Bitxos marins i esbarjo cuidant es litoral nedant i grimpant

Estudi i conservació de la fauna invertebrada a les Illes Balears
Respon
Tord blau
Member
Entrades: 85
Membre des de: dl. feb. 22, 2021 1:41 am

Bitxos marins i esbarjo cuidant es litoral nedant i grimpant

Entrada Autor: Tord blau »

Oci educatiu esclafant pagellides a pedrades?
🤨 I un corn!

Observacions, alguna reflexió i fotos,
per a inspirar.

Alguns visitants de ses voreres marines de roques i cocons hi juguen a pescar i marisquejar. Els serveix com a deport, esbarjo i evasió, o també com a forma d'aprendre i practicar habilitats per adaptar-se a es medi, o educar-se, i conèixer costums antigues.
I prous persones hi juguen, van a agafar animalons durant ses vacances o es dies festius. Es mouen caminant entre ses roques amb gambaners i poals, i banyant-se o nedant amb careta i tub.
Amb aquests entreteniments de marisquejar o pescar a mà o amb gambaners i poals per ses voreres sovint es va "a agafar" varietat d'animalons.
Es capturen crancs i peixets, gambetes, cornets, eriçons, ortigues, estrelles, cranquets ermitans que viuen dins closques, pagellides, dàtils, copinyetes variades i més mol·luscs... Sípies i pops i tot.
I a vegades es compagina recollint o reorganitzant es fons de pedres...


Imatge

Practicants d'aquests jocs per ses voreres a pics també remouen mooooltes de pedres des fons. I les apilen i en fan munts, construccions, fites simbòliques o figures com dibuixos. O els serveix per a crear tanques i cocons submergits. O senzillament es juga a 'netejar' de pedres sa platja, a treure pedres des llocs de pas a s'arena submergida.

Normalment només agafen uns pocs animals i els estotgen una estona dins de poals, cocons, o tanques fetes amb pedres dins de forats a la vista. Així poden continuar jugant i observar animalons, com a entreteniment, o fer-ne fotos.
O hi ha qui s'ho emporta per a cuinar a casa o alguna cuina. I ajuda a fer atractiva sa seva gastronomia, decorar es plats o donar un toc refinat a es brous.


Hi ha qui esclafa cranquets ermitans que viuen dins de closques de caragols marins, per a ús com a esquer per a pesca amb canya, directament o fent una "pasteta". Algun pic he vist acumular i emportar-se una bossa ben plena, de varis quilograms de closques de caragols o cornets amb cranquets ermitans.

Molts practicants son turistes i gent diferent que practica puntualment. O hi ha qui ho repeteix més, per exemple qui ve de visita a ses segones residències es dies festius.

Imatge
Una exemple:  Aquí recollia fems com a deport nedant. I una nina gran era banyant-se amb careta i tub, i un gambaner molt gros, tal com molts altres nins aquells dies.
I vet aquí que sa nina va començar a esclafar aquest grup de pagellides aferrades, amb una pedra grossota rodonenca.😬 I segons ella no pescava, perquè després alliberava viu tot el que recollia... 🙄 Ehem...


Aquestes pràctiques pescant manualment o marisquejant per ses voreres aquí ha sigut una práctica molt habitual o quotidiana en s'estiu. I succeeix de primavera, estiu i tardor prou continuadament, i bastant bastant a es mateixos llocs, encara que cadascun potser alterna a on juga i ses diades. Es podé veure fàcil d'estiu aprop Cala Rajada, devers ses roques baixes de Cala Agulla, o per ses voreres des passeig entre es port i Cala Gat o Son Moll. Que és sa vorera que s'anomena com a "zona d'aigües exteriors" o "estatal" de sa reserva marina.
(ULL! Aquí es terme "Aigües exteriors" a vegades és diferent del que es podria pensar si no es coneix com s'han acordat ses línies de llindars entre puntes de sa costa. Pot confondre a qui no s'hi fixa. Per exemple pot ser "exterior" aigua de sa vorera!)
Imatge

Sa reserva marina de llevant de Mallorca a aquestes voreres de Capdepera s'inclou a una zona dita com "zona estatal" o també "zona d'aigües exteriors", i que va des de Cap des Freus cap a es sud fins a Sa Pedruscada.
Inclou més o menys, anant vorejant de nord a sud, ses voreres conegudes amb sos topònims de Cala Moltó, s'Agulló, Cala Agulla, S'Entrador, Sa Regata Blava, Cala Lliteres, S'Olla, Cala Gat, Cala Rajada, Es Coconar, Na Ferradura, Son Moll, Caló de Marbella...
I aquí segons què, o com, no es permet capturar o pescar de forma recreativa des de terra. I per mi que encara menys nedant o en apnea o busseig...
Si ho he interpretat bé i excepte errors, i dit mooolt resumit, a aquesta
zona de voreres de Capdepera
estatal, des de terra
:
  • -NO es permet pescar amb
    • -salabre/gambaner
      -fitora (*)
      -esquer viu
      -més d'una canya o fil
      -potera (*)

    -NO es permet capturar...
    • -crustacis.
                  P. ex. cranquets ermitants a dins de closques de caragols, crancs, gambetes...

      -mol·luscs.
                  P. ex. caragols de mar/cornets, pagellides, pades, compinyes, nacres, dàtils, musclos...

      -eriçons de mar (*)
      -ortigues de mar (*)
(si no ho he interpretat amb error, que ja pot ser ja. En es punts marcats amb (*)dubt una mica de detalls...
Jo no en sé gaire perquè jo no hi pesc ni marisqueig)

Respecte a pescar pops i sípies, supòs que es permet amb modalitats desde terra amb fil i paupant, tatant directe amb ses mans. Però no sa seva pesca submergint-se, ni amb fitora o gambaner.
Si algú hi té curiositat en tot això, millor consultar-ho a qui ho sàpiga millor. A més poden existir canvis o vedes extra, com una de pop d'agost de 2022.

Es pot llegir millor també explicat a cartells a punts d'accés, o consultar normativa i publicacions, en es menú de sa web de s'enllaç:
https://www.caib.es/sites/reservesmarin ... ats_0_0_0/

Imatge

És diferent a sa zona de voreres més en es nord cap a Artà, entre devers Cala Mesquida fins a Betlem, i que s'anomena com a "zona autonòmica" o "d'aigües interiors".

Quan es marisqueja o pesca no sempre es té es millor criteri per a reconèixer s'espècie, o es seus punts dèbils, el que la pot detorbar. I per mi quentampoc es sap gaire de sa normativa... Potser jo soc es primer que no conec suficientment sa norma de pesca, però es que jo no hi pesc!


I hi ha qui defensa aferrissadament aquestes pràctiques de pesca i marisqueig. I per a gaudir més sol anar rebé percebre, entendre i sentir-ho emotivament, com a una evasió de sa vida quotidiana i civilització a un lloc mooolt natural, poc visitat, poc pescat. Un lloc on es pot practicar jugar a rememorar pràctiques ancestrals o records d'infantesa, per a saber superar mancances, de supervivència... Ses expectatives i sa imaginació, sa despesa i s'esforç invertit en arribar, influeixen mooolt. A vegades hi ha gran interès i desig de recrear-sé o distrure's així, unes hores o un bon cap de setmana o festa.
Quan hi ha molt de desig i molta gent variada jugant-hi, pot aparèixer i copiar-se més algun mal biaix, o copiar alguna mala pràctica. Es podria mal emprar tècniques de pesca. Per exemple, a vegades es veuen pares i nins pescant crancs ferint-los, gratant i copejant amb garrots a dins de forats. I no convé veure únicament a aquest entorn i animalets com a juguetes, instruments o eines de joc d'un sol us.

Aquí un altre exemple:
Imatge
Un cornet observat en una mala situació, a lloc afectable, a Capdepera a principi d'octubre de 2022.
Era desferrat, "panxa" enlaire, com a un cocó submergit a molt poc fons, ballant amb ses ones i xocant amb ses roques. En un punt de pas poc fondo, just per on molts de peus de banyistes trepitgen i accedeixen a la mar. A una rampa d'un antic escar per a embarcacions. Allà sa roca és llisa i amb alga fina, i patina, i en aquests punts sa pedra és mes polida, fent com esglaons amb ses marques de ses trepitjades dia a dia.
Per mi que algú uns minuts abans havia jugat i llençat aquest caragol allà, just a un lloc de pas i d'ones. Aprop hi estaven prenent es sol bastants de banyistes. I entraven i sortien de s'aigua aprop d'aquests cocons i rampes, trepitjant o patinant sense voler. I hi nedaven o botaven de ses roques, i jugaven explorant es racons o fotografiant.
Tenia s'opercle gairebé tancat, però el movia, reaccionava ràpid, es mol·lusc era ben viu.
Fotografiat fent equilibris a sobre d'un guà i un sac boia surant, on jo hi recollia fems nedant, amb sa càmera dins d'una bossa transparent.
Finalment vaig deixar es caragol a uns pocs metres, on em semblà que hi havia més fons, i on es solen veure algun de tant en tant, amb manco peus de gent que el podria tombar d'una trepitjada, o capturar per a jugar-hí o destorbar-hó.

Imatge
Quin caragol és? Pot ser guapo aprendre una mica a reconèixer millor aquests caragols, perquè varis corns son pareguts i es poden confondre. I no tenc gaire idea de ses claus per a diferenciar caragols marins, però sí alguna curiositat...
Sa closca li mesurava uns 5 cm. o un poc més de llarg, a ull...
Seria un corn blau, Trunculariopsis trunculus? Des que s'empren per a cuinar i gastronomia. I que antigament s'empraven per fer es tint de sa porpra, i tenyir roba per a gent distingida.
Supòs que no seria un altre caragol parescut, també emprat per a sa porpra, es Purpura haemostoma. Ni es corn que torna més grossot, ja escàs, i que era emprat com a instrument de vent, de bufar i fer senyals, com una botzina, es Charonia nodifera/Charonia lampas...



Aquest entorn de roques baixes tan especial ha estat bastant pescat ja, consumint es seus recursos durant anys, gairebé com sa resta de llocs.
Aquesta pràctica i visita tan repetida ha afectat es medi, a espècies o llocs protegits o dins de reserva marina, poc comuns, delicats, afectables, vulnerables... Aquests racons de voreres han estat massa destorbats, sobretot es dies festius.
I sense voler, mentrestant es fan munts o remouen tant ses pedres, s'afecta a animals que hi viuen a s'arena o a davall. Normalment els era un refugi, un lloc mooolt estable, on hi creixien a davall ous i animalons nutritius. I hi eren protegits diferent de ses ones. I també després ses ones actuen diferent i s'erosió. Quan es va jugant tant i tants, n'arriben a moure moltes de pedres i fent munts lluny, cobrint altres roques i forats.
Tot junt suma moltes d'afectacions petites en aquests llocs arrecerats de ses ones, de pedres, roques i cocons amb animals especials i sensibles a ser manipulats.
Ets animalons i sa roca a zona d'ones noten molt es destorb, queden afectats quan s'haurien de reproduir, o queden trepitjats, ferits, estressats, morts...🤔


Imatge
Part d'una possible infracció per captura furtiva d'una dona que mariscava en Es Coconar/Na Ferradura fa anys. Crec que m'indicà que empraria aquests animals per a recurs educatiu dins peixeres d'un centre escolar. Pentura ella mariscava furtivament, i em va voler confondre?
Em semblaren una ofïura, dita estrella de mar de potes brunes (Ophioderma longicauda?) i dos sastres (Galathea strigosa?) i que sa dona gratant amb so garrot de pesca danyà sa mordala d'un.




És diferent pets animalons si es va a jugar amb una mica més de cura i responsabilitat, quan s'aprecia que no cal o no convé destorbar tant a sa vida marina.
Per exemple, millor si es pot emprar esquer per a pescar diferent, sense matar aquests animals. O es pot variar una mica més de lloc. Es pot anar amb més cura on és delicat i hi ha taaantes de visites en dies festius.

O es pot canviar es jocs aprop dets animals...
Es pot jugar i relacionar-se diferent amb sos animals, sense tocar o moure a on son aferrats, ni ses pedres a on reposen.
Ni convé tampoc que ses captures alliberades quedin sempre a llocs a la vista. No convé facilitar que pateixin molèsties d'altra gent, que els vegi més i els destorbi després de nou.

Aquests animalets en aquest medi a vegades son molt a la vista, i algun dia pot semblar que abunden... Però hi calen en un nombre gros. Ajuden a sa neteja des medi contaminat filtrant-hó. Son clau per a sa salut de s'aigua de ses platges, per a sa recuperació i sa resiliència d'humans i animals en equilibri i per a gaudir. I sa reserva marina és gairebé com un des llocs més útils per a recuperar sa resta d'illa.

Qui practica pesca o marisqueig espontani pot seguir més es cartells amb sa informació de ses normes que hi ha en ets accessos de ses platges i des passeigs. Això evitaria crear afectacions, un ambient d'actituds de permissivitat. No convé afavorir altres pràctiques furtives...


Ànims per a què es crein i trobin alternatives, i llocs on gaudir de molts d'entreteniment i de curiositats diferents!
Per exemple, es pot practicar un poc de lleure només observant sa vida sense destorbar capturant, tocant o desplaçant cada poc a ets animalons. I es pot practicar en cercar i emprar guies naturalistes gratuïtes o aplicacions i fòrums a internet per a identificar i saber d'aquests animalons. Inclús es pot practicar esbarjo col·laborant observant, fotografiant, i informant a científics... Sa curiositat naturalista pot ser ben rica i engrescadora!

Aqui un exemple amb tres fotos d'un conjunt de detalls:
Imatge
😉És una calavera pirata!? 💀

.
Imatge
🐏 És un animal banyut coronat? 🐐Uuuuiii...
Serà cosa des déu Bes!
Ben famós a Eivissa a s'antiguitat! ☺🎭

.
Imatge
Closca de caragol de porcellana (Erosaria spurca / Naria spurca) i un cranquet ermità acomodat.
Idò, que n'és de suggerent es dibuix en es dors des cranquet ermità! ☺😉

.
Imatge
Foto d'una curiositat, diferent, però com qualsevol altra que pot estimular i il·lustrar, i que es pot gaudir observant ses voreres. És sa part interior d'una closca depredada de cranc blau, forani i a vegades invassor.
😉😊Sembla es perfil d'un felí... O de s'esperit Totoro!

Imatge
Imatge denTotoro (1988). Es drets possiblement siguin de Studio Ghibli. Aquí es trailer: https://youtu.be/92a7Hj0ijLs


Observar-ne amb cura pot enriquir o inspirar converses naturalistes, es criteri i noves dubtes o motivar actituds de curiositats. P. ex. un cas ben similar:

Han sobreviscut més a sa pesca es crancs amb dibuixos de cares ferotges a sa closca
"...) se puede votar a favor o en contra de la teoría de la selección artificial de los cangrejos heike. Y los resultados, por cierto, asombran: si un 31% se muestra a favor y un 38% en contra, hay también un 15% que considera falsas las fotografías, un 6% que manifiesta que los pescadores tallan los caparazones… ¡y un 10% que cree que los heike son realmente espíritus reencarnados de los samuráis! (..." 😯 (Richard Dawkins, segons https://www.labrujulaverde.com/2022/03/ ... de-samurai )
Què votaries tu? Potser ses sopes anirien cap a sa segona opció, i no gaire de sa primera, o no?
Probablement existí una llarguíssima selecció natural abans dets humans. Perquè es peixos extrapolen es tamany des cos segons es dets ulls i sa seva distància. I sa conducta i sa dominància segons sa fermesa de sa mirada o en cap a on es mira. I si et picotegen, millor que sigui en es dibuix de sa closca, i no a un ull! 🤗


I aquest dibuix també va fenomenal d'espantaucells, i ats aeroports, avions i aerogeneradors! Veure-ho p. ex. a:
1) Aerogeneradors: http://www.energyhub.es/texto-diario/mo ... ervar-aves
2) Avions: https://airwaysmag.com/ana-paints-eyeballs-on-a380s/
3) Aeroports: https://www.gatechecked.com/scientists- ... y-eyes-573
Imatge
Imatge modificada, de s'estudi de Hausberger M, Boigné A, Lesimple C, Belin L, Henry L (2018) Wide-eyed glare scares raptors: From laboratory evidence to applied management. PLOS ONE 13(10): e0204802. https://doi.org/10.1371/journal.pone.0204802

Es dibuix dets ulls sembla que és més creïble i provoca sa il·lusió si 'ets ulls' conserven es nombre parell, sa seva distància relativa i tamany, sa disposició...

Imatge
🐲 Oooooh, és com un drac marí que em mira de front! Ah, però sembla simpàtic!
🤔Ep, ets tu en Puff, es drac màgic!? 😊

😉És broma! Només era una closca depredada de cranc blau.
Es cranc blau és forani, i a vegades podria ser invassor, i segons on tornar com una plaga.


😃Quines il·lusions òptiques tan útils! Ajuden a simular, enganar, espantar i sobreviure!😊


Imatge
Hem d'adaptar ets jocs i esports de pesca a ses platges modernes, i menys consumisme! 😉😁 (Crèdits imatge d'humor: xkcd.com)

Per a variar a activitats menys consumistes de s'entorn, inclús es pot practicar altre esbarjo. I potser més educatiu pes futur, cuidant directament es medi i intentant interactuar netejant. Ajudant a restaurar-ho, reforçant sa resiliència i minvant afectacions que desequilibren hàbitats, o alterarien sa salubritat i es riscs de seguretats, o es paisatge:

Imatge
Femsukí de nedar vorejant s'horabaixa de 20 octubre 2022. Quan fa bo, a ses hores més centrals des dia s'hi agrupen centenars de banyistes en octubre.

Aquests darrers anys es passa gust observant gents variades que s'engrescaven de forma natural i improvisada a cercar fems, residus artificials contaminants. Alguns exemples de fa poc, una mica deportistes netejadors, jugant observant o cercant fems:
En V. de Capdepera, un nin amb sensibilitat i molts coneixements naturalístics, i bon ull per a recollir trossets de botelles i per a sa creativitat jugant. O n'A. una nina d'Artà, més jove, però també amb una gran ment lúdica, ben divertida i dramatitzada, que torna es fems com a tresors dramàtics, els transforma en mil i un sentits. O en M. d'Artà, un nin que ha sigut un gran cercador de fems àgil, molt entusiasta i constant.
I es veien visitants i turistes amb idiomes diferents curiosejant "tresors" 😉 de fems per tooot! 😊
I també s'hi engresquen adults, per exemple pares fent banys amb infants.
O alguna empresa i gent variada en taules de surf a rem, que inclús van remant per dins de grutes gegants recollint fems!
I hi ha qui tot l'any va trescant i gaudint netejant per ses voreres d'arena, seguint ses corretges des mar, que son com unes fileres de fems creades per ses ones majors. I hi passen un bon gust, curiosejant i descobrint milers de trossets de fems variats de per damunt s'arena!




🐳♻️🤹‍♂️🏊‍♀️


Imatge
Femsukí de nedar tira-tira de Na Ferradura a Son Moll, Capdepera, ds 29 oct 2022
.
Imatge

Recomanacions musicals durant sa lectura

Es tema "Desperta" d'Alanaire a https://youtu.be/UlttH6e6gsE 😊

Vídeo emotiu d'educació ambientalista:
"If you see a piece of litter pick it up!" d'UK a:
https://youtu.be/lp7yppOAyPw
Quina allau d'art i brusqueta vital!! 😃


🐳♻️🤹‍♂️🏊‍♀️
BONS CAPFICOS CUIDANT LA MAR! 🙂
Imatge
Imatge

Imatge
Ull amb sos fils enrocats i tirats... Alguns després tornen flocs petits que rodolen dins la mar. Es de devers un metre i de monofils gruixats, com descartats de palangres, s'aferren menys, i tornen una molla que roda àgil, en un moviment hipnòtic d'espiral girant, que rebota inclús per damunt ses roques.
Però es flocs s’enganxen a plantes, algues, i animals i colònies que viuen formant com branques o tiges, com ets espirògrafs o similars a corall. I es flocs enganxats, amb so vaivé de ses ones, arrabassen aquesta vida tan especial, i la maten, ho esmicolen, i continuen rodolant!
Tord blau l’ha editat per darrera vegada el dia: dg. feb. 18, 2024 7:57 pm, en total s’ha editat 34 vegades.
Tord blau
Member
Entrades: 85
Membre des de: dl. feb. 22, 2021 1:41 am

🥰 Amor discret i bavoses (humor, metàfora/ficció...)

Entrada Autor: Tord blau »


🐌🐚Amor discret i bavoses

(humor, metàfora/ficció...)


Uns 'caragolets' es tragueren sa 'caseta' fa uns estius, i ha quedada aquí😉🎭
Imatge

S'hi movien com bavoses ❤ sense closca! 🤗
Com aquestes bavoses marines delicades que havia vistes a una roca aprop:

Imatge


😉😊Aquestes bavoses a segons qui els semblen 🦓 cavallets de mar acolorits! 🐴
🦄 🤔🤗⁉️

I quin enfiloi d'ous més llarg que ponen ses bavoses de sa foto!
🐣🥚Ull que son fràgils!
Els podrien afectar ets objectes i pedaços quan arriben a s'aigua entre ses roques. Per exemple amb sos xocs, o si s'hi enganxen, perquè es fems es mouen de forma poc natural amb ses ones, i ho arrabassarien en un no res...




És una vorera especial per accedir-hi, inaccessible a peu, cal grimpar.
I és un racó de mar bella, a tocar d'una platja massificada.

Imatge
Convendria cuidar-ho millor... I abans de què passin molts més hiverns i temporals, i s'espanyi massa!
Sinó després costa més, com ara...


❤ Actuar avui per ajudar sa vida i es panorama demà 🙂






💚🎵🎶 Suggeriments musicals

Jacmelina cantant
Cavalets de fusta / Qualque jorn lo temps vendra / Cançon per Puig-Antich a https://youtu.be/Ws1RhrYRylY 

Imatge
Póster de festes d'arts, expressions i sons occitans on s'hi sol recordar a Jacmelina.
Bones arts en viu o renovant-se! Fins i tot en Occcità, com ara n'Alidé Sans que es pot veure arreu, p. ex. a https://youtu.be/m17nFOeOtbk 🙂





🐳♻️💚🏊‍♀️🤹‍♂️

Bons capficos i deports
observant i cuidant s'entorn!

🙂
Imatge
Tord blau l’ha editat per darrera vegada el dia: dv. des. 16, 2022 3:57 pm, en total s’ha editat 3 vegades.
Tord blau
Member
Entrades: 85
Membre des de: dl. feb. 22, 2021 1:41 am

Nacres perdudes o mortes ("Pinna rudis?")

Entrada Autor: Tord blau »


🐚
Nacres perdudes o mortes ("Pinna rudis?")🐌
Explic de tres nacres mortes que fa un temps les havia mostrat vives en es fòrum.
Les anava observant de tant en tant, perquè son a uns racons de pas habitual, a menys de tres metres de fondària.🏊‍♀️

.
Imatge
Ses dues nacres que es veuen fotografiades mortes en aquest missatge, apareixien vives en es fòrum a:
viewtopic.php?p=18447&sid=7888720f3cb30 ... dd4#p18447


I una altra nacra que també havia mostrat en es fòrum no apareix en foto aquí, perquè ja no hi és, ha desapareguda! No sé qui l'hi havia fet com una garingola de pedres en primavera, potser com a recer, protegint. Era molt visible, a devers un metre de fondo i de sa vorera, davall d'un passeig peatonal, a una zona de bany popular. Fa uns anys es substrat situat a devers un metre alrededor seu va quedar bastant pelat de tiges de plantes i això la tornaria més afectable. Sa nacra absent apareixia viva en una foto des missatge a:
viewtopic.php?p=18387&sid=7888720f3cb30 ... dd4#p18387


Em sona que diuen que a ses nacres de roca (Pinna rudis) o a altres de similars a aquesta espècie no les afectà es mateix mal que a sa nacra (Pinna nobilis) moooolt més grossa, que creix a s'arena, i ha quedat gairebé extingida a Balears fa pocs anys per culpa d'un paràsit.
Aquests racons eren plens de nacres variades fa pocs anys!
Potser sa pèrdua de densitat de posidònia les afecta?


Imatge


Sa calor d'enguany les pot haver perjudicat, o es grans temporals que possiblement abunden pes canvi climàtic. Que també ha fet mal a bastanta posidònia ...
I també rebien qualque xoc de fems gros que hi passava com una apisonadora, o visites de molts més banyistes turistes. Darrerament el sembla que es visitants no les destorben gaire, però anys enrere prou gent les manipulava o inclús les capturava vives. I en morir, moltes de ses nacres grosses mortes han desaparegudes des fons de forma sospitosa.
A principi d'estiu aquestes nacres ballaven bastant amb sos vaivens de ses ones, eren com mig desferrades des substrat. I per mi que es substrat alrededor seu perdé densitat de plantes o tiges tot l'any, en part degut a uns grans temporals d'ones de llevant i mortaldat o debilitat per sa calor.

.
Imatge

Ses nacres de roca encara es reprodueixen prou i s'observa com van creixent per aquí devora. Ses més noves i joves van apareixent per racons superficials de roca similars, però bastantes no encerten un bon lloc i moren sovint. I aquestes nacres mortes de ses fotos son prou adultes, nasqueren fa bastants anys...


Ara de tardor es novembre sa fulla de posidònia caiguda s'ha decantat bastant, i ses nacres destaquen al màxim, es descobreixen fàcil. 👀 🏊 Inclús nedant i mirant des de sa superfície es poden veure bastantes nacres des llocs més fondos i amb més densitat de mates de posidònia. Sa resta d'any ses de fulles son més llargues i les oculten de sa vista.



.
Imatge

Exemple amb posidònia i un eriçó enganxats, mostrant com es residus poden afectar sa vida directament físicament, creant un obstacle, enganxant, copejant, erosionant, arrabassant...




.
Imatge

🎵🎶Suggeriment musical per a sa lectura

Plany al mar
cantat per Joan Manuel Serrat i Sílvia Pérez-Cruz,
en un vídeo fet per algú d'un centre educatiu, clicant aquí:
https://youtube.com/watch?v=hYFOQ_Q9JK8



🐳♻️💚🏊‍♀️🤹‍♂️


Bons capficos cuidant la mar!

Imatge
Tord blau l’ha editat per darrera vegada el dia: dv. feb. 24, 2023 11:09 am, en total s’ha editat 8 vegades.
Tord blau
Member
Entrades: 85
Membre des de: dl. feb. 22, 2021 1:41 am

Jardinet acolorit submarí de plastisferi

Entrada Autor: Tord blau »

Imatge
Jardinet acolorit submarí de plastisferi
Quin jardinet acolorit es de sa foto! És com de vida bella! Quins colors i textures marines curioses!
És un plàstic florit i vestit de guapo! 🎨Una paleta de pintors plastisferis! 🎨🦠
Pot semblar extraordinari, però no és gaire estrany, perquè en trob de similars de tant en tant. I és comú que sa vida cobreixi alguns objectes i superfícies artificials. Tal vegada deu dependre de ses condicions des lloc, es micro hàbitats que es creen. Aquest estava mig enterrat en es fons d'arena, a devers dos metres de profunditat, en un racó ombrívol aprop de sa vorera de roca.

Quina vida deu ser sa d'aquesta foto? Aquestes taques tan acolorides estarien relacionades amb ses etapes inicials d'éssers marins?
Potser s'inicià combinat amb una placa de biofilm de vida microscòpica? Per exemple de bacteris, micro algues o fongs...
I a sobre seu, hi creixeria...
Una taca de briozous? Perquè a alguns briozous els nomen molses marines... I a primer cop d'ull recorda a líquens terrestres. Ui, sí que em sona que a poca fondària pot haver-hi fongs associats a algues....
O altres taques, pentura serien inicis d'esponges o d'algues roges?
Fins i tot alguna incrustació té forma de cuc o des seu cau blanquinós!

No són molt alts ni amb branquetes, i així que potser no serien s'inici des foraminífers bentònics Miniacina miniacea, que de grans fan com branquetes vermelles a devora sa tija de sa posidònia. I en morir tenyeixen de rosa s'arena de ses platges!

Però que sigui bell no té perquè ser sempre una bona nova per a una platja urbana. Per exemple, es residu plàstic afavoreix sa micro vida patògena aprop de sa superfície marina.
I si es combina amb s'increment de temperatura marina, s'apropen més ses espècies i soques amb toxines o perjudicials pets animals, es medi o es bany... Com es Vibrio sp. marins, que s'atribueix a sa temperatura, que puja cada any. Algunes soques són més agressives del normal infectant extremitats des de feridetes. Veure-ho p. ex. clicant a https://insideclimatenews.org/news/2303 ... tudy-says/

Amb sa tendència a més calor, es trànsit marítim i es fems surant, ses espècies de ses zones tropicals se'ns apropen més! I pugen més cap a es nord. La mar fa més de pont!
Imatge
😉S'aigua de la mar ens connecta i ens porta regals des de lluny! (Crèdits imatge: xkcd.com)


Imatge

Cuidar i gaudir de jardins sense camí
Es colors des plastisferi de sa foto recorda a es racons ombrívols de roques marines acolorides! 🪨🦠🪱💮🐟 🏞🐙💐 On sa vida incrustada és un popurri de formacions, un jardí florit! 🐠🏵🌤
Es racó acolorit és un conjunt, un paisatge que evoluciona dia a dia. 💐🌸🌺 I es gaudeix prou nedant còmode surant, a poc a poc, sense tocar ni deixar empremta.😘💮😍🏊‍♂️
És un entorn petitó que ajuda! Es sura arran d'un racó estimulant, ric i variable. Immersiu, sense distraccions, discret, íntim...
Es punt de vista, sa perspectiva des paisatge que abarca sa mirada, es mostra tot natural. Es sent flotant en una mena de jardí natural, com volant-hí! Lleuger, sense tocar, deixar ni observar traces, camins, vies, senyals ni codis.
Un punt així és una ajuda especial enriquint es tresor des deport quotidià. Per a anar de "portes enllà" i esbarjar-sé.
🌍🏖🏝
És paregut al que es cerca o es viu amb molt lleure, oci o jocs, inclús a dins de casa.
Són processos similars a un ritual amb etapes, navegant en fases de sensacions i emocions. Així amb sa pausa fàcil ve més es descans, sa recuperació, sa resiliència i enfortir-se o adaptar-se. És com un premi, una cura, un abrig acollidor.
Va bé si aquest recurs és proper i accessible quotidianament. I que ens hi poguem emocionar, expressar, com ara cuidar es seu entorn en pau.

I aquest recurs pot ser una eina apresa i tramesa, un tresor cultural. Però és una mica com de cultura alternativa... S'aprecia una riquesa diferent al més comú, reglat, ofertat... Més lliure, sense tants d'estímuls de condicionants humans, ni un producte de sa cultura més hegemònica i des consumisme, ses convencions, ses tendències, camins, expressions i pautes populars.

És com quan empram altres entorns o estímuls convenients per a practicar milers d'altres esbarjos, jocs i lleures més comuns. És un truc habitual, i serveix per a crear sa immersió en sa lògica de sa pràctica lúdica, i aconseguir-hi objectius, que poden ser molt o poc reglats i definits. Per exemple:
Triar un entorn ric i variable, amb més incerteses, per a deports o jocs. Com ara quan es vol enriquir un entrenament o passeig anant per un itinerari diferent, nou, poc visitat.🚵
O anar a un lloc amb un punt de vista que té un enquadrament o perspectiva que limita o enriqueix sa visió de cert paisatge. Com ara tendir a triar pràctiques aferrades a es substrat, com s'escalada, espeleologia, anar en trineu,🧗‍♀️🛷 un laberint en un jardí.🐛, o just en tancar ets ulls per a pràcticar relaxació o escoltar música. 🧉😌🧘‍♂️
O també pot ser immersiu un ambient i instruments amb més freqüència de requeriments d'atenció, per exemple practicant més veloç per sobre des substrat o amb sos objectes. 🏂🏄‍♀️🤸‍♂️🤹‍♀️
O és ben senzill emprar un entorn més silenciós, 🤫💆‍♂️🫂💏que no distregui. Així es pot gaudir més fàcil des lleure, encara que sigui un entreteniment banal, com ara llegir això a internet, o resoldre uns mots encreuats.👨‍💻🎧📚
O inclús pot ser al revés, viure un entorn sorollós, que durant uba estona aparentment dificulta relaxar-se, jugant amb una distracció i estimulació extra de dificultat ambiental.🥳🙉



😉 Ben diferent és fer gamberrades com a passatemps pes medi natural, deixant "un bon jardí" 🍿🥫🧃de fems plàstics, "avançant per mal camí"! 💩🤮

Imatge


Suggeriments
Què és es plastisferi segons https://es.wikipedia.org/wiki/Plastisfera 📖

Sa cançó Societat de Consum de Raimon, a https://youtube.com/watch?v=Cgt43hxn9kM 🎶🎵

Es tema musical Pare de Joan Manuel Serrat a https://youtube.com/watch?v=HZgTQkWublc 🎶🎵

Un fragment de sa pel·lícula Silent Running (1972) amb so bell tema musical Rejoice in the Sun de Joan Baez, a
https://youtube.com/watch?v=DZ0JGjKYVdU

.
Imatge
Tord blau l’ha editat per darrera vegada el dia: dg. març 10, 2024 4:41 pm, en total s’ha editat 1 vegada.
Tord blau
Member
Entrades: 85
Membre des de: dl. feb. 22, 2021 1:41 am

PN Llevant/Púrpura/Cªfemenina...

Entrada Autor: Tord blau »

Imatge
Cornets a parc natural,
simbolisme púrpura,
ciència femenina...


És ben útil cuidar s'entorn i ets animalons marins!

Imatge
Trunculariopsis trunculus? a Capdepera. Típic per a porpra a s'antigor.

Es mol·luscs filtren i netegen es medi! Ajuden a evitar que s'aigua torni tèrbola i verda 🤢 quan fa més llum i calor, poca ona, massificació i més residus, detrits...
Imatge
Fems recollit nedant a Cala Agulla. Estiu 2023.

I es caragols marins són plens de bones curiositats! Per exemple, sa closca, es fluids o ses secrecions d'alguns cornets serveixen per extreure'n colorant púrpura des de s'antiguitat.
En parlen en aquest enllaç: https://ca.wikipedia.org/wiki/Porpra 📚📒

Es tint púrpura era comú en es comerç des mariners fenicis mercaders que ens visitaven fa milers d'anys.
Imatge
Púrpura πορφυ̣ρ̣ᾶς̣ casualment fou sa primera paraula desxifrada en es concurs Vesuvius Challenge de llegir una biblioteca rica de rotlos de papirs carbonitzats fa 2000 anys Crèdits: retall d'imatge de Luke Farritor, via https://scrollprize.org/firstletters

I es púrpura / violeta encara és senya de molts simbolismes i de distinció!
Per exemple pes feminisme. Idò, és una bon avanç, per a anar amb més ull amb so abús per sexisme, que n'hi ha arreu. I ho patim tots, totes, totis! 💜🙂

Imatge
Un truc que vaig provant, per exemple amb sa rajada violeta (Pteroplatytrygon violacea?)

Es tint porpra també s'obté sense matar es corn. Per exemple, a una àrea natural protegida d'Oaxaca (Mèxic) munyen sa secreció púrpura des cornet marí viu Plicopurpura pansa per a teles tradicionals locals. Intenten respectar i estudiar més s'animal i s'equilibri de s'entorn protegits i en risc, evitant infraccions per sobrepesca o furtivisme marisquejant. I és que fins fa pocs anys se n'enviava massa cap a fora i pes kimonos japonesos... Veure p. ex:

https://www.eluniversal.com.mx/estados/ ... extincion/

https://cienciasmarinas.com.mx/index.ph ... e/view/239

https://www.researchgate.net/publicatio ... aca_Mexico


I és que encara es ven a desenes de vegades es preu de s'or! 🪙💰 Ara va a uns tres mil euros es gram! A: https://www.kremer-pigmente.com/es/shop ... ntico.html

Un exemple d'infracció observada amb mol·luscs similars,
més d'aquí i de fa poc, dg 4 febrer:
Imatge
Algun cornet gros seria Purpura haemostoma?
Infracció observada as parc natural i reserva marina. Per mariscar devers 2 kg de mol·luscs de caragols marins. Per mi que no hi havia cap cranc ermità a dins ses closques. Supòs que ho recollien per a menjar-ho.Vaig informar-ne s'112, i en uns minutets em trucaren s'IBANAT i AMAs. I els hi vaig enviar fotos via MMS ats Agents de Medi Ambient propers, i es serveis de vigilància de sa reserva marina de pesca.
Imatge
Mapa modificat. Des Decret 8/2023, a https://www.caib.es/sites/espaisnatural ... vant-21675
Localització des punt de sa infracció, i zona dins es Parc Natural de la Península de Llevant. A sa Punta de s'Agulló. En es seu vessant cap a Cala Agulla. Devora ets escars i cases, a s'inici des Camí de Cala Agulla/Cala Moltó. (Coordenades segons GCS EPSG:3857, Web Mercator, WGS 84: GD Lat. 39.725333, Long. 3.453139 / GMS 39°43'31.2"N, 3°27'11.3"E)

Una estona després vaig poder nedar i gaudir cuidant es medi, femsukinant residus a s'aigua:
Imatge
Imatge
Femsukí de nedar 50 minuts amb banyador d'estiu, sense camia, tratge ni aleta. Aigua a 14-15°C, aire calmat i assolejat.
A es canet no el conec, però el vaig ajudar amb sa pilota verda, que li havia quedat enganxada dalt des pi. 🙂

Vegeu que la mar estava baixa, amb minves que exposava més ats caragols marins...

Aquí s'hi veu la mar més alta i normal, dies abans:
Imatge
Un femsukí de nedar allà mateix dies abans, es 14 de gener de 2024

Imatge
Foto a unes poques dotzenes de metres, dia 20 de desembre. Aquest veler francès hi quedà embarrancat dia 8 de desembre. Dia 10 de gener es municipi va haver de posar-ho en sec i recollir-ne es casc gros. Pel que s'ajuntament, només per això, va haver de pagar devers 30.000 euros. I és que hi van haver de venir amb tècnics i maquinària d'erugues o camions.


Imatge
Imatge
En ets accessos a sa zona ja fa anys que hi ha cartells i s'informa d'estar atents a ses proteccions per reserva marina i d'àrea natural protegida, i altres... Potser hi falten senyalitzacions de s'ampliació des parc natural, ara ja fa un any.
Imatge
Imatge
A devora unes d'aquestes indicacions, a sa foto, un darrer femsukí recollit nedant. De nedar-hi 1h 30 min, dj 8 feb 2024. Dedicant estona intentant recollir sense èxit altre fems massa gros o incrustat. Nedant amb un tratge de natació en aigües obertes, es model Sailfish Ignite, tot d'1.5 mm de neoprè normal, sense forro tèrmic. Aigua superficial a 14-15°C. Recollit a ~0'5-3 m de fondària. Vestint banyat una hora més. Zona assolejada, aire a a 20°C, a un poc de recer de ràfegues de 30km/h. Tot a sa zona exclusiva per a bany i propera de Cala Agulla.
Imatge
D'entre es milers de visitants a ses cales, sempre hi ha alguns pocs que viuen un "mal moment", i perden o tiren ses botelles de vidre a lloc inadequat, els hi brolla una gamberrada... I així s'acumulen pes fons i s'enterren, s'incrusten o solden en una mena de travertí o conglomerat amb vidres, inclús a un pam de fondària.

I és una àrea de litoral ben curiosa...
A sa mateixa punta de s'Agulló, per s'interior seu, hi ha catalogat un jaciment de patrimoni històric, per mi que arqueològic... Pentura d'una necròpolis antiquíssima?
Imatge
Però no sé si ho seria això amb forma com de naveta petita. Sembla que almanco l'han reforçat modernament. Em recorda a alguna tomba de nadius de d'època talaiòtica. Com a sa necròpoils de Son Real i s'Illa des Porros, a sa Badia d'Alcúdia, on a més hi ha algun topònim de fenicis. Però no sé si s'atribució podria venir de biaix o error, similar a com ses llegendes tornen romans es camins de pedra medievals. I és que a pics ses històries fantàstiques sedueixen o inspiren, just per a gaudir, com per exemple:
Ses cales àmplies de fons d'arena són bons llocs per as comerç amb so truc d'intercanviar a les cegues, alternant es moments de ses ofertes.
Es mercaders visitants hi podien ancorar ses naus a distància, lluny des tir de fona, i observar sa platja amb seguretat. I atracar-se en barqueta a s'arena deserta, a deixar alguna mostra de sa mercaderia exposada a sa vorera com una primera oferta. I tornaven a sa nau a esperar.
Després es nadius revisàvem sa mostra, i si ens agradava deixàvem a devora el que oferíem a canvi, i marxàvem a esperar.
I es de ses naus tornaven a baixar, a recollir o rebutjar el que es nadius els hi oferíem a canvi. O en demanaven més, i en es final potser inclús deixaven propina!

Imatge
Trunculariopsis trunculus? a Capdepera. Útil per a porpra a s'antigor.

Pentura as qui visitaven sa cala fa milers d'anys ja els hi podríem oferir cosetes d'interès!
Voldrien una botelleta de púrpura des cornets que ets infants recollirien, com aquests de ses fotos? O potser cercarien mostres de minerals?
O sinó, coses més comuns, com aigua i menjar fresc, fruita, ous, llet, una gallina o un bè, o guiletes d'oli, embotits... O arts de senalles i capells de garballó, un flabiol o siurellet...
I si hi havia bona ona amb so comerç, sorgiria més bon caliu, i algun sopar, de caragolada i vinet dolç i cervesa. I devora des foc, alguna rondalla, sibil·la, jocs i ball i fraternors. Gaudint empolainats amb remeis casolans o màgics, suggestius, protegits de "mals esperits" de puces i moscards amb un unguent d'ocre, oli de llentiscle, purpurina, o violer marí contra serps...

Imatge
Violer marí Matthiola sinuata? Alhelí marino' Malcolmia triloba? Violer bord Matthiola incana? M. parviflora, M. lunata, M. tricuspidata...? Cala Agulla, primavera 2021

Idò, sa vida a sa platja no ha canviat gaire en milers d'anys, hi, hi... 🏖🛖🍺
Però ara som molta més gent i brutors modernes, 😉 i toca a menys caragols per a cadascú... 🤷‍♀️
Imatge
Entrant de mar calmada amb residus acumulats d'olis de motor, pols surant...


💜Bon 11 de febrer,
Dia de sa dona i nina a sa ciència
🙋‍♀️🙇‍♀️🙆‍♀️
Imatge
Joc de cartes per a imprimir i instruccions, de https://mujeresconciencia.com/2015/09/0 ... e-ciencia/

Bona ona de models, sabers i ciència 😀
Imatge
Arena de branqueta de Miniacina miniacea? Situada a sa base de sa posidònia, i arrabassades i espenyades pes xocs, ses onotes, sa calorassa...



Imatge
Imatge
Imatge modificada de https://www.inaturalist.org/photos/285610994 i https://www.inaturalist.org/photos/279454902 de Sylvain Le Bris, CC BY-NC 4.0
Una de ses espècies de tord, amb llavis prominents i boca fina, un làbrid. És un peix netejador, que desparasita i cuida a altres peixos. A aquests petitons, i colorits així, els trob a poca fondària en primavera d'estiu. I cada capvespre se'ls veuen ocupant i construint-se un jaç a un raconet calmat, amb bocins d'algues ramificades flonges que retallen.
Ets altres peixos l'aprecien molt! Sa vorera a on espluga puces torna com un balneari de mimitos! 💈Es peixots que necessiten que els gratin ses picors i espluguin es polls 🦠😮‍💨🪰🕷🪱 s'hi apropen a poc a poc... ⏳️ 💈 🐟 🐡 🐠 I esperen es seu torn, perquè sovint hi ha llista d'espera! I hi fan voltetes, o se situen quiets i vertical. 💆💇 Es torna com un racó de vorera on es peixos s'hi estan, com més dormidets, relaxats i a gustet. 🥰🧘‍♀️🐡🐠🤤 Si no, sense netejadors, es peixos s'han de gratar ses picors as fons, a s'arena, i potser n'agafen de nous o els piquen pòlips, ortigues de mar, o se fereixen... O sinó, s'han de fregar un instant a sa pell que més grata d'altres peixos, com sa de taurons, o alguna rajada grossa...🦈
Tord blau l’ha editat per darrera vegada el dia: dc. març 27, 2024 9:31 am, en total s’ha editat 7 vegades.
Tord blau
Member
Entrades: 85
Membre des de: dl. feb. 22, 2021 1:41 am

Meduses, dubtes, curiositat, provant trucs...

Entrada Autor: Tord blau »

Dubtes i curiositats de meduses, provant trucs...

Ses meduses són animals gelatinosos amb noms variats... Es nom de grumer antigament era més per a ses meduses caravel·les, però ara és com sinònim de medusa, i born, vorm, borm, bromer, brumer...
N'hi ha diversitat d'espècies, a milers, i són cnidaris...
De ses més comunes aquí, a una colla d'espècies les nomem cubomeduses (cubozous) com per exemple sa medusa vespa. A una altra colla escifomeduses (escifozous) com sa Pelagia notiluca. I a una altra colla hidromeduses (hidrozous) com es sifonòfors i ses caravel·les.

Mostr vàries meduses aquí, i alguns trucs que vaig provant mentres ned jugant netejant la mar...

Imatge
Imatge
Imatge
Medusa ou fregit (Cotylorhiza tuberculata) devora fems de plàstics flotant. Uns peixets platejats hi solen viure a dins, com es que es mig veuen borrosos a ses dues darreres fotos.
Arriba aquí a ses voreres en tandes de desenes, i durant diversos dies a finals d'estiu, devers es setembre. Està bastant limitat impulsant, és poc hidrodinàmic. I ses corrents l'empeny i mor xocant a sa vorera, entre contraccions que m'astoren.

Deien que en es Mar Menor se'n podien arribar a agrupar milions, a causa de ses aigües contaminades amb residus orgànics, adobs...

Es grumer ou fregit irrita poc sa pell, tot i ser una escifomedusa.
👨‍🍳🪼👩‍🍳 Es grumer ou fregit es cuina, o es menja poc fet! 😋👌 (no com la resta aquí)


Imatge
Peixets devora una cubomedusa, medusa vespa
Jakob.H https://www.inaturalist.org/observations/129523207 CC BY-NC


Imatge
Dues meduses diferents, a l'esquerra una cubomedusa o cubozou, i a la dreta sa campana de sa Pelagia noctiluca una escifomedusa.
Ses dues són ben urticants! I ens arriben tot l'any.
Les compar:
A l'esquerra un cubozou dit cubomedusa, medusa vespa, box jelly... De cos més transparent, sovint incolor i més petitó. Són moltes espècies paregudes...
Així capgirat, i si sa seva esfera des cos fos sa d'un rellotge, ens mostra una trompa central que fa com una busca, aquí "marcant les onze en es rellotge".
A sa vorera de sa campana té sovint quatre tentacles, o a vegades més. De menys de dos pams, però en algunes superen es metre. Cap a ses puntes van tornant fins, acaben com filaments contràctils.
A sa foto es mig veu es filament d'un tentacle, finet i marronós, a l'esquerra i abaix des cos. I un altre adalt a l'esquerra es veu una micona, com daurat. A dins s'aigua es tentacle sovint és incolor, sobretot sa part més distal.
Es cubozou té millor vista i ocels, que són com ulls primitius. I potser també sentit auditiu i de vibracions?
Destaca pes desplaçament i motilitat, ben àgil. I un comportament actiu i prolongat caçant. I ens persegueix diferent, o ens evita si semblam depredadors. I aprèn observant altres. I sense tenir cervell!
És més solitari i esporàdic, pel que ens sorprèn més. I és difícil de veure, sobretot es petitonets, que són es que més trob.
De picada més urticant, però probablement de menys extensió de filament.
Ses poques vegades que m'han picat em sembla una fiblada com més elèctrica i potent, que dura més dècimes de segon. Fa més com una ona elèctrica que va i ve, de forma general pes cos.
Però no tenim ses espècies de cubomeduses que són famoses per provocar una picada que després d'una estoneta torna gravíssima, mortal. Aquelles viuen en alguns llocs tropicals, des mar Índic i oceà Pacífic i as nord d'Austràlia...

I s'altra tros de medusa, sa campana colorida a la dreta de sa foto, és d'una Pelagia noctiluca, una escifomedusa, una espècie de escifozou. Em sembla sa medusa més comuna i abundant aquí.
Aquesta medusa de sa foto havia perdut del tot es tentacles, com succeeix sovint quan duen uns dies per ses voreres i es litoral.
Originalment té es cos de sa campana colorit i es tentacles centrals gruixats curts també colorits. I uns altres tentacles finíssims incolors a sa vorera de sa campana, d'almanco dos metres, però poc mòbils i sovint en perden part. Sembla ser que els poden regenerar a poc a poc.
Supòs que perden trossos de filaments degut a depredadors, xocs entre elles, amb sa rompent d'ones, fems i objectes, embarcacions... I sense es filaments llargs urticants més peixos s'atreveixen a menjar-se es tentacles gruixats centrals.
Menys urticants, tot i que molt, i tant! A s'instant de sa picada de Pelagia noctiluca em sembla bastant una cremor, com menys elèctrica potent que un cubozou, però es pot notar bé... Aquestes m'han picat mooolts pics. Coincideixen ocultes i mimètiques entre estols de plàstics surant, i s'hi enganxen, espenyen i s'hi aferren fragments.
Es cos i tentacles gruixats colorits la tornen més visible que es cubozou. I és lenta i esquivable. I evident en tandes de floracions i eixams, amb alguns bancs espessos que n'apropen a milers!
A vegades formen una línia estreta i definida de centenars de metres al llarg de litoral, que es va apropant o allunyant segons sa corrent. És útil observar aquesta línea de centenars de grumers, i preveure'n es desplaçament mentre nedam de travessia superant ets entrants i sortints de sa costa. I convé comprendre i intuir s'avanç de sa línia de grumers, es flux de ses ones i corrents superficials i es fons aprop, i així prendre decisions de manera dinàmica.

M'és incert com "tria" comportar-se cada espècimen per separat, sembla ben variable. Pareix que no van massa fondo, i que cerquen estar aprop de surar, sa llum i poca ona. Tal vegada aprop de microplàncton superficial, com es copèpodes, o des contrast d'olors, sabors o dolçors surant... De fet, diuen que cadascuna va aprenent d'experiències o d'observar a altres, i sense cervell! I sí que em sembla que ens persegueixen o eviten segons semblem depredadors dominants o preses. O des risc de motors amb renou i certes vibracions, o de ses rompents d'ones, ses bimbolles... Quan ses barques aturen moviment o certes vibracions a vegades hi cerquen s'ombra, o es seu recer. I eviten terra i aigua dolça, quan fa fred, però s'atraquen per a evitar tempestes? Quants dubtes i curiositats! Algunes inspirades llegint divulgacions suggerents de s'estudi de sa seva conducta en grup, per exemple a piscines de laboratoris...
No sé si sa vibració ritmica i marcada de sa música les guia o atreu sa curiositat... 🤔🤫 Sí que m'ho ha semblat en alguns peixos. Per exemple uns bancs d'espets, que entre moltes embarcacions, prefrien una amb música de rock dur, i heavy metal! 😄
Idò, es só ja guia a ses larves de corall que cerquen on aferrar i créixer, que són una altra mena de cnidaris, com ses meduses. P. ex. veure a qui ho prova, clicant a https://www.whoi.edu/oceanus/feature/ca ... ral-reefs/

Imatge

Una dinàmica diferent succeeix quan ses P. noctiluca coincideixen formant grans moles denses. Se les veu perjudicades, que cadascuna d'elles va perdent filaments, sa mobilitat, s'impuls, sa possibilitat i capacitat d'alimentar-se, i gairebé totes moren.
Excepcionalment, vaig nedar netejant entre almanco cent mil d'elles. Fou a una altra cala llunyana a fora de Mallorca, a ses Pitiüses, i no a ses cales de ses fotos aquí.
Ses meduses s'apilotaven, com en una sopa espessa, més o menys densa, de fins a dos metres de gruix, que s'estenia un grapat de milers de metres quadrats.
Ses ones de ponent les encaixonà a sa cala. Per fora de sa cala sa costa fa un recollidor natural recte, amb pocs entrants, de cinc quilòmetres pes sud, i tres pes nord. I al llarg d'aquells dies de tardor, de fa bastants anys, per allà hi va fer ones de ponent, primer sudoestejant de llebeig, i deprés nordoestejaven de mestral.
Gairebé totes estaven afectades, amb pocs o gens de filaments llargs urticants, i sa majoria ni tenia es tentacles centrals. No semblava haver-hi restes de filaments espenyats a s'aigua, ni vaig notar ses picors que creen es bocinets. Que havien perdut es filaments, hores o dies abans i fora de sa cala, mentre ses ones les desplaçaven acumulades pes litoral.
En algun moment vaig trobar a faltar es guants i gorra, i haver de treure es cap i mà de s'aigua, per a empènyer-les amb so braç des tratge. No em van picar de forma significativa, o gens, però dificultaven s'observació nedant i sa neteja de fems submergits.

Supòs que cadascuna de ses meduses dets eixams espessos es deu alimentar menys, esgotar s'aliment, fer canibalisme... I que pateix xocs, perd tentacle, sa capacitat de pescar, de pujar a zona il·luminada sense ferir-se, de moure's... I acaba dèbil, incapaç d'evitar ser arrossegada per ses corrents. I així milers d'espècimens afectats arriben i s'acumulen a ses voreres segons ses ones de vent. Tornen com bolles de gelatina surant inertes, i que piquen menys.

Sembla que es blooms massius podrien tenir a veure amb so canvi climàtic, amb sa temperatura, ses corrents i tempestes... Si les altera es cicles, eleva es metabolisme, sa necessitat d'aliment... I que es multipliquen per manca de depredadors, com per exemple certs peixos i tortugues, o es llimacs de mar menjadors des seus pòlips.
I que les deuen ajudar ets abocaments de residus orgànics i de tòxics o plàstics. I es fons remogut o alterat de manera artificial, amb esculls nous a on aferrar i créixer.



I aquí una altra medusa diferent, de devers 5-8 cm de campana. Seria una hidromedusa, un hidrozou? Olindias muelleri / phosphorica? Que seria ben urticant, potser més que ses dues meduses anteriors... I diuen que fa llum, i ens apareix amb s'escalfament i canvi climàtic.
Imatge
Imatge
O Laodicea undulata? I no em sembla tant una Discomedusa lobata, ni Solmissus albescens, però dubt. Coincidia amb meduses ou fregit, en es canvi meteorològic de fi d'estiu.

🛑🏊🧤🤿
Per a protegir-se va bé sa màscara / careta / ulleres de nedar àmplies, i sa roba llarga de banyador protector de Sol, es guants, gorra cobrint es cap i coll, calcetins de nedar o escarpins... També existeixen algunes màscares de tela elàstica o de neoprè, per a la resta de cara. Poden anar arran des llavis si es va respirant amb tub de natació. Però podria dificultar respirar en un imprevist sense es tub de natació.

Per a pell destapada, ajuda aplicar cremes específiques protectores de picades de meduses, com una de Safe Sea especifica de meduses, ideades en part per investigadors israelians. Feta de plàncton -d'algues? I que fa semblar que sa pell és com una alga -o potser com un grumer, com fan es peixets que viuen dedins anemones?
Així "enganyam" sa medusa. Ses seves cèl·lules urticants es confonen i no activen tant s'automatisme que ens dispara es dards urticants.
M'ha semblat que sa crema em protegeix bastant bé de Pelagia noctiluca durant una mitja hora, a la mar calenta o teba. Després not que va a menys, tot i que segueix protegint. No he comprovat si sa protecció duraria tan bé fins a 80 minuts. Per a protegir-se toca eixugar-se, aplicar-la i esperar una estona abans de nedar entre restes de grumers.
Però no sé si variaria una mica, si es refreda més estona en repòs, i en aigua freda, abans de nedar. O segons quina modalitat de crema o loció sigui, segons es factor de protecció solar (SPF), o si és en esprai, per a esport, adults, infants, bebès...
No he trobat cera labial protectora de meduses, però potser funcionaria mesclar una cera labial amb una mica de crema protectora?
😉 O mimetitzar es llavis mastegant ses parts menys urticants d'un grumer ou fregit? Idò, diuen que cuinats són bons, inclús poc fets! 🪼🫦⁉️


⛑️🔎🪼
Ses meduses comunes a Balears que piquen poden provocar almanco cremades de segon grau, però varia prou segons s'extensió, permanència a sa pell, sa part des cos. I si sa lesió es neteja de forma adequada.
Em va bé utilitzar una lupa i pinces, i guans fins, per a observar o treure es tentacles, que afecten molt, i a vegades queden aferrats. O recollir-ho amb molta cura amb una tarja, supòs que paral·lelament as tentacle, no de través, i com qui empra un recollidor de fems.

⚗️🧪
No convé fregar-ho, però potser serviria per a netejar alguna substància que envolti es tentacle o limiti sa descàrrega urticant.
Per això hi ha hagut molts anys d'opinions, controvèrsia, i es va canviant, segons s'estudia...
Per exemple, sembla que es vinagre SÍ ajuda a evitar sa descàrrega des filaments d'alguna cubomedusa. I que podria ser igual per a caravel·les portugueses, ses man-o-war jellyfish, es sifonofors, o altres hidromeduses. I hi ha alguna crema específica, comvper exemple StingNoMore amb vinagre i urea.

Però em sembla que es vinagre NO ajudaria, que incrementaria sa lesió en netejar, provocant sa descàrrega des filaments de ses escifomeduses. Com ho són sa Pelagia noctiluca, Aurelia sp., Cassiopea sp., Rhizostoma luteum, Rhizostoma pulmo... Ni tampoc sa llimona, coca-cola, amoníac, sal o lleixiu. En canvi no hi afectaria gaire s'orina o s'aigua dolça o de mar, aigua oxigenada, o amb bicarbonat.
Per a netejar ses escifomeduses a mi aparentment m'ha anat bé netejar sa zona amb sa crema protectora (Safe Sea meduses). Pentura també serviria netejar-ho envoltat es tentacle amb alguna altra crema no específica de protecció de grumers, o una crema de tractar picades, com per exemple loció de lidocaina amb alcohol. O envoltar-ho amb pasta de bicarbonat i aigua salada. Però per mi que no aplicaria es bicarbonat a cubomeduses, ni hidromeduses.

I no sé si hi hauria efectes combinats, segons es productes s'evaporen i ho refreden, o si reaccionen amb residus d'altres productes, sa pell, o si la vasodilaten...

Com a conclusió sobre sa neteja, si no sabem què ens ha picat, supòs que aniria bé utilitzar sa crema preventiva de picades, després de sa picada, per a envoltar es tentacles i netejar sa picada. Però potser amb precaució a no tacar de crema on hi ha ferida o bòfiga oberta, que la intentaria evitar. Per si sa crema tengués efectes secundaris a ferides obertes, que ho desconec.

😉I potser que ho compliquem més, i inventem una crema casolana protectora de grumers? Feta de puré de grumer ou fregit, proteïna de posidònia, llentiscle i xocolati de garrover? 😋 Amb so llentiscle s'evitaria ses mosques, vespes, abelles, cabres...? 😖 🐝💕 I seria massa aspre pes peixets que ens tornen mossegadors de cames de banyistes i nedadors, quan la mar puja a més de 27°C? 😡🌡🐠
(Ep, això darrer és com humor, broma!)



Escalfor anti verí termolàbil ⏳️♨️🛁🪣
Un cop netejada sa superfície de sa picada, possiblement es pot minvar s'efecte des verí que ens ha quedat a sa pell. Perquè es verí de bastantes meduses (sifonofors, cubomeduses i escifomeduses) sembla que seria verí termolàbil.
Aleshores, es truc seria aplicar-hi calor prest, i es diu d'uns vint minuts o mitja hora de bany o dutxa ben calenta i mantinguda a sa zona, aprop de 45°C.

Mentre s'arriba a una dutxa o aixeta calenta, potser serviria en part, apropar un escalfamans de sa farmaciola, tot i que no fos tan efectiu. Alguns models elèctrics són rapidíssims (~<4-10 segons) i arriben a 45°C, o amb pics inclús 50-55°C durant hores. Però convé comprovar-ho abans...
Si sa bateria elèctrica estigués buida, i durés només uns minuts, almanco serviria mentre s'encalenteix un escalfamans tradicional, de carbó vegetal o tea de pi... Que pot pujar bastant de temperatura.

Imatge
Kleon3 CC BY-SA https://commons.wikimedia.org/wiki/File ... saeder.jpg
Dodecaedres i icosaedre romans de bronze. Són objectes petitons de s'antigor, des que se n'han trobat a centenars, inclús de pedra. 😯🤔 D'aquestes peces se n'especulen més d'una de dotzena d'usos possibles... Però aquests no:
😃 Per a crear i transmetre fred, o calor intens... 🌀Perquè voltejades penjant de bassetja (fona) o ginya banyada...
Acumularien fredor 🧊 a pedretes dedins banyades repetidament, que anirien brufant esquitxos, evaporant-se rapidíssim.
O s'encalentirien ràpid i mooolt potent 🔥 amb un caliu, tea o carbó incandescent central.
I servirien per a cures de picades verinoses termolàbils.🐍⚕️I abocades a botes cuinarien brous i infusions. 🥣🧉🫖 I no caldria dur ceràmica, olla ni focatera a bord de balsa o canoa, 🛶 ni en itineraris lleugers per terra. 🏕
Remenar ses peces també serviria com a fanalet de senyals o llum breu. 🏮🎆 O d'encenser, ♨️🦟 i d'escalfamans i braser de butxeca, i es transport d'una font de flama. 🥶🧤🏹🧵🪢🪔
O quietes, servirien de fogonet 🫕 regulant es vent amb pedres rodones o monedes.


Funcionaria gairebé igual a aquestes peces, una bosseta de fulles verdes o una xarxa humida, amb un grapat d'aquestes altres bolletes antiquíssimes misterioses:
Imatge
By Johnbod CC BY-SA https://commons.wikimedia.org/wiki/File ... CF6620.jpg
Bolleta tallada des neolític. Se n'han trobat milers de variades. I paleolítiques més senzilles, com p. ex.: https://www.nationalgeographic.com.es/c ... aron_20680
Però no he llegit, escoltat ni sabut d'indici ni suggeriment d'aquests usos per a fred evaporant ràpid, ni de calor potenta, centrifugant-ho o remenant-ho ventilant-ho. Ni pes dodecaedre romà, ni per a bosses foradades verdes o humides amb un grapat de pedretes rodones tallades dedins.


Per as verí termolàbil de pues d'escorpènids, i potser d'alguna picada de serp o animaló, antigament es solia apropar amb mooolta cura, amb un dissipador i protector entremig, uns manats encesos de cigarretes, herbes seques, varetes d'incens, tea...

Serviria en part una bossa de calor instantània, per reacció química exotèrmica, que s'estotgen estanques amb s'oxidació aturada, i es reactiven en obrir s'embolcall i mantenir-se ventilades. Em sembla que se torben uns deu minuts per a començar a pujar més de 40°C, i n'hi ha que escalfen a uns 55 °C en uns 15-20 minuts, i duren hores.
Però ull, supòs que com antiverí no convendrien ses bosses de calor instantani que duen afegida sa capsaïcina (~= prebe coent) 🪴🌱🧅🌶 Ni cremes o gels "escalfadors", de substàncies paregudes, que provoquen que s'activi sa calor de sa pell.

Aquests sistemes ràpids i menuts anteriors podrien servir mentre s'escalfa alguna pedra major, o un recipient amb aigua, per exemple, a damunt un motor de barca o un vehicle. O hi ha altres bosses de reacció exotèrmica més potent, ideades per a cuinar. Es reactiven en remull, i bullen s'aigua durant uns minuts. Servirien per a escalfar una altra bossa amb aigua. Que es podria aplicar en una tercera bossa, amb cura de separar es contacte de restes de substàncies amb incertesa de ser perjudicials, o s'excés de calor.

Quan s'aconsegueix arribar a una aixeta o obtenir prous litres d'aigua ben calenta, es bany es pot mantenir calent a dedins un recipient aïllant, com una nevera portàtil apagada, o una bossa d'aïllar aliments congelats...

Fredor anti dolor i inflamació 🌬🧊 💦💨
Si no puc aplicar sa calor antiverí prest, per a mi que em serveix es fred. Es fred no és antiverí, però potser va bé si ho desinflama o minva es dolor.
Però no aplicaria fred a sobre de sa picada sense netejar. No abans de netejar ses restes de sa medusa amb cèl·lules urticants, si es fred les ajuda a reactivar-se i disparar dards amb verí.

Es fred es pot aconseguir si es fa més repòs, si s'està a ombra i lloc fred, si s'evapora molt ràpid una gasa plegada, i s'aplica a sobre, o una bossa de fred químic instantani ja prou refredada, o un gelat, cubitos de gel...

Després d'una estona, si s'inflama massa, ho intent desinflamar amb fred. I altres trucs o productes em serveixen, com per exemple alternar ses cremes d'hidrocortisona o lidocaina. Però per mi que a sa meva pell no li va bé aplicar-les massa vegades seguides. O algunes cremes no toleren es Sol. I no sé bé si serviria aplicar breument altres productes, com per exemple s'amoníac, perquè m'ha semblat que minva una mica sa picor posterior, però ho he provat poc.

Per a molt temps després, d'hores, m'agrada continuar desinflamant-ho amb més fred. Per exemple apropant-hi un gelat booo, amb un film enmig, que sinó s'embruta. 😋 I si ja ha passat tanta estona, i ja valor que no m'afecta, m'anima llepar un poquet des degotís, hi, hi... Però ull, no convé menjar just després d'una picada, sobretot si no hem vist quina medusa ens ha picat, o dubtam. Almanco fins que es coneix prou sa resposta general des cos a sa nova picada. Que amb ses meduses sol ser ràpid, però estar atents durant mitja hora almanco... Per exemple, alguna cubomedusa rara i greu sí que es torba més o manco així, però és pròpla d'altres mars llunyans. En tot cas, podria ajudar intentar revisar i atendre a si ens ve mareig o nàusea, si ens costa respirar, si afecta a músculs, es cor, vista, si notam sensacions rares, en es comportament, o una inflor exagerada... Idò s'efecte pot variar en èpoques, o si ens sensibilitzam, i es pot complicar en una alèrgia per sorpresa!

Imatge
S'ocel, un "ull" primitiu d'un cubozou.Jan Bielecki, Alexander K. Zaharoff, Nicole Y. Leung, Anders Garm, Todd H. Oakley. CC BY-SA. https://commons.wikimedia.org/wiki/File ... ophora.png

I per a mi és important evitar sa inflamació es primer dia. Que si no vaig amb cura es primer dia o hores, després s'inflama més de nou, i em toca tornar a refredar més sa cremada a estones.
Intent controlar s'evolució, i evitar allò que ho inflami massa. No em van gaire bé per exemple, sa llum i massa calor, moure-ho massa, o fregar sa pell, certs sabons o cremes solars, menjar picant, cafè, alcohol, moure massa es cos i estona, o en hores de calor... Ah, i es sucre des gelats tampoc ajudaria gaire, ni es xocolati...
🤕O sigui, que són un mal rollo ses meduses, hi, hi...

Quan fa calor i nedera, hi ha un altre truc que empr, per a no haver de fer massa repòs amb fred local. Però només si no hi ha ferida destapada o bòfiga oberta. I es truc és tornar a nedar, però pausat, o un bany, cercant fredor. M'agrada de bon matí, quan la mar està freda, una mitja hora abans de sa sortida de Sol, 🤗 si no hi ha nous grumers!

Imatge
"Arbre de nadal" de pòlips d'hidrozous urticants By Esculapio. CC Attribution-Share Alike. https://commons.wikimedia.org/wiki/File ... ne_001.jpg


"Meduses" des fons, es PÒLIPS
(a més d'altres cnidaris, com ses anemones, coralls...)

Ets animals que més em piquen mentre ned netejant, no estan en sa seva fase de medusa, tot i que són animals de meduses, en altres fases.
Em piquen més quan són pòlips minúsculs aferrats a substrats. O potser em piquen uns cnidaris hidrozous petitoníssims que viuen entre s'arena -actinúlides. I hi ha més cnidaris pes fons, com es coralls i anemones. I això simplificant, perquè hi ha molta més varietat d'espècies de bitxets i bitxots pareguts, mooolts milers...
Es pòlips créixen aferrats cobrint es fons, o cobreixen animals, com per exemple esponges, coralls, briozous... O cobreixen ets objectes grossos que fa temps que estan submergits que netej nedant, com restes de boies espenyades, rodes, cordes, plasticots, planxes de metall o fibra de vidre, vidres, teixits...
S'efecte des pòlips vendria a recordar a una mena d'ortigues de mar minúscules. Poden ser incolors i semblar minúsculs, o no... O formar colònies, i amb sa mala visibilitat les confonem com a capes de brutor, llim, detritus, algues.... O majors, d'aspecte semblant a un briozou, a una "molsa", "herba de betlems", o "líquens". O parèixer més grossos, que podrien recordar a esponges, algues ramificades, o com cucs anemones, coralls... Poden semblar com ses vertaderes anèmones i coralls, que també són cnidaris, que poden ser urticants per a humans.
Per exemple, podrien semblar grossos o ramificats es pòlips de Pennaria disticha, Aglaophenia pluma, Synthecium evansi, Sertularella mediterranea, Eudendrium racemosum, Nausithoë punctata... I alguns d'ells són urticants per ats humans.
Sa picada de pòlips es percep poc. Però en una estoneta not sa seva cremor superficial, una irritació extensa, si ho he fregat i no només tocat. En es punts de major contacte forma bòfigues molt més petites, i més separades.
Per ara sa cremada de pòlip em respon millor a cures i m'és menys greu que una medusa. I més en haver-la netejat o escalfat mitja hora, si vull anti verí termolàbil.
Passada s'estona de precaució, per a desinflamar, hi aplic, aprop i separat, i a gust, una estona des fred local d'un gelat de xocolati.
Si es gelat degota, va bé tastar es degotís! 😋 Consola! 😄



🐳♻️💚🏊‍♀️🤹‍♂️
Imatge

Es poden fullejar temes similars en es fòrum, p. ex. a:

🧜‍♀️🌾Posidònia, olives de mar, sirenes, foques...(curiositats)viewtopic.php?t=4900

🤹🏊Cuidar litoral. Neteja nedant amb sacs boia i grimpant. Info, provant trucs, històries viewtopic.php?t=4769

🤖🎨Art d'IA per a inspirar, i cuidar es litoral jugant viewtopic.php?t=4866

🪣Fems marins recollits jugant grimpant i nedant. Estiu/tardor, 2022 viewtopic.php?t=4870

🧺Fems marins recollits jugant grimpant i nedant. Primavera, 2023 viewtopic.php?t=4911

🐠🌡Mar càlid, peixos foranis, i nedar jugant cuidant la mar viewtopic.php?t=4871


Imatge

Bons capficos jugant observant i cuidant la mar! 🥰
Respon