Santuaris profanats

[Joan Vicenç]

Avui he enviat la següent "carta al director":

Els torrents de Mallorca

El progrés que en tecnologia hem aconseguit no es correspon, malgrat hom pugui pensar el contrari, amb el d'assolir una consciència de respecte cap als drets de la natura, de les altres espècies, dels seus hàbitats, de les seves funcions com ecosistema. Paradoxalment el mal que ens hem acostumat a provocar ens ho estem infringint a nosaltres mateixos. O a allò que és pitjor, a les generacions futures. Que hagi de ser precisament la Conselleria de Medi Ambient la que faci entrar maquinària pesada per "acondicionar" els torrents al seu pas per àmbits agrícoles o no urbans, és una demostració del baix grau de consciència i respecte al medi natural que la nostra societat ha estat capaç d'assolir. Arrasar, desolar, eliminar, destruir les voreres denses de vegetació i fauna dels torrents i en plena època primaveral i de nidificació amb maquinària pesada és fer una feina mal feta, bruta, sense consciència ecològica. Qualque tècnic de la Conselleria que cobri per protegir les espècies de flora i fauna ha inspeccionat les zones sotmeses a tractament? Torrents com el d'Almadrà al seu pas pel Cocó o el de Solleric entre el pont Trencat i el pont del Tren, han estat profanats des dels despatxos de la Conselleria de Medi Ambient que mouen les pales excavadores. Què hi guanyam amb aquest tracte ofensiu contra els torrents?

Hem de tenir present que els torrents, a més de ser les venes de la nostra terra que regulen els moviments hídrics, són també el refugi i hàbitat d'una biodiversitat acorralada i maltractada. Les úniques zones que es poden considerar relativament verges i que travessen Mallorca, són els torrents i xaragalls. Aquests són avui usats com abocadors de tot tipus de residus i productes industrials tòxics i perillosos, que al cap i a la fi acaben als aqüífers, als productes agrícoles que ens alimenten o finalment a la mar també tan maltractada. La prioritat hauria de ser la d'evitar aquests abocaments i retirar els que ara mateix hi són. I denunciar els culpables.

És possible una eliminació assenyada de la vegetació que pugui destorbar o embossar el normal recorregut de l'aigua dels torrents? És evident que sí. Com? Fent la feina ben feta. Amb estudis previs de la biodiversitat de la zona. Amb operaris preparats per emprar eines adequades i de manera proporcionada a un espai ric i delicat en biodiversitat, d'interès públic: els torrents. Amb coneixements en flora i fauna. Amb respecte a les èpoques de nidificació. Amb respecte també a l'estimació que la gent dels voltants dels torrents ha adquirit al llarg de la seva vida, als gorgs on quan eren infants se n'anaven a banyar, a les alzines de picornells primerencs, als fleixos que aporten menjar al bestiar els mesos durs de l'estiu. Això no és tan mal de fer i encara menys per l'administració que ha de ser la garant de la conservació de la natura a la nostra terra. Finalment els torrents haurien de ser declarats, pels polítics, espais naturals protegits. De manera urgent.

Joan Vicenç Lillo i Colomar

amicsarbres

http://amicsarbres.blogspot.com/2008/06 ... urals.html

[Joan Bibiloni]

Sa raó te vessa, Joan Vicenç. És desesperant. Sa natura ja no pod pus. Aviat estarà tot tan degradat que s´aire ferà pudor, haurem de sortir a defora amb una careta anti-gas. Noltros encara em tenguda sa gran sort d´haver vist lo que era Mallorca fa 40 anys, però es qui mos venen darrera, què veuràn? Videos de temps passats? Fotos d´animals i plantes extingits?.....Pobre vell-marí, ja veureu com es curiosos "ben intencionats" no estaràn bons que no el s´hagin carregat.

[Joan Rita]

Hola, tens molta raó que sovint es fan actuacions al medi natural sense tenir en compte que és un lloc viu, actuacions fetes per tècnics i personal sense cap preparació tècnica sobre el tema. Altra cas igualment sagnant és el de les platges. Tractoristes, camioners, operaris d'excavadores, amaqueros, són els autèntics gestors dels torrents i de les platges.
Per sort hi ha un canvi de tendència i podem trobar exemples d'actuacions correctes i ben dissenyades, però això no és cosa normal. Per això cal denunciar que la pròpia CMA tengui tan poca sensibilitat ambiental.

Salut!

[Guillem Alomar]

Bé Joan crec que esta bé que ensatis aquest tema. Falta, encara, molta de concienciatció per part de la gent, en general; i dels nostres tècnics i polítics en particular. La famosa llei estatal d'Aigues, permet una zona de policia a on no hi ha d'aver gens de vegetació per poder porder actuar en cas d'inundacions o catrastofes naturals. Aquesta llei aplicada als grans rius que tenen una zona freàtica extensa, deixa un poc de marge per poder actuar i deixar que la vegetació natural es pugi recuperar. Mentre que a les nostres illes, és un desastre. Els nostres torrents tenen una zona d'influència molt reduïda i qualsevol actuació afecta negativament damunt la flora i vegetació. És necessari i urgent modificar aquesta llei i adaptar-la a la nostra realitat insular. Si no és així, continuament toparem amb la miopia i incomprensió d'una gelosa administració.
Aquí també podriem xarrar del barranquisme. Export de moda que també afecta a la flora rupícola dels canyons càrstisc, així com a l'emblemàtic ferreret i a certs ocells que nien als penyals inaccessibles. Inclús s'han creat empreses que continuament realitzen excursions a aquests santueris. Crec que seria necessari la prohibició de l'accés de la majoria de canyons càrstics, així com regular l'accés a altres.
Guillem

[Joan Vicenç]

Els torrents tenen la qualificació de zona forestal. Això està certificat tant per la necessitat i resolució de les autoritzacions referides a permisos de cremes, com de tales, com de modificació de la coberta vegetal. Per altra banda, tant el seprona com els ama's en redactar denúncies de cremes no autorizades, fan constar la distància en metres de zona forestal, si el cas es dona a un poble com Consell o Biniali, amb poca superfície forestal, els torrents són considerats com a tals. Per tant, la direcció general de Recursos Hídrics de la Conselleria de Medi Ambient, pot tenir la competència que vulguin sobre torrents, però estan obligats a sol·licitar i estar en possessió de les autoritzacions pertinents quan a treballs als torrents que puguin afectar la vegetació i l'arbrat. Treballs d'eixerma, tala, ruptura del sòl etc. necessiten de l'autorització pertinent, en aquest cas de la Direcció General de Biodiversitat de la C.de M.A. i si és el cas, també l'autorització administrativa de l'ajuntament corresponent. Que algunes direccions generals hagin actuat de manera prepotent tota la vida no lleva que ara ho hagin de fer bé i que si no ho fan se'ls pugui denunciar com a particulars. El mateix val per els ajuntaments que autoritzen construccions dins zona forestal, abans de poder tallar arbres o eixermar la vegetació calen també les autoritzacions pertinents. Es tracta en definitiva d'armar la defensa de les zones forestals, silvestres sempre tan desprotegides. Crec que és important defensar aquests paratges amb escrits als medis de comunicació o denúncies a l'administració tant per part de particulars com per part d'entitats com el Gob o gadma. Salut i bon estiu a tothom!

[Pere Llofriu]

Ni con Pacto de Progrés"
tiene lo verde remedio:
sin él, porque lo matan,
con él, lo verde es negro.

[Cambessèdes]

Las máquinas arrasan el ´cocó´ que da nombre a la ermita


Bajo estas peñas de la ermita se encontraba un pequeño embasamiento, un ´cocó´. Foto: M.V.C.

M.V.C. LLOSETA Las máquinas de la conselleria de Medio Ambiente han arrasado el cocó que da nombre a la ermita de Lloseta. El mencionado oratorio se levanta junto al torrente Almadrà, "objeto de una agresiva limpieza", denuncian integrantes de Gadma, Gob y Amics de la Terra.

En la base del peñasco de la ermita había un recodo con un cocó de agua que daba nombre al lugar. Un cocó en lengua vernácula es un hoyo natural abierto en la roca que embalsa agua.

El mes de mayo maquinaria pesada entró en el torrente y de forma violenta removió "y convirtió el lecho del torrente en una pista forestal", denuncian los ecologistas.
Las tres organizaciones proteccionistas anunciaron ayer la interposición de una denuncia ante el Seprona y el parlamento europeo.

Fuente