identificar espècie: virot ¿balear, mediterrani o atlàntic?

Estudi i conservació dels aucells a les Illes Balears
Respon
Tord blau
Member
Entrades: 26
Membre des de: dl. feb. 22, 2021 1:41 am

identificar espècie: virot ¿balear, mediterrani o atlàntic?

Entrada Autor: Tord blau »

Nota: títol de tema camviat dia 11 març 2021.
de "ideman ajuda per dentificar au 'éxitus' ¿virot gros?"
a
'identificar espècie: virot ¿balear, mediterrani o atlàntic?'
per donar continuitat
.......................


ideman ajuda per dentificar au 'éxitus' ¿virot gros?
Hola,
deman ajuda per identificar aquesta au marina 'exitus' -morta.

La vaig trobar surant a llevant de Mallorca dia 18/02/2021.
Aparentment no anava marcada anellada, i no semblava tenir cap més marca artificial, però li sortia des bec un monofil sintètic de pesca gruixat, tallat a devers un metre.
Ets ulls eren enfonsats, i dubtava si potser tenia es ventre inflat.
Diria que la van atracar flotant ses ones de vent cap a terra, que feia uns dies que bufaven així.

Es tamany i color clar des pit és parescut a un corb marí jove. Així m'ho deia altra gent que la va veure, i vaig dubtar si potser era una altra -no em sortia es nom- com un virot o similar, que em sonava que potser era endèmica balear, i més en risc. Em semblà des primer instant que tenia ses potes diferentes a un corb marí, com molt més delicades i fines, i es coll més curt, i molt color blanc com diferent davall ses ales....

La vaig deixar marcada i visible de lluny, elevada sobre roca i amb uns trucs casolans amb objectes, un poc protegida de gavines, moixos, menuts, ones...
Vaig continuar cuidant es medi netejant fent deport. "Deport" en es sentit molt antic, com a pràctica de lleure, lúdica, d'entreteniment, esbarjo... Doncs distreu i té bones avantatges variades, això de cercar i agrupar plastiquets i fems variats nedant o trescant, passejant...

Vaig avisar diversos serveis o entitats per recollir-la i sembla que la van recollir prest.
A uns servei inicialment els vaig dir que dubtava si era una au especial, protegida, però que no em sortia o no sabia es nom clar de s'espècie, però que no em semblava un corb marí ni gavina. Després d'escoltar altra gent, que m'assegurava que era un corb marí, vaig avisar altres serveis per recollir-la, i els vaig dir que potser era un corb marí segons altra gent.

Gràcies fòrum GOB
:-)
Fitxers adjunts
1614275741389.jpg
1614275741389.jpg (105.75 KiB) Visualitzat 3550 cops
Tord blau l’ha editat per darrera vegada el dia: dl. maig 17, 2021 3:05 am, en total s’ha editat 15 vegades.

Pep Sunyer
New member
Entrades: 3
Membre des de: dj. ago. 27, 2020 4:32 pm

Re: ideman ajuda per dentificar au 'éxitus' ¿virot gros?

Entrada Autor: Pep Sunyer »

Gran putada!! S'ha empassat l'am d'un palangre.
Jo diria que és un virot petit Puffinus mauretanicus. El gros te el bec més reforçat, grogós, amb les narines prominents.

Foto d'internet del petit
Imatge

Tord blau
Member
Entrades: 26
Membre des de: dl. feb. 22, 2021 1:41 am

deman ajuda per dentificar au 'éxitus' ¿virot gros?

Entrada Autor: Tord blau »

Moltes gracis per s'atenció, Pep Sunyer. Curiós això des bec, bona pista i clau!
Afegesc foto seua des detall des bec.
Feia més de mig metre de punta a punta d'ales. Potser sa foto anterior engana un poc, perquè es fil era molt gruixat.


Potser si fos virot petit, balear, s'endemisme nostro, seria més important, per ser més en perill d'extingir-se.

Gracis per sa pista i complicitat emocional!

:-)

Imatge
Tord blau l’ha editat per darrera vegada el dia: ds. març 13, 2021 11:22 pm, en total s’ha editat 8 vegades.

Tord blau
Member
Entrades: 26
Membre des de: dl. feb. 22, 2021 1:41 am

Re: ideman ajuda per dentificar au 'éxitus' ¿virot gros?

Entrada Autor: Tord blau »

.
Tord blau l’ha editat per darrera vegada el dia: dj. març 11, 2021 11:01 pm, en total s’ha editat 3 vegades.

Avatar de l’usuari
Juan J. Bazán
Member
Entrades: 1078
Membre des de: dl. gen. 07, 2008 7:45 pm
Ubicació: Son Rapinya (Palma)

Re: ideman ajuda per dentificar au 'éxitus' ¿virot gros?

Entrada Autor: Juan J. Bazán »

Ostras, esa foto es mía. y ¿está así sin más en internet? Por saber, no es para que la quites ni nada, Pep.

Tord blau
Member
Entrades: 26
Membre des de: dl. feb. 22, 2021 1:41 am

deman ajuda per dentificar au 'éxitus' ¿virot gros?

Entrada Autor: Tord blau »

Uau Juanjo, ja ho val amb internet! Sa teua foto des virot petit volant em sembla una que surt de ses primeres a cercadors, i no sé dir segur, però crec allà és enllaçada a https://www.ara.ad/firmes/enric_culat/V ... 05441.html
Desig t'ajudi, Juanjo! És magnífica sa imatge!
Em semblen bones fotos també moltes altres teues, Juanjo, en es fòrum GOB!
:-)
Tord blau l’ha editat per darrera vegada el dia: dj. maig 06, 2021 7:16 pm, en total s’ha editat 4 vegades.

Pep Sunyer
New member
Entrades: 3
Membre des de: dj. ago. 27, 2020 4:32 pm

Re: ideman ajuda per dentificar au 'éxitus' ¿virot gros?

Entrada Autor: Pep Sunyer »

Si Juanjo, puse Puffinus mauretanicus en el buscador y cogí la que más me gustó ;)

Se podria confondre amb un corbmarí immadur, però no ho és perquè tenen els peus més grans, i no tenen el tubets del nas.
Si que val la pena avisar al cofib o 112 per que la vagin a recollir. És una dada d'interès.

Avatar de l’usuari
Juan J. Bazán
Member
Entrades: 1078
Membre des de: dl. gen. 07, 2008 7:45 pm
Ubicació: Son Rapinya (Palma)

Re: ideman ajuda per dentificar au 'éxitus' ¿virot gros?

Entrada Autor: Juan J. Bazán »

Pues si, veo que está mi foto en esta MIERDA DE WEB
https://animales10.net/la-pardela-balear/

Sin pedirme permiso, sin mencionarme como autor, etc, etc. Cojonudo.

Tord blau
Member
Entrades: 26
Membre des de: dl. feb. 22, 2021 1:41 am

ideman ajuda per dentificar au 'éxitus' ¿virot gros?

Entrada Autor: Tord blau »

Enhorabona de nou Juanjo per crear tan bona imatge de virot petit volant. Es blog que dius sembla que permet missatges. Potser donarien pistes o ho rectifiquin.

I gràcies Pep Sunyer,
Demanaré si els pot interessar diferent com virot.
Per ara jo no en sé de diferenciar pes bec, ni per sa forma, i tot i ser prou fosc, no groc, em confonc amb una petita part devora sa mucosa amb un color més clar.
Quina art i tècnica útil, que fa ganes de conèixer, això d'identificar espècies de virots!
:-)

Explic un poc més com va anar:
En trobar-la, primer vaig trucar un servei de vigilància de pesca de sa zona protegida. Els vaig dir que segurament no era corb marí ni gavina. Que em semblava que potser era una au més rara, protegida, però no sabia dir s'espècie segura.
Després altra gent variada em va dir que 'segur' que era un 'cormorán' Però jo no ho veia clar.
I vaig demanar ajuda a altres professionals locals que tracten animals morts, i COFIB, dient que potser semblava un corb marí, pel que em deia altra gent.
Diria que amb menys de 24h algú va ajudar i recollir s'au i sa senyalització amb objectes grossos que ajudava a localitzar-la.
Tord blau l’ha editat per darrera vegada el dia: dj. maig 06, 2021 7:17 pm, en total s’ha editat 9 vegades.

Tord blau
Member
Entrades: 26
Membre des de: dl. feb. 22, 2021 1:41 am

Re: ideman ajuda per dentificar au 'éxitus' ¿virot gros?

Entrada Autor: Tord blau »

Afegesc una imatge on se veu sa ploma davall ses ales.
Fitxers adjunts
1614719717681.jpg
1614719717681.jpg (90.8 KiB) Visualitzat 3413 cops
Tord blau l’ha editat per darrera vegada el dia: dj. març 11, 2021 11:03 pm, en total s’ha editat 3 vegades.

Tord blau
Member
Entrades: 26
Membre des de: dl. feb. 22, 2021 1:41 am

deman ajuda per dentificar au 'éxitus' ¿virot gros?

Entrada Autor: Tord blau »

A varis llocs i fotos de sa www, es becs de virots peitits em semblen tal com comenta Pep Sunyer. Fins i tot sa petita porció de color clar que em feia dubtar, a sa zona més interna de bec, de teixit més proper a sa mucosa.

Quins detalls i claus més útils Pep, gràcies!


Llegir aquí sobre aquests dubtes i curiositats potser han animat a altra gent. Que com jo també de pas han revisat millor com és es virot petit, endèmic balear.
També saber que és un virot ha servit a altra gent que sol ser per allà voltant. S'au l'havia deixat exposada enterra a sa vorera, una mica inaccessible per moixos i menuts passejant, a una roca un poc rodejada de mar, però que a la vegada permetria recollir-la fàcil a una persona adulta.

Gràcies de nou, Pep Sunyer i fòrum GOB
:-)
Tord blau l’ha editat per darrera vegada el dia: dj. maig 06, 2021 7:21 pm, en total s’ha editat 7 vegades.

Tord blau
Member
Entrades: 26
Membre des de: dl. feb. 22, 2021 1:41 am

identificar espècie: virot ¿balear, mediterrani o atlàntic?

Entrada Autor: Tord blau »

Hola,
ara dubt, curiosejant sense tenir molt ull, si aquest virot exitus és un Puffinus ¿seria d'espècie Puffinus puffinus, o yelkouan, o un híbrid, un balear de llevant, o es virot petit Puffinus mauretanicus que comentau?

Ha anat molt bé llegir el que comentava abans en Pep Sunyer, des bec i altres claus, per aclarir dubtes, i diferenciar que no deu ser un corb marí, ni virot gros, i que sembla més un virot petit, Puffinus mauretanicus.

Com què soc amb poc ull encara, i curiós, em perd un poc a sa www, on es tema em sembla que és ric i variat. Em pareix curiós es tema de diferenciar virots o baldritges... Ja siguin es Puffinus, o altres com es gros o més espècies similars que solen ser per aquí.

Alguns virots Puffinus pel que he llegit fa poc, a sa www, em semblen aus molt similars, i encara les confonc molt.

Pes bec o plomatge, aquest exitus que mostrava a ses fotos ¿potser seria un poc diferent a virot petit, P. mauretanicus? Més similar a Puffinus.puffinus, o Puffinus elkouan? (atlàntic i mediterrani)
Però ses potes semblen més llargues que sa cua, com un virot petit?

Quins dubtes i quina curiositat!

En general crec deu anar bé diferenciar es virots balears, P. mauretanicus. Em sona que són en molt risc crític d'extingir-se. En camvi em sembla que es diu que es virots mediterranis i atlàntics abundarien més.

Salut i gràcies!
:-)
..............
Nota: camviat es títol des tema dia 11 març 2021
de
' ideman ajuda per dentificar au 'éxitus' ¿virot gros? '
a
'identificar espècie: virot ¿ balear, mediterrani o atlàntic?'
per donar continuitat
Tord blau l’ha editat per darrera vegada el dia: dg. març 14, 2021 10:01 am, en total s’ha editat 2 vegades.

Tord blau
Member
Entrades: 26
Membre des de: dl. feb. 22, 2021 1:41 am

identificar espècie: virot ¿balear, mediterrani o atlàntic?

Entrada Autor: Tord blau »

+fotos: mostren potes més llargues que cua? pel que seria més com un virot petit?
Jo no tenc gaire pràctica contrastant virots....


Diferenciar es virots petits, balears, deu ser important perquè és en risc crític d'extinció.

Setmanes enrera ses fotos em feien mal record, però aquí hi veig profit:

Per exemple, se pot gaudir mirant ses potes, es seu color mimètic i 'tallat' en dues bandes, sa inferior i sa superior quan deu volar.
Sa part fosca deu servir per evitar depredadors a damunt?
I sa part clara com es cel, deu evitar ser descoberta per preses seues, com ara un peix que vol pescar.
Molt ben adaptat per sobreviure pescant!

Un bell animal, i molt especial! Tens raó que és una gran pèrdua Pep Sunyer!
:)
Fitxers adjunts
1615649725464.jpg
1615649725464.jpg (94.03 KiB) Visualitzat 2650 cops
1615650245261.jpg
1615650245261.jpg (87.67 KiB) Visualitzat 2650 cops
Tord blau l’ha editat per darrera vegada el dia: ds. maig 08, 2021 6:12 pm, en total s’ha editat 2 vegades.

Tord blau
Member
Entrades: 26
Membre des de: dl. feb. 22, 2021 1:41 am

dentificar espècie: virot ¿balear, mediterrani o atlàntic?

Entrada Autor: Tord blau »

Aquí fotos de vessant més artística i editades de s'au, més creatives.
De sa que se la veu surant m'agrada ses llums.
Bon contrast entre emoció d'una part acollidora o atractiva, amb una part de desconcert, misteri... Ajuden a diferenciar, recordar, estimar, sensibilitzar, valorar, camviar hàbits...

Bones arts :-)
Fitxers adjunts
1615715647112.jpg
1615715647112.jpg (209.61 KiB) Visualitzat 2563 cops
1615715611533.jpg
1615715611533.jpg (92.78 KiB) Visualitzat 2563 cops
Tord blau l’ha editat per darrera vegada el dia: dg. abr. 04, 2021 5:25 pm, en total s’ha editat 1 vegada.

Tord blau
Member
Entrades: 26
Membre des de: dl. feb. 22, 2021 1:41 am

identificar espècie: virot ¿balear, mediterrani o atlàntic?

Entrada Autor: Tord blau »

Afegesc dues pistes sobre virotets i similars.
Una és un llibret ben il·lustrat!
I a més, un vídeo! (enllaços, 'legal, de gratis ni registre') Uau! :o

Per si a algú encurioseix, hi ha quaderns o guies molt il·lustrades.

Per exemple, un enllaç de descàrrega de document en format d'arxiu '.pdf' molt complet i didàctic.
A:
https://www.caib.es/sites/proteccioespe ... ris-71498/
També hi ha moltes altres curiositats i documents més a ses planes de Protecció d'Espècies des Govern Balear.

I uep! Des GOB a un vídeo mostra un coautor des llibret, en Miguel Mc Minn, que fila prim, de com diferèncien per tendències de colors davall ses ales.
A:
https://youtube.com/watch?v=Y6xgcsrKw_E

Apareix a una videoconferència didàctica, de moltes que es poden consultar en aquest compte de vídeos des GOB en línia.
Quins tresors!
Serveixen molt per aprendre a diferenciar, a tenir un poc de fonaments.
Va bé poder escoltar a qui fa molt temps que cerca i divulga.
Ses guies i sabers de natura aporten tranquil·litat, per saber com actuar, sobretot quan hi ha imprevists mentres es neteja com a pràctica de lleure, activitat física, entrenament...
Tord blau l’ha editat per darrera vegada el dia: dv. maig 07, 2021 12:59 am, en total s’ha editat 4 vegades.

Tord blau
Member
Entrades: 26
Membre des de: dl. feb. 22, 2021 1:41 am

identificar espècie: virot ¿balear, mediterrani o atlàntic?

Entrada Autor: Tord blau »

Nedar en superfície, cuidar ses voreres quotidianament recollint fems o trobant es virotet...
(ESBÓS CANVIANT, CORREGINT, 'EN OBRES'...).

Estic retocant es comentaris següents. Preg ser comprensius, són de pinzellades, anotacions desenvolupant-se, per reestructurar, corregir. Escrits amb microteclat virtual tàctil, i republicant-ho cada poca estona, per salvar que no es perdin modificacions per error. Mentrestant pot crear malentès, però no tant si ja se sap que és un esbós.
Surt en aquest fil des fòrum per ser superposat i inspirat per sa troballa i dubtes des virotet, que m'impulsà per mostrar més detalls de com trob restes i cuid es litoral.
Cuidar es litoral com a deport pentura no es divulga ni coneix gaire.
Netejar nedant es divulga poc, es confon amb altres pràctiques i ho intent mostrar aquí.
Escriure-ho en obert pot inspirar curiositat i trobar dubtes per millorar-ho.

Imatge
Pot semblar offtopic, però sa troballa des virotet va ser cuidant es medi així, lúdicament, quotidianament, com exercici de salut, expressió...

NETEJAR LLIUREMENT, TENDÈNCIES...
S'entreteniment de netejar o cuidar es medi es practica de moltes maneres, i quan es multipliquen es poden establir tendències, diferenciar o classificar-les segons infinitat de criteris...

NETEGES PUNTUALS, CONTINUADES, ESPORÀDIQUES, VOLUNTARIAT...
Per exemple, des d'antic es neteja com activitat de lleure, integrada i encavalcada durant excursions, acampades, diades lúdiques i festes... O com activitat principal en diades puntuals de neteja i com a voluntariat, i per educar i reforçar models.
Per exemole, Keep America Beatiful ha sigut un voluntariat variat de neteja per valors d'antic, per dany per massificacions. Un link: https://en.wikipedia.org/wiki/Keep_America_Beautiful
Qualcunes darrerament han sigut famoses per organitzar-se en diades de neteja mundials, com per exemple "Let's Clean Up!".
Des d'àmbit esportiu i d'antic també es neteja es medi en diades, actes o campanyes organitzades per clubs o federacions. Per exemple clubs de busseig, federacions d'espeleologia o clubs nàutics. Són neteges espectaculars, perquè sovint recullen grans quantitats de fems que no es veu, i era davall la mar.
A Capdepera de fa ja anys s'organitzen neteges populars pes Port de Cala Rajada i es litoral. Són una bella diada, plenes d'entreteniment, i anècdotes. Són variades, per exemple:
http://capvermell.org/index.php/festes/ ... -ser-bauxa
O un altre exemple, de campanya navegant netejant per més zones:
http://capvermell.org/index.php/actuali ... r-cala-gat

NETEJA QUOTIDIANA COM DEPORT (ENTRETENIMENT) I EXERCICI FÍSIC DE SALUT
Ses neteges per lliure o quotidianes sovint no són organitzades o divulgades. Hi ha qui ho practica com esbarjo, entreteniment, exploració, exercici físic o voluntariat espontani, una expressió...

Des d'antic es nins, famílies i majors juguen per voreres cercant i recollint curiositats, fent manipulacions i expressions com penjoll, inclús amb algun fems trobat. Un exemple amb art amb fems marí galleg en es link: https://www.laopinioncoruna.es/gran-cor ... 90980.html

No era molt típic veure recollir curiositats o fems per part de gent entrenant corrent o nedant.
A pics ha sigut una activitat quotidiana i social de trobades, o tendeix a turisme, com per exemple fa pocs anys ses colles de 'Mingas por el Mar' Un link seu https://youtube.com/watch?v=EEBUv9OYVGQ
O es Sierra Club ja fa dècades organitzava situacions similars. A més de netejar, també cuidava diferents entorns de moltes maneres. En una tendència ambientalista organitzada i segura per veure món cooperant diferent, més físicament o directe. I són similars a estades, camps de treball, rutes i viatgers alternatius, sovint minoritaris. Un link: https://content.sierraclub.org/outings/ ... activities
També d'antic netejar s'usava com a eina d'entrenament. Per exemple a davall la mar hi ha un cas famós, d'escoles de bussos entrenant durant anys recollint rodes. Desenes de milers de rodes, que altres havien deixat per un error ambientalista. Havien intentat crear esculls de corall a rodes de cotxo.
I darrerament és espectacular s'acceptació des plogging. Un link:
https://en.wikipedia.org/wiki/Plogging
De gent que recull fems entrenant corrent o trescant ràpid. Ja ha sigut apropiat i adaptat en multitud de variants a tot es planeta. Inclús creant expressions artístiques, formes jugades divertides, en algun cas inclús competint i en format audiovisual "challenge" a internet. Uns links d'exemples de neteja com a joc puntual estil "challenge" o repte, i competició
https://en.m.wikipedia.org/wiki/TrashTag https://www.mlive.com/news/flint/2020/1 ... hoods.html https://indianfolk.com/company_update/t ... mpetition/


Imatge

NETEJAR I CUIDAR ES MEDI COM A JOCS COOPERATIUS I PECULIARS :)
Algunes neteges tendeixen a tenir una dinàmica i lògica més clara de jugar, de joc. Aquests jocs amb certes normes i sentit, internament es fan jugant cooperant,
Majoritàriament ses neteges són pràctiques de dinàmica o lògica interna cooperant. Ajudant-se entre colles o 'deportistes'.
Sa tendència lúdica de cooperar sense competir és peculiar! MOLT RARA COM A JOC! :D No sol aparèixer massa a sa cultura lúdica, ni entre es jocs i deports de joves i adults! :D

No són tant tendències 'esportistes'. Ets esports combinen cooperar dins bàndols, però competint entre ells. Entenent aquí esport com lleure i joc de competir+cooperar, organitzat, en pràctiques repetides, regulades estandarditzades, i prou fixes, amb sistemes de punts, rànquings, rècords...

Normalment ennes lleure molt lleure i jocs no esportius, són amistosos, i ho són en dedicar-se més a valors diferents. Però hi ha competició en marques o en altres elements.
Igualment en jocs creatius i esports alternatius, o ambientalistes, es solen modificar elements, com ara es materials, expressions, intensitats, atencions... Però sa lògica interna sovint segueix sent cooperar+competir o marques, rànquings...
I pot passar sovint també en jocs que es solen dir cooperatius, simbòlics, per exemple en usar un lema o imatge o valors educatius cooperatius. Sovint segueixen sent de cooperar i competir entre bàndols o sistemes de punts, fites...


És interessant es lleure de netejar cooperant! Tendeix a ser més cooperatiu a sa lògica interna, i a més cooperant cuidant interactuant físicament amb es medi!
Poden tenir valor cultural!
No vol dir que siguin més importants de per se, però varien o enriqueixen diferent, són opcions per nous hàbits, relacions...

Com a pràctica netejant s'organitzen i estableixen, es configuren, intentant interaccions físiques directes que afavoresquin sa vida silvestre, o altres beneficis per medi. I sovint amb prous directrius o normes, en atenció a es medi, es riscs, espais, accions, i interpetacions del que és o no és cuidar i ajudar ecosistema o millorar es medi.

Imatge

NETEJA MODEL I ESPECTACLE :D
I recollir fems, a terra o a mar, pot tendir a destacar una expressió i model, manifestació... I ser joc i deport educatiu, 'influencer' o d'espectacle! Perquè fa joia observar qui gaudeix jugant i cuida i neteja es medi!
Per exemple aquest espectacle emotiu: "If you see a piece of litter pick it up!" d'UK a: https://m.youtube.com/watch?v=lp7yppOAyPw Quina allau d'art i brusqueta vital!! :-)

CUIDAR SIMBÒLICAMENT, PERÒ INTENTAR ENCERTAR
En teoria, en cuidar es medi, si es fa jugant, tot és més simbòlic, lúdic, i no té per què ser 'útil' o implicar una millora 'real' pes medi. Bastaria, en teoria, practicar intentant una ajuda que s'interpreta com a benefici pes medi.
Però té més valor, si realment ajuda es medi, encara que sigui un ajut humil. Conèixer ses espècies i ecosistema, tenir encert naturalístic, permet saber millor com actuar mentre es neteja com a lleure.
És important, si es juga a cercar cuidar es medi, a "ajudar" s'entorn. Convé saber si realment s'està cooperant en afavorir equilibri o benefici ambiental.

NETEJAR ÉS VIVENCIAR AJUDAR DIRECTAMENT ES MEDI
Aquestes pràctiques cuiden es medi interactuant directament, físicament. Hi ha aquest component emotiu diferent, vivencial, immersiva, INSTANTANI, situacional, interactuant cuidant-se, ajudant físicament!
Durant es lleure i joc de cuidar es medi netejant nedant es creen moltes interaccions cooperatives entre practicants, però també hi ha certes normes i lògica interna per interaccions amb animals i ecosistema o ambient. Segons s'interpreta sa seua intenció, voluntat, personalitat... Hi ha interaccions motores i físiques per totes bandes, i són sovint de benefici, mutualisme, inclús 'cooperatives' o d'ajudes.
Observar aquestes ajudes és interessant, i varia segons models d'interpretar, criteris... Hi ha moltes curiositats per etologia, en com interactuam nedant!

Imatge

CUIDAR INDIRECTAMENT ES MEDI
Altres pràctiques ambientalistes són molt diferents! Em referesc a ses que intenten cuidar es medi indirectament, que no hi interactuen físicament quan es practiquen.
Per exemple, fer observacions, estudiar, fotografiar, divulgar... O anar a una manifestació ecologista. O organitzar una recollida de doblers mitjançant una competició, o una fita esportiva modèlica i èpica a favor de sa natura. O jugar un esport amb imatges a roba i lemes ambientalistes.
No impliquen accions que cuiden es medi directament, físicament, en es moment que es juguen, expressen...
Per exemple, en manifestar-se per salvar sa posidònia no implica que les estem plantant o treient fondejos entre elles en aquell moment.
Moltes pràctiques ambientalistes no cuiden directament, tenen aquestes diferència. No viuen sa ajuda directa, física a s'ecosistema en es moment de practicar-les.
No intenten ajudar es medi directament, sinó diferent.
I poden ser una expressió lúdica, un lleure, deport, entreteniment, o joc. Però no interactuen igual.amb es medi, a sa seua norma principal, lògica interna, accions... No hi és això de cuidar o ajudar es medi directament físicament.
Però són molt importants! Aquests lleures o expressions ambientalistes, ses manifestacions, art, estudis, observacions, fites, rècords, i sa imatge... Tots ajuden es medi indirectament, i poden ser de molta ajuda a la llarga.

Imatge

ALTRES LLEURES QUE CUIDEN ES MEDI DIRECTAMENT, SENSE NETEJAR
Hi ha moltes práctiques que no netegen es medi, però cuiden es medi directament, lúdicament amb molt de goig i utilitat, interés...
Algunes poden ser a poc a poc, o altres fer-se amb activitat física intensa, amb rècords o sense, competir o no... Per exemple, es pot cuidar es medi regenerant sa biodiversitat, o en carrers i camins millorar sa seguretat. O en un paisatge beneficiar expressions, s'estètica. O afavorir s'accessibilitat... Amb accions lúdiques mentre es fa construcció d'art, o renovant tanques, llindars, o arreglant i fitant camins, tallant branques, construint refugis... O de cura, sembrant llavors, decorant un bosc, nius d'aus o ratapinyades, beneficiosos per natura, o tasques a una finca amb bonsais, o una zona comuna amb jardins secs o horts, o trasplantant arbres a zones reforestades, limitant espècies alienes, foranes o invasives...
Així cuiden sa biodiversitat des medi, o sa seua capacitat de recuperar-se o sobreviure.
O just fan que sembli bell, o més segur, útil amb més o menys encert per a ecosistema i benestars...
Tot pot tenir molt valor educatiu, ambiental, social, deportiu i de salut, i modificar es medi prou bé.
S'encert i criteri naturalístic no té per què renyir amb so lleure o joc.
Però és clar que en es principi convé estar una mica a l'aguait i corregir o guiar errors de tendències i accions.

Imatge
(Foto de cartell de publicitat. En general, divulgant de protegir natura solen succeir solapaments subliminars, no tant d'esport i més de deport: evasió, esbarjo, entreteniment, sensualitat, expressió no reglada...)

DEPORT: CREACIÓ, EXPRESSIÓ SOCIAL I CULTURA
Sa pràctica de lleure cuidant es medi és una part humil des lleure en general, que pot ajudar a canviar ses percepcions, coneixements, relacions, valors...
Netejar com a lleure pot ser important, un salt qualitatiu, de costums.
Es fet de netejar jugant en grup o colla pot ser xocant per a colles i costums consumidors, o per qui ho conegui i no ho hagi practicat, i sobretot per qui ho desconegui o ho menystingui. És ben sorprenent com reaccionam!
Un poc en es principi, es veu desorientador, com dissonant. És important viure sa situació, vivència, sa seua dinàmica i lògica interna de joc.

Es deport és una expressió de sa societat, i és indicadora de com és sa societat. També és una configuració creada, que pot ser joc repetitiu, i element cultural germinal, modificador i crear tradicions.

A vegades va bé consultar un diccionari.
Es pot veure com s'usa deport des de temps primigenis de sa llengua, i en sentit variat, com a diversió pràctica, model, inclús com exercici físic intens, i sovint fora casa:

DEPORT (DCVB):Diversió, recreació; cast. recreo, diversión. Los béns que nosaltres avem en est món són en menjars e en vestirs e deports e solàs, Llull Cont. 49, 21. Nostres vassalls ab grans alegries, cants e deports passaren tota aquella nit, Pere IV, Cròn. 80. Alguna stona | yo cave'n l'hort | per mon deport, Spill 15794. Car tots mos senys han perdut lur deport, Auzias March xciii. Lo amaven tant, que no tenian altre deport ni altra alegria sinó son fill, Comalada PP 8. Lluytaria més brau contra la fera, | fent l'espectacle de més viu deport, Costa Trad. 119.

DEPORT (DIEC): Recreació, esbarjo, comunament a l'aire lliure.

Imatge

CUIDAR NEDANT I TRESCANT, PER ESBARJO I SALUT
Així és com es va recollir es virotet jugant, passejant, com deport de vorera... Ha sigut durant es capficos i passejades netejant com a passatemps, esbarjo, deport i activitat física.
En aquests lleures apareix sa pràctica deportiva, o sigui d'entreteniment, evasió, salut, ambientalista, de recerca...
Sol haver-hi expressió, exploració, o fins i tot construcció, reordenar objectes o manipulació i art efímera.
Però potser hi ha qui sí neda més netejant entrenant, fent esport més reglat estandarditzat, i crea algun joc més competitiu de natació a la mar.
A sa Costa Brava amb so nom d'eco-swimming em sona que s'entrena per natació en aigües obertes, o no sé si pentura triatló. Un link:
https://www.rockthesport.com/es/evento/ ... mming-cdqs
Practiquen sa natació en aigües costaneres recollint residus dins boies. Supòs que hi ha moltes variants i tendències de bosses i càrrega, recorregut, regles... I no sé si ha arribat a integrar-se dins fases de competicions d'esports, dins ses l normes des joc en fases de competicions..

Imatge


LLEURE DE COOPERACIÓ AMB ANIMALS
Normalment preferesc cuidar es medi amb formes no competitives, per això de relaxar, fer art pausat, no destorbar...
És així una pràctica curiosa, on se sent que ses interaccions són d'ajuda per un mateix, o amb altres, grups, o interaccions d'ajudes cooperant amb ecosistema, ambient...
I diria que ets animals es comporten i ens aporten jugant apropaments diferents, quan ens apropam a poc a poc, els tractam diferent.
I un medi ben cuidat se sent que ens ajuda més a jugar...

LÒGICA VARIABLE. RITUALS SILVESTRES. APRENENT JUGANT, PER CUIDAR MILLOR JUGANT
Jo no sol jugar gaire elaborat amb peixos per aprendre'n de cadascun. Sols tanteig de reforç per anar recordant com moure'm, una mica amb cada espècie intent variar per veure com reaccionen.
I si començ a jugar una mica més elaborat amb qualcuna, qui configura es principi de sa lògica variable d:una pràctica lúdica són ells, es peixos silvestres.
Normalment sols jug estona i cercant avanç elaborat amb peixos joves, que són normalment més oberts, confosos, tantejadors, exploradors. I d'espècies que no corrin perill si es condicionen un poc a perdre sa por. Normalment són ses espècies que no es pesquen amb es nostro cos a la vista. I de ses que no solen atreure estèticament a bussos ni skorkeling.... No són perilloses, i sí abundants, juganeres... I en estols, perquè avancin es peixets més interessats o predisposats...
Sa lògica és variable, i inicialment la poden definir ells amb es seus rituals, agafant confiança. Començant normalment amb aproximació fent pauses, alternar creuar mirades pausades, temptejar intencions, mostrar passivitat...
I si reaccionen bé, després ja mostr curiositat, respectar distàncies, intercanvi de dominàncies...
A mesura que jugam i agafen complicitat, va una mica més per sort, que coincidesqui segons dia, hora, època, entrenament i encert...
I ja mir com els puc suggestionar, conduir cap a variants. Puc modificar elements constitutius de sa pràctica (espai, tempos, velocitats, itinerari, accions, gests, objectius, cooperar o competir, implicar més jugadors i es seus tipus...)
Així vaig a jugar amb peixos, a gaudir i aprendre d'ells.
Així aprenc a rectificar com moure'm.
El que aprenc nedant i jugant amb uns peixos amb poc risc i destorb, ho puc transferir per no destorbar a altres espècies.
Així puc entrenar o jugar cuidant es medi més segur.
Pot semblar poc, però un avanç petit darrere altre, amb so temps es conjunt se va enriquint i torna ben curiós.
Si va bé, gaudim jugant, doncs molts peixets són jugadors divertits. Millors bons ballarins aquàtics en estoldls, i mooolt bromistes. A vegades són considerats o no, interessats, sorprenents, curiosos...
Supòs que ets aucells són més rics i sociables, i més entenedors que es peixos. ♥
Però noltros no volam gaire bé! I nedam prou bé entre roques! ♥




En fer lleure a natura convé intentar no condicionar aprenentatges perjudicials a animals, no sols amb gests i ocupant espais. Pot haver-hi autoenganys perjudicials, com ara es feeding condicionant peixos a ser pescats o a accidents d'altre gent que neda passiva...
Per tenir cura de natura, és important a vegades aprendre o tantejar una pràctica mesurada de jugar. No anar sempre a les totes, sense mesura de gests destorbant animals
Fent un símil, potser cal netejar com qui practica una cura a una ferida, o qui acarona.

Imatge

SÍ ÉS NETEJAR NEDANT I TRESCANT, SWIMRUN...
Sí que cuid voreres amb un lleure intermedi entre nedar i trescar, com a swimrun, però sovint lent, o combinant amb grimpar.
Netejar entre cales i platges varia segons orografia, i moltes més variables. Per exemple traient residus a zones intermareals, roquissars, penya-segats, costers amb algues i plantes, o aus entre residus, esculls...

NO ÉS MARISQUEJAR
No és marisqueig, ni agafar pedres, ni pescar animalons de companyia!
Sols és recollir deixalles!
No és recollir ni escopinyes, ni crancs, ni, gambons, ni peixets! Sols deixalles, fems, residus artificials, antròpics, contaminadors o perjudicials...
Però tot i no ser recollir vida, en èpoques de reproducció convé anar alerta a no distreure i moure aquests animals, molt afectables quan recollim fems. Crec que aproximadament ses dates de veda reproductiva sol limitar ats mesos amb una R en es nom. Això serveix de regla mnemotècnica, però no és de dates exactes segons normes, però sí a ull (setembRe, octubRe...i així tots, fins abRil, i deprés venen es mesos que no tenen una R en es nom: maig, juny, juliol o agost)

NO ÉS UN BANY, NI SNORKELING, NI BUSSEIG, NI SUBMARINISME...
Jo no practic així normalment, però supòs que hi ha gent que practica neteja i cuida així, i netegen molt ses voreres! Sovint he vist al·lots i famílies que netegen a platges. I ben fet!
Però en bany potser no ho he vist fer tant com trescant platges.
He vist molts que netegen trescant voreres, amb sos peus en remull, o secs...
A mi m'encanta quan trob gent major, i sobretot infants i famílies que netegen voreres.
Jo el que sol fer és afegir més això de nedar una estona llarga, amb equip per anar entre cales i recollir molt fems nedant.
I aquest nedar que faig netejant no és tant com un bany, submarinisme o passeig de snorkeling, sinó nedar impulsant amb cicles de moviments de braços, i més estona...
El que practic principalment és nedar, que implica impuls desplaçant repetit, en cicles amb braços.
Ho sols fer amb aletes, o sense. Però per poder usar braços ses aletes són molt més retallades que a snorkeling. Són curtes com de natació entrenant.
I es neda sense pes de ploms, ni equip feixuc d'aire comprimit.
Es pot nedar amb un tub, però millor frontal de natació, no lateral de pescasub o snorkeling.
Un tub serveix per seguretat i observar es fems sempre.
I nedar no es considera fer molta apnea, perquè es fa principalment nedant en superfície.
I nedar molta estona implica no fer gaires pauses per fer fotos, o observar medi reposant, o banyar-se quiets massa estona.

Imatge

NO ÉS PESCASUB
Jo no pesc en aquests lleures practicant aquestes neteges nedant i trescant! I no és una pràctica de pescasub!
És cuidar es medi lúdicament nedant activament impulsant repetitivament en cicles de desplaçament amb braços i cames, netejant fems en superfície. Sense portar eines de pescar, ni aletes grosses.
S'equipament de nedar en mar netejant es cerca específic i limita a això, a natació activa, no un bany poc actiu o passeig relaxat. Per exemple, es tratge és adaptat per molta activació aeròbica, i pes fred en superfície, no tan intens d'aigües avall més fredes. Amb un tratge de natació s'agafa més fred en poca estona que amb un de pescasub o busseig, si s'està quiet. I nedant cal tratge àgil per moure braços i coll per nedar amb exercici amb molta més intensitat aeròbica. Amb tratges de pescasub, i de molts altres esports nàutics, no es podria respirar o tenir agilitat igual a braços i cames, o no es flotaria i mouria diferent, cansant... I jo ned sense ploms, costant molt més mantenir-se submergit sense reflotar.
En aquest cas, de netejar nedant en superfície, no és una pràctica de pescasub, ni jo ho he practicat.

Sí que, per exemple, altra gent sí que neteja molt mentres pesca. i existeixen competicions pescasub que a una fase de sa competició estableixen un joc de mínims de recollir fems, p. ex. a Balears.
Pot semblar que netejar en pescasub competint en trobades és igual a quan moltes altres federacions d'esports netegen en trobades, però és molt més!
I té molt mèrit que un esport netegi i cuidi es medi en una fase i normes de sa competició!
Això és molt important cultural i emotivament!
I estic segur que intenten anar amb prou compte, i coneixen molt bé com tractar sa fauna.
Però crec que sa neteja de pescasub és en una fase en competició. I no de natació en superfície, sinó apnea. Usen aletes llargues, sense nedar, ni propulsar en cicles amb impuls a aigua de braços.
És una fase simbòlica de pesca amb fems amb molt valor ambientalista i valenta, i esper sigui popular i es faci similar a altres esports! Jo no ho faig pescasub, ni pesc nedant, però valor a qui neteja i cuida així.

NO ÉS FOTOSUB COMPETINT
Fer fotos submarines es pot fer de mil maneres, i es fotosub, pot ser també com en un joc competint, que no sol practicar.
Competint o no, és una ajuda indirecta, pot ser un model, divulgació i unes formes jugades ambientalistes, on fent fotos es cuida indirectament es medi marí. Ajuden indirectament, i eduquen a llarg termini, i poden ser de molta ajuda ambiental i emotiva.
Pescasub i fotosub poden anar tendint a jugar, competir, a anar a veloç, i a tenir més ull i cura a no destorbar animals, plantes enganxades... Sa competició de fotosub contrarellotge, o pescasub agafant un mínim de fems és delicada. Es tracta d'un joc esport amb competició, regulat, estandarditzat, jerarquitzat en nivells i llistats de mèrits, o punts, rànquing competitiu... I són model, perquè ja es van organitzant i divulgant. Tot bé si es fa amb cura, segons com es practica i es controlen afectacions.

NO ÉS FOTO CAÇA, BIRDING COMPETINT, FOTO BIRD WATCHING...
Normalment no, però a vegades sí que faig observacions i fotos d'aus mentre jug,  cuid i netetj ses voreres.
En aucells trob és similar al que comentava suara de fotosub, diferenciant es naturalista, de jugant, de competir, o no competir... Fent un símil, trob passa similar amb ses aus i sa fotografia a terra que amb el que deia desnfotosub invidanmarina, i jocs, competir...
Observació i naturalisme per foto d'aucells, pot anar de bird watching, de competicions, de birding, de 'caça fotogràfica'...
A vegades es voluntariat i lleure, si deriva a joc o competició, implica sa velocitat i més esforç en atenció. Supòs que deu haver varietat de gent i diferent cura per no destorbar. I encara més si són animals delicats, ferits, i molta més freqüència de visites i gent atenta, trobades o competicions, i en poc temps.

Imatge

ALERTA! HI HA VIDA LOCAL INTERACTUANT I APRENENT
En general, es lleure, deports, jocs o esports són sans i profitosos i educatius! I art, i voluntariat... Tot influeix en es medi. Inclús tot i ser practicat puntualment, influeix a la llarga.
Però dins es medi ets animals ens fiten i diferencien prest! I aprenen!
Entre peixos i animals de mar, o aus, hi ha conductes complexes, aprenentatges, condicionaments...
Entre animals hi ha traginar informatiu, memòria, escoles, cultura, diferències locals i fomenten exemplars amb comportaments, estrès i personalitats diferents.
Sobretot ajudam si es va amb cura amb sa conducta i es gests que podem impactar més o menys positivament a es medi i sa vida.
A la llarga influeixen molt si es practica per prou gent, segons afluències, i afinar que no destorbin. Sobretot si són quotidianament. I més interactuant, recollint fems, on hi ha animals sensibles i afectables.
A corbs marins i colles de gorrions trob comportaments des més propers i interactius a noltros, en tolerància, i en expressions i emocions, i són prou socials, amb personalitats, i colònies de corbs marins a prop.
Es pops, també són prou rics en expressions, a la seva manera. I no són tan socials pes redols suquí devora. No hi he vist microhàbitats complexos, ni colònies de massa pops. Pentura perquè són molt destorbats i pescats.
Alguns peixos sedentaris per aquí ja majors, vells, també sorprenen per semblar tenir cadascún una història de tractes amb gents i personalitat peculiar. Pentura després de sa primavera crec que es nota més, on no els destorben i si no van necessitats, en bons moments des dia...

FER O NO FER AMISTAT AMB CORBS MARINS?
Mentre ned a poc a poc recollint plastiquets parelles o trios de corbs marins em freguen, toquen de pressa com passant. Aprofiten per capturar peix, perquè es peixos eren confiats.
I dies després amb bons records, potser apareix de cop solitari i saluda, movent-se com comediant, amistós. I si és empiucat més, ve com per més protecció a lloc adequat, a recer, solejat i aleshores sí que els he ajudat per lesions.
Per això, i evitar males puces, he de seguir més sa guia autoestopista galàctica de Douglas Adams que deia ;) I dur sempre una tovallola, per abduir aquests mini dinosaures amfibis voladors, si semblen massa ferits i parasitats.


SES PUNXES AMIGUES
A vegades es va aprenent a no fer massa cas, a.marcar sa distància de peixos amistosos complicats... Per exemple, quan es comportament de ses escórpores, deixa de ser passiu, atac o fogida, senzill i previsible.
Per exemple, a pics, rars, quan coincidim molts dies a lloc brut, alguna escórpora agafa massa confiances i curiositat. No resta immòbil, ni tampoc ataca o fuig com un llamp. S'apropa un poc massa, neda variable...
I aleshores va bé fixar-se mooolt en es moviments, aparences i prendre precaucions diferents.


TRUCS I NORMES DE CADASCÚ, INTERCANVIS, COSTUMS, CULTURA LÚDICA...
Potser hi ha moltes variables riques que anam integrant amb ets anys. Sobre com practicar, i anam interactuant, i modificant normes i gusts segons el que anam veient. Ho anam considerant, integrant, estructurant sovint ja inconscientment. I és molt positiu exposar-les, verbalitzar-les a nous aficionats, visitants... I valorar aprendre tots compartint i avançant en etnologia però sobretot en etologia, i sí, més o menys casolanes i amb erors i dubtes.
Sa vida animal és encara molt incerta i interessant, a vegades localment irrepetible.
1619566272292.jpg
1619566272292.jpg (204.78 KiB) Visualitzat 1447 cops
Es cocons, esculls i la mar són una gran font de vida, sorpreses i bons souvenirs, records de passejades deportives i capficos cuidant es medi!

Tot es veu millor ;) jugant a cuidar s'entorn! :D
Tord blau l’ha editat per darrera vegada el dia: dt. maig 18, 2021 5:37 am, en total s’ha editat 86 vegades.

Tord blau
Member
Entrades: 26
Membre des de: dl. feb. 22, 2021 1:41 am

identificar espècie: virot ¿balear, mediterrani o atlàntic?

Entrada Autor: Tord blau »

TRUCS de trescar i nedar en superfície cuidant es medi.
(esbós de trucs, vídeo i imatges)

Continuo s'esbós parlant sobre uns trucs, amb link a vídeo meu antic i imatges meues...
:-)
Imatge
(un art de contrast emocional, que trob ajuda a recordar millor)

UNA TOVALLOLA GROSSA
-Una tovallola!? Mmm... Tal com aconsella Douglas Adams a s'autoestopista galàctic!? A The Hitchhiker's Guide to the Galaxy? :o
Costa de dur una tovallola grossa flotant, nedant estona entre cales i voreres! Però aquest un truc va de cuidar sa natura jugant nedant! I sí, és dur dur, dur una tovallola grossa!
Per què dur una tovallola? Doncs per poder capturar aus i animals malalts, amb dificultats, ferits...
A vegades crec que algunes aus no cal portar-les a clínica, si just són enredades a fils, o sols tenen petites enganxades, no coses clavades grosses, i volen bé. Però millor consultar amb tècnics! Potser febles emmalalteixen...

BOSSA PER BOIA I FICAR ES TRASTOS DE JUGAR
Igualment serveix nedar amb una bossa estanca com boia, per portar molt pes, i tot sec, com ara un telèfon, farmaciola, documents, menjar, aigua... I un punt per flotar pot donar molta seguretat, descans...

BOSSA PER FICAR I PENJAR FEMS, CORDINO, POLITGES...
Un altre truc, per exemple, és usar una bossa qualsevol de fems fàcil d'obrir-tancar, on estotjar ses escombraries lleugeres, petites... També serveix per penjar o pujar fems pesat amb politges! I de flotador extra!
Hi ha bosses inflables, o flotadors tipus planxa o barqueta, però trob que pesen molt a terra. I amb ones i vent no m'agraden, per si es fems pot capgirar... Supòs que va a gusts, potser sí si uses cotxo, i amb mar plana. M'agrada pes fems poc voluminós, poc dens, petit i freqüent.

UNA BOSSA, PETS ULLS? ;-)
Dur una bossa on ficar fems pot fer variar molt sa predisposició a cercar, trobar, recordar instintivament i recollir fems nedant, o a ajudar aus...
Sa 'vista', sa percepció, sa memòria molt breu 'de peix'  ;)  varia si es neda amb una bossa!
Amb una bossa consider factible recollir més fems, i això ho automatitz inconscientment. De cop amb una bossa percep més fems! Se sol dir 'veig' un caramull de deixalles!
És tant s'efecte que és difícil entendre-ho si no es viu, però sol passar en fer uns quants capficos de ses dues maneres.

Imatge
(foto: truc amb bosses on estotjar o penjar fems des de cordes. A vegades inclús penjant-hi el més gros amb politges)

ABRACADABRA, ES FEMS MÀGIC ;-)
Guard forces per quan arrib a sa vorera a descansar... Perquè a vegades hi ha sorpreses si hi ha confusions.
Des de fa poc més de deu anys que recull fems nedant i trescant, com deport i exercici físic de salut, per sa zona on aparegué es virotet, i a vegades quotidianament. I ja antic era bell veure com sa gent ja de tant en tant en recollia similar, sobretot bussejadors o gent trescant. Potser ara és més públic, sabut, popular, o se'n recull més. En general crec que a sa zona s'accepta i s'ajuda per això. Sobretot es jovent i infants és espectacular!
Ja fa anys que s'organitzen belles neteges populars, sovint pes  moll, i a pics van més enllà des port, pes litoral depenent d'ones i gusts.
A vegades pot confondre trobar per sorpresa un caramull de fems recollit de s'aigua i deixat provisional entre roques, o després a sa vorera, i posteriorment a un llindar de carrer. Si ve d'agrupar fems i arracerar-ho provisionalment on es pot. Sobretot si dins la mar era mig ocult, desconegut per qui hi neda o passeja sovint.
A vegades sembla màgic! I amb escepticisme es dubta, per molta gent, com pot ser que tant fems sigui d'aquella vorera tan bella i turqueta on neden o miren es fons cada poc!
Es fems tret provisionalment a ses voreres pot semblar mal paisatge, però es pot veure'l més en positiu. Com una bona expressió de què es juga i ja no és a aigua! Millor que sigui provisional allà que no anys perdut dins la mar.
És bell veure com s'accepta aquest voluntariat o lleure de cuidar netejant. Doncs a pics era minoritari, experimental, una expressió, pentura una excentricitat.
Un cop es percep millor es medi, es valora prou sa neteja i gura des litoral.
I des de moltes colles i fins es valora més cuidar es medi netejant, per lliure o organitzats, o quotidianament com a deport, exercici físic de salut, entreteniment, entrenament...

Imatge

FEMATERS CAÇADORS TÀCTICS I ESTRATEGUES
Per recollir fems nedant, sense vergonyes i amb un poc d'humor, es sol triar estratègia, entre perseguir ses deixalles que suren i rompen amb ones, o ses incrustables entre roques... O segons es temps lliure, ànims, salut, llum solar, temperatura, meteorologia, corrents, orografia...
Ull a ses ones de vent, duent molt de plastiquet flotant, que acumula a entrants amb vent que arriba a terra diversos dies.
I estar a l'aguait de ses ones de fons, perquè fan accessible es fems que durant mesos o anys era incrustat, sedimentat... El remouen i el poden fer més accessible, o atracar a menys fons, almanco durant unes hores o dies.
Són unes oportunitats que cal aprofitar, per fer munts a fora, i després apropar-ho a papereres, i el gros intentar fer-ho coincidir amb serveis de recollida, o si és lluny avisar demanant ajuda.
Nedar en superfície amb equip lleuger i àgil permet accedir i recollir petits fems, amb molta freqüència, o en aigües poc fondes, intermareals, esculls, llocs on desgrimpar... Té bones avantatges a voreres abruptes!
Pes fems gros no sempre calen bosses i cordes penjant-hi amb politges. Per exemple ,amb peces planes de fibra molt pesades es pot moure ràpid si es fa com planejant, deslliçant-se horitzontals, un poc inclinades simulant una ala que planeja. Nedant veloç amb equip lleuger a sa superfície sol ser més fàcil. Això escurça molt sa recollida, sobretot si és llarga.
1620062506669.jpg
1620062506669.jpg (241.95 KiB) Visualitzat 1229 cops
INTENTAR NO CONFONDRE I DESTORBAR VIDES
Practicant aquest lleure es millora sa percepció, i es gests i tempos amb aus, peixets... Per exemple, a vegades en veure'ns, estan curioses per saber pellucar deixalles! A la llarga s'acostumen a estar passives, i amb sos dies s'espanten manco, i ens diferencien des pescadors. Igualment passa amb sos peixets, pops...
Però ja passa que a qui cuida o neteja nedant se'ns pot confondre'ns amb pescadors, bussejadors, pescasub, o furtius!
Pot ser que es peixos i aus aprenen abans? ;-)
Ses darreres temporades es vigies de sa Reserva Marina en barca molts pics crec que també recullen restes. Si poden em recullen es fems que trob nedant. Així puc continuar gaudint fàcil, perquè si buid sa bossa boia de fems còmodament sense sortir, puc perseguir més fems. I a vegades és molt avanç, si em cal sortir a buidar sa bossa moltes vegades. Sobretot evita cansar tant i quan fa fred refredar en sortir de s'aigua. Es trajecte per buidar fems també pot ser llarg, si és lluny apropar-se a una zona amb paperera. I calgui treure equip especial, diferent, d'anar terra endins a cercar sa paperera a peu. Això amb tot s'equip de nedar, i tornar a nedar aigua molts pics...
Entre tots gaudim molt més i queda més peix bell i sanot! :-)

Imatge

FITAR SES PAPERERES DE VORERA, SÓN GUAPES!
Normalment entre cales faig sortides a terra per buidar i poder reomplir fems. I va fantàstic que hi hagi on tirar plastiquets! Una paperera o cartell pot servir de referència per indicar on hi ha un munt per recollir.
Sobretot va bé coincidir a prop de punts on passen a netejar, en es final de diada. I més si hi ha papereres de reciclatge, i amb més pau final sa majoria de fems de la mar el separ, i duc fins a sa paperera que pertoca. Normalment els hi fic si hi caben, i són prou eixuts.
Però si no puc portar-ho tot? Potser fan rar, i confusions i disgust, si no se sap que són deixats agrupats a sa vorera!
Però  és IMPORTANT decantar s'esforç en treure prest es màxim de fems des medi aquàtic. Abans no degradi, perdi, incrusti sense remei... O sobretot convé recollir es fems abans que envelleixi, es rompi, es dispersi, compliqui sa recollida. O abans que se'n perdi sa pista per un altre dia recollir-ho nedant.
Si torna menudet contamina ecosistema com microplàstic o nanoplàstic... A fora, a sa vorera, tot i fer rar, és un avanç, hi ha avantatges, i es fa accessible per altres practicants de lleure netejant a peu...
És important recollir i triar recollint, i un cop tret i agrupat, i seleccionat, si vegades no es pot traginar tot a abocar a papereres... Aleshores si es deixa agrupat, convé intentar facilitar que sigui un lloc on arribem fàcil un altre dia i destorbi poc, o accessible a altres serveis de recollida amb qui es pot seguir segons horaris. I convé fer un esforç i avisar si deixen lluny o on semblen estranyes, o per evitar disgustar... També convéIç tenir planejat i establert com demanar ajuda, que pot variar segons quina vorera passi.

PELLUCANT PAPALLONES SALADES SOVINT ;)
Si netejar nedant es practica quotidianament, com ara qui passeja, juga o entrena, es recullen plastiquets que se solen acumular amb ones de vent que arriben.
És delicat, perquè en aquests entrants hi ha vida filtradora, sensible, amb infinitat de diversitat d'animals microfiltradors, alevins herbívors que els tasten o mig carnívors que els confonen, o es distreuen, s'estressen, o afecten física mecànicament...
I si hi ha altres contaminants, acumulacions, i degradacions o entren en cadena tròfica, pot haver-hi efectes de cavall de tròia cap a dins teixits, o acumular en carnívors...
Aquests plastiquets se solen rompre i dispersar de pressa, i sovint són convertits en aerosols salats o pols, i poden anar amb ones i vent cap a terra, arribar a cocons, llacunes, aquífers...
I perseguir o tocar un nigul de plastiquets surant és molt dinàmic! Sobretot entre ones i remolins! Realment és com ewpantar i capturar papallones! Així es fa moooolta activitat física, exercici físic per entrenar! :)

Imatge

VÍDEO DES JOC / FEMSUKÍ /
Vaig fer vídeo d'exemple, per inspirar cercar i crear lleure netejant nedant.
Es pot trobar just escrivint i cercant Femsukí en es cercador de Youtube.
O provar d'anar a aquest enllaç : https://youtube.com/watch?v=QyX3eoTSJMM
Aquest vídeo parla de jugar a es joc de es 'Femsukí', jocs de cercar i agrupar fems.
Es nom de es Femsukí ve de cercar fems (residus), i com que es lloc on es fa munt de fems varia segons ses circumstàncies, aleshores a mig joc, s'avisa indicant un bon lloc on agrupar fems, cridant fort, ràpid i tot seguit on fer munt "-...es FEMS SU AQUÍ!!!" (o suquí) o en trobar-ne es crida '--...hi ha molt FEMS SUQUÍ!' i crits similars. Fonèticament i d'enfora sonaria a cridar molt per ses platges /femsukí/! i d'aquí es nom, de voler jugar a es joc des Femsukí!
Però es nom Femsukí sonava xocant escoltat per un anglòfon, i creava rialles o confusions. Pentura sonaria com 'femme sucking'? I per divulgar-ho com a joc infantil no és trivial. O dir que es jjugadors són femsukiners també pot sonar xocant.
O també 'fems' a fora Mallorca no vol dir escombraries, sinó que sol ser usat per merda o femta animal, adobs agraris...
Es jugava segurqment amb mil noms i de moltes maneres, organitzat espontàniament, superposat en excursions i acampades de lleure, almanco ja devers ets anys setanta. Per exemple baixant La Trapa, prop Sa Dragonera, a entrants de mar, racons de bosc...


1620133928444.jpg
1620133928444.jpg (245.42 KiB) Visualitzat 1165 cops
ROBA ELÀSTICA, CARETA, TUBS, ALETES RETALLADES...
I A NEDAR! :)
Sa roba i equipament de visió, respiració i propulsió varia depenent de com es practica, des lloc, o sa profunditat on hi ha deixalles, medi i vida a cuidar. Però sol anar molt per gusts i trucs personals!
És important s'equip quan fa fred o hi ha fems i grumers! Convé per a nedar en superfície amb fred o moooolta estona...
Normalment preferesc usar equip de natació! Per 'nedar' se sol implicar s'impuls i desplaçament, usant braços i cames.
I millor ser previsor per si cal alenar amb intensitat...
Crec que per nedar no sol anar tan bé un patró o material de roba de snorkeling, busseig, pescasub, surf... Millor de natació!
Em sembla molt adequat usar roba de natació en aigües obertes, o a voreres pot ser millor un equip de swimrun, segons s'itinerari...
Igualment m'agraden aletes curtes, per facilitar s'impuls de nedar amb mans i capturar fems ràpid, àgil. M'agraden aletes adaptades de snorkeling modificades, retallades, perquè solen ser amb una sola més reforçada.
I preferesc tub de nedar, frontal de natació, no lateral de pescasub ni snorkeling. Permet no girar es cap per respirar, comoditat i així observar captura de fems. I atenció a netejar-ho bé, i no treure'l gaire si es neden hores i es passa netejant entre detritus, sobretot quan fa calor.
També convé almanco un guant, i una gorra major, potser un poc més lliure i retallada en es coll, a base, per evitar sa pressió en es coll amb activitat intensa, o ofegs si hi ha imprevists.
Ses ulleres les preferesc àmplies, potser de busseig, pescasub, o ses majors de natació, que permeten vista excel·lent. Potser millor ullera amb nas lliure, destapat, però preferesc sovint cobert, per compensar sa pressió a ulls, típica si de tant en tant es baixa a nedar dos o tres metres.
I a sa ullera preferesc un vidre, doncs és més resistent a la llarga. Tal vegada amb molt Sol i llum serviria una capa que tria llum polaritzada.
I uns taps auriculars ajuden a evitar fred i vent, sobretot entrant i sortint, o s'hivern. Important per higiene, i sa neteja, sobretot en zones de detritus.
Ets escarpins de natació amb un poc de sola ferma són un avanç. O també per trepitjar roques cal ses sandàlies aquàtiques de sola ferma.
Va bé prevenir amb una mica de roba especial per protegir-se. Perquè una ferida marina a dits o una cremada de grumer sol implicar dies d'estar quiet, no sortir tant per haver d'evitar sa calor i es llum des Sol a ses picades de grumer. I per això també convé farmaciola per netejar prest. I tot i que una picada de peix aranya no sol passar tant com a banyistes o surfers, va bé estotjar un encenedor o font de calor per desfer es dolor i verins d'aranyes i escórpores.
Ah, i fer una bona trunyella també evita descambullar-se i enganxar sa careta i tub, creant riscs, o perdre cabells ;)
Tord blau l’ha editat per darrera vegada el dia: dl. maig 17, 2021 3:09 am, en total s’ha editat 41 vegades.

Tord blau
Member
Entrades: 26
Membre des de: dl. feb. 22, 2021 1:41 am

identificar espècie: virot ¿balear, mediterrani o atlàntic?

Entrada Autor: Tord blau »

IMPREVISTS. Exemples cuidant voreres: animals malalts/afectables/àliens/arqueologia...
(Fotos meues, continuant esbós anterior)
Exemples d'imprevists i troballes, una mica imaginaris i amb humor creatiu, per recrear possibilitats.


Imatge

Imatge

PROTOCOLS, SITUACIONS ACCIDENTALS...
Recollint fems i jugant a ses voreres, a més d'aus, i altres espècies lesionades, sol haver-hi imprevists i observacions naturalistes, espècies especials, restes peculiars...
Cal tracte diferent i delicat també a restes especials, com ara escombraries de naufragis moderns o no tocar es derelictes de s'antiguitat, ni troballes dubtoses de ser d'arqueologia marina. Normalment millor sempre consultar i avisar autoritats. Recoman un protocol de sa web des GOB Menorca, amb mooooltes colles que cuiden ses voreres i recullen fems. Link a pdf de protocol a web des GOB Menorca: https://www.gobmenorca.com/sites/defaul ... tocols.pdf



Imatge
Atac accidental des llimac marí pelut Doris Gegant Peluda  ;)
(humor-ficció amb un fems recollit penjant)

S'ATAC DES COGOMBRES MARINS :shock: :twisted:
Nedava recollint unes deixalles des fons a rompents, i en recollir una planxa de metall i fibra de vidre vaig tenir mala sort.
A davall sa deixalla hi havia aferrat i ocult un cogombre de mar, un animal dit popularment pardal de moro.
Quan vaig aixecar sa deixalla, es cogombre de mar, activà es seu mecanisme de defensa!
Es cogombre va començar a amollar mucositats intestinals, formant filaments de proteïnes, com una teranyina! Supòs que si deixen anar es filaments quan la mar és en calma deuen tenir menys efecte, però a mi em va envoltar sa teranyina, perquè hi havia vaivé d'ones!
Em va envoltar una teranyina molt adhesiva, gruixada i grumosa que s'anava filant i desfilagant, i estenent cada pic més.
Si envolten un peix supòs deu quedar frenat, incapacitat, patir més per xocs i ferides amb roques, estressar-se, o ser presa fàcil.
A sa pell, sa sensació és similar a enredar-se amb fils elàstics fins, com d'una bena elàstica o roba que es romp, però un esplet gegantí!
En sortir de s'aigo sa teranyina va assecant i comprimint, en fibres més fines que un cabell potser. Però gairebé rasposes i van com mig penetrant o irritant sa pell.
En treure sa teranyina de sa pell o roba es va rompent un poc. I es trossets secs tornen més, i més petits, invisibles, com fibres enganxoses.
Es trossets, són fàcils de transferir inadvertidament per descuit, per exemple netejant, de ses mans a zones delicades com nas, boca, pipelles o plecs íntims.
No sé cert si poden fer molta irritació o reaccions al·lèrgiques. Però es trossets més fins i perduts no es noten molt, ni es veuen gaire.. Si queden molta estona a sa pell irriten més.. Sobretot a sa pell fina o llocs delicats, com devora mucoses i ulls...

Imatge

Alguna d'aquestes fotos serví per motivar sa curiositat i col·laboració ciutadana en observacions de natura. Per exemple a
http://www.capvermell.org/index.php/med ... i-cranques
(ATENCIÓ no usar s'adreça d'email meua que s'indica en es final de sa notícia d'aquest link. No és segura, no l'ús des de fa anys)


Imatge

A Mallorca s'Associació Cayume ha acollit i recuperat ous de tauró i rajada (elasmobranquis ovípars) amb acords amb sos pescadors que els troben accidentalment.

Imatge

Imatge

1620223206251.jpg
1620223206251.jpg (126.85 KiB) Visualitzat 1097 cops
Troballa casual fa un poc més de mig any de dubte de pedrera o gran obra antròpica a 4-6 m de fondària. Tot i ser una probable coincidència geològica, per si de cas inmediatament vaig informar autoritats des sa troballa accidental. Amb una localització exacta marcant-la a una ortofoto aèria detallada, incloent sa costa, que és ben a prop.
Si fos antròpic sugeriria ser prou antiga, pes nivell tan baix de la mar

Imatge
Unes estimacions de s'evolució des nivell de la mar es darrers milenis. S'autoria d'aquesta gràfica no és meua. Vos indic es crèdits d'autoria i un link de sa font:
Bungenstock, H. & H.J.T. Weerts, 2010, The high-resolution Holocene sea-level curve for Northwest Germany: global signals, local effects or data-artefacts? International Journal of Earth Sciences (Geologische Rundschau) 99: 1687-1706.
https://www.academia.edu/2164225/Bungen ... _1687_1706
Tord blau l’ha editat per darrera vegada el dia: dt. maig 18, 2021 3:50 am, en total s’ha editat 24 vegades.

Tord blau
Member
Entrades: 26
Membre des de: dl. feb. 22, 2021 1:41 am

identificar espècie: virot ¿balear, mediterrani o atlàntic?

Entrada Autor: Tord blau »

' HISTÒRIES DE DEPORT 'BASURA
(esbós en procés canviant, en obres)


Amb apreci pes voluntaris anònims que cuiden es medi. I pes qui en fan un art. I pes netejadors des 'filets' des Prestige, i sa darrera torrentada a llevant de Mallorca.


(fotos meues, de prop on netejant així aparegué es virotet, qualcunes des vídeo des Femsukí que indic a uns comentaris abans)
Imatge

UNES CAPTURES DEPORTIVES EXAGERADES :shock:
Pentura sorprendrà sentir dir que sovint en un sol dia de capficos trob, trec, agrup i transport prou més fems del que apareix a sa majoria des munts de ses fotos que us vaig mostrant. Inclús pitjor, que a pics ha sigut molt més fems que tots es munts que surten en es vídeo junts! Tant en nombre, volums i pes!
Amb tant fems junt, he fet a vegades munts desenes de vegades més grossos que es de ses fotos.
Ses fotos mostren quan no hi havia molt volum de residus en temporades riques, quan ja no era molt brut o no era arriscat distreure's. També fotos de moments de sa pràctica més relaxats, o des final des capficos. O de quan la mar és més calmada i neta, o transparent. També n'hi ha de pauses de descans dins aigua, o quan em dedic a una freqüència de captura baixa. I apareix el més vistós per fotos, no el rutinari i més nombrós.


Imatge

RUTINA D'EXERCICI: PELLUCAR PAPALLONES SALADES INVISIBLES :evil:
El comú i per fer exercici físic nedant així és capturar milers de peces petites surant.
Són plastiquets surant complicats de diferenciar a la vista, i més per fer-hi fotos una a una... Sovint són gairebé microplàstics, milers de trossets finets de plàstics, que vaig ficant a ses bosses de boia.
En omplir ses bosses boia intent abocar tot a ses papereres, sortint i agafant fred entremig de cales. Sovint me n'afluix d'aturar a fer fotos així, i em centr en activar es cos i moure'm.

Imatge


RUTINES DE MOLTA 'BASURA' I POCA FOTO :|
Amb molta brutor és més enredós usar sa càmera. A vegades implica moure's, ancorar o reorientar un caramull de residus carregats entre corrents. I una càmera és delicada, ocupa atenció observant, riscs, o aturar agafant fred.
Es mesos que hi ha desenes de vegades més quantitat, normalment són ets estius. Aleshores sa pràctica de netejar nedant pot allargar-se molta estona, però s'agafa fred i fatiga i costa molt moure es fems en arribar a terra, entre turistes i gent diguem que en situació molt informal... Ses anècdotes varien prou...
A més si és un dia de goig capturant fems, és tan entretingut que no pens gaire en agafar sa càmera!

Imatge

FEMS SORPRESA A MITJA AIGUA :o
Es fems en trossets menuts flotants sol ser en estols, o forma línies de front, i el transporten ses ones de vent que arriben cap a terra, i acumulen a caletes i entrants.
Es fems més finets i vells s'oculten prou de sa vista en arribar a sa vorera. Sobretot uns que són com cel·lofana o trossets de bossa. Sovint sols es veuen nedant, i amb ajuda d'ulleres àmplies, respirar amb tub i experiència...
Es translúcids són gairebé invisibles des de fora. A vegades, dins cales, es banyistes a pocs metres no els veuen, i se sorprenen quan 'apareixen' si remen sa superfície o fons, perquè translúcids i a fora llindars canvien sa vistositat.

Imatge

VORERES DESINTEGRADORES, ESCUMA 'BASURA' I ESPURNES SALADES :twisted:
Per mi se aquests fems se degraden prest, si arriben fins i vells ats entrants i racons de voreres. Hi solen acabar acumulats per sa força de ses ones de vent arribant, i formen línies o estols estacionaris, segons equilibris amb ses ones de fons.
Sa degradació accelerada des fems a ses voreres pentura té relació amb sa rompent, o per patir més xocs per fluir diferent, ser més agrupats o calents... O tal vegada sa microvida que els colonitza superficialment en aquestes condicions contacta més, creix o varia.
De fet a vegades a ses voreres surant trob plàstics grossos que són tan degradats que es desfan entre es dits.
És sorprenent com degraden de ràpid i desapareixen de sa vista. Fan com un adéu en dies, en un dia o hores. Sembla com fan es grumers que arriben a vorera, que entre rompents i acumulacions moren, i sembla com què dormen i desintegren es filaments, i després es cos en una espècie d'escuma.
Totes aquestes restes de plastiquets degradats tornen com una capa ben fina, com escuma de proteïnes o orgànica a sa fase o capa fineta entre aigua i aire. Des de terra aquestes escumes són ben vistoses, m'encanta veure'n es procés. O també veure si creen bancs estacionaris a uns metres de sa vorera, per joc de forces entre ones de vent i retons d'lnes de fons. Són similars a ses escumes típiques d'altres restes orgàniques i que seguesc manco.
Ses escumes de microplàstics i nanoplàstics i altres brutors i detritus també solen tornar a terra, en aerosol amb so vent, com espurnes salades.

Imatge

INTENTANT FITAR FEMS VIATGER 8-)
Per mi sovint es fems que sol recollir són arribats de fa poc, però ja eren vells abans de banyar-se a la mar. I arriben a la mar en decantar per vents i pluges. D'acumular-se a pluvials,
torrents, i raconades a voreres properes.
Els plàstics que a vegades vénen de mar endins, i apareixen a ses voreres, van arribant segons ones de vent i corrents. Però alguns per mi vénen de cop, perquè crec que són pescats lluny, massivament, i poden ser apropats en caure d'embarcacions, en destriar peix o ordenar i aclarir ses cobertes.
Pes fons hi ha també molt de fems, dens i pesat, i d'algun es pot intuir s'origen. Per exemple resta molt residu per abocaments d'obra, per reformes urbanes o d'equipaments nàutics.
Es noten prou es fems de ses festes a voreres, o en haver-hi majors afluències puntuals de visitants de turisme, es dies festius. I per mi també hi sol coincidir algun vandalisme quan acaben i dispersen.
I ets accidents nàutics o ses torrentades grosses destaquen per aportar grans quantitats de fems, voluminós, que perdura i es va dispersant a poc a poc erosionat.

Imatge

SA CALA TRITURADORA IDEAL :twisted:
Hi ha caletes que funcionen com trampes per mantenir es fems dins elles, i per anar-ho i triturant. Per exemple si són perpendiculars a línea de litoral, estretent-se i allargades, orientades a rebre ones de vents predominants, protegides d'altres vents, en estar baix penya-segats de roca alta.
lEs fems que hi arriba no surt gaire, se va acumulant triturant i degradant fin ser pols que després dispersa pes fons, o flotant, volant...

NEDAR ÉS UNA FORMA COMPLEMENTÀRIA DE NETEJA D'ESCULLS :D
Un embarrancament, si ha deixat milers de residus petitets, dispersen, erosionen i perduren. Per mi no se solen acabar de recollir del tot si embarranca i es romp a una zona poc fonda d'esculls, o caleta estreta, de rocams i multitud de raconets poc fondos.
Sa labor de qui hi deu fer feina es deu complicar si cal esperar una calma de la mar, per actuar barques, bussos professionals... I entre deportistes o voluntaris no sempre hi ha qui duu equip per transport de fems dins s'aigua. I cal sort i constància, poder aprofitar aquestes calmes. I ses finestres de ses oportunitats, per exemple ses calmes després de què ses restes incrustades o fondes són remogudes amb ones de fons, després de sa mala mar, a pics incerta.
També hi ha costes que van canviant temporada d'usos, i qui o com ho neteja, i si es passa esporàdicament netejant en barca o a peu, i camions, tractors...
A ses caletes i voreres més desertes es sol notar molt quan es passa a netejar.
Est entrants poc fondos i caletes properes i poc visitades, on s'acumulen fems, és on sovint tenc sort per fer aquest deport de capturar fems. ;)



Imatge

FEMS QUE PUJA PER ETAPES :)
Es resultats de recollir nedant mooolt de fems com a deport quotidià no es sol divulgar, o no es coneix ni percep gaire.I qui passeja, si no ho sap, si veu munts de fems per sorpresa, a pics tampoc no sol saber que vénen de fer deport de recullir i agrupar fems nedant.
Es fems que han sigut capturats i deixats provisionalment a prop de la mar, a vegades des de fora pot semblar erròniament que s'han mogut per ses forces de ses ones.
Per exemple, vegeu un article que explica prou bé això, per una confusió així, a
http://capvermell.org/index.php/agenda/ ... 30-08-2020
Parla sobre es fems que vaig akar treient d'aigua d'una embarcació embarrancada i triturada per ses ones, a prop Sa Punta de S'Entrador, i Cala Agulla.

I un altre article a
http://capvermell.org/index.php/actuali ... -ferradura
parla de restes d'embarcacions embarrancades i moolts de restes triturats per ses ones, a prop Na Ferradura / Coconar. A s'article es relacionen amb sa força d'ones de temporals.
Aquests caramulls prop Na Ferradura són de quan hi havia relativament deixat poca quantitat, doncs allà i pes voltants havia deixat munts i objectes moooolt majors feia poc dies i setmanes en diferents tandes de treure'ls des fons marí per etapes. P.ex. es màstils principals des veler. :shock:
Ho havia anat pujant a poc a poc durant mesos. Alguns munts foren de desenes de vegades just abans de ses fotos. I de milers de trossets. Es volum totals des munts eren de desenes de vegades, i peces moooolt majors.
També sovint apareixien així dispersats restes pes fons més devers Na Ferradura o cap a Son Moll, i es munts, similars, es feien més cap allà.

VIDA VALUOSA, PROTEGIDA, EN RISC, PERÒ ENTRE ESCULLS AMB FEMS D'EMBARRANCATS I MARISCADORS VISITANTS
Es Coconar / Na Ferradura per mi que entre esculls i incrustats, hi té espècies filtradores que es van catalogant a altres punts de Mallorca, però no sé si aquí hi són vives... :o Algunes per mi em recorden un poc com corallets amb punts foscs, no sé si madrepora, nacres de punxes o híbrides, estrelles de potes llargues o punxegudes, cabots , gambons o sastres... Pentura alguna d'aquestes espècies és de gran valor o en risc, vulnerable... :shock: També són espècies a roca afectable, i estressades en ser visitades, per exemple per qui hi marisqueja jugant amb infants i ficant a poals crancs, gambons, hortigues, cranquets ermitans, caracolins, pellegides, cornets... A vegades en època reproductiva, es mesos de veda, just que ens hi atraquem massa o movem pedres els podem detorbar... Igualment si netejant no hi estam atents... :roll:
Per sort pets animalons filtradors ja s'ha pogut netejar prou es cocons i esculls de ses restes erosionants o contaminants d'embarrancats, com per exemple de trossets erosionant de fibra de vidre i molts més contaminants variats... :D

Imatge

PUJANT FEMS EN MÉS ETAPES, CREA MÉS CONFUSIONS
Explic un poc més com va ser, doncs es van pujar des fons marí nedant i trescant per etapes, que de fora podia crear més confusions.
Es temporals d'abans de ses fotos i restes que mostra s'article afectaren en altres sentits, doncs els allunyaren des fons d'esculls, però els desincrustaren, i ho vaig aprifitar. També unes restes foren entre roques en algun moment, una etapa durant una recollida en un dia. I altres restes gegantins sobresortiren i removien a s'aigua dies i setmanes abans, entre esculls però dins aigua, havent de desmbolicar cables, cordes i estructures encavalcades i submergides...

En un jorn, primer anava apropant estratègicament fems segons prioritats, des fons llunyà i esculls cap a fons proper i accessible. Després entre roques, o a sobre uns instants...
I un cop fora, intentar que sigui a racer d'ones o travelades. Quedava un caramull més o menys assegurat. I si un munt pot semblar interessant per curiosos, culejadors o pellucadors, s'extenia.
S'extenia per deixar clar a la vista què no és res de valor. Per evitar que es pellucadors habituals amb presses o deixadesa deixin restes molt més desordenats, i crein algun riscs extra.
Aleshores ja acabava un jorn!
:)
En altres jorns ja, es fems que era assegurat en sec es va pujantt per etapes cap amunt, fins un llindar des passeig, on es van fer ses fotos de s'article de Coconar / Na Ferradura.

Imatge

FER O NO FER MUNTS DE FEMS... MIL DUBTES I MOLTA FATIGA
Hi ha molts condicionants. A pics també es deixa pendent si hi ha prioritat per treure'n més, o no es pot dur tot, o és banyat, brut, per triar, o cal atenir esforços per a fems a aigua special, que no és per paperes, perillós, inflamable, de líquids molt contaminants, explossius com bengales de senyals, objectes personals de possible valor sentimental pels naufragats i que coincidim just quan recull..
Es llocs on es deixen munts també varien segons indicacions, de quan i com es recolliran després. O ses molèsties i riscs que creen. I segons ocupacions de terraces. O si s'esperen ones grosses...
Si resten molt avall a vegades no es recollien en moltes setmanes, però destorben manco.
I si algun cop apareixen vàndals i els llencen de nou cap avall o els dispersen per on els roti sa dèria, aleshores sí que sembla que han vingut onades vandàliques... ;)
Per això també a prop des dies festius no sol deixar gaire fems cap a es carrer. Ha succeït un grapat de pics, pocs, però anam agafant trucs.

Imatge

MÉS INFO SOBRE FEMS D'EMBARCACIONS QUE PUJA PER ETAPES, DE COCONAR - NA FERRADURA
Des primer veler d'aquell estiu embarrancat a Es Coconar, a prop Na Ferradura (veure p. ex.
http://capvermell.org/index.php/actuali ... -ferradura
queda poc ja allà. Doncs d‹aquest gran part de s'estructura i casc es va retirar per bussos i embarcacions. Però pes fons quedà després durant mesos el que, fent un símil, podria semblar com si haguéssin buidat es contingut d'un habitatge amb estudi, cuina i banys, i amb garatge nàutic o talller inclòs. Ses primeres setmanes em vaig centrar en el més contaminant (pots de pintures, olis, dissolvents, coles, electrònica triturada, escumes...) I capturar nedant infinitat d'objectes personals que suraven fins passat Na Ferradura cap a Son Moll. I entregar i estendre'ls amb sos nàufrags francesos, una bella família, que eren ja relaxant a terrasses de restaurants suquí. Es mesos següents vaig recollir molt, i més o menys ho diferenciava prou des segon veler posteriorment embarrancat just allà.
Des segon veler embarrancat aquell estiu just aferrat, ni a deu metres lluny en es Coconar, ara queden també algunes restes. És es veler que explicava abans amb enllaç sobre restes que vaig deixar a llindar de passeig.
Entre esculls, des dos velers, a flor d'aigua o poc més fondo, el que queda és molt dens i molt pesat. Per exemple des segon queda es motor principal.
També d'aquets dos embarrancats hi ha alguna cosa pes fons. Hi ha encara entre esculls a tocar de superficie i rompents, un motor fora borda i unes poques peces grosses i denses des cascs. Una blava és ben visible a fotos que fan es passejants, per sortir molt per sobre aigua.

Gairebé totes ses altres restes ja s'han netejat, fins i tot sa majoria des trossets de fibra...

Imatge

RESTES TRITURANT-SE PES FONS A LLOCS VARIATS... CAP A SA PEDRUSCADA , ALTRES ESCULLS I FINALS DE TORRENTERES...
Un altres exemples de fems d'embarrancament que vaig trobant i surten a fotos que mostrava, és per exemple per devers Son Moll i Sa Pedruscada, a Capdepera. Hi havia moltes restes disperses d'una llanxa cremada navegant per allà, no fa massa anys.
Fins i tot a Son Moll, a gairebé tocar arena hi ha hagut durant anys un ciclomotor enfonsat, ben incrustat, i mig ple de concrecions de calç i detritus, parescut a un travertí mooolt fràgil.

Imatge

UNA OBRA DE MIRÓ BAIXANT CARRER CAN PATILLA? ;)
Entre Cala Lliteres i Cala Agulla, i ha un calonet o entrant llarg i estret, situat davall de pluvials, baixant i prolonant es Carrer Can Patilla, recte fins a la mar.
Allà s'entrant o caló orientat a ones de components nord, es va estrenyent, entre penya-segats que protegeixen d'altres vents. I ses ones acaben fent un rompent en una costa de blocs i roques desordenades. És una cala on molt des fems que arriba no surt, queda i va triturant, i no surt fins ser pols fina...
Allà hi van arribar unes restes d'embarcació. I se van rompre en milers de trossets, surant o enfonsats. Per mi devia ser des de novembre -no record ara si era desembre de 2018... I es gener veure-ho passejant astorava, era un caramull de restes triturant-se amb ones...
I quan es veia es deia Uuuuroooo! Quin berenar! :(
Era mooolt fems endinsant-se i embolicant-se per dins forats, fent una sopa pujant i baixant segons temporals…
Aleshores allà hi vaig fer moltes recollides de fems, agrupat per etapes, pujant... Sobretot sa que vaig practicar a peu netejant entre gener i febrer, a sa zona de roques, grimpant i trescant. I variava sa recollida segons dies, a mesura que es desincrustaven i alliberaven de roques amb onades de temporals grossos.
Durant gairebé un mes en aquests penya-segats hi vaig deixar un itinerari marcat amb mooolt de fems, com un circuit lúdic. Marcava corriols, donava accessibilitat, delimitva o marcava punts amb exposició a riscs, i ajudava a fer algun pas entre blocs i roques... Anant des de ses restes incrustats a buids entre ses roques des calonet allargat i estret, a davall es penya-segats, i cap amunt fins just davall es passeig, on es podrien recollir millor a peu pla i camionetes...
I fou divertit i amb anècdotes variades. Per exemple, algun caramull i senyals que hi vaig fer semblava art modern! Eren amb escumes de suros sintètics de colors, ben grosses i rodonenques, erosionades i polides. Per mi semblà bonic i a qui passejava els recordà una mica ses escultures de Joan Miró! ;)
Supòs que cap a mitjans o finals de març altra gent ho va acabar de pujar. Jo ho havia deixat ben amuntegat, protegit de vents, a uns pocs metres trescant un rost a peu, davall es passeig. Supòs ho degueren ficar a camionetes, perquè hi havia mooolt fems.
Però encara apareixen fems seus, entre roques a sa caleta dins la mar. No s'han acabat encara, i aprofit quan s'han remogut amb ones de fons.

Imatge

ES GEGANTS D'EN WALL·E :D
Em sembla que cuidar medi com entrenament es fa de molt antic, u a activitat a vegades experimental, minoritària o poc divulgada. I fins i tot un poc minoritzada per altres, evitada o tractada com una excentricitat.
Antigament, si es jugava i recollia fems per lliure sovint era poc sabut públicament, o no es publicitava, o no es veia tot a mitjans massius.
Sa gent que ho practicava més sovint potser era un poc minoritària, inclús dins àmbits ambientalistes o d'esport i lleure.
Condicionar o cuidar es medi ve d'antic, i tornà quotidià, derivat i ampliat des des jocs i costums, cultura... Per exemple cap als anys vuitanta molts monitors de lleure ho organitzaven, i molts nins practicants d'esplais ho continuaren, i escoltes. O esports com espéleo, sortides de naturalisme, ecologisme, excursionisme, torrents, activitats subaquàtiques...
I sa gent que anava a fer sortides grosses, després entrenava sovint igual, però per lliure i poca gent, entre setmana.
També se solia anar alternant amb diversitat de sortides setmanals en estius o vacances, on cooperar.
Si es tenia afició, a poc a poc es sabia i es rebien més infos i s'anava on demanaven ajuda boca a boca.
Per això per segons qui no era tan puntual i esporàdic, sinó que es tornava quotidià, com entreno o salut, deport, i no sols caps de setmana.

Imatge

ES GEGANTS AMB UN POC DE SUCRE SÚPERCALIFRÀGIC :D
Però no sols es feia deport i cuidava es medi directament, netejant, sinó també de moltes formes. Es cuidava es medi amb activitats lúdiques festives i diades. O sobretot com activitat superposada, un entreteniment o costum més a ses sortides més freqüents i amb menys gent.
I es feia de tot, com ara poc a poc anar arreglant camins estimats o apreciats i útils, poc practicables. O endreçar fites, bots, passadors, indicacions... O moltes casuístiques petites de plantes o arbres en risc o per cuidar, i plantar a poc a poc reforestant. O marcant límits d'espais i itineraris per activitats puntuals, jocs... I experimentant edercici físic o entreteniment a horts educatius o artístics, jardins, tallers de manualitats a lo gros amb fems de voreres i boscs... O murals i expressions i manifestin protesta a s'entorn amb criteri educatiu, o que no afectin, i impliquin exercici o riscs... O passamans per passos efímers, per accessibilitat i millores a entorn per a qui fa altres activitats.
Podia passar durant passejades, en córrer per complementar un entreno creatiu. O en anar a fer diada i nedar a un lloc on volen fer net per fer guapo. I moltes excursions per passos bruts, anant a fer torrents fer neteges de torrenteres, i a certes sortides a coves. O visites puntuals per activitats a acampades, camps de treball, encontres...

Imatge

CURES AMAGADES DE MALLORCA ;)
Però no se saben moltes modificacions o millores per s'entorn o ecosistema que es fan anònimament i quotidianament. Potser antigament gairebé totes, o sa majoria de llarg. Moltes no les hem vist, o no les percebem, ni les saben apreciar.

Per exemple sa gent apassionada d'equipar vies d'escalada crec que sumava mooooltes hores cuidant es medi en seguretat i accessibilitat, a més de crear recursos esportius. I són amb molt valor si en triar es lloc o s'època d'escalar ho feien amb criteri naturalístic, atent a afectacions.

Hi ha moltes passions intentant ajudar en es medi per lliure o organitzades que després sa resta de gent no les sabem, ni les sabem veure!

Imatge

ESCAMOTS INFANTILS ESPIANT POLÍTICS CAFETERS, AMB PALA i GRANERA :shock:
Un exemple antic més: és un cas divertit on vaig participar de nin, era netejant carrers simbòlicament. Fou breu, però alternant mesos i temporades, cap als anys 80s, fent com unes performances de grupets de nins netejant carrers. No record gaire es motiu, però crec que demanaven potenciar més es reconeixement i sa neteja viària, i ajudar a fer diferent sa feina i condicions laborals o negoci de netejar Ciutat.
Era ben entretingut I lúdic, netejant ciutat fent performances davant Ajuntament, Consell i Parlament, i front ses cafeteries on trobàvem polítics. 8-)

Imatge

INSPIRACIONS DIVINES CONTAGIOSES ;)
Es gener de 2014 jo intentava inspirar breument a netejar voreres de mar com deport, activitat física de lleure, salut o esbarjo, dient:
"... voltar voramar a gustet. I aprofitau per fer com caçar bolets, però caçau plàstics o escombraries, que també és una bona forma de moure's i relaxar-se.
Au va! Ànims! No fa tanta por ni vergonya per a recollir almanco un tap, una botella o una bossa per passejadeta. O si?..." a es final de article http://capvermell.org/index.php/agenda/ ... ts-al-moll
(ATENCIÓ no usar s'adreça d'email meua que s'indica e
a peu de foto de sa notícia d'aquest link. No és segura, no l'ús des de fa anys)


I mesos després, cap a primavera 2014, fou bell, perquè es va crear sa práctica d'entreno corrent recollint fems amb nom de 'plogging' amb encert i gran acollida des d'àmbits d'atletisme.
Han sigut anys bells veient es boom des plogging, i com evolucionen moltíssimes variants, apropiat i expressat per tota casta de gent, nacionalitats i cultures a internet.
:D :o
Amb sa internet de vídeos i ets smartphones amb càmeres molts deports quotidians que cuiden es medi s'han divulgat un caramull!
Fitxers adjunts
1620510603230.jpg
1620510603230.jpg (205.51 KiB) Visualitzat 813 cops
1620412271184.jpg
1620412271184.jpg (6.09 KiB) Visualitzat 910 cops
Tord blau l’ha editat per darrera vegada el dia: dl. maig 17, 2021 3:20 am, en total s’ha editat 58 vegades.

Tord blau
Member
Entrades: 26
Membre des de: dl. feb. 22, 2021 1:41 am

Re: identificar espècie: virot ¿balear, mediterrani o atlàntic?

Entrada Autor: Tord blau »

Missatges i fotos refent-se. Breu referència a birding. Molta info de netejar nedant lúdicament

Estic retocant ets esbossos des comentaris anteriors. Preg ser comprensius, són pinzellades, anotacions desenvolupant-se, per reestructurar, corregir. Escrits amb microteclat virtual tàctil, i republicant-ho cada poca estona, per salvar que no es perdin modificacions per error. Mentrestant pot crear malentès, però no tant si ja se sap que és un esbós.

Surt en aquest fil des fòrum per ser superposat i inspirat per sa troballa i dubtes des virotet, que m'impulsà per mostrar més detalls de com trob restes i cuid es litoral.

Cuidar es llitoral com a deport pentura no es divulga ni coneix gaire.

Netejar nedant es divulga poc, es confon amb altres pràctiques i ho intent mostrar aquí.

Escriure-ho en obert pot inspirar curiositat i trobar dubtes per millorar-ho.

Bona primavera,
:)
Fitxers adjunts
1620513719906.jpg
1620513719906.jpg (241.14 KiB) Visualitzat 810 cops

Respon