Formigues

Estudi i conservació de la fauna vertebrada (no aus) a les Illes Balears
Respon
Avatar de l’usuari
Joan Vicenç
Member
Entrades: 669
Membre des de: dl. abr. 14, 2008 9:17 pm
Ubicació: Alaró
Contacta:

Formigues

Entrada Autor: Joan Vicenç »

No sé què més dir, en desconec el nom, m'imagin que es tracta d'una espècie de formiga autòctona, no sé si cerquen el gra d'aquesta petita, m'imagin, gramínia, o una altra cosa... M'he imaginat l'escena com l'arbre de la vida o l'arbre del poble.

Imatge

Imatge

Imatge

Imatge

Imatge

Imatge


Salut.
Avatar de l’usuari
Joan Vicenç
Member
Entrades: 669
Membre des de: dl. abr. 14, 2008 9:17 pm
Ubicació: Alaró
Contacta:

Entrada Autor: Joan Vicenç »

Xavier Roig, biòleg especialitzat en formigues i creador d'aquesta web: http://www.mirmiberica.org/ , em respon el següent:

Amic Joan Vicenç,

Com ja t’he comentat al teu bloc es tracta d’una espècie granívora molt típica a tota l’àrea mediterrània, la Messor bouvieri si la observem amb atenció són molt més brillants que les altres espècies de Messor perquè entre altres característiques no tenen pels al gaster o abdomen (veure la clau que t’adjunto). Pel que fa al comportament de pujar a dalt de les tiges en principi hauria de ser l’atracció pels grans que normalment tallen i recullen altres formigues un cop han caigut a terra, tal com m’ha comentat en Xavier Espadaler:

“És un fenomen prou descrit a Messor que hi ha obreres "especialistes" en pujar i tallar, i tallar, fins que no quedi res. Quan cau allò que tallen, sigui una espiga o una flor seca o un fruit, altres "especialistes" que són al terra, esperant, ho recullen i ho duen al niu. És una mena de divisió del treball, prou efectiva, que estalvia pujades d'obreres buides i garanteix que allò que cau és recollit per obreres del mateix niu. Desconec si s'ha estudiat si, d'un dia per l'altre, aquesta especialització es manten: caldria marcar obreres que són dalt la planta i obreres que són al terra, i mirar durant 4-5 dies seguits si es manté d'alguna manera aquest repartiment de la feina. O quants dies es manté. És una història ben bonica per exposar.”

T’adjunto un pdf amb la clau per identificar les 4 formigues del gènere Messor que es troben als Països Catalans. Tot i que jo mateix vaig començar a fer un web sobre les formigues dels Països Catalans, ara per ara no està massa al dia (http://www.formigues.cat), per això, si vols una informació més completa i accessible sobre totes les formigues de la península Ibèrica i les Illes, el millor lloc que et puc recomanar és la pàgina web http://www.hormigas.org on ho trobaràs gairebé tot. A més, sobre les formigues de les Illes es fa publicar fa temps (2005) per la Conselleria de Medi Ambient del Govern de les Illes Balears un document molt interessant fet pel mateix Xavier Espadaler i Kiko Gómez: “La Hormiga Argentina en las Islas Baleares (Linepithema humile) en las Islas Baleares, Listado preliminar de las Hormigas de las Islas Baleares” Documentos Técnicos de Cobservación II época, num. 13

Bé, espero que tot això et serveixi per aprofundir en el coneixement de les formigues de les Illes.

Que tinguis un bon dia,

Xavier Roig


http://amicsarbres.blogspot.com/2012/05 ... -vida.html

Pdf. (desconec com adjuntar-ho):

Clau 4 espècies Messor. Països Catalans.

- Psamofor present a la gena (grup de pèls llargs en forma de “J” invertida que
forma una espècie de cistella). Primer segment del gaster glabre o, excepcionalment,
en algunes major, amb un màxim de sis pèls. Negre brillant bouvieri

- Gena i mandíbules amb nombrosos pèls desiguals i no disposats en forma
de cistella. Tot el cos amb abundosa pilositat d’erecta a decumbent - 3
(barbarus, capitanus, structor)

3 - Clipi emarginat (excepte en les obreres més petites, en les quals el clipi és molt
similar a les del grup barbarus). En vista frontal, el cap presenta pèls erectes,
sobretot en el perímetre. Escultura rugosa ben desenvolupada. Base de l’escap
amb prolongació en punta marcada. Coloració marronosa uniforme structor

- Clipi denticulat en la seva vora anterior. En vista frontal, el cap pot presentar
pèls erectes a la part superior del cap, però està desproveïda d'elles en les
genes. Escultura més feble, en particular al cap que pot ser en gran part llisa.
Base de l’escap sense prolongació en punta marcada 4
(barbarus, capitatus)

4 - Propodeu arrodonit en vista de perfil, les obreres més grans arriben als 11 mm.
i el cap de color vermellós, amb la resta del cos negre; les minor presenten el cos
completament negre barbarus

- Propodeu de angulós a bituberculat en vista de perfil; color completament negre
en totes les castes. Certs exemplars major arriben a presentar petites espines en
el propodeu capitatus
Respon