. caesiotaer i coloracions blanquinoses amb el centre ocraci i sense olor per a M. trabutii.
Quant a les espores són d'igual morfologia a les dues espècies. Als treballs se cita que Marasmiellus caesioater té espores mes petites que M. trabutii. Però cal tenir en compte que ambdues espècies tenen basidis bispòrics, això fa fa que les espores que es formen en aquests basidis siguin de mides més grans (de fet s'ha descrit un M. trabutii var. longisporus), essent sempre les que porten els basidis tetraspòrics de mides més petites. Això ens fa pensar que segons la proporció de basidis bi- o tetraspòrics que tenguin els exemplars recol·lectats, podem trobar mides d'espores dins els rangs descrits per a les dues espècies per tant aquest caràcter no seria diferenciador per considerar- les dues espècies independents. Pel que fa a les tonalitats verdoses del capell podia ser deguda a bacteris o alguna floridura (?¿?¿?).
Després d'aquest "rollo", aprofit per informaros que en Pep Siquier i jo amb el finançament de la Conselleria de Medi Ambient i Mobilitat i l'Obra Social la Caixa hem publicat un nou llibre de bolets Guia de bolets d'Alzinar- Monument Natural de les Fonts Ufanes. On es descriuen i iconografien 144 tàxons trobats a l'alzinar de Gabellí Petit, bolets propis de tots els alzinars illencs i alguna raresa com Pluteus salicinus o Myriostoma coliforme, entre altres. El llibre- guia incorpora una clau general per identificar els gèneres, famílies i ordres de bolets més comuns i també un apartat de característiques generals amb grans pautes per coneixer la seva comestibilitat i toxicitat. A més hi ha un ample recopilatori de tots els treballs que fins a l'actualitat han recollit cites de bolets recol·lectats al Paratge Natural de la Serra de Tramuntana. Si voleu un exemplar crec que no hi haurà problema que el sol·liciteu a les oficines del Paratge Natural o Espais de Natura.
Res més, salutacions a tots i a totes.
Joan Carles Salom
Quant al Marasmiellus te'n recordes si tenia tonalitats blau-verdoses al capell o pel contrari era blanquinós amb el centre ocraci.
Ho dic perquè més que M. caesioater me semblen Marasmiellus trabutii. Si poguessis recol·lectar un parell d'exemplars i anotar el següent: olor ( si és anisat, fruitat o per contra no en té) i coloracions del capell i llavos secar-los bastaria deixar-los a l'aire lliure. , l'altre, mesures de les espores i presencia de basidis bispòrics i tetraspòrics ja ho mirariem nosaltres al microscopi.
De fet jo crec que s'hauria de fer una revisió del que es va citar a S'Albufera com a Marasmiellus caesioater i si realment són espècies sinònimes amb Marasmiellus trabutii, ja que a més de créixer als mateixos biòtops (joncs, Cladium, Scirpus, Phragmites...) les diferencies macroscòpiques són només la coloració del capell i l'olor. És a dir coloracions blau-verdoes i olor anisada per M. caesiotaer i coloracions blanquinoses amb el centre ocraci i sense olor per a M. trabutii.
Quant a les espores són d'igual morfologia a les dues espècies. Als treballs se cita que Marasmiellus caesioater té espores mes petites que M. trabutii. Però cal tenir en compte que ambdues espècies tenen basidis bispòrics, això fa fa que les espores que es formen en aquests basidis siguin de mides més grans (de fet s'ha descrit un M. trabutii var. longisporus), essent sempre les que porten els basidis tetraspòrics de mides més petites. Això ens fa pensar que segons la proporció de basidis bi- o tetraspòrics que tenguin els exemplars recol·lectats, podem trobar mides d'espores dins els rangs descrits per a les dues espècies per tant aquest caràcter no seria diferenciador per considerar- les dues espècies independents. Pel que fa a les tonalitats verdoses del capell podia ser deguda a bacteris o alguna floridura (?¿?¿?).
Després d'aquest "rollo", aprofit per informaros que en Pep Siquier i jo amb el finançament de la Conselleria de Medi Ambient i Mobilitat i l'Obra Social la Caixa hem publicat un nou llibre de bolets Guia de bolets d'Alzinar- Monument Natural de les Fonts Ufanes. On es descriuen i iconografien 144 tàxons trobats a l'alzinar de Gabellí Petit, bolets propis de tots els alzinars illencs i alguna raresa com Pluteus salicinus o Myriostoma coliforme, entre altres. El llibre- guia incorpora una clau general per identificar els gèneres, famílies i ordres de bolets més comuns i també un apartat de característiques generals amb grans pautes per coneixer la seva comestibilitat i toxicitat. A més hi ha un ample recopilatori de tots els treballs que fins a l'actualitat han recollit cites de bolets recol·lectats al Paratge Natural de la Serra de Tramuntana. Si voleu un exemplar crec que no hi haurà problema que el sol·liciteu a les oficines del Paratge Natural o Espais de Natura.
Res més, salutacions a tots i a totes.
Joan Carles Salom
-
Pere Vicens
- Member
- Entrades: 696
- Membre des de: dl. gen. 07, 2008 4:01 pm
- Ubicació: Inca
Hola Joan Carles, hola Jaume, hola a tots i a totes.
Jaume... foren deliciosos...!!
;-))
Joan Carles: completament d'acord amb el que comentes sobre la revisió dels tàxons de s'Albufera. A l'hora de fer aquesta fotografia estava tan ocupat en no banyar-me més del necessari, dels moscards, de la llum, de la velocitat de l'obturador i de l'enfocament que no vaig anar a mirar res més... i perquè no sabia aquesta possibilitat de M. trabutii. Dimarts et (us) diré si tenen aquesta coloració i si fan olor o no. N'agafaré una partida i els assecaré. Ja te'ls farem arribar...
Llavors podries penjar les fotografies de les espores... serà interessant veure-les.
Una abraçada i gràcies pels comentaris.
Pere
Jaume... foren deliciosos...!!
;-))
Joan Carles: completament d'acord amb el que comentes sobre la revisió dels tàxons de s'Albufera. A l'hora de fer aquesta fotografia estava tan ocupat en no banyar-me més del necessari, dels moscards, de la llum, de la velocitat de l'obturador i de l'enfocament que no vaig anar a mirar res més... i perquè no sabia aquesta possibilitat de M. trabutii. Dimarts et (us) diré si tenen aquesta coloració i si fan olor o no. N'agafaré una partida i els assecaré. Ja te'ls farem arribar...
Llavors podries penjar les fotografies de les espores... serà interessant veure-les.
Una abraçada i gràcies pels comentaris.
Pere
Pere Vicens l’ha editat per darrera vegada el dia: dg. març 27, 2011 12:39 pm, en total s’ha editat 1 vegada.
-
Naturalista - s'Albufera
- Member
- Entrades: 131
- Membre des de: dc. juny 11, 2008 8:53 am
Hola de nou.
Hola Joan Carles.
He anat a mirar i ensumar els bolets Marasmiellus sp. i el color del capell és blanc crema o ivori, sense traces de blau o verd. Tampoc no he notat cap olor, pel que he recol·lectat alguns exemplars i ara s'estan assecant.
En poder (suposo que dijous d'aquesta setmana) te'ls baixaré a Ciutat.
Pere
Hola Joan Carles.
He anat a mirar i ensumar els bolets Marasmiellus sp. i el color del capell és blanc crema o ivori, sense traces de blau o verd. Tampoc no he notat cap olor, pel que he recol·lectat alguns exemplars i ara s'estan assecant.
En poder (suposo que dijous d'aquesta setmana) te'ls baixaré a Ciutat.
Pere
Hola a tothom!
Som nou en aquest fòrum, i m'està servint molt per aprendre sobre bolets més enllà dels que sempre havia reconegut. Precisament avui n'he trobat dos a Binfialdó que no aconseguesc aclarir. Me podeu donar un cop de mà amb la seva identificació? En aquest àlbum teniu les dues imatges:
https://plus.google.com/photos/11211450 ... 1Pq1796-QQ
Crec que el primer podria esser Hygrophorus russula, sobretot per la taca del capell.
Del segon sí que no en tenc ni idea... (El peu se m'ha romput dins el paner)
Moltes gràcies per avançat!
Som nou en aquest fòrum, i m'està servint molt per aprendre sobre bolets més enllà dels que sempre havia reconegut. Precisament avui n'he trobat dos a Binfialdó que no aconseguesc aclarir. Me podeu donar un cop de mà amb la seva identificació? En aquest àlbum teniu les dues imatges:
https://plus.google.com/photos/11211450 ... 1Pq1796-QQ
Crec que el primer podria esser Hygrophorus russula, sobretot per la taca del capell.
Del segon sí que no en tenc ni idea... (El peu se m'ha romput dins el paner)
Moltes gràcies per avançat!
Bartomeu l’ha editat per darrera vegada el dia: dv. nov. 16, 2012 5:30 pm, en total s’ha editat 1 vegada.
Tomeu
-
Pere Vicens
- Member
- Entrades: 696
- Membre des de: dl. gen. 07, 2008 4:01 pm
- Ubicació: Inca
Bon dia, Bartomeu,
A mi no em sembla un carlet Hygrophorus russula... normalment tenen el capell de color de vi, tacat amb zones més liles o obscures... però per ventura la fotografia no és prou aclaridora.
La segona, la del peu romput, sembla una lileta Lepista nuda, però tampoc puc dir-ho clarament...
Pere
A mi no em sembla un carlet Hygrophorus russula... normalment tenen el capell de color de vi, tacat amb zones més liles o obscures... però per ventura la fotografia no és prou aclaridora.
La segona, la del peu romput, sembla una lileta Lepista nuda, però tampoc puc dir-ho clarament...
Pere
Bon vespre,
Ahir vaig trobar aquests exemplars. Havien crescut en un grup nombrós, soldats a la base. Pens que poden ser Lyophyllum decastes (m'ho sembla per les definicions i imatges de Bolets de les Illes Balears i de Fungipedia). Estaven a un alzinar amb alguns pins, prop de Lluc.
https://plus.google.com/photos/11211450 ... pnNyur3zgE
M'hi podeu donar un cop de mà?
Moltes gràcies per avançat!
Tomeu
Ahir vaig trobar aquests exemplars. Havien crescut en un grup nombrós, soldats a la base. Pens que poden ser Lyophyllum decastes (m'ho sembla per les definicions i imatges de Bolets de les Illes Balears i de Fungipedia). Estaven a un alzinar amb alguns pins, prop de Lluc.
https://plus.google.com/photos/11211450 ... pnNyur3zgE
M'hi podeu donar un cop de mà?
Moltes gràcies per avançat!
Tomeu
Tomeu