Avui dematí m´ha pegat sa brusca d´anar a veure una bassa temporal de sa marina de Llucmajor on hi viu una petita població de sa falguereta aquàtica casi extinta Marsilea strigosa. Em pensava que encara hi hauría aigua i que podría fer fotos des seus frondes tan curiosos, però sa bassa ha estat ben resseca amb so fang tot clivellat:
Així era sa mateixa bassa pes febrer, fa ara quatre mesos:
Com podeu pensar he tengut un petit disgust, però només ha estat petit perque just devora sa bassa he trobat dues tortuguetes que preníen es sol per a carregar ses piles. No som molt entès en tortugues, però m´han semblat Testudo hermanni, totes dues femelles de devers 15 cms:
De tornada m´he topat amb uns ossos d´ovella folrats d´or, que lluïen reflectint es rajos des sol. M´ha parescut molt curiosa s´associació ossos-liquen i els he fet un parell de fotos. Aquest liquen, Xanthoria parietina, viu normalment damunt roca o damunt escorça d´arbres. També l´he vist damunt Asparagus albus, però encara no l´havía vist mai damunt ossos d´un cadaver:
Abans d´aficar-me dins es cotxo he volgut fer una volta més fins uns penya-segats ferests que hi ha devora la mar. Caminant entre ullastres, estepes negres, mates llentiscleres, Brachypodium retusum, Centaurium erythraea i Asteriscus aquaticus m´he topat amb una composta que encara no coneixía, Centaurea melitensis:
Però sa cosa més curiosa que he trobat ha estat un animaló que ara fa molta renou, moltíssima, una xigala, Cicada orni, que volava embogida per sa fortor hormonal, ha xocat amb so meu còs i s´ha tirada enterra davall una estepa negra, ben convençuda de que no la veia. Ja me teniu ben acalat fent-li foto va i foto ve. Casi casi la tocava amb sa càmara, però ella se feia sa morta i no s´ha moguda gens sa reguitzera. Justament estava davall un branquilló que li feia ombra i quan he mirat ses fotos a s´ordinador he entès per què no se movía: simplement sa càmara no la veia de tant ben camuflada que estava davall s´ombra d´aquella branqueta d´estepa negra. Menys mal que de sa dotzena de fotos a tres d´elles es veu un poc. Aquí la tenía a madò Xigala marinera:
Bones tardes a tots: Joan
