Ahir a s'Albufera, amb un grup d'amics, trobàrem el primer gallet Serapias parviflora florit i ja fa algunes setmanes que els galls Serapias lingua també es deixen veure la llengua...
;-)
Arrel del comentaris d'algunes de les persones, em vaig comprometre a penjar unes fotografies per tal de poder ajudar a identificar aquest gènere, però cal dir que hi ha molta hibridació entre elles... i a vegades no és fàcil...!
Començarem pels galls Serapias lingua
1. Solen florir en àrees d’argiles (ullastrars i marines), en grups nombrosos
2. Poden tenir la llengua (el label) de coloracions cridaneres (blanques, rosades, vermelles...)
3. Les bràctees (les “fulles” que acompanyen a cada flor) són més curtes que el capell.
4. Les flors solen estar clarament separades
Ara els gallets Serapias parviflora
1. Solen florir en àrees arenoses (pinars, dunes, prats). Poden ser molt abundants, però solen estar més separades.
2. Generalment a llengua (el label) és de coloracions vermellosa, tirada cap avall i doblegada cap enrera.
3. Les bràctees (les “fulles” que acompanyen a cada flor) són més o manco tan llargues com el capell.
4. Les flors solen estar acaramullades i la mida és sensiblement més petita que els galls.
i els galls grossos Serapias vomeracea
1. Sols es coneix en una única localitat a les Balears i és en sols arenosos. La bibliografia diu que solen trobar-se pocs exemplars i separats.
2. La llengua (el label) és de coloració vermellosa i peluda fins a la meitat de la llargària
3. Les bràctees (les “fulles” que acompanyen a cada flor) són clarament més llargues que el capell.
4. Les flors solen estar acaramullades i la mida és molt més grossa i robusta que els altres galls i gallets.
5. Floreix a darreries d'abril i començaments de maig.
El company Antoni Cladera ens envia, des de Menorca, unes precioses imatges per il·lustrar les diferències entre les altres dues Serapias que tenim a les Balears:
Els galls grossos Serapias cordigera
1. El label és gros i de coloració fosca molt cridanera.
2. Presència de pels grossos i foscos fins a la meitat del label
3. Lòbuls laterals del label molt amples i arrodonits, en forma de cor.
4. Bractees més curtes que el casc.
5. Poden viure a zones notablement humides.
i els galls sards S. nurrica (a la dreta, desenfocat, es veu un gall S. lingua)
1. La part basal del peu i de les fulles poden tenir taques fosques.
2. El label és ampla, de coloració variable vermellosa clara amb la vorera notablement més pàl·lida.
3. Label penjant, amb poca tendència a recorbar-se cap enrera.
4. Bractees notablement més curtes que el casc.
5. Floració tardana (ben entrat el mes d'abril).
6. Viuen a zones notablement seques.
De tota manera, la diferència més concreta és la forma d’uns calls que tenen a la base del label, dins la cavitat estigmàtica (la boca de la flor). Es poden veure perfectament si manipulem la flor amb esment (us remet a un altre missatge d'aquest fòrum viewtopic.php?id=2088
A continuació us mostraré un dibuix, molt aclaridor, de Castroviejo & al. (eds.) a Flora Iberica (Real Jardín Botánico), on es veu el label desdoblat, amb els lòbuls laterals ben oberts i les callositats en un color una mica pujat
a) S. lingua. Una, rodona i de la forma d'un grà de cafè
b) S. cordigera. Dues, divergents, allargades i bilobulades.
c) S. parviflora. Dues, petites, allargades i paralel.les.
d) S. nurrica. Dues, molt primes, llargues i recorbades.
e) S. vomeracea. Dues, grosses, allargades i lleugerament convergents. Mireu la mida del label...!!
Una abraçada...!
Pere
