A l'antic abocador de Calvià existeix una població de Nicotiana glauca que veig que comença a aferrar molt bé (massa bé i tot.
Hi ha exemplars amb troncs de quasi 15 cm de diàmetre i 4 metres d'alçada.
Estic una mica preocupat per la zona, que tot i estar bastant degradada als marges es comença a recuperar amb vegetació ruderal. L'altra dia vaig comptar més de 60 exemplars, alguns d'ells ben gruixats.
Al document tècnic de Conservació Els vegetals introduïts de les Balears (Moragues i Rita, 2005) s'especifica que Data et all (2002) li dona la màxima categoria de perillositat.
Sabeu si quina seria la millor forma per a erradicar localment aquest planta?
Bastaria amb tallar-la i incinerar-la? O pel contrari si la talles rebrota??
Com és va fer l'erradicació de la població de Cabrera que es comenta a Moragues i Rita (2005)?
Gràcies als qui contesteu.
Una aferrada
Sam
Nicotiana glauca, Graham
-
Samuel Pinya
- Member
- Entrades: 211
- Membre des de: dl. gen. 07, 2008 5:12 pm
- Ubicació: AEN
-
Pere Llofriu
- Member
- Entrades: 133
- Membre des de: dv. abr. 18, 2008 4:48 pm
La Nicotiana dóna una nota d'alegria i esperança damunt la porqueria humana. Si deixassim d'emprenyar, algun dia un ullastre o una alzina substiruiria naturalment la nicotiana, i mentre escric això una cabra s'està menjant una hippocrepis que havia aconseguit escapar de les ditxoses escletxes de cal Déu. I així s'escriu la història, o, en aquest cas, la selecció artificial.
-
Samuel Pinya
- Member
- Entrades: 211
- Membre des de: dl. gen. 07, 2008 5:12 pm
- Ubicació: AEN
Bones Pere,
No ho tinc massa clar això que si ho deixassim fer els ullastres substituirien naturalment a Nicotiana. Sobre les alzines una altra cosa seria. Ara bé però no esteim parlant només de Nicotiana en un ambient degradat, sino que allà també hi trobem Limonium echioides i altres espècies de cert interès botànic.
Tenint en compte l'elevada taxa de creixement d'aquesta espècie no li veig un bon futur a la zona.
Estic d'acord que en ocasions més val no actuar, ara bé, en ocasions s'ha de fer un pensament quan el problema comença localment i en conseqûència actuar.
Ja m'agradaria que quan arrivaren les primeres Oxalis pres-caprae, Carpobrotus, Trachemys, Myiopsita, Procambarus, i així un llarg excètera, que qualcú hagués actuat. Segur que a dia d'avui tindriem menys mals de cap amb aquestes espècies, ... o no??
Una aferrada
Sam
No ho tinc massa clar això que si ho deixassim fer els ullastres substituirien naturalment a Nicotiana. Sobre les alzines una altra cosa seria. Ara bé però no esteim parlant només de Nicotiana en un ambient degradat, sino que allà també hi trobem Limonium echioides i altres espècies de cert interès botànic.
Tenint en compte l'elevada taxa de creixement d'aquesta espècie no li veig un bon futur a la zona.
Estic d'acord que en ocasions més val no actuar, ara bé, en ocasions s'ha de fer un pensament quan el problema comença localment i en conseqûència actuar.
Ja m'agradaria que quan arrivaren les primeres Oxalis pres-caprae, Carpobrotus, Trachemys, Myiopsita, Procambarus, i així un llarg excètera, que qualcú hagués actuat. Segur que a dia d'avui tindriem menys mals de cap amb aquestes espècies, ... o no??
Una aferrada
Sam
-
Pere Llofriu
- Member
- Entrades: 133
- Membre des de: dv. abr. 18, 2008 4:48 pm
Gràcies per rebaixar la tensió, així ens podem centrar més en el tema...
Per a mi que és un tema que no es pot generalitzar. Si més no, no es poden transpolar observacions d'unes espècies a unes altres. Per començar estarem ben d'acord en separar molt clarament animals i vegetals. l'impacte potencial no és el mateix de cap manera. I tenim una llacuna molt estranya que són tots els mamífers terrestres, que són introduïts, d'entre ells, la geneta ens fa molta gràcia i els moixos no ens en fan gens...
Els nostres alzinars tenen un sotabosc paupèrrim, mentre els carboners fa més de mig segle que han desaparegut. Tens alguna idea?
Les nostres garrigues, jo diria que tenen una mala salut de ferro, potser per la sequera estival que és un factor limitant importantíssim.
La immensa majoria de les espècies introduïdes ocupen el nínxol ruderal, és a dir la nostra desferra i els nostres efectes secundaris d'urbanitzar, capgirar terra que, tot i els nostres esforços, els darrers anys ha augmentat geomètricament. És a dir que llur presència i desenvolupament és antròpica al 100%, i adesiara ens tapen les vergonyes.
Concretament, Nicotiana glauca està xiflada pels caramulls d'enderrocs més horrorosos. I d'altra banda, sembla un ambient que no vol ningú pus. Si l'eliminàssim, en el cas hipotètic que ho aconseguíssim, ens quedariem sense nicotiana, però els enderrocs es quedarien... i els vuiriem encara més horrorosos.
Per no anar més enfora, pel Volcà de Palma Nova, el més vergonyant són turons de vidres, llaunes i altres.
No sé si m'he explicat millor, però... encantat de conèixer-te.
Per a mi que és un tema que no es pot generalitzar. Si més no, no es poden transpolar observacions d'unes espècies a unes altres. Per començar estarem ben d'acord en separar molt clarament animals i vegetals. l'impacte potencial no és el mateix de cap manera. I tenim una llacuna molt estranya que són tots els mamífers terrestres, que són introduïts, d'entre ells, la geneta ens fa molta gràcia i els moixos no ens en fan gens...
Els nostres alzinars tenen un sotabosc paupèrrim, mentre els carboners fa més de mig segle que han desaparegut. Tens alguna idea?
Les nostres garrigues, jo diria que tenen una mala salut de ferro, potser per la sequera estival que és un factor limitant importantíssim.
La immensa majoria de les espècies introduïdes ocupen el nínxol ruderal, és a dir la nostra desferra i els nostres efectes secundaris d'urbanitzar, capgirar terra que, tot i els nostres esforços, els darrers anys ha augmentat geomètricament. És a dir que llur presència i desenvolupament és antròpica al 100%, i adesiara ens tapen les vergonyes.
Concretament, Nicotiana glauca està xiflada pels caramulls d'enderrocs més horrorosos. I d'altra banda, sembla un ambient que no vol ningú pus. Si l'eliminàssim, en el cas hipotètic que ho aconseguíssim, ens quedariem sense nicotiana, però els enderrocs es quedarien... i els vuiriem encara més horrorosos.
Per no anar més enfora, pel Volcà de Palma Nova, el més vergonyant són turons de vidres, llaunes i altres.
No sé si m'he explicat millor, però... encantat de conèixer-te.
-
Samuel Pinya
- Member
- Entrades: 211
- Membre des de: dl. gen. 07, 2008 5:12 pm
- Ubicació: AEN
Bones Pere.
Perdona no haver respost abans però darrerament no tinc gaire temps lliure per mirar correus.
És cert que s'ha de separar les espècies exòtiques com a mínim en animals i vegetals. Els vaig possar dins el mateix sac, a modus d'exemple. Evidentment la problemàtica i el seu tractament són totalment diferents, fins i tot s'haurien de separar per característiques ecològiques.
També és cert que un bon nombre d'aquestes espècies exòtiques, invasores, ..... són espècies que habiten principalment indrets una mica-molt degradats, tot i que no sembre és així, també els podem trobar a ambients naturals. Ara mateix hem venen al cap Carpobrotus sp. i Cotula coronopifolia, però segur que hi ha més.
Ara bé, no estic massa d'acord que malgrat es localitzin en indrets degradats s'hagi de deixar que incrementin els seus efectius, sino més bé que hauria d'haver iniciatives públiques o privades per a restaurar aquests ambients degradats i tornar-los a una situació anterior.
Tal vegada sigui una mica somia-truites però la possibilitat existeix, el problema és que a l'administració competent es veu que no l'interessa, ja que per una banda les plantes no voten i per altra no hi ha massa presència d'aquests ambients als medis de comunicació.
Pot semblar que tingui una mania amb les espècies exòtiques/introduïdes/invasores (tant de plantes com d'animals), però no puc evitar sentir-me malament quan veus les poques conseqüències negatives coneguts de la col·lonització del medi natural d'algunes espècies invasores. Evidentment no de totes, però per desgràcia generalitzo massa.
No obstant tenim un greu problema de base, al marge de la presència d'aquestes espècies, i és que en la majoria dels casos desconeixem quines conseqüències tenen sobre la biodiversitat local. I amb això ho lligaré amb el tema moix/geneta (tot i que s'hauria de traslladar al Forumfauna). Quí ha estudiat i comparat, per exemple la dieta d'ambdues espècies i la del mart i el mostel? O per exemple els coatís que s'han agafat, algú ha estudiat el contingut estomacal?
Continuarà...
Sam
Perdona no haver respost abans però darrerament no tinc gaire temps lliure per mirar correus.
És cert que s'ha de separar les espècies exòtiques com a mínim en animals i vegetals. Els vaig possar dins el mateix sac, a modus d'exemple. Evidentment la problemàtica i el seu tractament són totalment diferents, fins i tot s'haurien de separar per característiques ecològiques.
També és cert que un bon nombre d'aquestes espècies exòtiques, invasores, ..... són espècies que habiten principalment indrets una mica-molt degradats, tot i que no sembre és així, també els podem trobar a ambients naturals. Ara mateix hem venen al cap Carpobrotus sp. i Cotula coronopifolia, però segur que hi ha més.
Ara bé, no estic massa d'acord que malgrat es localitzin en indrets degradats s'hagi de deixar que incrementin els seus efectius, sino més bé que hauria d'haver iniciatives públiques o privades per a restaurar aquests ambients degradats i tornar-los a una situació anterior.
Tal vegada sigui una mica somia-truites però la possibilitat existeix, el problema és que a l'administració competent es veu que no l'interessa, ja que per una banda les plantes no voten i per altra no hi ha massa presència d'aquests ambients als medis de comunicació.
Pot semblar que tingui una mania amb les espècies exòtiques/introduïdes/invasores (tant de plantes com d'animals), però no puc evitar sentir-me malament quan veus les poques conseqüències negatives coneguts de la col·lonització del medi natural d'algunes espècies invasores. Evidentment no de totes, però per desgràcia generalitzo massa.
No obstant tenim un greu problema de base, al marge de la presència d'aquestes espècies, i és que en la majoria dels casos desconeixem quines conseqüències tenen sobre la biodiversitat local. I amb això ho lligaré amb el tema moix/geneta (tot i que s'hauria de traslladar al Forumfauna). Quí ha estudiat i comparat, per exemple la dieta d'ambdues espècies i la del mart i el mostel? O per exemple els coatís que s'han agafat, algú ha estudiat el contingut estomacal?
Continuarà...
Sam
-
Pep Amengual
- Member
- Entrades: 64
- Membre des de: dl. gen. 14, 2008 9:30 am
Hola, soy Pep Amengual, técnico del Parque de Cabrera. Intentaré ser breve: en Cabrera hay Nicotiana glauca ligada a ambientes ruderales -de momento-, está incluida dentro del listado de especies a erradicar/controlar de acuerdo con los instrumentos de gestión del parque, se está tratando desde hace años mediante métodos mecánicos y el trabajo demuestra que la erradicación es complicada, por el enorme banco de semillas que permanece en suelo, pero factible si se mantiene en el tiempo. Cosa bastante general por otra parte con las especies exóticas invasoras. Respecto a los comentarios del compañero Pere Llofriu -bones Pere, quen de temps- acerca de los toques de color que aportan las exóticas en ambientes humanizados y degradados, pues puede ser que sea cierto, pero no lo es menos que desgraciadamente algunas de estas exóticas no quedan acantonadas en este tipo de ambientes, sino que se extienden con extraordinaria virulencia en zonas naturales, y creo que no hace falta citar aquí el caso de Carpobrotus o Opuntia. Creo modestamente que uno de los problemas fundamentales con las especies invasoras -animales y plantas, da lo mismo- es la poca conciencia social de la magnitud y gravedad del problema, y eso incluye también a los gestores de los espacios naturales protegidos. Atentamente,
pep
pep
-
Samuel Pinya
- Member
- Entrades: 211
- Membre des de: dl. gen. 07, 2008 5:12 pm
- Ubicació: AEN
Moltes gràcies Pep per aportar la informació sobre la metodologia de control de Nicotiana.
No sé a on vaig llegir que una planta pot produir fins a 1.000.000 de llavors. Així que entenc que malgrat es retirin mecànicament en germinin de noves.
Evidentment com dius és una qüestió de perseverància. De cada vegada més hi haurà una menor producció de llavors.
Ànim, a veure si la podeu arribar a erradicar del parc.
Una aferrada
Sam
No sé a on vaig llegir que una planta pot produir fins a 1.000.000 de llavors. Així que entenc que malgrat es retirin mecànicament en germinin de noves.
Evidentment com dius és una qüestió de perseverància. De cada vegada més hi haurà una menor producció de llavors.
Ànim, a veure si la podeu arribar a erradicar del parc.
Una aferrada
Sam