Tema polèmic: cabra salvatge mallorquina

Estudi i conservació de la fauna vertebrada (no aus) a les Illes Balears
Avatar de l’usuari
Xavi
Member
Entrades: 583
Membre des de: dc. gen. 09, 2008 11:08 am
Ubicació: a ca meva

Entrada Autor: Xavi »

La diferència entre fines i bordes és senzilla: les fines sí que són trofeu de caça, les bordes no.
Les fines fa 3000 anys que foren introduïdes mentres que les bordes, la majoria d'elles aparegueren en un gran "boom" als anys 80 dagut a la crisi ramadera. A part d'això, ramaderia subvenciona cabres bordes als pagesos els quals les tornen a amollar.
-Les cabres bordes menjen de tot, no temen a l'home, etc en canvi la fina té un comportament diferent, molt més específic.
-Les espècies que s'han salvat de la presió d'aquests ungulats són moltes de les que trobam a penya-segats com ara la violeta de penyal.
-La distribució de les fines està molt molt restringida fins a tal punt que podria desaparèixer. Les bordes viuen des del nivell de la mar fins a la muntanya.
La solució és:
eliminar absolutament totes les bordes.
prohibir i castigar dràsticament qualsevol alliberament.
marcar amb un xip totes les cabres domèstiques.
controlar la població puntual de cabra fina amb finalitats cinegètiques i d'estudis d'impacte.
Xavier Canyelles.

"Entomos & Malakos"

Avatar de l’usuari
Miquel Àngel Conesa
Member
Entrades: 39
Membre des de: dl. gen. 07, 2008 3:14 pm
Ubicació: Artà

Entrada Autor: Miquel Àngel Conesa »

Benvolgut Xavi,

Jo no diria que les espècies rupícoles "s'hagin salvat de la pressió dels ungulats". Ben al contrari! Moltes de les espècies rupícoles viuen enfilades perquè no els queda més remei. Llavors... no s'han salvat de cap pressió: són víctimes ben patents d'una gran pressió! I sense anar més enllà, l'exemple que poses de la violeta de penyal (Hippocrepis balearica): a Mallorca i Menorca és rupícola, mentre que a Eivissa, on ha evolucionat sense mamífers herbívors, viu al terra! (subsp. grosii). Que faria la cabra (fina o borda) a Eivissa si arribava a les densitats mallorquines?

A Balears, molts són els exemples de plantes considerades estrictament rupícoles, la majoria endèmiques, de les quals es troben molt freqüentment plàntules a terra, i fins i tot relativament lluny de penyals... però no prosperen mai, ja que majorment són depredades (no tenen defensa química contra herbívors). Això, per mi, és sofrir una forta pressió i una raó important per ser rupícola estricte, no? A més, hi ha diverses localitats a l'oest de Mallorca on, per raons derivades de l'enorme construcció del litoral, la cabra sembla no arribar-hi. Allà hi ha talusos on espècies típicament rupícoles (Scabiosa cretica, Helichrysum crassifolium, Hippocrepis balearica, etc.) creixen a terra: t'hi pots asseure damunt!

Salut!

Avatar de l’usuari
Xavi
Member
Entrades: 583
Membre des de: dc. gen. 09, 2008 11:08 am
Ubicació: a ca meva

Entrada Autor: Xavi »

Hola Miquel Àngel. Doncs si. Tens raó.
de totes maneres vull que quedi clar que jo no estic a favor de que hi hagi cabres i a part és un tema que no m'interessa ja que mai aniré a matar cabres ni pagaré per matar un trofeu de boc.
una abraçada.
Xavier Canyelles.

"Entomos & Malakos"

Avatar de l’usuari
Joan
Member
Entrades: 101
Membre des de: dv. març 28, 2008 8:34 pm

Entrada Autor: Joan »

Notes aclaridores de la taxonomia i valor de la “cabra salvatge mallorquina”

Aproximadament 6 mesos enrere, les poblacions de cabra salvatge mallorquina van quedar recollides a l’European Mammal Assessment (publicació CE) com a “poblacions d’hircus ancestral”; poblacions a les que es reconeix un origen primigeni antròpic però a les que se les atorga també el reconeixement d’espècie salvatge, de la mateixa forma que a les cabres de Creta o als muflons de Còrsega. Així la denominació “raça” o qualsevol altra amb connotacions de domesticació o selecció antròpica, queden categòricament descartades.

Pel que fa al seu valor ecològic i patrimonial, aquesta classificació taxonòmica li confereix un gran valor a les poblacions autòctones de “cabra fina”; un valor inferior al dels endemismes, però que implica en qualsevol cas prioritat de conservació.

Remarcar el valor de les poblacions autòctones de cabra salvatge mallorquina, clarament per sobre de les poblacions de muflons, daines, arruïs, etc, introduïdes a reu d’Europa; així com la necessitat d’una visió holística de la gestió del Paratge Natural de la Serra de Tramuntana, que contempli la conservació dels endemismes botànics i faunístics i dels seus hàbitats; la conservació i promoció controlada de la cabra salvatge mallorquina; així com la reducció dràstica de les poblacions caprines domèstiques assilvestrades, que atempten directament sobre alguns dels valors més emblemàtics de la Serra citats anteriorment, i més concretament, sobre els endemismes florístics, els ecosistemes que els allotgen i conformen el preuat paisatge, i la cabra salvatge mallorquina.

D’aquesta manera, la Comunitat Europea estableix les bases del marc per a la seva gestió així com dels seus hàbitats; corrobora els estudis i la gestió realitzada fins al moment per la CMA; i justifica el reconeixement de l’espècie per l’SCI, tot valoritzant-la com recurs cinegètic.

Disponible a Internet:

http://ec.europa.eu/environment/nature/ ... hircus.htm

J.A. Vives

PS: Tot hi haver donat el tema per tancat, considero aquest aclariment merament informatiu, de vital importància per al centrament i comprensió del debat.

Una abraçada a tots.

Avatar de l’usuari
Rafel Mas
Member
Entrades: 643
Membre des de: dt. gen. 08, 2008 7:39 pm
Contacta:

Entrada Autor: Rafel Mas »

Hola,
em sap greu revifar el tema del cabrum però m'agradaria pegassiu una ullada a aquestes fotos fetes a Cala Murta fa 2 dies.
No sabia si posar-ho a forumfauna o forumplanta

http://amicsarbres.blogspot.com/2008/04 ... rball.html

salut
raf

Avatar de l’usuari
Joan Bibiloni
Member
Entrades: 493
Membre des de: dl. gen. 07, 2008 9:36 pm
Contacta:

Entrada Autor: Joan Bibiloni »

Tens molta raó, Rafel. A jo ses cabres me tenen amargat. Per ses muntanyes que enrevolten Sóller n´hi ha centenars. Estàn tan afamegades que baixen de ses muntanyes, entren dins ets horts de tarongers sense gens de por i fan vertaderes destroces. Una simple requilla no és cap obstacle per a elles. Peguen bot i ja son a s´altra banda. Només les atura una requilla de més d´un metre i mig.

Quan vaig comprar es trocet de muntanya aferrat an es meu hort, ses cabres i ovelles se menjaven totes ses orquídies en plena floració, de manera que no quedava cap llavor per a perpetuar-se: Ophrys fusca, Ophrys speculum, Ophrys balearica, Ophrys bombylifera, Ophrys tenthredinifera, Spiranthes spiralis, Anacamptis pyramidalis, Barlia robertiana, Orchis conica, Orchis intacta, Orchis longicornu (només hi ha un peu damunt una roca i enguany la se varen menjar en plena floració. Quan hi vaig anar per a fer-li unes fotos, només quedaven ses fulles basals mig menjades. Vaig tenir un disgust molt gros ). També se foten totes ses plantes silvestres comestibles no verinoses, inclosa una magnífica població de Pulicaria odora ( l´any passat n´hi havía un parell de centenars en plena floració i només varen deixar una flor amagada dins un xiprell ). També se mengen ses Orobanches nana. I lo que tenc més gelós, lo que més estim, ses falgueretes, també son víctimes des barram de foc d´aquestes alimanyes herbívores. Gràcies a Déu sa majoría se salven perque creixen a ses parets des marges i, o bé estàn tan amunt que ses cabres no hi arriben o bé creixen ben amagades entre ses pedres i es morros de ses cabres no les poden arribar. No són falgueres qualsevols, són vertaders tresors botànics ( en Joan Rita i en Pep Antoni Rosselló les han vengudes a veure ): Asplenium azomanes, Asplenium X tubalense, Asplenium majoricum, Asplenium X reichsteinii, Asplenium fontanum, Asplenium petrarchae, Cheilanthes acrostica, Asplenium onopteris (aquestes els encanten a ses cabres, no deixen ni es peciol des frondes), Asplenium azomanes X majoricum, Asplenium trichomanes ssp. inexpectans, Asplenium trichomanes ssp. quadrivalens, Ceterach officinarum, etc...

Fart de tanta destroça no me va quedar més remei que tancar amb requilla es troç més vulnerable. Vaig deixar oberta sa part més alta on només hi ha alzines amb poc sotabosc. I per a colmo la setmana passada varen entrar dins es meu trocet de muntanya una guarda de treballadors de Gesa sense demanar-me permís ni avisar-me, amb s´excusa de tallar uns pins que estaven massa aprop d´uns fils d´alta tensió. De repent vaig sentir molta renou de motoserres, vaig pujar a veure que passava i me vaig trobar amb un romanès, que no parlava espanyol, que m´acabava de fer una destroça feresta d´alzines, Rhamnus alaternus, murteres, xiprells, etc...per a arribar bé a ses branques d´un pi centenari que acabaven de talar i havía caigut per avall. Després varen fer un gran foc enmig de ses alzines que quedaven per a cremar ses branques i m´han deixat es troçots des tronc i caramulls de branques tallades que tardaràn mig segle en podrir-se.

Bé, ja m´he enrotllat massa. Bona nit a tots: Joan
Joan Bibiloni l’ha editat per darrera vegada el dia: dc. abr. 16, 2008 10:49 pm, en total s’ha editat 1 vegada.

Avatar de l’usuari
Xavi
Member
Entrades: 583
Membre des de: dc. gen. 09, 2008 11:08 am
Ubicació: a ca meva

Entrada Autor: Xavi »

A rel d'aquest debat m'he informat una mica durant aquests dies consultant i rellegint els articles científics sobre la nostra cabra. Vaig anar a veure també la població de la Victòria i n'he tret conclusions.
Efectivament les cabres fan molt de mal. Les cabres de les fotos que Rafel Mas ens mostra són totes bordes. Per tant han d'ésser eliminades. Qui les elimina? el servei de caça tan criticat per alguns sectors i els caçadors. No serveix l'exemple de Cala Murta, ja que no són cabres fines.
La cabra salvatge mallorquina és un animal encestral, introduit abans que marts, genetes i mostels (avui protegits). Ha jugat un paper importantíssim durant segles, quan les àguiles daurades volaven els nostres cels i hi havia una "simbiòsi" entre pagès-cabra-voltor. Mai hi havia hagut flora en perill i les cabres existien.
El perill no és la nostra cabra mallorquina (amb un comportament, fisiologia, coloració i distribució diferents) si no les cabres amollades expresament, les cabres escapades accidentalment i les cabres que pasturen per muntanyes mentres estan subvencionades per la conselleria d'agricultura i pesca. El boom d'amollada de cabres als anys 80 dagut a la crisis ramadera potencià aquest fet.
S'han d'eliminar TOTES les bordes i controlar la població de les fines (inexistents en gran part de la Serra i només localitzables concretament per la zona de la Victòria).
Abans jo també pensava que una cabra d'aquí era un doi o una invenció. Però no ho és. És certament un tresor que es perdrà dagut a les hibridacions amb bordes, les males gestions...
Xavier Canyelles.

"Entomos & Malakos"

Avatar de l’usuari
Oriol
Member
Entrades: 25
Membre des de: dj. gen. 10, 2008 5:31 pm
Ubicació: Palma

Entrada Autor: Oriol »

Una reflexió:
Fugint de fotografies concretes, de si la raça mallorquina es exactament tal o qual, de si al vedat de tal banda hi ha més o menys danys que un altre, etc., el diagnòstic és el següent:

- El que tenim actualment és una població de 18.000-19.000 animals, en un 90% "bords".
- Damunt d'un territori 85% privat.
- Amb una població que te un creixement d'un 5% anual.
- Els recursos que destina actualment l'administració van entorn els 1.000-1.500 individus abatuts per any i en l'àmbit estrcitament públic (<15%).
- Amb zones on hi ha forts danys a la vegetació i especialment als repoblats (que costen molts duros).
- Les amollades estan totalment prohibides pero es segfueixen fent.

Mem qui proposa idees o solucions eficaces i aplicables ... jo crec que no es fàcil. Ningún polític es vol "picar els dits" entrant als vedats privats de les serres de Tramuntana i Llevant a pegar tirs. Subvencions per llevar-les? Ventura la gent n'amollaria per seguir demanant ajudes. Certificats de Qualitat de Caça Major? La idea no es dolenta: s'obliga a baixar densitats per sota el llindar de danys i a només tenir "fines" (menys reproducció) a canvi de permetre la comercialització de trofeus o cabrits. Es molt complicat ....

Salut a tots i a menjar cabrit!

Avatar de l’usuari
Joan
Member
Entrades: 101
Membre des de: dv. març 28, 2008 8:34 pm

Entrada Autor: Joan »

Estic d’acord Oriol, la realitat és la que tu comentes; però penso que els detalls no és poden obviar…

Ahir per exemple, vaig tenir l’oportunitat de parlar amb els antics posaders d’una finca de la Tramuntana. Engrescat amb el tema de la cabra, de si és o no procedent la protecció i promoció de la cabra salvatge mallorquina (debat del tot inútil davant les evidències científiques i el seu reconeixement a nivell europeu, com ja va quedar palès, però que nivell social encara suscita polèmica...), vaig consultar-li sobre les pràctiques cinegètiques que practicaven a la seva finca.

La resposta, tords i cabres.

Vaig demanar-li si ells tenien cabres com a animal domèstic, a la finca. Em respongué: “Noltros no teníem cabres, les que havia eren totes salvatges. I no eren com les d'ara... Per caçar-les havies de pujar ben amunt, no com ara, que hi són per tot... tot d'una fugien, eren molt més salvatges".

De tot d’una vaig pensar que el motiu d’aquest canvi en l’etologia d’aquests animals podia ser degut a un augment de la pressió cinegètica, però ho vaig descartar automàticament, ja que la situació a la finca en concret és la inversa...

De seguida, seguint una sospita, una intuïció, vaig demanar-li sobre la morfologia, la capa, sobre el fenotip d’aquests animals; tot començant a descriure la cabra salvatge mallorquina; em tallà dient "Eren marrons. Si si, cabres suatges cimarrones d’aquestes” (“cimarrones” així és com coneixia ell a les cabres salvatges que poblaven la finca.) “Quasi totes eren així, quasi no n'hi havia d'altres colors", puntualitzà.

“Vaja…” - vaig pensar jo - “Ja tinc un testimoni oral, una prova més que corrobora les teories científiques contrastades que defensen l’antiguitat i naturalesa salvatge de la nostra cabra”. En aquell moment tot allò em semblà la quadratura del cercle.

Afegir una reflexió sobre la complexitat el control de la cabra assilvestrada; el meu punt de vista com a gestor... Penso que el problema no és un problema tècnic, sinó social. Quan els caçadors, propietaris, pagesos, etc entenguin que la cabra borda només té l’avantatja de la “carn fàcil”; i que la recuperació i conservació de la cabra fina (al marge de que sigui un imperatiu des del punt de vista tècnic) suposaria per a ells un augment de les rendes així com la valorització de les seves finques. Quan els gestors (es defineixin com es defineixin) entenguin que la cabra salvatge mallorquina, i sense entrar a valorar diferències ecològiques, només ja per l’interès econòmic que suscita implica un control i una gestió activa; que és del tot incompatible amb la superpoblació d’animals i sobretot amb la cabra borda. Llavors, en aquest moment, estarem a davant les portes de la solució integral de tres enormes problemàtiques com són la conservació de les comunitats vegetals; la conservació de la cabra salvatge mallorquina; i el control de la superpoblació de cabres assilvestrades (que no només afecten a les anteriors, sinó també a conreus i jardins, públics o privats, sense distinció i de les que se'n deriven a més altres problemàtiques ambientals...).

Per acabar, una petita puntualització. Aquest canvi conjuntural pel que fa als caçadors, caçadors-propietaris, i caçadors-pagesos només serà possible si paral·lelament als programes de control de les poblacions de cabres bordes, es duen a terme també projectes locals de recuperació de la cabra salvatge mallorquina. Poca gent canvia res per res.

També és bàsic que el control el portin a terme ells o al menys, amb la seva participació. Poca gent veu bé les intrusions alienes, per molt justificades que estiguin tècnica i legalment.

Salut,
Joan

Avatar de l’usuari
Pere Llofriu
Member
Entrades: 133
Membre des de: dv. abr. 18, 2008 4:48 pm

Entrada Autor: Pere Llofriu »

Per entrar amb olivetes... [Hola tothom (i tot-dona)] Aquesta discussió em recorda alguna que ja he viscut, potser la que tant bé es va plasmar a aquella pel•lícula... Com es deia...

—Van a matar el Bryan! Van a matar el Bryan!
—El Bryan? Qui és el Bryan?
—Era l’únic voluntari per controlar les cabres.
—Uei aquí: mallorquines o fines?
—Que és el mateix, burru. És que sempre has d’esser tu?
—No m’heu entès? el van a matar!
—Us ho deia, això ja és un assumpte prou seriós. Proposo de convocar una assemblea.
—Afanyeu-vos, ja l’han tret amb la creu.
—Tranqui, col•legui! si et poses histèrica no farem res: Proposo una assemblea extraordinària a curt termini.
—Ja ha caigut. Això és un mal averany. Jesús Déu meu! Estan bojos aquests romans.
—Un moment. Si dos terços estem d’acord, podem fer una reunió de la Permanent, urgent, ja.
—Ara anam. Així ens estalviam l’escamot de pesats habituals.
—Jo proposo enviar una carta d’enèrgica protesta al Pilates.
—Pilates?
—Pilatos, Pilat, o el que sigui, posa Ponç, no ens desviem del tema que no ens en sortirem.
—Ha tornat a caure! Ha tornat a caure!
—D’això... la carta aquesta que sigui urgent.
—Cal posar segells extres i tot això...
—És clar home, si és urgent... és urgent, fem les coses bé.
[...]
—Bryan és mort.
—Ho veis? ho sabia, ho sabia!
—Aleshores la situació actual és una altra: Proposo revocar els punts 1 i 2 de la present Permanent. Què te pareix, Secretari?
—Increïble... però abans de tot, trob que es mereix un responso, al cap i a la fi ens treia les castanyes del foc... i l’han enxampat.
—Té raó. A mem, tu que tens idees...
—Tan bo com era...
—Que no home, això ja ho ha dit tothom. Una cosa més... històrica?
—Exacte. Per a mi que vivim un moment històric, i els grans moments volen grans decisions. Aquella que diu... “Because he’s a very good fellow”.
—Tampoc. Per a mi que això es recordarà sobretot per Setmana Santa. Ha d’esser una cosa... més espessa, més trista.
—Potser és hora que algú inventi el rosari.
—I això que és.
—Molt fàcil. Jo dic, per exemple, Sorbus aria, i vosaltres dieu: ora pro nobis.
—I ja està?
—I ja està. Entesos?
—Pse!
—Quercus ilex.
—Ora pro nobis.
—Ilex aquifolium.
—Ora pro nobis.
—Acer granatense.
—Ora pro nobis.
—Laurus nobilis.
—Ora pro nobis.
—Viola jaubertiana.
—Ora pro nobis.
—Primula acaulis.
—Ora pro nobis.
[...]
—Ligusticum huteri.
—Has begut oli.
—Què has dit.
—Ora pro nobis.
—Taxus bocata...
[Quan s’acaba això?]

Avatar de l’usuari
CCardona
Member
Entrades: 150
Membre des de: dl. gen. 07, 2008 6:24 pm
Ubicació: Sa Pobla

Entrada Autor: CCardona »

Que feim quan un animal en perill d'extinció es menja una planta en perill d'extinció?

Salut a tots, i tranquils que mentres xerrem les cabres seguiran menjant teixos i aurons

Avatar de l’usuari
Xavi
Member
Entrades: 583
Membre des de: dc. gen. 09, 2008 11:08 am
Ubicació: a ca meva

Entrada Autor: Xavi »

Mentres xerram es fa un descastament de cabra borda i un control de cabra fina. Quines solucions donau?
Xavier Canyelles.

"Entomos & Malakos"

Avatar de l’usuari
CCardona
Member
Entrades: 150
Membre des de: dl. gen. 07, 2008 6:24 pm
Ubicació: Sa Pobla

Entrada Autor: CCardona »

Idò els descastaments son totalment insuficients. Al llarg de l'any es maten menys cabres de les que neixen, es a dir amb descastaments i tot la població de cabra mesclada augmenta per moments. El que jo propos es matar a totes les cabres (si se vol seleccionant aquesta cabra mallorquina) fins a arribar a matar unes 15000 cabres que son les que sobren en aquests moments. Es molt facil la cosa, questió de 100.000 €, per asegurar el manteniment dels nostres boscos de la nostra raça de cabra, i no seguir afavorint la destrossa dels nostres ecosistemes.

CArles

Avatar de l’usuari
Joan
Member
Entrades: 101
Membre des de: dv. març 28, 2008 8:34 pm

Entrada Autor: Joan »

A través de l'Ajutnament i en col·laboració amb la Societat de Caçadors local, he presentat un petit projecte que treballa en tres línies; la protecció de la comunitat de teixos més important de Mallorca, la reducció dràstica de la població de cabres híbrides i bordes, i la recuperació de la cabra salvatge mallorquina. En aquests moments està essent avaluat per la Conselleria. També el vaig presentar al concurs de la Caixa FUNCAS (Europarc). Ja veurem...

En comptes de parlar i discutir tant (que no està malament, però...) per què no ens unim i sol·licitem un pla similar a nivell comarcal (Serra de Tramuntana o fins i tot incloent Llevant si es considera oportú...)??? Un pla amb dotació pressupostària suficient per a la protecció de les comunitats vegetals més valuoses i en una situació més precària (ja sigui mitjançant tancament provisionals o definitius, protectors cilíndrics de malla per a les espècies arbòries, o amb els mitjans que s'estimin oportuns), la reducció dràstica de les poblacions de cabra assilvestrada (permisos, munició, tancaments de captura, assessorament tècnic, etc) i programes municipals de recuperació de la cabra salvatge mallorquina (sempre en col·laboració amb les societats, propietaris, etc).

En quin termes s'ha de redactar el conveni? GOB-CMA-Societats de Caçadors-Ajuntaments i propietaris? Hi haurà voluntat per part del GOB? i de la resta d'implicats? Necessitem la participació d'algú més (U.I.B, F.B.C., C.M., altres agrupacions ecologistes, jo que sé...)???

Jo per la meva part, i per petita que sigui l'aportació, deixar patent la voluntat de col·laboració de la Societat local i de l'Ajuntament, i confio en trobar suports a la resta de sectors del poble i de tots els partits polítics sense excepció; m'agradaria que això es fes extensible a la resta de municipis de la Serra.

Em comprometo així mateix a parlar amb algun responsable del GOB i de la CMA per sondejar-los sobre la viabilitat del tema. A mi em sembla viable i recomanable, però m'agradaria conèixer també el parer dels participants al fòrum. En tot cas, a partir de dilluns començaré a treballar en aquest sentit (aniré deixant constància dels moviments i els resultats al fòrum).

Salut i una abraçada a tots

J.A. Vives

Avatar de l’usuari
CCardona
Member
Entrades: 150
Membre des de: dl. gen. 07, 2008 6:24 pm
Ubicació: Sa Pobla

Entrada Autor: CCardona »

Ara m'agrades Joan, sens dubte conta amb jo, amb el que et pugui ajudar.
A mi també m'agradaria saber l'opinió del GOB, que en diu el GOB del tema superpoblació de cabres?? i de la cabra salvatge mallorquina?? etc etc..

CArles

Avatar de l’usuari
Pere Vicens
Member
Entrades: 696
Membre des de: dl. gen. 07, 2008 4:01 pm
Ubicació: Inca

Entrada Autor: Pere Vicens »

Jo també don el suport.., a nivell personal i com a membre del GOB.

Compteu amb mi pel què sigui menester. Ora pro nobis...!!!

;-))

Pere
Pere Vicens l’ha editat per darrera vegada el dia: dg. abr. 20, 2008 10:55 am, en total s’ha editat 1 vegada.

Avatar de l’usuari
Rafel Mas
Member
Entrades: 643
Membre des de: dt. gen. 08, 2008 7:39 pm
Contacta:

Entrada Autor: Rafel Mas »

Hola a tothom,
Xavi, em deixes flipat! només veient les fotos dius que les cabres de cala murta són bordes? Crec que si ens haguessim d'atànyer a la capa i al banyam, el darrer boc que surt a les fotos sembla fi, colló, però fi (Això sol passar bastant freqüentment amb les races pures).
No crec que una cabra "fina" no mengi el que si es menja la "borda". Les dues, fines i bordes, tenen 4 dents a la part d'abaix amb les que palen i brostegen. I arribar, arriben totes per tot.
Un company que fa feina per la natura diu que les cabres que s'haurien d'eliminar són: les que tenen pèl.
Au. salut a tots!
raf

Avatar de l’usuari
Pere Llofriu
Member
Entrades: 133
Membre des de: dv. abr. 18, 2008 4:48 pm

Entrada Autor: Pere Llofriu »

Bombeta!!!

per saber qui es menja què, tinc la solució:
dividim el Jardí Botànic de Sóller en dues parts anàlogues, de manera que quedin peus cada espècie de plantes a banda i banda… Ho heu endevinat.
A una banda hi posam una guarda de cabres mallorquines i, a l’altra, de forasteres. Tancam i tal dia farà un mes. Aleshores una respresentacio plural dels Joves del GOB que vagi a fer acta del que hi queda.
El càsting el pot fer el Xavi. Cap problema.
Si de cas l’únic problema seria com mantenir i entretenir el Gradaille per Nova Zelanda tot aquest temps.

De totes maneres... Tot aquest rebumbori és per una raça?
Una raça és domèstica per definició. El locus tipicus d’una raça és una granja… Per on m’he perdut, ara?

Jo tenc un tio que té negres. Els coloms. Vull dir que tenc un tio que diu que té els coloms més negres que els altres, i què, sens dubte, és una raça mallorquina. I els indiots, no vegis: són Betum! Aleshores, també haurien de tenir dret a protecció en una reserva integral?

No és un poc absurd, tot plegat?

Avatar de l’usuari
Xavi
Member
Entrades: 583
Membre des de: dc. gen. 09, 2008 11:08 am
Ubicació: a ca meva

Entrada Autor: Xavi »

La primera foto és d'un boc molt bord i la segona és bord també: desproporcionat, banyam color ambre, potes primes, cap no enterament negre, llanut al darrera, etc. Això no ho dic jo, basta consultar els articles.
És vera que cabres són cabres i totes fan mal però pens que s'hauria de tenir només una població estable de fines ben controlada. Si voleu seguir amb el debat recoman parlar amb Josep A. Alcover, B. Seguí, D. Ramis... jo personalment no arrib a tant.
Una abraçada.
Xavier Canyelles.

"Entomos & Malakos"

Avatar de l’usuari
Xim
New member
Entrades: 1
Membre des de: dg. abr. 20, 2008 8:36 pm

Entrada Autor: Xim »

Bon vespre a tots!

Només unes preguntes a l'aire:

Per què s'empra l'excusa de fomentar la cabra fina per reduir les poblacions de cabra borda i després la pròpia Conselleria de Medi Ambient presumeix del primer vedat de caça major certificat (La Victòria) per carçar-ne de fines amb unes densitats que fan por, que són tant ximples que no es moven del costat de la carretera?

Per què a més aquest vedat està fomentat per l'Administració quan es tracta del Mont d'Utilitat Pública nº3, La Victòria? Per què es presumeix que han pagat 6000 euros per matar (no caçar!!) un boc?

Per què pels interesos d'uns quants hem de renunciar als ecosistemes de Tramuntana, Llevant i La Victòria?

Per què no declaram cinegètic la somera mallorquina o el porc negre? Al cap i la fi també són races domèstiques autòctones, també hem podem fer amollades i subvencionar-les.

Per què si la Conselleria de Medi Ambient vol rebaixar-ne la població de cabres bordes no la declara com a plaga i animal invasor?

Avatar de l’usuari
Xavi
Member
Entrades: 583
Membre des de: dc. gen. 09, 2008 11:08 am
Ubicació: a ca meva

Entrada Autor: Xavi »

Hola Xim.
Certament tens raó.
Jo defens una població limitada i controlada de cabra salvatge i crec que certament té una morfometría, etc pròpies.
Ara bé, el que dius és cert.
T'escric les meves respostes respectivament per ordre:

-perquè la borda hibrida la fina i no està controlada.
-perquè qui paga mana i en aquesta vida per sort o desgràcia es diners tenen la darrera paraula.
-perquè qui paga no vol excursionistes dins el seu territori.
-perquè no s'enfilen i mai han esdevingut poblacions assilvestrades.
-perquè en el concepte de plaga no hi entren les cabres que es gestionen des de caça i ramaderia, no des de sanitat forestal ni servei d'espècies.

Ens veim. Una abraçada Xim !!!
Xavier Canyelles.

"Entomos & Malakos"

Avatar de l’usuari
Oriol
Member
Entrades: 25
Membre des de: dj. gen. 10, 2008 5:31 pm
Ubicació: Palma

Entrada Autor: Oriol »

- La solució ideal: declarar-ho plaga (estic d'acord amb el Sr. Xim) + crear una unitat de rifleros i de cans i llaç a temps complet (fent tancaments, el que sigui, etc.) + carregar-se 18.000 cabres + després fer un manteniment poblacional.

- Problemes: a més del pressupost increible (feu numeros) que suposa això, mem quin conseller els hi diu als titulars de les finques, que ara deixaran de cobrar per llogar el vedat, que li sap greu pero que ara han de llevar gairebé totes les cabres, perque es menjen ullastre i endemismes. Que deixin entrar als caçadors-control, que han de llevar els animals. Lo que no hem de fer es que pagui el lloguer l'administració. Ja se que es un tema de "interessos d'uns quants" pero la cosa funciona així aquí i a la Xina.

Com amb moltes altres coses, cal implicar als gestors del territori. No es pot entrar "a saco" a la p.privada així com així (es lo que hay). Fórmules: subvencions, CQCM, convenis, beneficis fiscals, entitat de custòdia, etc. Està clar que totes tenen pros i contres però si es fan bé, poden ser una solució: subvencions amb inspecció (especialment d'amollades), CQCM que es complexin pel que fa a densitats, etc. (lo del MUP nº3 es un altre tema i a un altre nivell).

Lo que si que em semblaria bé es que es declarés plaga via art. 44 de la Llei de Caça o similar com a pas previ per a la seva gestió. Per cert Xavi, una cabra sense crotal depén de ramaderia?

A10.

Avatar de l’usuari
Xavi Llabrés
Member
Entrades: 88
Membre des de: dl. gen. 07, 2008 2:38 pm

Entrada Autor: Xavi Llabrés »

He seguit aquest debat interessant de ben aprop, ja que és un tema que m'interessa i ben molt.
Respecte al tema no hem posicionaré, ja que ara per ara no interessa, seré més funcional.
S'ha xerrat del GOB, s'ha xerrat de posicionament, de treball conjunt , etc.
Perquè no es fa una reunió, al local del GOB mateix, per unificar discursos i ajuntar esforços, encara que sigui sense grans projectes ni grans subvencions, tenir clar un camí i pasa a pasa encetar-lo.
Confii, que el coordinador de biodiversitat no tendria "cap" problema en que ens vegessem tots un horabaixa per xerrar-ne.
Au idò fixem dia i hora!

Salut!

XL
A falta de grua, bó és xàtxero cendrós

Avatar de l’usuari
Joan
Member
Entrades: 101
Membre des de: dv. març 28, 2008 8:34 pm

Entrada Autor: Joan »

A mi X. Llabrés, em sembla perfecte.

Jo personalment no podré assistir. Dimecres marxo a la península per motius professionals i em serà complicat... Però la meva postura quedarà sobradament recolzada si es convida a Tomeu Seguí (Cap de servei de caça) o Oriol Domenech (tècnic de la DGC). També penso que podria ser interessant convidar a n'Àngel i en Xavier del CM (Oficina de Caça). Això pel que fa als representants del món de la caça i la gestió cinegètica...

Avui he tingut algun contacte amb el GOB i CM, anteriorment vaig parlar amb la CMA. Sembla que el tema és més complicat del que jo havia suposat inicialment... De totes formes, jo continuo pensant que tècnicament, és viable; i des del punt de vista de la conservació sensu lato, molt recomanable. I mantinc que les principals traves són socials, burocràtiques, legals; però no insalvables. Estic segur que la solució ha de ser global... i que la forma no és una altra que la promoció i coordinació d'actuacions locals a nivell de protecció de comunitats, erradicació o reducció poblacional dràstica de cabra assilvestrada, i recuperació de cabra mallorquina.

Al marge de tot això... Jo continuaré mirant d'impulsar un programa similar, però a nivell municipal. És tracta d'un projecte inèdit que pot ser interessant com a experiència pilot.

Salut i fins una altra.

Avatar de l’usuari
Oriol
Member
Entrades: 25
Membre des de: dj. gen. 10, 2008 5:31 pm
Ubicació: Palma

Entrada Autor: Oriol »

Joan, puntualitzo: en aquest magnífic forum jo opino com a Oriol, no com a DGC i per tant, no vol dir que estigui d'acord amb el que fa l'administració: unes coses trob que es fan bé (o que al menys, abans no es feien) i altres que no es fan tan bé. Em sembla molt bona idea que el GOB estableixi un postura clara en aquest sentit. A10 a tots.

Oriol.

Respon