Experimentació a la Reforestació

[JVC]

La idea es crear un grup de conversa per tal de ayudar a idear un veritable pla de disseny i gestió de un projecte de reforestació que resoni a tota la Mediterranea.

Jo crec que amb un poc d'imaginació, ganes de experimentar, i un poc d'enginy es poden evitar aquest tipus de desastres naturals.

Aqui podeu anar deixant els vostres comentaris per tal de fer creixer el projecte i fer-ho lo més participatiu posible.

[JVC]

La permacultura crec pot donar moltes opcions per tenir un bon punt de partida

[joem]

Perdona, qui ets?

[JVC]

Perdona, qui ets?

Som un Joan Vich Crespi de Santa Maria del Cami

[Joan Vicenç]

Em sembla una iniciativa molt encertada. Esperem que estimuli la sempre difícil participació i l'acció posterior en projectes fructífers.

L'any 2008 varen donar el Premi Nobel d'ecologia a un projecte de reforestació que va tenir èxit.

http://amicsarbres.blogspot.com/2009/09 ... antos.html

Una abraçada.

JV

[Joan Vicenç]

Al meu parer, allò pitjor que pot esdevenir a una àrea forestal cremada, o no, és la gestió que s’hi pugui aplicar posteriorment. No em referesc a un tipus de “mala gestió”, que molta gent de bona fe pot pensar que allò que més li convé a una terra cremada és justament allò que més la pot perjudicar, sinó a la que toquen aplicar qui, polítics o no, cobren per fer-ho.

En primer lloc i al meu parer, a la terra forestal, salvatge, allò que primer li cal per part nostra, és senzillament una actitud d’observació i de respecte. Escric quan veig que els pitjors auguris es poden fer realitat.

Parlant clar i català, al meu parer, a la terra cremada d’Andratx el pitjor li està per arribar, i no em referesc a, com mencionaven certs mitjans de comunicació, als efectes meteorològics adverses, que efectivament poden ser devastadors, ni al suposat (i aprofitat argument) perill de plagues (pura funció biològica d’uns insectes als que han donat molta feina), sinó a la gestió que a partir d’ara s’hi fa. Evidentment no estic parlant de la tasca exemplar de participació que realitzava el centenar de voluntaris durant el cap de setmana passat.

Amb tot els meus respectes pels animals carronyers, els qui tenen forma humana estan voltant la terra cremada per a treure’n el profit que cerquen, en forma de doblers i de res més que de doblers. Coneixen de la debilitat d’un govern, i d’una administració a semblança seva, que no estima la seva terra i se’n aprofiten. Era d’esperar, però no ha calgut fer-ho gaire.

Si en aquesta pobra i dissortada terra nostra ens governàs una gent que l’estima, actuaria amb l’autoritat necessària per a combatre aquests mals carronyers i la protegiria. Aquests que tenim ara no ho faran. El seu pensament és molt simple i no va més enllà d’allò que els pugui convenir políticament i econòmicament. Convé estiguem preparats.

No és que la cosa en general sigui massa complicada, ben al contrari. Al meu parer i pel que fa a la gestió, senzillament es tracta d’aprofitar l’avinentesa per a fer net, ara sí, de tota aquella brutor de plàstics, ferralla, cotxes i electrodomèstics abandonats, i tota una gamma de contaminants diversos, ara cremats, que els humans alegrament hi han anat llançant.

Es tracta de tallar els arbres morts a cada banda de carreteres, camins i perímetres de vivendes i també d’aquelles marjades que convendria tornassin ser llaurades i dedicades al cultiu agrícola, reparant els seus marges o fent-ne de nous. Mantenir durant els anys aquests treballs per a fragmentar la continuïtat forestal i per atacar amb més possibilitats de defensa els futurs incendis.

Es tracta de respectar absolutament la dinàmica de la resta de zona forestal, deixant els arbres cremats al lloc, és a dir sense tallar-los, sense trossejar-los per fer-ne terrasses, sense convertir-los en biomassa, sense convertir-los en doblers, és a dir deixant-los realitzar la seva funció reparadora en pau.

Es tracta de determinar cada zona per establir-hi cada pla de defensa o de recuperació i saber per recollir i disseminar les llavors que cada temps i cada lloc ens indiqui com a més adequat.
Tot això però, ho ha d’emparar una legalitat que qui l’ha d’aplicar no l’ha de defugir i tampoc la de mal interpretar en benefici propi, d’altres, de manera aliena al medi natural. S’hi ha de fer valer l’autoritat.

No és tan complicat.

Seguidament vull incloure alguns paràgrafs d’articles de la Llei de Monts que podrien ser de recomanable aplicació. Igualment altres normatives o legislacions, PORN, Xarxa Natura, Pla territorial o urbanístiques locals, que no he inclòs, han de ser respectades, especialment pel que fa referència a les prohibicions de pasturatge, moviments de terra, obertura de camins, destrucció de marges i marjades etc.

S’ha de ser absolutament estricte en la protecció de la terra cremada, ara en regeneració.

Finalment no puc estar de reclamar una vegada més la derogació del decret de la cabra com espècie cinegètica per poder declarar-la directament com a plaga o ramadera sota control. Ja sé que no faran res al respecte, els governen altres interessos.




Llei 43/2003, de 21 de novembre, de Monts.

Article 48. Zones d’alt risc d’incendi.

1.- Aquelles àrees on la freqüència o virulència dels incendis forestals i la importància dels valors amenaçats facin necessàries mesures especials de protecció contra els incendis, podran ser declarades zones d’alt risc d’incendi o de protecció preferent.

2. Correspon a les Comunitats Autònomes la declaració de zones d’alt risc i l’aprovació dels seus plans de defensa.

3. Per a cada una d’aquestes zones es formularà un Pla de Defensa que, a més de tot allò que estableixi el corresponent Pla autonòmic d’emergències, haurà de considerar, com a mínim.

a) Els problemes socioeconòmics que puguin existir a la zona i que es manifestin mitjançant la provocació reiterada d’incendis o de l’ús negligent del foc, així com la determinació de les èpoques de l’any de major risc d’incendis forestals.

b) Els treballs de caràcter preventiu que resulti necessari realitzar, incloent-hi els tractaments silvícoles que procedeixin, àrees tallafocs, vies d’accés i punts d’aigua que hagin de realitzar els propietaris dels monts de la zona, així com els terminis d’execució. Així mateix, el pla de defensa inclourà les modalitats d’execució dels treballs, en funció de l’estat legal dels terrenys a l’Administració, ajudes o subvencions o, en el seu cas, execució subsidiària per l’Administració.

c) L’establiment i disponibilitat dels mitjans de vigilància i extinció necessaris per a donar cobertura a tota la superfície forestal de la zona, amb les previsions per al seu finançament.
d) La regulació dels usos que puguin donar lloc a riscs d’incendis forestals.

4. La normativa de les comunitats autònomes determinarà les modalitats per a la redacció dels plans de defensa i podrà declarar d’interès general els treballs inclosos en aquells, així com determinar, en cada cas, el caràcter onerós o gratuït de l’execució subsidiària per l’Administració.

5. Quan una zona d’alt risc estigui englobada en un territori que disposi de PORF, aquest podrà tenir la consideració de pla de defensa sempre i quan compleixi les condicions descrites a l’apartat 3.

6. Les infraestructures, existents o de nova creació, incloses a les zones d’alt risc d’incendi tendran una servitud d’us per a la seva utilització per els serveis de prevenció i extinció d’incendis.



Article 50. Manteniment i restauració del caràcter forestal dels terrenys incendiats.

1.- Les comunitats autònomes hauran de garantir les condicions per a la restauració dels terrenys forestals incendiats, i queda prohibit:

a) El canvi d’us forestal al menys durant 30 anys.

b) Tota activitat incompatible amb la regeneració de la coberta vegetal, durant el període que determini la legislació autonòmica.

Amb caràcter singular, les comunitats autònomes podran acordar excepcions a aquestes prohibicions sempre que, amb anterioritat a l’incendi forestal, el canvi d’ús estigués previst a:
1er. Un instrument de planejament prèviament aprovat.

2on. Un instrument de planejament pendent d’aprovació, si ja hagués estat objecte d’avaluació ambiental favorable o, de no ser aquesta exigible, si ja hagués estat sotmesa al tràmit d’informació pública.

3er. Una directriu de política agroforestal que contempli l’ús agrari o ramader extensiu de monts no arbrats amb espècies autòctones no cultivades o en estat d’abandonament.

2.- L’òrgan competent de la comunitat autònoma fixarà les mesures encaminades a la retirada de la fusta cremada i a la restauració de la coberta vegetal afectada per els incendis que, en tot cas, inclouran l’acotament temporal d’aquells aprofitaments o activitats incompatibles amb la seva regeneració i, en particular, el pasturatge, per un termini que haurà de ser superior a un any, llevat l’aixecament de l’acotat per autorització expressa de l’òrgan esmentat.

3.- Allò disposat en aquest article s’entén sense perjudici del previst en el capítol II del títol XVII de la Llei Orgànica 10/1995, de 23 de novembre, mitjançant la que s’aprova el Codi Penal.

[JVC]

He estat mirant com posar imatges i res !!! be posaré el texte sec, es molt clar i directe no faran falta imatges.

La meva forma de pensar:

Sencilla, observadora i sincera, es un poc extrema, no vaig ni de política ni de mentides...
Ens hem aïllat del saber popular i ara pagam la factura dels nostres errors, ens creim un poble fort i productiu però esteim minvant i tornant pobres.
Estem en un moment que no podem anar de bromes per que tractam coses series que ens afecten greument.
No fa falta que recordi que estem en plena crisi energètica pel canvi climàtic i que no podem posar la ma al foc amb aquests temes, son realment coses series que ens afecten a tots per igual, esteim jugant amb el nostre planeta i amb el futur de la nostra espècie.

No crec amb lleis ni amb les persones que les fan, l'únic que saben fer es cada vegada reduir la nostra llibertat.
I quan es hora d'aplicar-les se les passen pes forro i les esquiven.
No me interessa ni el turisme, ni el govern, ni els doblers, ni els cuentos xinos que no arriben a port...

Amb l'única cosa que crec es amb la natura i amb la seva observació per tal de aprendre el que ens fa falta per millorar com a especie i poder donar un pas envant a l'evolució cap una altre tipus de civilització futura.
Tant sols me interessa la llibertat, el respecte i la noblesa cap a la nostra natura, la nostra cultura i llengua, ajudaré de manera activa amb l’associació Ecobalears, a que el canvi global sigui possible experimentant en tots els camps i ajudant a millorar les coses aquí a les Illes.
Crec que l'únic camí cap a l'èxit a la reforestació es la noblesa, la sinceritat, i l'unió, que es la que fa la força.
Es entre tots i amb un projecte en comú es com podrem garantir l'èxit d'una bona gestió de les àrees incendiades i preservar les de especial interés, que encara tenim verges.

torna a cremar Mallorca… ¡!!!!! Senyors ¡!!

El meu condol a tota persona que ho esta perdent tot a Llevant, i tot el meu respecte a la gent que hi fa feina i es juga la vida per reduir-lo





Pla de reforestació proposat:

Se que una catàstrofe ecològica de tal dimensions a una Illa tant petita es una cosa amarga i que fa perdre tota esperança e il·lusió per les coses que defensàvem i estimàvem.
I amb més mal i sentiment quan s’està ara mateix cremant una altre zona emblemàtica i protegida de les Illes al Llevant de Mallorca.
Però no tot es dolent ens hem de sentir orgullosos de tenir un repte tant gran a les nostres mans, hem de veure on ens hem equivocat a l'hora de protegir-ho i gestionar-ho com cal.

Per tant crec que es ben hora de fer l'intent per canviar les coses, hem demostrat que els nostres Governs com a gestors del nostre territori i natura no son especialment de lo millor.
El parc Natural de la Serra de Tramuntana en un futur es regirà per un equip professional que veritablement l'estimarà, entendrà,coneixerà i respectarà. No crec que doni la passa a fer dit grup el nostre Govern, degut als forts interessos que hi ha, l'ordre vendrà amb el temps de més amunt i el poble hi tendrà molt a veure ja que accelerarà aquest procés per que canviïn les coses.
El poble mallorquí defensarà lo que es seu repetesc ¡!! per que es la seva rao de ser ¡!!

Som optimista amb aquest aspecte per que a l’hora que es veu tant de caos i desastres naturals aviat vorem un canvi de mentalitat global que canviarà tota forma de pensar. L'esser humà cada vegada més estarà lligat a la natura, cuidant-la i protegint els espais naturals com cal, es una qüestió de que ens hi posam o estem sentenciats...
Desde moltes plataformes s’està creant un equip docent professional totalment desvinculat de qualsevol sistema polític que anirà a favor de la natura en benefici de les persones.

El focus principal per tant es fer canviar les idees del poble mallorquí per tal de millorar el model de gestió i protecció de la natura, cultura i patrimoní, que en un futur no molt llunyà serà l’única font de salud, vida e ingressos de un poble que viurà del turisme.

El conjunt de la Serra de Tramuntana no pot ser vista tan sols com un negoci per enviar a Europa a cremar com a biomasa, o com a un negoci pels hotelers i empreses esportives, es molt més que tot això ¡!! es la Font de salut i vida de tot el poble mallorquí, menorquí e eivissenc, i ajuda a que aquest tengui millor salut i qualitat de vida.

La reforestació en aquest cas crec que es res comparat amb tots els reptes que ens esperen.





Segons la meva opinió una reforestació d’arbres grossos mai s'ha de començar dins els 3 primers anys després de l'incendi, s’ha de començar per una forta repoblació de la fauna i el sotabosc.

1. Els primers anys tan sols arreglaria tota marjada caiguda i construir noves si fes falta junt a dics per acumular la terra de manera natural. l`objectiu principal es la protecció del sol a les zones de fortes pendents on trituraria tota la matèria dels pins morts i altres restes, no importa tot es capoli també deixaria matèria morta.

2. Mai començaria per introduir vegetals,com a primera feina important, i es la clau de l'èxit, es assegurar el menjar de les plantes que futurament es sembrin.
La Introducció de un sistema sostenible de insectes que puguin regenerar i accelerar el procés de biodegradació de la matèria beneficiarà dit procés i augmentarà la biodiversitat.
La introducció de qualsevol tipus de fauna autòctona, que no siguin cabres, que ja hi fos a la zona no pot més que beneficiar l'ecosistema, sempre cercant l'equilibri.

3. L'observació de la regeneració els primers anys es el caire més important per que aixi es poden apreciar les zones més castigades per tal d'actuar puntualment. Les especies a introduir serien de la mateixa llavor d'arbres dels voltants ja que la seva viabilitat es més alta que qualsevol altre que es puguin aconseguir.
Una primera sembra de sotabosc controlat amb la màxima varietat de espècies autòctones que vivien a la zona, per tal de donar refugi als arbres futurs que es sembraran els anys vinents, per a la sembra dels arbres es tendran en compte les corbes de humitat i els aiguavessos naturals on s'acumula la terra bona, com la època i les llunes més profitoses pels arbres.

4. Dins el projecte també hi inclouria un veritable manteniment, més que res un bon estudi de recuperació d'oficis antics i maneres de dur el bosc a retxa, molts de sabers que s'havien passat de generació amb generació de pares a fills ara han caigut en l'oblit i es d'especial interès la seva recuperació.

5. La introducció de més grups d'animals de gran tamany a les zones de bosc més denses i conflictives, subvencionant el govern el seu cost de manteniment als propietaris interessats podria fer front a gran quantitat de problemes a la Serra.

6. A més el govern amb l'alta quantitat de aturats que hi ha podria crear un equip públic de operaris que fes feina als boscos de cada comunitat, gent que fes feina als boscos controlant les zones de especial interés o les de més risc, dels propis recursos que es traguessin es podrien pagar de sobres a la gent, i no fer el que fan que es enviar els recursos a Italià tan sols per benefici de empreses privades.

7. El conflicte del tancament de camins públics, convertint-los amb privats, ha de ser castigat i s’ha de actuar amb ma de ferroamb sentències severes, al que no complesqui la Llei, ja que son un problema que afecta també als boscos augmentant la seva densitat de sotabosc al no ser transitats. Tan sols amb el que es trauria de les multes multimilionàries de les persones que han tancat l’accés a un camí Public il·legalment es podria netejar de dalt a baix tota la Serra de Tramuntana, a més del que sobrés no caldrien les retallades a l’ibanat i es podria triplicar la plantilla actual. la putada es que hi ha una economia sumergida que calla a la Llei per que hi ha massa interessos pel mitj.

8. Amb la construccions il·legals dins bosc no m’hi ficaré per que del que es guanyaria amb les multes es podria repoblar rapidament tota la Serra amb 2 o 3 setmanes, i molta gent aturada tendria feina per poder dur menjar a casa seva.

9. Les coses s’han de fer per que es senten i s’estimen no per treure profit econòmic, i si es fan s'han de fer ben fetes.


Per tant:

No tan sols en fa falta un pla de reforestació per solventar els problemes que ens afecten.
Estem actualment en crisi energètica amb un canvi climatic que pot destruir la vida a la terra i la nostra aportació es que estem cremant les Illes. I no estic culpant a ningú directament, en part hi tenim tots la nostra part de cupa.
Fa molt temps que els vells anunciaven dites catàstrofes als boscos Mallorquins.
Necessitam urgentment mirar cap enrere, demanar consell als més vells, aprendre dels nostres errors i canviar el camí de les nostres vides.

La permacultura solventa molts dels problemes que estan cremant actualment al poble mallorqui, s’ha de veure els boscos com una font d’aliment, recursos i de vida, dels que es pot treure un profit. I per tant han de tenir lliure acces.
S’ha de potenciar una educació mediambiental de qualitat per tal de acostar al poble a la natura de manera respectuosa i sostenible.

Un poc de sentit comú + imaginació poden prevenir problemes molts grans.

Per més info: www.ecobalears.cat.


Joan Vich

Ecobalears
Permacultura Balear

[Joan Vicenç]

És senzill observar com els arbres que resten drets, vius o morts, són el lloc que trien molts d'ocells per a posar-s'hi. A la vegada aprofiten l'avinentesa per a disseminar les llavors de les que s'han alimentat: esparregueres, mates, llampúdols, cirerers de pastor, arboceres...

A la vegada, aquests mateixos arbres, realitzen una funció imprescindible de contenció dels agents erosius, vent i aigua i creen discontinuïtats i ombres que afebleixen considerablement els efectes de la insolació.

Mantenen ferma i lligada la terra al voltant de cada tronc i arrels i returen, en la seva posició vertical i distribució aleatòria, de manera molt efectiva la força de desprendiments, rossegueres o esboldrecs importants.

La seva lenta descomposició permet la disgregació de la seva matèria de manera més espaiada en el temps.

Manté la seva funcionalitat com a refugi i fa més profitosa com a nutrient per a una variada fauna, l'activitat descomponedora dels insectes encarregats d'aquesta funció.

Quan més arbres restin drets, més ampla serà la superfície amb possibilitats de regeneració.

[JVC]

M'has de explicar com puc penjar imatges que ho estic mirant i no hi ha manera

Molt bons els teus 2 missatges, quina pena que no hi hagi més participació !!

[Joan Vicenç]

És així Joan, molt voyeurisme i poc compromís.

Quan a les imatges, potser si et poses en contacte amb l'administrador t'ho explicarà millor que jo. En tot cas te'n faig dos cèntims:

Has de copiar l'URL de la imatge, això vol dir que si és una foto teva, primer ha d'estar "penjada" a qualque web, de fotos, blog, etc. Una vegada la tens penjada a un lloc, clicant amb el botó esquerra del ratolí accedeixes a poder copiar la URL.

Llavors on escrius el missatge del fòrum has de posar [img](enganxar%20aquí%20la%20URL)[/img] i ja està. Sembla un poc complicat però una vegada ho has aconseguit ja està.

Salut.

JV

[JVC]

gracies per la info ja ho he entes be

[biel servera]

Bon dia,
fa uns dies vaig anar a voltar un poc pel Coll de Sa Gramola, encara no havia vist com havia quedat la cosa...
Apart de l'olor que t'entra adins i no se'n va, me va sorprendre com algunes especies responen tan aviat al foc. Moltes de les mates ja rebrostaven tot i no haver caigut ni gota.
Per altra banda, vaig veure un parell de cabres per la zona. Un boc "fi" menjant lo poc que quedava a un redol que no havia cremat i una cabra fent net dels brotets de mata nous...



Just ara que comença a ploure i se'n dura terra (especialment si plou fort, tal com han pronosticat), com no s'hi posin aviat amb les cabres feran molt de mal.



Amb tot aixo no se si anava aqui el tema pero vaja

[Toni Muñoz]

Uep Biel,
si tens més imatges de les cabres menjant a la zona cremada me les podries passar.
No sé si has estat al tanto de la polèmica que s'ha generat al facebook del GOB sobre aquest tema. Ho paga llegir els comentaris, per conèixer els arguments dels animalistes.

Salut

Toni

[biel servera]

Bon dia Toni,
per desgracia no en tenc cap. Aquest boc el vaig veure menjant just quan me n'anava i en treure la camera i tal ja s'havia fet un poc enfora. A la cabra menjant brots de mata no n'hi vaig fer perque feia massa fosca.
Si hi torn per la zona i en faig te les pas, pero no crec que sigui molt dificil pegar un bot i fer-lis (jo ara som a Cabrera).

Biel

[Toni Muñoz]

No te preocupis Biel. Gràcies!!!

Toni