Para identificar...

[Tomeu Bosch]

Gracias,
Un saludo.

[Tord blau]

És guapa! Quines mides aproximades devia fer? Estava prop d'una vorera poc fonda, i a Balears? Es Carnatge?
Sembla una valva de copinya grossa, que viu molt temps a mar fonda. Sa més plana, que deixa amunt, perquè s'altra és sa més corbada que enterra.
Hi tenc poc ull per a comptar, no sé si aquesta resta erosionada mostra dotze canalons, tretze, catorze...

Amb 12-17 canalons i fins a devers 20 cm, seria pareguda a una Pecten maximus, més atlàntica:

Imatge de domini públic.
Pecten maximus recollida a Melilla.

Supòs que seria sa seva parenta mediterrània, sa Pecten jacobaeus, de 14-16 canalons, i perfil més recte, més plana:


Dues imatges de domini públic.
Pecten jacobaeus

Antigament, es dubtava de si serien una sola espècie amb variants, o dues espècies amb molts exemplars híbrids. No record bé si ho resolgueren, em sona que descobriren que genèticament es diferenciaren en dues espècies.

Arreu des planeta es cultiven unes dotzenes d'espècies de pectínids similars. I més copinyes es comercialitzen vives o congelades amb sa valva inclosa. Per exemple sa Pecten novaezelandiae i sa Pecten fumatus de per devers Austràlia. O sa Flexopecten glaber a vegades té es mateixos canalons. Són un bon 'parei' de paregudes -dit en mallorquí, perquè un parell em serien un grapat de xocolatis, però només dos si fossin obligacions, hi, hi.

Segons on apareixen closques antigues o fòssils que semblarien modernes. D'espècies o varietats que no viuen aquí, i podrien venir de vorera amunt. Se n'han trobat de Pecten maximus a Itàlia, sa Mediterrània central, lluny de s'Atlàntic.
O, també, altres vegades, es tiren incontrolades, després de sa pesca, transport, cultiu i consum. Inclús s'empren esculpides com a ornament, de cendrer, de souvenir...

Probablement es va atracar nedant, i sa resta hi quedà enterrada fa temps, i llavonses ses ones l'han treta a defora.
Elles van cercant sa vorera de poca ona, amb molts i booons nutrients en suspensió. Sovint en grupet, a llocs de corrents marines i desembocadures. Fa molts anys, a dues cales de fons d'arena aquí, se'n veien més nedant trams de desenes de metres, esquivant es nedadors que s'hi apropaven.

Ses més joves no es mouen gaire, tal com moltes altres espècies de copinyes. Les afecten més es dragatges, soterraments, si ets arenals tornen extensions més superficials, contaminades i calentes.

Per es fons fa botets, girs àgils d'angles tancats amb vaivens. Però per a nedar trams s'impulsa d'esquena 'bufant', 'aplaudint' amb ses valves, tal com movem ses cames a s'estil de braça. O de front, com mossegant s'aigua, tal com es menja en es vídeojoc de PᗣᗧMᗣN.


gif de geocities.com/djlor84/pacman.gif

És fascinant que onduli i giri de forma fluida, només impulsada amb dues closques unides! Em recorda es nedar submarí d'un pingüí, una serp, un flagel, o a una Nuda Beroe!

Normalment, moltes d'elles s'obrin més de nit. Amb vida social de crepuscle, preferint sa llum de lluna, blava, freda. Van més tancades de dia, i és difícil veure'n a sa vorera.


S'alarma prest, s'enterra o s'oculta entre algues, plantes i roques. Sí que destaca quan neda un llarg aplaudint per damunt s'arena, i ho repeteix, i repeteix...
Si ens hi atansam just un poquiu directe, ja d'enfora preveu sa nostra trajectòria!

Sembla que tendria una profunditat de visió extraordinària! Fila prim perspectiva, distàncies, tamany i velocitats d'objectes, embarcacions, s'entorn...
Té un caramull d'ulls! Desenes, com aquests:

Retall d'imatge de Matthew Krummins, via Eric J. Warrant. Visual Optics: Remarkable Image-Forming Mirrors in Scallop Eyes. Current Biology 28, R254–R277, Figura 1B, March 19, 2018. https://doi.org/10.1016/j.cub.2018.01.079
Dos ulls, des molts que té, una copinya d'espècie similar, o sa mateixa.

Uau!
Alguna, amb gairebé dos-cents ulls! Excepcionals i sofisticats! Cadascun amb una paràbola enrajolada de miralls en es fons, i dues retines superposades!
Són com telescopis parabòlics, de segments de miralls, i dos sensors!
👁
L'ajuda un sistema nervios i de visió extraordinaris. Seria com un ordinador de processador d'imatge amb IA avançadíssima. Aclarint infinitat d'enquadraments, en directe!

A una notícia expliquen es seus 'superulls', clicant a
https://www.optica-opn.org/home/newsroo ... elescopes/

I un vídeo educatiu excel·lent, mostra detalls des seus 'superulls', a
https://youtu.be/bbNfV2zoodU

En aquest altre se la veu nedant:
https://youtu.be/zCewlbVGQt0

(a vegades es pot triar subtítols traduïts, en es menú des vídeos)




Gràcies Tomeu Bosch,
sa teva troballa de sa closca és una bona curiositat, inspiradora i bella!









Aquest missatge s'aprofita millor si s'és comprensiu i generós llegint. Potser està reeditat aquí mateix, a sobre des que hi començà com un esbós de guió casolà, més difícil d'entendre que un telegrama, hi, hi... Teclejat amb dificultats ergonòmiques, amb un mini teclat virtual tàctil de pantalleta que es penja. En un concert improvisat a dos dits grossos, potser mig coixos, banyats, freds o amb feridetes curant.

[Tord blau]

És sa copinya bella d'aquesta nimfa i on nasqué aquesta deessa de l'amor i fertilitat?
Sa primavera va arribant, i és inspiradora!


(Dues imatges de domini públic)


Aquest missatge s'aprofita millor si s'és comprensiu i generós llegint. Potser està reeditat aquí mateix, a sobre des que hi començà com un esbós de guió casolà, més difícil d'entendre que un telegrama, hi, hi... Teclejat amb dificultats ergonòmiques, amb un mini teclat virtual tàctil de pantalleta que es penja. En un concert improvisat a dos dits grossos, potser mig coixos, banyats, freds o amb feridetes curant.

[Tomeu Bosch]

Gracias, Tord blau

Después de haberlo consultado parece ser que se trata de la parte plana de Pecten jacobaeus.

Un saludo.