Para identificar...

Estudi i conservació de la fauna vertebrada (no aus) a les Illes Balears
Respon
Avatar de l’usuari
Tomeu Bosch
Member
Entrades: 176
Membre des de: dg. oct. 03, 2010 7:51 am

Para identificar...

Entrada Autor: Tomeu Bosch »

Imatge

Imatge

Imatge

Gracias,
Un saludo.
Tord blau
Member
Entrades: 85
Membre des de: dl. feb. 22, 2021 1:41 am

Re: Para identificar...

Entrada Autor: Tord blau »

És guapa!
Quines mides aproximades devia fer? Era a una vorera poc fonda i a Balears?

Sembla sa valva d'alguna copinya molt grossa, i són animals que solen viure a mar més fonda. I seria sa valva més plana de ses seves dues valves, sa que deixa amunt, perquè s'altra és sa més corbada que enterra.
No ho conec gaire, i hi tenc poc ull per a comptar, i per això dubt més de si aquesta resta erosionada mostra que sa closca tendria dotze canalons, o tretze, catorze...

Pareguda a una Pecten maximus, que diuen que és més atlàntica i té entre 12-17 canalons i arriba a ser de devers 20 cm. Aquí unes de Melilla:
Imatge
(Imatge de domini públic de Pecten maximus a Melilla)

En aquest enllaç de col·leccionistes es mostra bé sa cara interior i exterior de ses dues valves:
https://www.shellauction.net/images2/29 ... 92475b.jpg 🖼

O tal vegada seria més sa seva parenta mediterrània, sa Pecten jacobaeus, que diuen té 14-16 canalons i perfil més recte:
Imatge
Imatge
(Dues imatges de domini públic de Pecten jacobaeus)
A vegades es parlava de si serien dues espècies amb molts exemplars híbrids, o variants d'una mateixa espècie. I de si genèticament ses poblacions semblaven una sola, o no. Ara no record bé com ho resolgueren. Em sona que descobriren que es diferenciaren prou.

Algunes de ses closques de ses copinyes 'modernes' que trobam per sa vorera hi acaben descontrolades després de sa pesca de s'animal, es transport, cultiu i des consum de sa seva carn. Inclús sa closca s'empra com a ornament o de cendrer!
Arreu des planeta es cultiven unes dotzenes d'espècies de pectínids una mica similars, i més es comercialitzen vives o congelades amb sa valva inclosa. Així en són un 'parei' 😉 de bastant paregudes, un parell dit amb so sentit mallorquí, un grapat. Per exemple sa Pecten novaezelandiae i sa Pecten fumatus de per devers Austràlia. O sa Flexopecten glaber a vegades té es mateixos canalons.
A més, segons on apareixen closques que gairebé semblarien actuals, però són ben antigues o fòssils d'espècies i varietats que ja no viuen a la mar a suquí, i podrien venir de vorera amunt. Em sona que s'han trobat fòssils de Pecten maximus a Itàlia, a sa Mediterrània central, que ja és ben lluny de Gibraltar i de s'Atlàntic.

I ses copinyes que ara són vives neden i així s'atraquen a es litoral poc fondo. Van cercant sa vorera de poca ona amb molts i booons nutrients en suspensió. Per exemple arriben en grupets a llocs de corrents com desembocadures. Fa anys a dues cales de fons d'arena veia com algunes nedaven trams de desenes de metres, esquivant es nedadors que s'hi apropaven.
Ses més joves no es mouen gaire, tal com moltes altres copinyes, i les afecten més es dragatges, es soterraments, o si ets arenals submarins de ses platges tornen extensions menys profundes, més contaminades i calentes.
Per a nedar i recórrer trams sa copinya adulta s'impulsa de front 'mossegant', o d'esquena 'bufant' i 'aplaudint' amb ses valves. Com movem ses cames a s'estil de braça, o com en Pac-man! Aprop des fons fa com botets o girs àgils d'angles tancats amb molts vaivens. O en algun moviment llarg a pics recorda una mica es nedar ondulant submarí d'un pingüí, 🐧 una serp, un flagel o a una Nuda Beroe! Hi, hi...🪱🦠 És fascinant que onduli i giri de forma fluida impulsada amb dues closques unides.

I ens deu ser difícil de veure-là a sa vorera mentre nedam si s'alarma prest, i s'enterra a s'arena o s'amaga ràpid entre ses plantes i ses roques!
Si ens hi atansam just un poquiu directe cap a ella segurament ja d'enfora preveu sa nostra trajectòria. Possiblement percep amb una profunditat de visió extraordinària i fila ben prim sa perspectiva, ses distàncies i tamany o velocitats dets objectes, embarcacions, s'entorn...
Imatge
Dos ulls de copinya similar. Retall d'imatge de Matthew Krummins, via Eric J. Warrant. Visual Optics: Remarkable Image-Forming Mirrors in Scallop Eyes. Current Biology 28, R254–R277, Figura 1B, March 19, 2018. https://doi.org/10.1016/j.cub.2018.01.079
😲I és que uau!
Algunes tenen 200 ulls!
I cada ull és excepcional i sofisticat!
Amb dues retines superposades i un mirall d'enrajolats en es fons!
🔭 Com un telescopi de varis sensors i un mirall compost!
📡🪞👀👁

Un article explica aquests superulls https://www.optica-opn.org/home/newsroo ... elescopes/ 📰
I un vídeo excel·lent https://youtu.be/bbNfV2zoodU 📺



Gràcies Tomeu Bosch,
sa teva troballa de sa closca és una bona curiositat, inspiradora i bella! 🙂


.
Tord blau l’ha editat per darrera vegada el dia: ds. feb. 03, 2024 8:55 pm, en total s’ha editat 43 vegades.
Tord blau
Member
Entrades: 85
Membre des de: dl. feb. 22, 2021 1:41 am

Re: Para identificar...

Entrada Autor: Tord blau »

És sa copinya bella d'aquesta nimfa i on nasqué aquesta deessa de l'amor i fertilitat?
😉Sa primavera va arribant, i és inspiradora! 🙂
Imatge
Imatge
(Dues imatges de domini públic)
Tord blau l’ha editat per darrera vegada el dia: dc. oct. 04, 2023 8:56 pm, en total s’ha editat 5 vegades.
Avatar de l’usuari
Tomeu Bosch
Member
Entrades: 176
Membre des de: dg. oct. 03, 2010 7:51 am

Re: Para identificar...

Entrada Autor: Tomeu Bosch »

Gracias, Tord blau

Después de haberlo consultado parece ser que se trata de la parte plana de Pecten jacobaeus.

Un saludo.
Respon