El falcó ferit

Estudi i conservació de la fauna vertebrada (no aus) a les Illes Balears
Respon
Avatar de l’usuari
Joan Vicenç
Member
Entrades: 669
Membre des de: dl. abr. 14, 2008 9:17 pm
Ubicació: Alaró
Contacta:

El falcó ferit

Entrada Autor: Joan Vicenç »

El falcó ferit

En Frank fa uns anys es va comprar una casa a la part de dalt del poble, a tocar de la muntanya, entre ca seva i una garriga castigada per les cabres hi té un corralet allargat on altres propietaris, potser el primer, hi va aixecar petites marjades aguantades per parets de pedra seca, avui és un jardí de plantes silvestres i algun àloe, ja no té la funció primigènia per fer un poc d’hort.
Avui, un dia de desembre de 2020, com sol acostumar quan el dia ho permet, ha sortit amb la tassa de cafè llarg a fer dues passes per el corral. Percep un moviment estrany i quan s’hi acosta veu una au de color grisenc i blanquinós segurament ferida que intenta inútilment fer servir les seves ales. La mira de prop i, sense saber-ne massa, creu que és un falcó. Deixa el cafè sobre una pedra plana i va a cercar uns guants gruixats i agafa una capsa de cartró. Amb por a no fer-li més mal del que deu patir l’animal, l’agafa tan curosament com pot i el posa dins la capsa que tanca amb cinta adhesiva. El du a l’ajuntament i el deixa en mans d’un policia municipal que li diu que ho posaran en coneixement del COFIB (Consorci per la Recuperació de la Fauna de les Illes Balears), quan se’n va s’estranya que no apuntin el seu nom, li demanin el seu de mòbil o altres explicacions. Potser per la dificultat que deu transmetre de parlar un idioma estranger.
A banda i banda del poble, s’aixequen unes penyes cada vegada més visitades per escaladors i aficionats d’altres mena d’esports de muntanya. A ambdós llocs en Lluís sap on hi crien els falcons, els ha observat amb un telescopi del seu oncle, gran aficionat a l’ornitologia qui coneix l’existència d’aquests nius des de fa anys. Enguany ha pogut observar com el adults duien un tudó per surar dos pollets. En Lluís amb nou anys s’emociona en veure això i sent que el cor li batega més aviat.
El COFIB informa que el Falco peregrinus entregat per la policia local presenta una fractura oberta de radi esquerra. A la radiografia s’observen 8 perdigons. No hi va poder haver molt de desplaçament del lloc on fou disparada. El dispar és recent. L’exemplar es troba en recuperació, que serà llarga, si és possible algun dia.
Amb tot, ha tengut sort que en Frank el trobés. La majoria d’aus tirotejades per practicants de la caça amb escopeta, no són localitzades. Els darrers anys, amb dades fins al 2018, 412 exemplars de 31 espècies diferents trobades han estat abatudes per dispars. 298 casos de 13 espècies són de falconiformes, sent el xoriguer, el falcó peregrí i l’àguila calçada els més castigats amb diferència. Altres espècies abatudes per dispars són l’òliba, el falcó torter, el mussol, la milana, l’arpella, el corb, l’aligot, el falcó marí, l’àguila peixatera, el sebel·lí, l’esplugabous, el falcó vesper, el corb marí i un llarg etcètera...
La garriga que fa partió amb el corral den Frank, té la consideració de terreny cinegètic d’aprofitament comú (lliures), és a dir, hi pot anar a caçar qualsevol que tengui els papers de caça amb escopeta en regla. També és Zona d’Especial Conservació per a les Aus i Paratge Natural de la Serra de Tramuntana, però això són consideracions menors en relació a facilitar l’esport de la caça en aquests terrenys que és el que decideix la Conselleria de Medi Ambient del Govern Balear i el Departament de Caça del Consell de Mallorca, fa anys sota la direcció de Consellers de MES per Mallorca.
Hi ha municipis on, gairebé totalment per raons d’interessos de grans vedats cinegètics, no existeixen terrenys “lliures”. Altres, només un, sense armes de foc, Artà. En canvi, gairebé tots els municipis de la Serra de Tramuntana (Patrimoni de la Humanitat, Paratge Natural d’Especial Interès, Zona d’Especial Conservació per a les Aus, Zona d’Especial Conservació, Lloc d’Interès Comunitari..) Andratx, Puigpunyent, Esporles, Valldemossa, Bunyola, Deià, Sóller, Alaró, Binissalem, Lloseta, Mancor, Fornalutx, Escorca i Pollença, estan acollits a tenir terrenys amb la consideració alegre i feliç de terreny cinegètic d’aprofitament comú, interès molt per damunt dels conservacionistes i val per ajuntaments governats per MES, PP, PSOE o fins i tot Esquerra Republicana. Això, a la pràctica, vol dir que són responsables directes que als terrenys “lliures” dels seus municipis puguin resultar abatudes (amb molta probabilitat) un número indeterminat d’aus protegides o no. No val allò de dir “el responsable és qui dispara”, perquè entre altres dades no existeix un sol cas de les 412 aus de 31 espècies silvestres diferents trobades abatudes per dispars que s’hagi aclarit com a infracció o delicte que és, ni administrativa ni penalment.
Diran com han expressat tantes vegades (no cal recordar la fama dels caçadors com a mentiders), que el sector cinegètic s’esforça en donar una imatge responsable, que és necessari acabar amb aquestes males pràctiques que embruten la imatge del noble art de la caça, que ells són ecologistes, sinó els millors.
Hom s’hauria de demanar si realment és desconeixement o deixadesa per part de tècnics i polítics responsables de la conservació dels hàbitats i de les espècies, si és preponderar un sentit “esquerrà” amb allò de si els rics poden tenir terrenys on anar a caçar els que no ho són també ho han de poder fer, o si guanya la inèrcia heretada de mantenir el clientelisme tradicional del “món” col·lectiu de la caça que es tradueix en vots.
Si tenguéssim la possibilitat de poder practicar l’exercici d’una democràcia saludable en una societat avançada, hauria de ser factible també la consulta a la ciutadania de si una pràctica com la caça a Mallorca, té sentit o hauria de ser abolida. El panorama en tal aspecte, democràtic és, com sabem, igualment desolador.

Joan Vicenç Lillo Colomar

També publicat a DBalears https://www.dbalears.cat/opinio/2021/01 ... F0ke1KzQWY


Imatge



Imatge



Imatge
Respon