Bones tardes.
He traslladat un tema que ha sorgit al forum planta sobre Nicotiana i en el que s'ha comentat una mica per damunt el tema dels moixos i altres carnívors introduïts.
Al tema es comentava perquè la gent té tanta mania amb els moixos i per exemple amb el cas de la geneta aquesta manía no és tan persecutòria.
No sé que en pensau, però personalment opino que malgrat siguin ambdues espècies (4 si comptam amb els altres dos carnívors silvestres) introduides en temps històrics el nixol que ocupen és ben diferent i l'efecte sobre la fauna i la flora crec que també.
No obstant considero que encara hi ha molts d'espais de coneixement a omplir. Es desconeix molt de les espècies de carnívors en estat silvestre i en ocasions la informació que es maneja és en base a suposicions.
Un exemple, algú hem pot dir quin efecte té el coatí (Nasua nasua) sobre la biodiversitat local? Algú ha analitzat els continguts estomacals dels coatis capturats per la CMA? Ens basem en coneixements d'altres zones?
Per altra banda s'ha comprobat que algunes de les suposicions que s'han fet amb els carnívors han estat errònies, fins que s'han estudiat. Per exemple el mart durant dècades ha resultat esser un superdepredador de les espècies cinegètiques, fins que un grup de persones competents decideixen fer un estudi d'alimentació a Andratx resulta que la incidència sobre les espècies cinegètiques no era tant com es deia. No sé si m'explic....
Què en pensau...?
Una aferrada
Sam
Moixos / Carnívors silvestres
-
Samuel Pinya
- Member
- Entrades: 211
- Membre des de: dl. gen. 07, 2008 5:12 pm
- Ubicació: AEN
Moixos / Carnívors silvestres
Samuel Pinya l’ha editat per darrera vegada el dia: dc. abr. 23, 2008 8:03 pm, en total s’ha editat 1 vegada.
El moix no té por a l'home, mata per joc, no està adaptat a l'equilibri natural d'aquí, és introduït i quasi ni tan sols asilvestrat. Té una facultat per criar elevadíssima. No selecciona les preses, etc.
La geneta fou introduïda però fa segles. Sempre ha estat un animal silvestre malgrat es va introduir com a "companyía". Té una incidència molt baixa sobre els aucells i en canvi és un controlador de ratolins com ho pot ser l'òliba. És tímida, no sabem quasi res de la seva població i ha minvat dagut al creixement del mart. Per cert aquest darrer és un dispersor de llevors.
La geneta fou introduïda però fa segles. Sempre ha estat un animal silvestre malgrat es va introduir com a "companyía". Té una incidència molt baixa sobre els aucells i en canvi és un controlador de ratolins com ho pot ser l'òliba. És tímida, no sabem quasi res de la seva població i ha minvat dagut al creixement del mart. Per cert aquest darrer és un dispersor de llevors.
Xavier Canyelles.
"Entomos & Malakos"
"Entomos & Malakos"
Es pot comparar un moix amb una geneta, un mart o un mostel? La seva situació és equiparable? Realment es pot parlar dels moixos com es pot fer de les altres tres o de la cabra salvatge mallorquina? Aquesta “mania” no estarà fonamentada en les diferències que suposadament existeixen entre els moixos i per exemple les quatre espècies que he citat?
Es poden comparar moix -geneta-mart-mostel evidentment per veure quia incidència tenen cada una d'elles sobre el medi.
Geneta, mart i mostel estan adaptats i actuen com a controladors. El més específic tal vegada és el mostel. El "mal" que pot fer un mostel als ratolins i rates seria comparable al que fa la serp de garriga als nostres dragons.
La “mania” està fonamentada només per gent de camp i caçadors que odien la "salvatgina" sense raonar. Aquesta història la coneix bé la milana. Un rapinyaire més carronyaire que caçador i en canvi perseguit.
A la Península són "necessaris" els grans felins com el linx o el moix salvatge. Però allà hi ha moltes més espècies d'aucells i mamífers així com també grans depredadors voladors que regulen la cadena tròfica.
A Balears posar un mamífer per damunt dels petits carnívors suposa trepitjar el seu eslabó ecològic i destruir multitut de nius d'aucells, cries d'altres animals, etc.
També passa amb els cans. No s'assilvestren però s'escapen d'urbanitzacions, formen grups i ataquen manades d'ovelles com va passar a Son Espanyol fa 3 anys. Vet aquí la diferència amb un llop que no arriba a fer aquestes caceríes absurdes i si les arriba a fer és per menjar.
Com exemple il·lustratius de comparació moix -geneta-mart-mostel:
Destrucció de colònies de virot petit per part de moixos. Un fet que mai ha passat amb la geneta, el mostel o el mart (un golafre de fruits, nius de petits aucells, ratolins i insectes).
Geneta, mart i mostel estan adaptats i actuen com a controladors. El més específic tal vegada és el mostel. El "mal" que pot fer un mostel als ratolins i rates seria comparable al que fa la serp de garriga als nostres dragons.
La “mania” està fonamentada només per gent de camp i caçadors que odien la "salvatgina" sense raonar. Aquesta història la coneix bé la milana. Un rapinyaire més carronyaire que caçador i en canvi perseguit.
A la Península són "necessaris" els grans felins com el linx o el moix salvatge. Però allà hi ha moltes més espècies d'aucells i mamífers així com també grans depredadors voladors que regulen la cadena tròfica.
A Balears posar un mamífer per damunt dels petits carnívors suposa trepitjar el seu eslabó ecològic i destruir multitut de nius d'aucells, cries d'altres animals, etc.
També passa amb els cans. No s'assilvestren però s'escapen d'urbanitzacions, formen grups i ataquen manades d'ovelles com va passar a Son Espanyol fa 3 anys. Vet aquí la diferència amb un llop que no arriba a fer aquestes caceríes absurdes i si les arriba a fer és per menjar.
Com exemple il·lustratius de comparació moix -geneta-mart-mostel:
Destrucció de colònies de virot petit per part de moixos. Un fet que mai ha passat amb la geneta, el mostel o el mart (un golafre de fruits, nius de petits aucells, ratolins i insectes).
Xavier Canyelles.
"Entomos & Malakos"
"Entomos & Malakos"
Ah , se m'olvidava!
S'està parlant del "mal" dels carnívors però normalment es deixa de banda la destrucció molt més acusada provocada per altres no carnívors com per exemple l'eriçó.
L'eriçó sí que és molt destructiu, es menja tot el que troba per davant: llimacs, caragols, cadàvers, fruita, insectes, nius, polls, dragons, serps de tot i sense miraments.
A un documental mostraven no fa molt com l'eriçó europeu es menjava cada vespre una vintena de escarabats Lucanus cervus (espècie protegida i escassa en alguns llocs).
Jo compararia això amb rapinyaires i gavines en el món dels aucells. Les gavines fan molt més mal que els rapinyaires nobles i especialitzats.
Cordialment Vist i plau.
S'està parlant del "mal" dels carnívors però normalment es deixa de banda la destrucció molt més acusada provocada per altres no carnívors com per exemple l'eriçó.
L'eriçó sí que és molt destructiu, es menja tot el que troba per davant: llimacs, caragols, cadàvers, fruita, insectes, nius, polls, dragons, serps de tot i sense miraments.
A un documental mostraven no fa molt com l'eriçó europeu es menjava cada vespre una vintena de escarabats Lucanus cervus (espècie protegida i escassa en alguns llocs).
Jo compararia això amb rapinyaires i gavines en el món dels aucells. Les gavines fan molt més mal que els rapinyaires nobles i especialitzats.
Cordialment Vist i plau.
Xavier Canyelles.
"Entomos & Malakos"
"Entomos & Malakos"
No, el moix no va arribar fa milers d'anys. De fet fou introduit molt després, substituint a la geneta la qual s'assilvestrà.
El moix no és el vertader moix salvatge i no s'ha assilvestrat com a tal ni ha definit cap morfologia concreta. És més, un mateix moix pot ser un animalet ximple a l'estiu i un salvatge a l'hivern quan els restaurants tanquen o l'època turística acaba. Tenen fam i s'en van bosc per amunt.
El que s'ha de fer és obligar a que duguin xip, castrar-los i anar eliminant els amollats. Ho fan a molts països europeus.
El moix no és el vertader moix salvatge i no s'ha assilvestrat com a tal ni ha definit cap morfologia concreta. És més, un mateix moix pot ser un animalet ximple a l'estiu i un salvatge a l'hivern quan els restaurants tanquen o l'època turística acaba. Tenen fam i s'en van bosc per amunt.
El que s'ha de fer és obligar a que duguin xip, castrar-los i anar eliminant els amollats. Ho fan a molts països europeus.
Xavier Canyelles.
"Entomos & Malakos"
"Entomos & Malakos"
-
Pere Llofriu
- Member
- Entrades: 133
- Membre des de: dv. abr. 18, 2008 4:48 pm
-
Guillem Alomar
- Member
- Entrades: 28
- Membre des de: dj. feb. 14, 2008 2:40 pm
Bé, supós que les diferents associacions protectores d'animals ens atacarán a la llugular. Les bones intencions de molts d'extrangers i de la gent gran, afaboreix la reproducció dels moixos. En el Pla rector del Bosc de Bellver realizat per diferents membres del GOB, posaren el crit al cel, quan proposarem el control del moixos que viuen al parc de Bellver. Al petit jardí de planta autòctona del CIM al C/ General Riera, fa un poc més d'un any que han alliberat moixos i han desaperescut la majoria pe petits ocells que hi vivien.
Guillem
Guillem
-
Samuel Pinya
- Member
- Entrades: 211
- Membre des de: dl. gen. 07, 2008 5:12 pm
- Ubicació: AEN
Estic d'acord amb tú Xavier.
Tot i que hi ha gent (determinades cultures) que el moix també és a la taula (entre els cuberts)
No obstant, i ara en sèrio, s'hauria de plantejar qualque sol·lució al problema que ocasionen els moixos assilvestrats.
Tal vegada una acció que podria ajudar seria, en primer lloc identificar amb microxip i collaret els animals "domèstics", a esser possible castrats, i la resta començar a actuar. Ara bé personalment no seria partidari d'anar a saco, sinó més bé primer conèixer millor més bé les poblacions locals i començar a fer feina en aquest àmbit. Si no vaig errat hi va haver un LIFE sobre el control de moixos, crec que la BVCF ho cordinava.
Quins resultats s'extragueren? S'ha continuat amb les actuacions per part de les administracions/entitats?
Respecte als carnívors no hi ha cap dubte que en el seu moment quan anaren arribant degueren causar un greu impacte sobre la fauna i flora local. No obstant ha passat un temps considerable en el que s'ha aconseguit un equilibri amb la resta d'espècies. Així i tot i a data d'avui encara no tenim massa clar quin és l'efecte actual sobre les diferents espècies i de si causen un mal o un bé.
Si vos fitxeu sempre acabo al mateix punt: Manca molta informació.
I sense informació el que esteim fent (jo també m'incloc) és jugar a esser gestors/conservadors enlloc de gestionar i conservar amb prous coneixements del que ocorre.
Bon vespre
Sam
Tot i que hi ha gent (determinades cultures) que el moix també és a la taula (entre els cuberts)
No obstant, i ara en sèrio, s'hauria de plantejar qualque sol·lució al problema que ocasionen els moixos assilvestrats.
Tal vegada una acció que podria ajudar seria, en primer lloc identificar amb microxip i collaret els animals "domèstics", a esser possible castrats, i la resta començar a actuar. Ara bé personalment no seria partidari d'anar a saco, sinó més bé primer conèixer millor més bé les poblacions locals i començar a fer feina en aquest àmbit. Si no vaig errat hi va haver un LIFE sobre el control de moixos, crec que la BVCF ho cordinava.
Quins resultats s'extragueren? S'ha continuat amb les actuacions per part de les administracions/entitats?
Respecte als carnívors no hi ha cap dubte que en el seu moment quan anaren arribant degueren causar un greu impacte sobre la fauna i flora local. No obstant ha passat un temps considerable en el que s'ha aconseguit un equilibri amb la resta d'espècies. Així i tot i a data d'avui encara no tenim massa clar quin és l'efecte actual sobre les diferents espècies i de si causen un mal o un bé.
Si vos fitxeu sempre acabo al mateix punt: Manca molta informació.
I sense informació el que esteim fent (jo també m'incloc) és jugar a esser gestors/conservadors enlloc de gestionar i conservar amb prous coneixements del que ocorre.
Bon vespre
Sam
-
Guillem Alomar
- Member
- Entrades: 28
- Membre des de: dj. feb. 14, 2008 2:40 pm
Bé, lo de la castració no ho entenc gaire bé. Ja que mengen igual un moix castrat que un normal. En semble més un negosi pels menescals.
Respecte a la salvatgina, crec que hi ha molt poca informació; és el cas de la predació damunt els invertebrats. No oblidem que segurament influiren forsa damunt l'extinció de la microfauna prehumana. O l'actual depredació damunt els ocells marins. Encara que també ajuden a controlar a les rates.
Guillem
Respecte a la salvatgina, crec que hi ha molt poca informació; és el cas de la predació damunt els invertebrats. No oblidem que segurament influiren forsa damunt l'extinció de la microfauna prehumana. O l'actual depredació damunt els ocells marins. Encara que també ajuden a controlar a les rates.
Guillem
-
Maties Rebassa
- Member
- Entrades: 1030
- Membre des de: dl. gen. 07, 2008 5:52 pm
Jo tampoc entenc molt bé això de la castració dels moixos. Evidentment, com diu en Xavi, un moix castrat no criarà, però un moix castrat menja si fa no fa el mateix que un no castrat, no?
La qüestió és, en una població no tancada com la dels moixos, amb constants aportacions de nous exemplars a les poblacions (per alliberaments o escapes), té sentit que part d'aquestes poblacions estiguin castrades? S'aconsegueix amb aquesta mesura que les densitats presents de moixos es redueixin significativament? Jo he sentit a dir que sí, però encara no entenc ben bé perquè, ja que les aportacions de nouvinguts són constants, i juguen el mateix paper que jugarien els naixements. I això si tota la població estés castrada, que evidentment no n'és el cas!
No crec que sigui prudent comparar el cas del coatí (amb una població molt reduïda i més o menys tancada, en la qual evitar els naixements pot ser vital) amb el del moix. Entenc Xavi que ho has posat com a exemple de perquè serveix tenir animals castrats.
Vaja, que si algú pogués explicar com és que la castració dels moixos ajuda a disminuir densitats i per tant, a aminorar l'efecte predador de les seves poblacions, n'estaria ben agraït.
Salutacions,
La qüestió és, en una població no tancada com la dels moixos, amb constants aportacions de nous exemplars a les poblacions (per alliberaments o escapes), té sentit que part d'aquestes poblacions estiguin castrades? S'aconsegueix amb aquesta mesura que les densitats presents de moixos es redueixin significativament? Jo he sentit a dir que sí, però encara no entenc ben bé perquè, ja que les aportacions de nouvinguts són constants, i juguen el mateix paper que jugarien els naixements. I això si tota la població estés castrada, que evidentment no n'és el cas!
No crec que sigui prudent comparar el cas del coatí (amb una població molt reduïda i més o menys tancada, en la qual evitar els naixements pot ser vital) amb el del moix. Entenc Xavi que ho has posat com a exemple de perquè serveix tenir animals castrats.
Vaja, que si algú pogués explicar com és que la castració dels moixos ajuda a disminuir densitats i per tant, a aminorar l'efecte predador de les seves poblacions, n'estaria ben agraït.
Salutacions,
Amor, alenteix-te. El final mai és tan divertit com l'inici. Per favor, continua essent un infant en algun lloc del teu cor.
Original of the species, U2
Original of the species, U2
La castració és només 1 factor dels possiblement 6 o 7 que s'han de posar en marxa per fer un control rigorós.
Com per exemple: eliminació directa, obligació a portar xip (per tornar-ho a l'amo i multar-ho, això faria q la gent anàs més alerta), etc.
Els moixos castrats no només fan el mateix mal si no que crec que fins i tot en poden fer més: son més juguetons, es fan més grossos, en lloc de estar pendent de la reproducció segueixen caçant, etc.
S'ha de fer un protocol, ara mateix aquí no es poden treure més conclusions. Per això hi ha tècnics, biòlegs, Conselleria, Protectora d'animals...
Com per exemple: eliminació directa, obligació a portar xip (per tornar-ho a l'amo i multar-ho, això faria q la gent anàs més alerta), etc.
Els moixos castrats no només fan el mateix mal si no que crec que fins i tot en poden fer més: son més juguetons, es fan més grossos, en lloc de estar pendent de la reproducció segueixen caçant, etc.
S'ha de fer un protocol, ara mateix aquí no es poden treure més conclusions. Per això hi ha tècnics, biòlegs, Conselleria, Protectora d'animals...
Xavier Canyelles.
"Entomos & Malakos"
"Entomos & Malakos"
-
Miguel McMinn
- Member
- Entrades: 286
- Membre des de: dl. gen. 07, 2008 5:37 pm
- Ubicació: Palma de Mallorca
- Contacta:
Hay situaciones en las que sí tenemos datos muy claros del impacto de los pequeños carnívoros sobre la fauna autóctona. Son ejemplos muy actuales, que no se remontan a la época del primer contacto. Pequeños carnívoros y ratas son la principal amenaza del Virot petit y de otras aves marinas. El impacto del gato es muy claro en Menorca y Formentera. En 1975 se documenta por primera vez la depredación de Virot petit por gato o gineta en Cabrea (tenemos varios casos documentados de una gineta – posiblemente un especialista- depredando Gaviota patiamarilla en dormideros de Cabrera). Es verdad que falta mucha información, pero cuando hay datos claros del impacto es muy difícil no actuar. Lo que más nos llama la atención es la aparente incredibilidad de muchos naturalistas y biólogos sobre el efecto del gato sobre el Virot petit. En el tema del gato hay un halo de misticismo que nos hace poco objetivos. Pero mientras discutimos, las especies siguen extinguiéndose. Es un error pensar que el proceso de extinción tras la llegada del hombre a las islas ha finalizado, el proceso aún no ha concluido.
Saludos
Ana y Miguel
Saludos
Ana y Miguel
-
oscargfebrero
- Member
- Entrades: 20
- Membre des de: dl. gen. 07, 2008 8:49 pm
Salutacions a tothom.
Amb el tema de moixos s’ha de reconèixer que ha vegades s’intenta matar mosques amb canons, es a dir, si realment es reconeix el problema dels moixos assilvestrats com un perill per a la fauna i flora silvestre… El problema són els objectius:
Sembla evident que les prioritats més urgents i contundents han de ser les àrees amb presencia d’espècies (sobretot avifauna) en perill a totes les Illes Balears: els procel•lariformes , començant per l’endemisme Puffinus mauretanicus, seguit per l’Hydrobates i la Calonectris…i moltes més espècies que es veurien afavorides....
Per tant quin hauria de ser l’objectiu tècnic?:
A curt-plaç:
S’ha d’eliminar (retirar…) els moixos del medi natural, Primerament de les àrees prioritàries però amb l’objectiu final de la desaparició dels moixos no castrats i sense propietari de les Illes Balears.
Inconvenients: És necessari una voluntat política per a declarar al moix assilvestrat un problema ambiental, i aportar els recursos necessaris per assolir els objectius.
Mig-llarg plaç: Eliminar (retirar, descol•locar, tota la població assilvestrada,) Prèviament castrada si han Hi aconseguir que tot moix que estigui present a les Illes tengui propietari denunciable davant de possibles danys i perjudicis, que només es puguin vendre castrats, amb control a l’origen d’aquests moixos (per confirmar malalties i castració). Tot açò amb la implicació necessària dels Ajuntaments(amb una part importat de les competències d'animals de companyia i de les associacions protectores d'animals (per assegurar una retirada èticament correcte de tots aquests moixos).
Així com a mal menor es podria acceptar (per control de ratolins i rates a zones urbanístiques i peri-urbanes) zones de reclutament de moixos abandonats (que evidentment, tots estarien castrats) per afavorir recuperacions psicològiques dels gaudidors dels moixos, que n’hi ha , i reduir sinó suprimir l’acció dels moixos assilvestrats sobre el medi natural.
Una utopia?
Salutacions
Oscar Garcia Febrero
Parc Natural de s'Albufera des Grau, Menorca
Amb el tema de moixos s’ha de reconèixer que ha vegades s’intenta matar mosques amb canons, es a dir, si realment es reconeix el problema dels moixos assilvestrats com un perill per a la fauna i flora silvestre… El problema són els objectius:
Sembla evident que les prioritats més urgents i contundents han de ser les àrees amb presencia d’espècies (sobretot avifauna) en perill a totes les Illes Balears: els procel•lariformes , començant per l’endemisme Puffinus mauretanicus, seguit per l’Hydrobates i la Calonectris…i moltes més espècies que es veurien afavorides....
Per tant quin hauria de ser l’objectiu tècnic?:
A curt-plaç:
S’ha d’eliminar (retirar…) els moixos del medi natural, Primerament de les àrees prioritàries però amb l’objectiu final de la desaparició dels moixos no castrats i sense propietari de les Illes Balears.
Inconvenients: És necessari una voluntat política per a declarar al moix assilvestrat un problema ambiental, i aportar els recursos necessaris per assolir els objectius.
Mig-llarg plaç: Eliminar (retirar, descol•locar, tota la població assilvestrada,) Prèviament castrada si han Hi aconseguir que tot moix que estigui present a les Illes tengui propietari denunciable davant de possibles danys i perjudicis, que només es puguin vendre castrats, amb control a l’origen d’aquests moixos (per confirmar malalties i castració). Tot açò amb la implicació necessària dels Ajuntaments(amb una part importat de les competències d'animals de companyia i de les associacions protectores d'animals (per assegurar una retirada èticament correcte de tots aquests moixos).
Així com a mal menor es podria acceptar (per control de ratolins i rates a zones urbanístiques i peri-urbanes) zones de reclutament de moixos abandonats (que evidentment, tots estarien castrats) per afavorir recuperacions psicològiques dels gaudidors dels moixos, que n’hi ha , i reduir sinó suprimir l’acció dels moixos assilvestrats sobre el medi natural.
Una utopia?
Salutacions
Oscar Garcia Febrero
Parc Natural de s'Albufera des Grau, Menorca