La processionària (Thaumetopoea pytiocampa) una amiga.

Estudi i conservació de la fauna vertebrada (no aus) a les Illes Balears
Respon
Avatar de l’usuari
Joan Vicenç
Member
Entrades: 669
Membre des de: dl. abr. 14, 2008 9:17 pm
Ubicació: Alaró
Contacta:

La processionària (Thaumetopoea pytiocampa) una amiga.

Entrada Autor: Joan Vicenç »

Ens pensàvem que la terra era plana i l’home el centre de l’Univers, i no és així. Podem considerar als arbres que perden totalment les fulles, de manera biològica natural, com a demacrats, debilitats, en perill, sotmesos a estrès per defoliació quan estan desfullats per factors estacionals? No.

Així perquè hem de considerar que, de manera natural, els pins desfullats per un element biològic, com és una cuca, un lepidòpter, resten debilitats, demacrats, atacats per una plaga? Aquesta defoliació de la processionària, es produeix en aturada vegetativa, a l’hivern, durant la primavera el pi es torna a vestir i a l’estiu resta esplendorosament vestit de fulles altra vegada.

Perquè no podem pensar, estudiar i veure, abstraient el factor antròpic, que l’ecosistema ha creat un mètode de descomposició i reciclatge en forma d’adob verd per aprofitar les fulles del pi i crear humus de qualitat en un hàbitat molt auster? Les fulles seques del pi són de difícil descomposició biològica, en canvi verdes generen, en l’excrement de les cuques, unes boletes d’adob en abundància i qualitat de nutrients.

La intervenció humana, especialment qui hauria de protegir d’aquesta al factor natural biològic, pensa encara que la terra és plana i la natura hostil, crea pública alarma i ataca virulentament amb atacs i fumigacions aèries massives que, ara sí de bon de veres, debiliten greument tot l’ecosistema. Tot deixant apart, en aquesta brevíssima exposició, l’àmbit urbà.

Gràcies.

Imatge
Avatar de l’usuari
Xisco Garrot
New member
Entrades: 1
Membre des de: dc. maig 23, 2018 11:31 pm

Entrada Autor: Xisco Garrot »

...al•lucinant estic de veure aquestes afirmacions tan errònies a n'aquest fòrum!

Es pins, moren culpa de sa processionària. T'en puc mostrar molts de pins morts!

Ses fulles des pins son PERENNES i viuen entre 2 i 3 anys!! A mes son de creixement molt lent... si un pi perd es 100% de ses fulles, mor inevitablement, aufegat i assecat per excés de llum solar. Si en perd el 50%, necessita com a poc 1 any sencer a recuperarse, pero durant aquest any ho passa fatal, a vegades se lis moren branques. I si cada any te un atac fort de processionaria en 3-4 anys ha mort segur.

A més, sa processionaria no nomes ataca pins grans... tambe afecta a arbres ben joves, molt mes dèbils i que moren fàcilment, es que se lis mengen s'ull!!

Molta, pero molta sort hem duit els darrers 2 hiverns que ha plogut bastant i es pins han aguantat (justet justet... hi ha bastantes baixes), sino ja podriem donar boscs sencers de pins per morts, sobretot a sa part sud/est de s'illa de Mallorca, on tenim un clima més sec.

Soc fill de pagès, estim més a n' es camp que lo que m'estim a jo mateix, i sa pena que duc a dins no la coneix ningú. Veig que els darrers 4 o 5 anys hem perdut més patrimoni natural que mai: ses alzines moren torturades per es banyariquer, es pins tornen petits devorats per s'oruga, es ametllers i ullastres s'assequen, ses figueres ja son casi totes mortes... ai Mallorca! Qui t'ha vista i qui et veurà! I a damunt hem d'agontar escrits com això baix es patrocini de lo que queda del GOB??
Avatar de l’usuari
Joan Vicenç
Member
Entrades: 669
Membre des de: dl. abr. 14, 2008 9:17 pm
Ubicació: Alaró
Contacta:

Entrada Autor: Joan Vicenç »

Gràcies

Imatge
Avatar de l’usuari
Joan Vicenç
Member
Entrades: 669
Membre des de: dl. abr. 14, 2008 9:17 pm
Ubicació: Alaró
Contacta:

Entrada Autor: Joan Vicenç »

La Direcció General de l’Apocalipsi


Fa uns dies ha aparegut a diversos medis de comunicació el reportatge habitual d’espants, mal averanys i altres manies de la suposada plaga de la processionària, justament quan la temporada ja havia acabat, ha estat com sempre i se suposava que podríem descansar nou mesos d’amenaces apocalíptiques per a no sabem què. Aleshores tot apunta a la “font Q” elaborada per algú que pareix que cobra per crear alarma social, però per què? (cui prodest?).

Poc abans se’ns “informava” que “La procesionaria obliga a talar ocho de los emblemáticos pinos centenarios de Artà”. Això ja és una visióantropocèntrica pre darwiniana.Si per seguretat vial cal talar tots els arbres de prop de les carreteres almenys tinguem la decència de no donar la culpa als arbres.Quasi cada paraula del titular és un espant gratuït i sobrer: els insectes de vegades emprenyen o com a màxim piquen, però no obliguen.“Centenarios”o no,molts més prejudicisque informació. Per què? (cui prodest?).

Als boscos naturals (no cuidats per ningú i sense cabres) no hi ha plagues. Uns animalons mengen fulles i uns altres mengen fusta morta o moribunda. Es mor un arbre i en neixen deu tot solets i creixeran. Això ja passava milions d’anys abans d’aparèixer, i espanyar-ho, nosaltres,aleshores tampoc no“necessiten” que els donin les pallisses dites poda tradicional. El que necessiten els boscos és fer vida sana i natural i no una Direcció General de l’Apocalipsi. Per a què? (cui prodest?).

Així com quan la Cifuentes roba a un súper de Madrid Rajoy mana escorcollar la seu d’Òmnium a Barcelona, per les mateixes tretze, mentre les cabres destrueixen l’alzinar la Direcció General de l’Apocalipsi ens frega la processionària pels morros,però per què? (cui prodest, qui se’n beneficia?).

Pere Llofriu.DM 23/05/18
Avatar de l’usuari
Joan Vicenç
Member
Entrades: 669
Membre des de: dl. abr. 14, 2008 9:17 pm
Ubicació: Alaró
Contacta:

Entrada Autor: Joan Vicenç »

Basta treure el cap per la finestra i observarem a la falda de la Serra de Tramuntana, de cap a cap, pinars esplèndids. Puntualment actuacions humanes, gestió forestal, com aprofitaments forestals mal realitzats, han provocat, juntament amb període de sequera pronunciat, superpoblacions d'insectes escolitins, aleshores apareixen taques de pins marrons i morts. Al seu lloc, però, en neixen altres i, en general, els pinars dibuixen tot l'any el mateix paisatge de color verd.

Hi ha pins que conec de fa molts d'anys que hostatgen nius de milanes.... i de processionària.

Imatge
Joan Vicenç l’ha editat per darrera vegada el dia: dg. maig 27, 2018 10:27 pm, en total s’ha editat 1 vegada.
Avatar de l’usuari
Joan Vicenç
Member
Entrades: 669
Membre des de: dl. abr. 14, 2008 9:17 pm
Ubicació: Alaró
Contacta:

Entrada Autor: Joan Vicenç »

Fa molts d'anys que La Lymantria dispar és a Menorca, i fa molts anys que els alzinars resten impertorbables a la seva presència, llevat d'episodis temporals de defoliació. Fa molts anys i moltes vegades que la Lymantria dispar va ser fumigada a Menorca i fa molts anys que la població segueix igual, o fins i tot més abundant gràcies a les fumigacions precisament. La principal afectació de la Lymantria és al sentit estètic i acomodatici de l'espècie humana. És que saps que molesta veure tantes orugues prop del xalet o la caseta....

Sense conèixer tan de prop aquest cas com el de la processionària, tenc el pressentiment que la funció biològica d'aquest element natural als alzinars té una explicació emmarcada en el funcionament de l'habitat de l'alzinar, el seu ecosistema, però clar, la nostra espècie és el centre del món i aquest encara és pla. Ens costa anar més enllà.

https://www.diariodemallorca.es/part-fo ... 35667.html

Una nueva plaga acecha ya al campo mallorquín, sin que se haya repuesto aún de los estragos ocasionados por la xylella fastidiosa. En esta ocasión, el factor amenazante tiene la forma de una oruga peluda, cuyo nombre científico es lymantria dispar. Afecta a las encinas, comiéndose las hojas. No mata al árbol, que puede regenerarse. Sin embargo, como explicó este martes el conseller de Medio Ambiente del Govern, Vicenç Vidal, si la encina sufre varios episodios seguidos de afectación, sí que puede generar un mayor impacto.
A efectos de sumar el máximo número de apoyos en la lucha contra esta plaga, que de momento afecta sobre todo a municipios del Pla de Mallorca y de la Serra de Tramuntana, la Conselleria organizó ayer por la mañana en la sede de la Federació d´Entitats Locals de Balears (Felib) una reunión con representantes de los municipios afectados, de cara a concertar una acción común contra la oruga peluda.

El conseller Vidal –acompañado por la jefa de servicio de sanidad forestal, Sandra Closa– explicó que la superficie afectada asciende a las 4.000 hectáreas. En este sentido, una de las primeras medidas llevadas a cabo por Medio Ambiente, junto a la instalación de trampas, ha sido la elaboración de un mapa de afectación en los municipios.


Municipios afectados
Según la información que proporcionó la Conselleria, los municipios de Costitx, Inca, Sineu y Llubí fueron los primeros afectados durante el mes de mayo. Después, se expandió a Lloret, Sant Joan, Muro, Algaida y Vilafranca, así como a localidades de la Serra de Tramuntana (Valldemossa, Esporles y Bunyola). La plaga, además, se detectó este año en Menorca.

En declaraciones a los medios, el conseller señaló que el objetivo de esta reunión era informar a los ayuntamientos de las actuaciones realizadas este año, como la instalación de 130 trampas para el control de la especie en Mallorca y en Menorca.

Otro de los puntos en el orden del día consistía en consensuar las medidas que se adoptarán el año que viene para evitar que la plaga se extienda aún más.

Cuando se le preguntó cómo afecta esta especie a los árboles, Vidal quiso "dejar claro" que no los mata, sino que se comen las hojas. "Con el tiempo, el encinar puede recuperar sus hojas", dijo. No obstante, reconoció que, si esos episodios de defoliado, se suceden puede generar un impacto en el encinar.

De hecho, en la página web del Servicio de Sanidad Forestal del Govern, se habla de los daños que causa la oruga peluda: "No es frecuente que los árboles mueran como consecuencia del ataque, pero, si éste coincide con circunstancias adversas puede producirse la desaparición de numerosos ejemplares".
Respon