Curiositats de nedar jugant netejant la mar. Inspirades observant es peix papagall/lloro/vieja, Sparisoma cretense
Aquests darrers anys nedant a finals d'estiu i inici de tardor es nota s'aigua més càlida!
A sa primavera d'hivern (tardor) sa temperatura de la mar no baixa tant com sa de s'aire, i cada any més... I diuen que això crea més onatges grossos i temporals o pluges violentes...I així sa temperatura superficial a més d'elevada potser també és més estable a s'inici de tardor, o més independent d'estació de s'any, de sa meteorologia i s'hora des dia...
I més extraordinari, a la mar sa caloreta abarca una franja més profunda, arriba a més fondària!
S'aigua calenta normalment és menys densa i 'pesa' menys que sa freda, i sura més, tendeix a desplaçar-se així cap a sa part superficial de la mar. És típic que com més fondo es neda més fred es percep, o no? 
Qui s'hi fixa pot notar que normalment sa franja càlida de s'aigua és amunt, i va a més freda com més avall es neda. I inclús normalment, si hi ha calma, s'arriba a formar una capa fineta molt més calenteta que la resta, i tan sols a uns centímetres de profunditat seu es contrast és gros!🏖 I en general, sa temperatura es manté més elevada a ses voreres poc fondes, i a ses aigües de ses cales i arenals que en ser poc profundes estan més assolellades.
Però sa temperatura superficial de la mar és diferent i peculiar en es punts de ses voreres més obertes o exposades a ses corrents d'aigües profundes. Perquè es fluxos de ses aigües fredes i fondes que s'hi s'atraquen aquí és on troben s'obstacle des fons, hi xoquen, i així s'eleven i afloren cap a sa superfície. Aleshores ses aigües fredes des fons es mesclen entremig de s'aigua superficial, i així refreden més es capficos que hi feim surant.
🌡 
Just on passa, s'aigua des capfico baixa bastant de temperatura tan sols degut a s'orografia de sa costa i sa direcció de ses ones de fons o de ses corrents aquella estona. I se n'ha de saber de veure-ho i de diferenciar, perquè ses corrents i ones de fons poden ser ben diferents de ses ones de vent local, i això pot confondre i fallar en com i on es tria de nedar. 
Es banyistes i nedadors percebem ben ràpid es canvis de temperatura de la mar, i així modificam ses costums i triam millor on practicar. El més senzill es triar primer es lloc amb sa temperatura elevada de s'aigua, o a si per exemple hi ha poques ones de fons i terbolor, o triam nedar quan hi arriba més sa llum des Sol, o on és a recer des vent... 🏖
En condicions òptimes, fins a principi de novembre sa temperatura marina pareix sa de ses piscines de natació esportiva, que s'encalenteixen a uns 23-26°C, que és una mica menys que 27-29 graus de ses piscines d'esbarjo, relaxació, teràpia, aprenentatge... A uns 23-24 graus s'hi pot nedar tira-tira vàries hores sense roba càlida de natació. Tot i que és clar que cal triar un bon moment personal des dia, pes metabolisme energètic circadià des cos, aprofitant quan es cos és actiu, calent, no just en despertar... O també ajuda si hi ha hàbit, si es coneix com es cos s'ha adaptat a nedar uns pocs dies enrere. I per si de cas, millor si es cos es mobilitza, activa i escalfa uns minuts abans, per adaptar-se millor a es canvi de temperatura des bany. 
A s'inici de sa tardor i s'octubre, a ses voreres someres, a recer i assolellades, s'aigua encara pot arribar a uns 25°C. Va baixant a uns 24°C a finals d'octubre, i a principi de novembre pot arribar a devers 23-24°C.
Però quan plou sa temperatura de sa superfície de la mar pot variar localment i ràpid, degut a una precipitació, i refredar-se de cop dos o tres graus. Tot i això, a s'inici de primavera d'hivern sa temperatura es recupera ràpid, en un o dos dies, perquè la mar tèbia és grossa, amb molta massa, i això crea molta 'inèrcia'.
A mitjans de novembre, sa tendència a baixar i a no recuperar sa inèrcia càlida destaca cada pic més. Es fa més evident sa inclinació i manca de Sol, i es suma a més pluges, vents forts i freds...
Cap a finals de novembre sa temperatura marina superficial ja baixa prou, es màxim de s'aigua és devers uns 21°C, i pes desembre ronda es 17-18 graus.
A sa tardor s'aigua a ses voreres arrecerades pot ser càlida, l molt freda, segons on i quan...
S'aigua dolça de sa pluja pesa menys, és menys densa i sura més, per no tenir sa sal, encara que sigui més freda que la mar. Aquí s'aigua és més densa per sa sal que per sa fredor. I si està congelada com es calabruix encara flota més.
S'aigua dolça pot venir de fora de la mar, de terra amunt, baixar amb sa pluja o un vessament o abocament a una pluvial o un torrent. Per exemple de regadius (gespa!), abocaments o filtracions de residus, abocaments després de neteges de rentadores abocant a pluvials, residus d'animals o ramaderia, piscines o pous negres arran de mar, sa neteja de carrers i terrasses de bars, pistes de tenis o futbet, platges de piscines... O per incidències i pèrdues d'aigües brutes cap a ses pluvials, normalment quan es saturen amb ses pluges torrencials, i més amb ets embossos típics d'abocaments de tovalloletes.
I és que fins tot apareixen matalassos en es clavegueram! O nedant per des voreres podem trobar s'aigua dolça a vegades de forma estranya, sortint de tubs avariats o oberts d'aigües residuals. O més rar encara, que hi hagi aigua calenta que sembla salobre o mesclada, i que prové de refrigerar una central tèrmica.
Altres vegades s'aigua dolça natural arriba a la mar un temps després de forma subterrània, creant una surgència a sa vorera marina. O també n'hi ha de més fondes, submergides en es fons de la mar.
Similar succeeix s'aigua bruta que tiram es es fons de la mar amb sos emissaris submarins d'aigües residuals. En principi, i quan funcionen bé, si no s'embossen, foraden o espanyen, ets emissaris abocarien i dispersarien sa seva brutor lluny de sa vorera. Però ses seves plomes o ventalls d'aigües brutes dolces floten, i sa seva taca surant pot arribar a mesurar més d'un quilòmetre, i segons es vent i s'ona poden arribar directament a on nedam a sa vorera.
🏞
S'aigua dolça pot surar bastanta estona sense mesclar-se amb sa salada. Va per a sobre de la mar durant hores, o encara més si és molta i hi ha calma a la mar. Sa seva capa dolça es va estenent i escampant i pot acabar acumulada en es racons i entrants de sa costa. I així és comú que algunes voreres i calonets arracerats tenguin sa superfície de la mar dolça i freda. I inclús pot quedar en es calonets com fent una bassa freda estancada, si no la mouen gaire ses corrents, es vents i ses ones. 🌩 I s'aigua dolça refreda s'aigua superficial de la mar de ses voreres uns dies, fins que s'escampa més, es dispersa i dissol.
Es punts freds de la mar superficial afecten mooolt a es capficos! Sa diferència de temperatura pot ser grossa! Es nota prest a sa pell i es cos, i més si es neda sense tratge, hi, hi...
Imatge de XKCD.com a https://imgs.xkcd.com/comics/deep_end_2x.png
Fent broma, aquest croquis pot servir? Idò, s'humor va bé pets esbarjos aquàtics amb so fred... Capficos cercant sa caloreta durant sa tardor,
i veient sa dolçor de s'aigua mirant amb sos ulls!
Quan es neda a mar obert, si es passa a nedar a un racó on s'acumula aigua freda dolça surant es pot patir pes canvi de temperatura...
Convé fixar-s'hi!
Pot ajudar atendre a què s'aigua dolça a la mar es veu amb sos ulls. No només es percep amb sa pell o amb sa fredor. Aquesta peculiaritat és ben visible, i es troba fàcil nedant observant amb ulleres de nedar.
Hi ha una capa d'aigua dolça neta translúcida surant degut a es canvi de densitats! Basta cercar s'efecte òptic creat pes canvi de densitats des medi aquàtic, que és típic des dies que plou i arriba aigua dolça a la mar calmada.
Primer apareix com una capa translúcida superficial deguda a aquests efectes òptics de ses densitats diferents des medi. Una persona nedant surant a sobre de s'aigua salobre i dolça veurà es fons borrós degut a es canvi de densitats des medi. Inclús si es mira ses mans o es peus semblen borrosos!
I pot ser sorprenent,
perquè basta baixar es cap a uns pams de profunditat, i de cop sa vista torna nítida i transparent! 
Això és perquè quan es baixa a més avall d'aquesta franja superficial dolça i poc densa s'evita s'efecte òptic de sa terbolor pes canvi de densitats.I nedant, sorprèn mooolt que en submergir-se s'aigua fonda és més càlida que sa que sura! ☺ Es sent manco fred nedant pes fons que surant! Uau...
O quan es neda en un racó amb aigua dolça freda, i després es va cap a mar obert, hi ha sorpresa!
Just a uns pocs metres, fora d'aquest redol dolç, de cop es percep que s'aigua de la mar és càlida i nítida! Uau... 
Una situació o particularitat diferent, molt localitzada, succeeix en es punt exacte on hi ha ses surgències submarines, que son com fonts submarines d'aigües dolces. Es seu flux és fred, peró va pujant cap a sa superfície perquè és dolç, sense sal densa. I tot es seu trajecte submarí vertical i aferrat alrededor seu és manté borrós i fred!
I és un bon truc emprar ses surgències a tocar de ses voreres, perquè permeten acabar es capficos amb sa pell més dolça. I en s'estiu, amb la mar calentota, conèixer aquestes surgències permet nedar més agradable i alleugerir sa fatiga pes baf. 
A sa seva vorera, es dies de més calor, es repòs es pot alternar amb un bany dolç i refrescant! 
Inclús amb alguna dutxa, omplint-ne una bossa, i així treure's sa sal de sa pell en acabar de nedar. 
✌I si es coneix s'entorn, s'aigua dolça d'aquestes surgències marines potser poden servir per a omplir sa cantimplora. Amb molt ull a si cal potabilitzar-la, o a si podés haver contaminacions terra amunt, per exemple de filtracions o vessaments d'aigües brutes o lixiviats de residus...
.
I també hi ha tels i nigulets dolços colorits!
S'aigua dolça que arriba a la mar amb ses hores es va mesclant amb s'aigua salada, i es veu en un altre efecte paregut. És com una terbolor diferent, més colorida i visible mlrant horitzontalment. Fa com un tel o franja de 'sopa' aferrat a davall de sa capa dolça translúcida incolora inicial. Part és un tel finet marró, o grogós o més ample i més verdós més avall. Supòs que es veu així degut a ets intercanvis de sals i superposicions per ses densitats, o no sé si hi intervindria sa pols, o sa microvida amb clorofil·la. I aquests tels es van estenent o difuminant, creixent com una franja de tons verds o un poc groguencs, a poc a poc, potser durant un dia o dos.
Per altra banda, i més en general, a algunes zones i èpoques o estacions s'aigüa de la mar pot ser amb to un poc verd o groguenc fins a bastanta fondària. Però seria diferent, no és sols una franja fina marcada i que apareix amb s'aigua dolça d'una pluja.
O hi ha nigulets blancs, fets com de micro bimbolletes d'agulla, però sense ser bimbolles!?Que és un altre efecte puntual, com de nigulets estacionaris blancs, bromes o boirines submarines superficials! A vegades apareixen sense pluja, però altres pics just quan plou i la mar és calmat. I aquesta boirina subaquàtica pot ocupar grans extensions de mar, o no, i ser nigulets petitons, de pocs metres d'ample. Això passa per exemple a on arriba un broll d'aigua a la mar, que davalla concentrat en un punt a la mar, per exemple després de ploure una mica.
Nedant per sobre d'aquesta boirina o nigulet es veu tot boirós, blanquinós... Per a observar-ho, es millor punt de vista és des de uns metres seu, de través horitzontalment, o submergir-se prou lluny davall seu. I aleshores podeu atinar i verure com aquest nigulet és ben aturat flotant aprop de sa superfície.
Passada una bona estona, unes hores o a vegades un dia, es nigulet es va desfent, i va baixant a mig pam i creix fins a devers uns dos pams de fondària potser.
Aquests nigulets submarins semblen fets com d'aigua tenyida de blanc, encara que sigui prou neta. Alguns potser es veuen més així per sa pols a sa pluja, però per mi que bastants succeeixen només amb so procés físic de contrast de salinitat i temperatura, o potser hi intervé tambè qualcun procés físic o microbiològic.
⚗
Iull, que sovint aprop dets entrants de ses voreres amb baixants de pluvials hi ha nigulets blancs similars, però que son d'aigües dolces contaminades! I poden aparèixer de cop, per exemple amb un vessament des de baixants de pluvials... I ull, que fan bafs que maregen, irriten... Contenen residus de lixiviats, llims contaminats, partícules de brutors, detergents, lleixius, alguicides, biocides, floculants... ☣ En general es tels i nigulets típics de desprès de ploure van creixent durant un dia, i després es van dispersant, dissolvent-se i difumlnant-se en un dia o dos.
Supòs que son processos que poden variar segons s'aigua i el que contingui. Ses etapes per mi que coincideixen sovint en aquest ordre, que son comunes. Però ets efectes i sa durada variarien una mica. Pentura segons variables de ses quantitats, es contrast de ses temperatures, s'horari de sa pluja i sa llum, s'època, ses contaminacions, si hi ha molta microvida, o si tot es dispersa amb ones i vents... 
Ens podem fixar en què s'aigua dolça que arriba a la mar influeix en sa seva microvida, en es plàncton. I influeix més si és molta aigua i de cop, o és contaminada, o si la mar és més càlida, o si és més remoguda si hi ha més ones i vents.I sembla lògic pensar que sa calor i es microplàncton o es seus detrits influeixen, o formen part d'aquests efectes a ses franges surant d'aigua dolça, en aquests tels verdosos o a aquestes boirines blanquinoses submarines...
.
Per un altre costat, a sa zona superficial pot haver altres brillantors, reflexos típics, o 'nigulets'. Per exemple uns nigulets més breus, fets de bimbolletes que s'enfonsen amb sos xocs de ses ones. Ben comuns tot l'any, just mirant aprop d'on piquen ses ones, o si nedant s'hèlix d'alguna embarcació o moto subaquàtica ens passa massa aprop. 
Són nigulets diferents, més dinàmics, i només duren uns segons o poques hores, depenent de si ses ones continuen picant fort a devora.
I és curiós que alguns peixos trien aquests nigulets dinàmics. Com ara ses oblades (Oblada melanura), que hi ha dies que hi cerquen, i que piquen a hams surant de pescadors que ho aprofiten. Ses oblades neden ben àgils per ses rompents, van com jugant, gairebé semblen surfejar subaquàticament!
Hi, hi... 
I també es fa molt visible s'espuma surant, feta de sa matèria orgànica microscòpica, de micro vida, o sa seva mortaldat, o de detrits... Es veu fàcil a ses esteles d'embarcacions es dies de calma. I on ses ones i vents piquen fort i estona, i arrosseguen ets seus aerosols cap a terra, a ses voreres es poden formar munts que semblen festes d'espuma natural!
Per mi que alguns efectes d'espuma deuen ser més comuns després des booms de vida i floracions de microplàncton per sa llum i sa calor, i amb so contrast de fred o s'aigua dolça. Potser també vengui més amb alguna mortaldat de plàncton, o de surar massa residus i detrits. En principi son estacionals, de cicles habituals, tot i què si hi ha vessaments de variar.
I si la mar és més calent o hi ha canvis de clima i més grans onates i temporals s'efecte de s'espuma supòs que deu variar.
🖼
🏝🏖Tot això pot passar a entrants marins amb baixants d'aigua dolça aprop, o d'aigües brutes o tèrboles, i de residus i detrits. I poden quedar arraconats des vents i acumulats durant llargs períodes, junt amb objectes que arriben flotant, com fustes o plàstics antics.
Hi pot haver fems erosionats, que ja es desfan fàcil, i que tornen més poblats de vida, o com un substrat amb incrustacions i plaques de microvida.
Aquí a ses voreres es residus pateixen més xocs, canvis de temperatura o llum. Tot junt i acumulat accelera s'erosió des residus, o almenys és diferent. Aquí ses ones des temporals poden tornar aviat es residus petitonets, com es micro i nanoplàstic. Tornar com espurnes salades i aerosols que floten a s'aire, i amb sos vents es dispersen... Així es micro plàstics i detrits tornen terra i aire amunt, floten volant cap a tot es planeta.
Amb tot això en aquests raconets no seria estrany que certa microvida patògena resistent s'hi adapti i multipliqui, degut a sa presència de residus de medicaments o clavegueram. I aferrada a es microplàstics pot fer més mal...
I es peixos també s'adapten, es senten atrets per aquests olors de sa microvida que creix en es trossets de residus o plàstics, hi noten gustets com de menjar. A pics els masteguen com a xiclets, i els escupen, però no sempre... I es plàstics tous i flonjos per mi que els hi fan més mal a sa panxeta, perquè els hi creen més obturacions i infeccions que ets plàstics durs...
Almanco sembla que és així en aus, segons:Roman, L., Hardesty, B.D., Hindell, M.A. et al. A quantitative analysis linking seabird mortality and marine debris ingestion. Sci Rep 9, 3202 (2019). https://doi.org/10.1038/s41598-018-36585-9
Es peixos poden apreciar i distingir aquests efectes visibles i invisibles, inclús ets olors o es sons o es dolor. I actuen diferent segons es desenvolupa sa microvida des seu entorn, i on hi ha residus i detrits, es canvis meteorològics, d'ones, sa salinitat, sa temperatura més elevada de la mar...
.
Es peixos van adaptant-se i aprofitant ses oportunitats des canvis ambientals...
Com a ses persones, a alguns peixos foranis els agrada s'aigua càlida. I així poden venir o desenvolupar més sa seva població, es lloc a on viuen, a on reposen, on s'alimenten o reprodueixen. Amb sa caloreta alguns animals poden canviar inclús ses seves expressions, sa seva conducta refinada o de color!
Per exemple, vegeu aquí fotos de dues femelles adultes ben acolorides de peix papagall/lloro/vieja, Sparisoma cretense de devers 15-20 i 20-25 cm.
Son omnívores, els agrada anar vorejant i "picotejant" dets extrems d'algues
on hi ha animalons aferrats creixent. I anaven així a 1-2 m de fondària, a ses fotos, a mitjans d'octubre de 2022 a Capdepera, aprop una caleta -S'Almadrava?- devers on antigament es pescava amb almadrava. I continuaren cap a s'extrem de sa Punta de Cala Gat. Nedaven similar a com pasturen ses saupes (Sarpa salpa), en itineraris vorejant menjant, però ses saupes son ben vegetarianes.☘ Semblaven relaxades i indiferents a mi nedant en superfície, però mantenien sa distància almenys a un metre. Anaven tranquil·les nedant i menjant, com amb una mica de parsimònia, si no les destorbava, ni hi anava aprop o cap a elles directament.
.
És una espècie comuna a altres bandes des mediterrani, però per mi que era poc comuna a Balears, no sé si rara, o absent i tot. Fa almanco un lustre s'observa més. Es diu que sa seva presència major potser té a veure amb ses temperatures més càlides de la mar.
Ses fotos s'han editat de forma una mica senzillota per a ampliar es peixos i destacar es contrast. Sa saturació es una mica exagerada i sa temperatura de color.
Nooo son borroses aposta, ni per a preservar sa seua identitat anònima o sa seua intimitat! Hi, hi...Quins colors vius tenen aquestes femelles de Sparisoma cretense adultes!
Son ben diferents de més joves, o quan de més grans canvien de sexe i tornen mascles. Deuen ser més acolorides es dies de festeig? I quan estan relaxades? I per sa calor?
Es seus colors vius recorden una mica a s'aspecte d'altres espècies, com es Labrus mixtus que nomem paregut com a papagall/lloro/tord ver/gallet de rei/grívia/xuclà...
I es colors vius també apareixen en un altre peix forani que nomem fadrí/donzella (Thalassoma pavo) que també amb sa calor s'ha tornat comú a la mar Balear des de fa dècades. És propi d'altres mars més càlids, i aquí en pocs anys s'ha multiplicat molt ràpid, i potser cada any més.
Es fadrí no té escates tan grosses, i es to és una mica més brillant, no tan mat. I sol ser més petit i de comportament mooolt més actiu, frenètic!
Donzella és un nom comú, que coincideix entre dues espècies, que també coincideixen en costums, colors diferents entre sexes o en es progrés des canvi de sexe. I a més son peixos que poden ser de forma i tamany un mica similar.
Aquí una foto amb ses dues espècies curiosejant juntes mentre recollia un carretó de supermercat fa anys.
Adalt a la dreta dos fadrins/donzella (Thalassoma pavo) femelles, amb ses seves cinc bandes transversals, verticals, clares o blavoses i fines. Es mascles no apareixen aquí, i només presenten només una banda tranversal, vertical, i és més gruixada i ben aprop de ses brànquies i és ben colorida, blava i vermellosa.
I abaix a l'esquerra una donzella (Coris julis) femella. Es mascle seria de color més clar i ataronjat, però tampoc apareix aqui.
Es fadrins i donzelles s'aferren molt curiosejant es fems que cerc! Hi ha moments en què son una mica pesats curiosejant! Hi, hi
.
I aquí una foto de part des fems des capfico cuidant la mar, que ha coincidit amb ses dues femelles de papagall/lloro/"vieja" (Sparisoma cretense). Ses llaunes i sa roba espanyada de la dreta eren just allà, en es fons per on nedaven es peixos, davall d'unes roques que sobresurten a s'exterior i habitualment s'empren per a pesca amb canyes.
Amb so increment de temperatures al llarg dels anys es van observant algunes espècies més que altres. Per exemple va variant a més sa llampuga/llampec/daurat (Coryphaena hippurus), però que em passa fugaçment i poc nedant arran vorera. O s'espet (Sphyraena sphyraena) pot fer més grans moles i a vegades em passen aprop vorejant com patrullant.
O creix sa població de fadrins (Thalasoma pavo) o sa de sa saupa (Sarpa salpa). O apareixen grans moles d'escoles de milers de peixets de s'alatxa (Sardinella aurita) que tal vegada pot competir i variar pesqueres com ara sa de s'anxova/seitó (Engraulis encrasicolus) i sardina/sarda (Sardina pilchardus)
I hi ha més espècies de mars més càlids, i algunes exòtiques o rares... En dic tres o quatre més, i de ses que podrien crear certa interacció amb so deport femsukinant amb capficos a ses voreres:
Vegeu-ne dues fotos d'un aleví de peix ballesta/surer (Balistes capriscus) a devora de fems surant, un recipient de plàstic espanyat i vell, poblat per vida. Es surers petltons els trob entre es fems surant, o quan creixen molt, es grans s'apropen a roegar fustes pes fondo. I diuen que poden fer mal a cultius de musclos...
Potser algun pic l'he confós amb un dets altres des peixos foranis de mar càlida que nomen peixos conill (Siganus sp.). I alguna espècie de peix conill encara és més rara, poc comuna o exòtica aquí... Poden afectar poblacions de peixos d'aquí, per exemple competint amb ses dorades (orada/daurada/doradeta, Sparus aurata).
O potser també a vegades em costa diferenciar es peix surer respecte a un altre rar i exòtic que podria arribar, que nom peix llima reticulat (Stephanolepis diaspros), però aquesta sembla que aniria més pes fons.
I un altre cas ben rar és es peix escorpí/lleó (Pterois sp.) que va més pes fons que es peix surer, però a pics no gaire fondo. Amb ses seves aletes llargues espectaculars recorda a es peix gall/gall de Sant Pere (Zeus faber). L'havia observat fa anys aprop de roques poc fondes, enmig d'un arenal ben popular a ses Pitiüses, però no en mostr foto aquí. Que es peix lleó sigui tan bell atreu a es practicants d'esnòrquel o de busseig fotografiant, però cal anar amb cura perquè ses seves espines tòxiques poden ferir greument.
I perquè pot mostrar comportaments sobtats agressius i sorprenents si no es coneix. Aquí una foto de Wikipèdia d'un peix lleó Pterois miles a un aquari: 
Crèdits de sa foto: Pterois miles at Alexandria Aquarium by Hatem Moushir. Llicensed under the Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 International. https://upload.wikimedia.org/wikipedia/ ... shir_1.JPG
Suggeriment de cine, música, curiositats...
Danubi blau de La Trinca
que es pot escoltar clicant a: https://youtube.com/watch?v=mYPqWmfRV-A
O na María Nada que comunica sobre molts temes crítics, per exemple amb so tema Consumir, amb bons ritmes inspiradors: https://youtube.com/watch?v=4HE2xNKKpmg
I un bocinet d'una peli, Erin Brockovich basada en fets reals, a on parla de cert crom contaminant:
https://youtube.com/watch?v=mKAE8I6j_Fc
Amb s'apunt, que s'ha observat una interacció de sa crema solar amb sos microplàstics en es medi marí, variant s'estat d'oxidació des crom III: el torna similar a es crom VI que és molt tòxic. Aquí:
Sorption Behavior, Speciation, and Toxicity of Microplastic-Bound Chromium in Multisolute Systems. Wai-Kit Ho, Japhet Cheuk-Fung Law, Jason Cho-Wai Lo, Isaac Kai-Xin Chng, Catherine Hong-Huan Hor, and Kelvin Sze-Yin Leung. Environmental Science & Technology Letters Article ASAP. https://pubs.acs.org/doi/10.1021/acs.estlett.2c00689
I un plus, sobre que s'ha observat que amb sa llum es nanoplàstics produeixen més efectes oxidants reactius des metalls des medi afectant a ses cèl·lules, aquí:
Oxidative Roles of Polystyrene-Based Nanoplastics in Inducing Manganese Oxide Formation under Light Illumination. Zhenwei Gao, Ping-I Chou, Jing Liu, Yaguang Zhu, and Young-Shin Jun. ACS Nano 2022 16 (12), 20238-20250. https://pubs.acs.org/doi/10.1021/acsnano.2c05803
Tres fotos de tres femsukís consecutius, per a poder descarregar es sacs boia. Sa peça de metall grossa supòs que és un dispensador de bosses per a popó de cans vandalitzat. I hi assenyal dues bateries i un envoltori de medicament.
I així en es final, amb sos temporals de pluges, ones i vents, molt de fems pot acabar a entrants marins arrecerats des vents sortints, i apareix descontrolat per ses voreres, i acaben surant, a mitja aigua o pes fons.
Perquè en mirar des d'un punt de vista zenital costa de veure es fems en es laterals, inclús a poc fons o surant entre s'aire i s'aigua. 
sa terbolor de s'aigua, contrallums, sa diferent lluminositat des medi des d'on s'està observant i a sa que ens adaptam, es miralls entre aire i aigua, ets enmirallaments pes canvis de densitats, ses interfases aire-aigua o de salinitats... 
Es fems descontrolat i contaminant és un problema complicat de resoldre i d'assumir a sa societat moderna, que incomoda.
🏖
És difícil de compaginar amb sa inèrcia de tant de consum, estil de vida urbà, i massificació d'oci d'evasió de caps de setmana o de temporada.
per ses informacions i costums, de ses divulgacions dets estudis i recerques, i a sa globalitat de s'educació quotidiana, en sentit ampli.
I ses reaccions poden variar en un ventall enmaranyat de possibilitats. I és diferent segons com es fems ens pot afectar a es temps lliure i a s'oci, a es rol i actitud mentre som per a sullà aprop. 
I pot tenir implicacions en es nostro paper social, a es lloc de feina i a es sous, o si crea esforços i despesa, o pot afectar a sa imatge o es prestigi, a sa credibilitat i confiança... 
I sa resposta a es problema varia segons ses normes i sa distribució de responsabilitats i competències, sa burocràcia, sa gestió... 
🗄I és important com sa percepció i ses solucions varien segons es desig de mantenir sa prioritat a continuar incrementant es sector de transports i mercaderies, es turístic, constructiu o immobiliari, productiu, econòmic...
🏗🛠
A la llarga s'evitació i desatenció ens pot modificar automatismes, tant, tant, com a sa percepció. 
pot servir i agradar una pràctica lúdica amb s'objectiu de cercar fems, i aleshores es descobriment i sa solució es vivèncien i son significatius, d'interès. 
És ben diferent de practicar s'altre joc i lleure habitual, com un passeig o un capfico amb sos objectius més comuns i típics d'oci, turístics o esportius, on trobar i observar un fems descontrolat dificulta s'objectiu des plaer i s'evita.
👁I jugant a cercar fems s'atè i es percep i 'veu' diferent! I més si es joc és agradable, i ens hi apropam amb predisposicions i s'equipament adequat, si és factible... 
P. ex. Es 'veu' més fems a un racó fred si es neda ben abrigat.
S'ajuda i es recurs varia de forma sorprenent s'atenció, sa discriminació i sa percepció. Es descobreix que hi ha mooolt de fems on just abans no se'n 'veia'!☺ I sa solució i s'actitud, si es repeteix, queda més en sa memòria situacional. Útil per a transferir a altres rondant per ses voreres marines. 
Aleshores es poden descobrir o revisar fàcil amb un capfico. I si han quedat desenganxats es poden extreure. I per exemple es poden pujar ràpid, com movent una ala planejant, o bé estirant amb politges penjant des de sacs boies a sa superfície. I finalment 'tot es regal' 
per exemple segons ets hàbits setmanals i diaris d'exercici o repòs. I fixant-s'hi, es pot triar millor es dia i hora en què es cos és més calent. Que no és en despertar-se o en anar a dormir...
potser durant un quart d'hora o mitja horeta, segons ses necessitats. I en es principi des capfico també ens podem mobilitzar extra, o contrastar s'adaptació a es fred. 
És similar amb sos residus antròpics, humans, 
però més sostenibles, de reciclats, 
Podent provenir de cultiu sostenible i de comerç més just 
En canvi, si és poc cenyit i fa plegs, pot estotjar aigua i refredar, o fregar, pesar i fer resistència a es moviment.
🌧 O si ha plogut o calabruixat fa poc encara baixa més, i per tota la mar... 🌩🌧
O una caputxa fina de natació... I es guants i escarpins 
de natació, que son amb una superfície rugosa a s'aigua, que facilita impulsar-la. 
Que té aferrat un forro interior elàstic finíssim tèrmic. Reflectant de sa temperatura alta, de sa calor des cos, gràcies a es seus components afegits de zirconi, metall, grafit... Així sa calor irradiada pes cos hi retorna!
S'escapa menys 'radiació' directa de calor i temperatura cap a sa resta de sa peça de roba i es medi. Això compensa prou com per a aprimar sa part gruixada feta de neoprè, que fa sa funció d'aïllar 
i minva sa 'conducció' de calor o temperatura alta cap a es medi. 
Es dies de més fred es pot afegir un abrig extra, com un guardapits interior molt fi, de 0'5-2 mm. I que sigui ben adherent, possiblement sense cap forro interior. I si no hi pot ser un forro tèrmic interior adherent, pot servir una micona en es seu exterior, perquè es guardapits interior queda cobert pes tratge. I també es guardapits interior permet separar millor es cos respecte a ses cremalleres des tratge, i de ses seves filtracions d'aigua. 
destinats a sa competició esportiva. 
El més indicat per a capturar fems nedant podria ser una combinació de peces per a OWS, swimrun o de triatló. Amb flotació equilibrada per a un estil de natació realment ben natural, que no sigui més flotant a ses cames. Però si es va a explorar recorreguts llargs, i es vol canviar, aleshores es pot triar sa roba que és una mica més flotant a sa cintura o a ses cames.
I així deçà és més viable i comú, de sèrie, trobar tratges més secs i estancs de busseig. I tenen més varietat d'adaptacions per a fer pipí. O fins i tot és factible afegir-hi peces més rígides, per exemple amb calefacció elèctrica! 
Però aquestes alternatives puntuals no van tan bé per a nedar surant estona. Si es neda prou potser ja va millor dur roba d'OWS, swimrun o triatló.
Per exemple, es vestits d'immersió d'apnea o pescasub són més estancs o cálids i per a poca intensitat d'esforç, amb patró i materials de flexibilitat o resistència diferents. Però solen tenir massa gruix a llocs clau per a sa natació surant, com per exemple a ses espatlles i laterals des tronc. Amb ells costa bastant impulsar amb sos braços. Tenen ses extremitats i articulacions relativanent més gruixades, rígides o flotants, i frenen més sa flexió des braços i cames. I floten tant que cal fer més força per a enfonsa'ls en impulsar i nedar per sa superfície. I tot això afecta a s'equilibri i sa dinàmica de flotació general. Van pitjor per a moure o baixar sa cadera i ses cames en ets estils variats de natació, a sa braça, es girs àgils surant, en inclinar-se, a ses frenades o acceleracions, en nedar cap enrera... 
☺ 
sa gimnasta Simone Biles o es comediant saltimbanqui Harold Lloyd
però actuant expressant, inclús còmic
