El erizo moruno es el mayor fenómeno de translocación

[Cambessèdes]

El erizo moruno es el mayor fenómeno de translocación, desde el norte de África a la isla de Menorca

El análisis arqueozoológico de 13 huesos fósiles de erizo moruno (Atelerix algirus) encontrados en Menorca ha permitido a dos investigadores españoles dar a conocer el registro más antiguo hallado hasta la fecha en Europa. El descubrimiento de los huesos pone en cuestión el origen de las poblaciones europeas de esta especie.


Erizo moruno.
Foto: Universidad de Zaragoza.

El descubrimiento de 13 huesos fósiles de erizo moruno (Atelerix algirus) en el interior de una tumba megalítica de la Edad del Bronce, en el yacimiento menorquín de Biniai Nou, ha puesto en cuestión el origen de las poblaciones europeas de esta especie.

De los huesos hallados, que pertenecían a tres individuos diferentes, sólo un primer molar inferior presentaba los caracteres diagnósticos que permitieron determinar la especie. La ausencia de documentación del erizo moruno en Baleares y el fechado radiocarbónico (AMS) de este molar han permitido a Arturo Morales (Universidad Autónoma de Madrid) y a Juan Rofes (Universidad de Zaragoza) hablar de una llegada reciente de esta especie a la isla.

Los dos investigadores han establecido que la muestra más antigua encontrada data del siglo XIII, época que coincide con el final del dominio de los Almohades en Al-Andalus. Así, la investigación, que se publica en el último número del Journal of Zoology , revela el mayor fenómeno de translocación de un animal, que habría partido desde el norte de África para extenderse a la Península Ibérica.

Para los paleobiólogos, la dispersión antropogénica de los erizos morunos en las islas Mediterráneas de Baleares, Canarias, Córcega y Cerdeña constituye un fenómeno recurrente desde el Neolítico. La acción humana ha sido el factor determinante para la propagación del animal.

“Una serie de datos geográficos, culturales y zoológicos proporcionan una evidencia circunstancial que señala a los Almohades (invasores musulmanes procedentes de la región occidental del Atlas) como los agentes responsables de la introducción del erizo en la isla de Menorca”, explicó a SINC el coautor del estudio, Juan Rofes.

Los científicos se han centrado en el estudio comparativo del erizo moruno con las subespecies actuales, ligeramente más pequeñas y también presentes en la región del Atlas, en Marruecos y el Magreb.

El erizo, un animal apreciado por su carne

La carne del erizo moruno era un manjar para los Almohades, quienes también consideraban las propiedades médicas del animal, incluidas sus púas, en varios tratados. La caza del animal puede ser uno de los motivos por los que el erizo se desplazó de un lugar a otro, hasta algunas islas del Mediterráneo. Un caso similar de dispersión ha ocurrido con otras especies mediterráneas como el conejo.

Para Rofes, “es muy probable que este caso forme parte de un fenómeno de translocación animal a mayor escala, cuyos detalles se están investigando actualmente, y del que también formarían parte la jineta ( Genetta genetta ) y el dromedario ( Camelus dromedarius )”.

El erizo moruno es la única especie originaria del Norte de África cuya expansión ha llegado hasta las Islas Baleares, las Canarias, Malta, Djerba y el sudeste de la Península Ibérica. Hasta ahora se pensaba, desde un punto paleoambiental, que este animal constituía un endemismo de los países mediterráneos.

------------------

A. Morales, J. Rofes. “Early evidence for the Algerian hedgehog in Europe”, Journal of Zoology 274 (1): 9-12 ENE 2008.

Fuente: SINC

[Xavi]

No he entès bé aquest article, ja que per una banda diu que s'han trobat fòssils d'època prehistòrica a Menorca i per l'altre diu que les restes més antigues es coneixen de l'època musulmana.

[Cambessèdes]

Hola Xavi, qué tal.

Si no me equivoco, lo que data de la Edad del Bronce es el sepulcro donde se han encontrado los huesos, no los huesos en sí. Éstos se han datado por radiocarbono y se sitúan a finales del s.XIII, lo que indica una contaminación del depósito original. Tal vez esté mejor explicado aquí.

Espero haberlo aclarado, un saludo!

[Miguel McMinn]

Hola

Los autores del artículo sugieren que Atalerix algirus fue introducido durante la ocupación musulmana, desde el norte de África. Se trata de un invasor reciente de la fauna isleña (posiblemente de la misma época que la gineta)

Josep A. Alcover, en su libro de los Mamíferos nos dice (ver pagina 78) ... crec que a les Balears podem considerar l'eriçó com una espècie d'introducció relativament recent. El fet que, essent considerat com una vianda deliciosa, no se l'hagi trobat als jaciments talaiòtics ha de significar que durant aquelles llunyanes èpoques encara no vivia ales nostres illes....

El erizo moruno podría ser conseiderado una especie invasora... Creo que las poblaciones en las islas mayores deben ser protegidas. Pero que pasa en pequeñas islas con faunas invertebradas endémicas. En este caso que hacemos con el erizo.

Saludos

Migue McMinn

[Xavi]

Vos puc assegurar que l'eriçó menja de tot. És com una aspiradora que rovega tot el que troba. Li agraden molt caragols, fruites, i es sent atret per fems de tot tipus.
Desconec si hi ha eriçó als nostres illots, a Dragonera i Cabrera però en cas de que hi sigui segur que se carrega invertebrats endèmics, ous i cries de sargantana, etc.

[Samuel Pinya]

Penso, com en McMinn, que evidentment l'eriçó podria esser considerat una espècie invasora. Bé sigui a les illes mayors com les menors.

En qualsevol cas el que canviaria seria l'impacte que causa. En aquest sentit entre tots segur que començam a fer un llistat del que menja l'eriçó. Però de tot el llistat de coses que poguessim fer, quines serien suposicions? i quines realitat?. Crec que caldria fer estudis tròfics més a fons sobre la seva dieta en diferents illes i ambients per a avaluar l'impacte sobre la fauna invertebrada i vertebrada, tant la endèmica com la resta...

Quan llegeixes bibliografia sobre aquest tema es freqüent trobar coses com: se cree que se alimenta de ..., algunos autores consideran que se alimenta de ... però poques vegades trobes estudios de contenido estomacal o de excrementos demuestran que se alimenta de ....

No sé si m'explic.

Sam

[joanoliver]

Pens que és utòpic pensar en l'erradicació dels mamífers aliens de les illes grans, però als illots o a Dragonera o Cabrera, valdria la pena intentar que els invertebrats i ocells marins poguèssin recuperar-se de l'impacte ocasionat pels predadors. Per altra banda, també hi ha invertebrats aliens als mateixos llocs i la seva eradicació és pràcticament impossible. En això, com en altres coses, no es pot tornar arrera!

Salut

J. Oliver

[jaume adrover]

Com va?

Aquest és el darrer fòrum que m'apunt, sinó...

L'article diu que "La carne del erizo moruno era un manjar para los Almohades". Idò també pels mallorquins ho ha estat fins ara, de fet vaig tenir ocasió de provar-lo (i no ho vaig fer) fa molts d'anys a ca uns parents de Manacor que el consumien de tant en tant. Bono, que molta gent que conec n'ha menjat. M'estalvio la manera de preparar-lo.

Per cert que un vespre d'estiu de 2007 varem visitar la menjadora per aucells necròfags del PNLL i n'hi havia 25 o 30 aferrats a les carronyes!. Aquell dia varem poder resoldre el misteri de la desaparició nocturna de carn. Són habituals aquestes concentracions?

Salut

Jaume Adrover

[Xavi]

Els eriçons es senten atrets per la carronya, és normal que si hi ha un focus de menjar, els eriçons del voltant s'hi atraquin.
En quant al tema de menjar eriçons no ho veig més greu que menjar tords o tudons. És carn d'animal silvestre, diuen que semblant a la de porc. Segurament més sana que la que normalment menjam infestada d'antibiòtics, clembuterol i procedent d'animals estressats.
No n'he menjat mai ni defens la seva captura, però la tradició de menjar-ne és antiguíssima i ja diuen que amb un bon cà eriçoner es pot fer mig sac d'eriçons amb un vespre.

[Samuel Pinya]

He estat cercant receptes d'eriçons a la biblioteca del meu pare i com diu en Jaume i en Xavier es veu que era molt popular menjar-se els eriçons fins no fa gaire.

He trobat moltíssimes receptes, sobre tot en forma d'aguiats i rostits. I la gran majoria de receptes corresponen a llibres del temps de la postguerra. Quan hi havia molta fam....! I evidentment l'espècie no estava protegida

En qualsevols cas personalment no hem fa mengera un eriçó per la quantitat de paràsits que té. Vos heu dedicat mai a contar-li les paparres i puses que tenen??. És una barbaritat? No sé com ho poden aguantar??. Jo m'estaria gratant tot el dia i ells tan tranquils. Supòs que ja ho tenen assumit...

Bona nit.

Sam

[Xavi]

Són realment un munt de paràsits. Multitut d'àcars, paparres i puces. Però sa carn no deu tenir paràsits, no? Hi ha una manera d'estudiar els seus paràsits que consisteix en posar l'eriçó damunt una superfície blanca i flitar amb líquid especial que no fa mal a l'animal però disuadeix als àcars i puces. En pocs minuts la superfície blanca queda pena dels paràsits que han fuit de l'eriçó.