Els ocells a Amics Arbres d'Ona Mediterrània

[Joan Vicenç]

La majoria d'ocells tenen durant la seva vida una estreta relació relació amb els arbres, no cal estendre's molt en aquesta evidència. De fet, es necessiten uns als altres, de la mateixa manera aquesta col·laboració s'estén a tot l'ecosistema del planeta, potser amb l'excepció, d'una espècie, la nostra. Qui som nascuts a Mallorca, en especial a pobles de la part forana o de la fora vila que resta de Palma, generalment hem viscut una experiència ben particular, no sempre harmoniosa, amb els ocells. Personalment, amb altres amics, esperàvem l'arribada dels rupits i tords per parar-los garbellets amb cucs de rossinyol i anar a fer el coll i estendre-hi els filats per agafar tords i qualque cega. A l'estiu, gàbies enganadores, filats, visc... tot valia alhora de caçar. Quin desastre! I amb tot, en molts de nosaltres aquesta febre caçadora es convertí en passió per l'observació, per el coneixement, la fotografia, la divulgació, la lluita per a la conservació...

https://www.onamediterrania.cat/program ... dcast_4318

[Tord blau]

.

Quines lectures i curiositats!
S'ha gaudit molt! Gràcies, Joan Vicenç

Es detall final des noms d'aucells també és com un tresor. S'au de "sa por de sa bufera" em recordà dubtes divertits. Des "Botaurus sp." en diuen coses a
https://lugarespiritual.blogspot.com/20 ... o.html?m=1
O vídeos rebufant, clicant a
https://youtu.be/Ql5f5QFc2Is?t=39
(en es temps 00m40s des vídeo)

https://youtu.be/TSn2wmfR9M0
Quins rebufs i singlotots! Uuuh!
https://youtu.be/4kP35_uRljQ
Escoltar-ho devia espantar, si estava oculta enmig des pantants i albuferes.

Popularment es mesclarien pronunciacions, explicacions, llegendes de més fenòmens?
Des bufar de bous o búfales d'aigua? O, que si deim de pressa "sa bufera" sona com "s'albufera"? Tot i que "albufera" vengués de s'àrab "al•buhayra" -llacuna- hi havia qui la nomia bufera.
Bones curiositats i arts

[Joan Vicenç]

Gràcies, molt interessants les teves observacions. Salut!

[Tord blau]

Per si inspira, n'escric aquí una versió de ficció futurista,
per a passar gust:











S̴͇͆̇̈̀̈̉̄͐̃̒̏̽̿̕̕Ḁ̶̷̢̢̢̪͈͎̙̖̭̻̩̼̥̯̥̺̘͍͚͔̯̰͉̼̤̪̙̯̭̺̹̳̜̩̱̙̤̱̭̘̾̒̓͆̅̽̀̅̐̉̀́̒̈́̅̓̀̄̏̽̉̓͒̽̋̔͊̈́̎̒͘̚͜͜͟͜͡ P̷̢̛̱̼̣̲̼̜͉̜̞͍̻͚̝͈͔̜̻͓̮̩͇̮̣̹̝̟̾̑͐̾̀̋̾̏́̏̓̓̌̔͒͛͜͝͡Ơ̴̧̳̙̪̹̺̪̜̞̹̙͖̘̲̩̖̟̯͇̈́͐̀̐̀́̋̂͂͋͂͠͝R̸̡̫̪̙̻̝̹͕̮̘̠̭̩͖͔̠̥̱͈̖͖̼̙̺̈̊̎͑̎̌͒̉̈͒̒̆̏̓̀͆̊̈́̉̃̒͗̽̐́͗̉͘͝͝ ̴̨̝̻̩͕̘̒̋̐̓͆͋̀̑̾͗͂͛͂̍̇̃͗̒͋ D̵̨̨̰͈̝̦̰͙̥̱̮̰̝̱̭̱̮̲͕͓͇̆̈́̈͛̋̀̽͑͒̽͌͋͑̓̔̐̄̒̇͌͛̕̚̕̕͠͡͝͡͡ͅE̵̳͎̮͖̗͍̹̦̣̙̺̝͐ S̵̢̬̣̠̗̙̖̳̻̉̋͆̓̈́͋̒̈́̓̎͛̌̃̆̕̚Ą̵̧̛̩̜̰̠̣̹̯̳̳̼͈̻̀̇̓̈́̓̋̐̿͒̂̽̏͋̾͊̿̂̂̆͗͋͊̕͘͟͠ B̷̢̛̛͚̪͇͓̠͙̣̼̞͎̏̾̔̾̅́̍͂̀̄̿͌̿̍̊̿̈́̆̿̀̚͘̚̚͜͟͠͝ͅƯ̸̡̰̝̱̺̤̝̩͙͉͙͔̟̜̟̲̣͔̘͍̝̠̦̟̼̏̔̇͂̀̉̈́̂̓͑͊̂̔̆͊̉̄͑̐̚̕̕͘͜͜͝͠ͅF̷̧̘̝̪̤̟̟̽̅̊͆̓̎͒͑̂̒̏̾̋͡E̸̫̳͔̣͇̦͍̩̳̼̤̲̫̒̓̿͛͊͌͌͌̎̒̔̐̚̚͜͝͝R̶̡̢͉̘͔͓͔̫̯̥̻͔͇̜̣̜̘̳͛̀̈́̄͊́͂̃̅̅̇́Ą̷̵̡̙̲̹̬͇͈͙̠̥̼͔̩̦̬̝̳̝͙͇̰̫̥̞̥̝͉̏̃̉̕͜ 2̶̧͍͉̤͙̮̣̲͈͔̻̬̰͓͛̔͗͗͒̍̾͌̃͠ͅ0̷̛̛̙͚͉̻̖̖͔̙͎̆͑̂͊͛̀̔̏̓̂̊̍̏͗͑̚̚͝3̵̢͙̳̝̳͎̣͎̫͈́̇̔̍̃0̴̨̦̹͖̝̬͈͍̇͆̈́̍͛̃̐̔̈́͂͊͌̈́͂̃͆̓̃̐͝











Sa por de sa Bufera 2030

Es febrer de l'any 30, ses aigos de s'albufera són un llit de serenor i pau sense moscards. Esquivant noticiers, hi hiverna un estranger ric, de malnom Mr. Don Al Trempó.
Avui, ell té sa gelera gairebé tan buida com ca seva, i es seu personal de servei ha fuit... no han cobrat!
És un pescador més supersticiós que valent, però es calendari marca Lluna plena, i temptarà sa sort intentant capturar una anguila fresca. Inspirat per un senalló de pesca d'espart vell i ressec, que ha "trobat" i "agafat" d'un escar i llaüt de fusta castigats. D'un mallorquí confiat... o escanyat, es tords li volen baixos, i no hi arregla es pestell rovellat que balla amb ses portes. Ai, ai...
Don Al considera que ha de viure privilegiat... s'anima armat amb so senalló tradicional. I colcant un totterreny gros, un cibertruc amb robotaxi! L'ha rebut com un petit obsequi, una cortesia típica entre sa gent tan excepcional com ell.
Pensa que un bon cotxàs es mena com sa calefació, a tope! I as seu pas, sempre veu com sa gent se li inclina amb sa boca oberta... No, com sa majoria el badallen per cansívol, miren avall empegueïts o dissimulen un "Uf!".
Hi fa conjunt amb so seu magnetisme animal, i es rellotge de polsera antic, de platí i esfera luminescent. Herències de gran casa de tolerància!

Amb això, cala una benzinera atrotinada tancada de capvespre. No hi ha clients! Antigament, també tendria més èxit es seu minisúper, amb boutique de gàdgets, juguetes de platja i souvenirs. O, per a venir a netejar es cotxo, i passar s'estona amb patatilles, aparcar defora i nyam-nyam.
Ara, es magatzem de sa gasolinera està ple de productes desfasats... bateries de liti caducades, mapes de carretera, o capells mexicans amb calimotxo de sangria i ventilador solar. Quines modes rares!

Actualment, es motors terrestes, marins i d'avions són elèctrics, no cremen olis ni benzina. No n'hi ha ni de combustió pirata. A la fi!
Uns coets sí que avancen cremant combustible, ses naus espacials més grosses, però van a hidrogen, i torna aigua neta de nigul. S'enlairen des volcà Chimborazo, sovint durant equinoccis... i si no destorben sa recollida regional d'aigües termals, de boira i neu. Quina delícia!
Es dies de cada dia, es volcà endormiscat és com qualsevol des centenars de megacanons geotèrmics, mareomotrius o solars que hi ha al món. Però aquest té un canonàs més capaç, un gran raïl electromagnètic muntanya amunt. No com sa típica centrifugadora de càpsules espacials, normaleta i a peu pla. Habitualment, cada canó dispara una càpsula o dues per minutet, fins a s'estratosfera. I allà dalt, vessa aeroplàncton artificial, i es desfà, o cau buida i es reutilitza. Cadascuna aboca al cel trilions de nanofils i nanoflocs, de microarquitectura i escultura... imitant diatomees, però recobertes de surfactants repel·lents i reflectants de calor. Són de sofre, o, no tantes, de carbonat de calci. Algunes amb alúmina alfa, rútil titani... i microdiamants sintètics! En part, de carboni de cenres de fems, animals o humans.
I així volem que no s'escalfi tant es planeta. Que estam cansats de calor i baf!
Tira-tira, poca broma!

A s'illa, es vehicles s'ajunten automàticament formant trens o guagües, sobretot es des Consell. Vegeu-ne d'antics, clicant a
https://youtu.be/UJZIyzUyfNA
i se menaven mig sols, vegeu:
https://youtu.be/ZwzKn6XRH70
Qui matina massa, dorm en es llit viatger automàtic, fins arribar a sa feina o s'escola. Vegeu un prototip antic:
https://youtu.be/2pgufgtBdaI 🛏
I ui, per a ses vacances n'hi ha de més sofisticats. Un navega com un submarí de vidre! I un altre vola com un dron! Que diví colcar un llit volador! Per damunt de niguls! De nit, es veuen estels! I a la mar, hi ha peixos!

Quan va bé, es circula amb roda de via de ferro. Enfonyats per túnels de totxo de fong, devora de cultiu de bolets, formatge vegetal madurant, tempeh i natto de llegums o cereals... S'hi fa cervesa, ferments per a mils de menjars, microalgues... i cloïsses, crancs, gambes i peixets!
Hem aprofitat bé aquest buid de ses antigues avingudes i carreteres. Les recobrírem de rutes i zones verdes... sa xerxa de connexió de vida silvestre, entre espais naturals, camps, foravila, boscs, cims, sa costa i ses albuferes.
Quin goig d'animalons salvatges que corren i juguen sense por, ni atropellaments!


CC0 https://pxhere.com/es/photo/935153

Don Al s'atura devora des sortidors de sa benzinera, i hi desconnecta una màquina expenedora plena de menjar, begudes, mocadors, tovaloletes... I ella, també s'inclina empesa pes cibertruc vibrant! Amb una pedrota, també també manté sa boca oberta! I li "regala" paquets de cucs coreans de pesca, un grapat de begudes energètiques i menudeses.
Amb això, anit, intentarà pescar utilitzant es cucs coreans. Sense es petards encerats i submergibles, molt indiscrets, i que sempre duu a bord... "agafats" des quatres de juliols. De fet, els utilitzava només d'arruixa-pors o des de sa finestra oberta des cibertruc aturat en coes i semàfors.
Mr. Trempons, aplica uns trucs més... tots copiats de s'antiga Companyia Internacional Ambiciosa (CIA), que tenia molts professionals i‿responsables en labors de camp. Força sa porta des bany amb una nova vibració grossota, i espavila es coreans en es vàter. Aigo a fons!

I estotja es coreans rebetjats en un pot de vidre que hi havia dedins des senalló, amb pa i formatge ratllats. Els ho reblaneix amb un roiet de beguda energètica, i s'endinya la resta amb un parell de glops.
Glub-glub!
Però, despistat, no ha mirat gaire... bevent glops, s'ha confós de pot!
"Ahhhh!"
Quin regust amarg a cuc! Don Al rebenta d'ois! Treu suc de cuc per es nas, vòmit... es compixa mesclant líquids negres per darrera...
Quin memeu!
En recuperar s'alè, per si un cas, fa neteja a fons. "Elimina" a s'excusat ses proves de sa malifeta. Hi aboca es calçons blancs bruts i unes tovalloletes higièniques que ha reutilitzat de sa paperera. Ell, de sempre, pensa que és es més ecologista del món! I en un altre pensament breu, també hi "recicla" sa llauna, envoltoris i plàstics amb so serradís aferrat pudent.

Un remolí gros s'ho traga tot, fa rotot, i tot seguit gemega greu. Es nivell va amunt i avall, i fa onotes! Uui, uuui...
No millora empenyent-hi amb un èmbol d'unes restes més de tovalloletes! I pica tant sa palanca, que es vàter no atura de brollar! Sa sopa merdosa vessa constant!
A sobre, s'activació de sa cisterna va conjunta amb la resta d'excusats i urinaris. És una gran font ufana! "Oh my God!"

S'embós profund torna a pujar s'aigua bruta cap a un o altre tub. I sa velocitat ascendent supera ses corbes antiretorn d'un o altre sifó, es que s'han deixat rectes i es desguassos, que tenen treta sa tapa que fa sifó. Es disseny i manteniment són tan antics i descuidats que s'embolic s'encomana en cadena! I tanta porqueria conjuntada crea com un orgue de tubs subterrranis, sonant una ona descompassada!
Bruuummmm! Es paviment vibra com una escola Fràguel mallorquina de ximbombes i xeremies!
Sonen pets de catxalot!
Molta merda diversa i sorprenent vola lliure! Es revolucionen ses aigos brutes afluents i efluents influents, d'urinaris, i excusats llunyans. O bé es banys d'aquí sempre són de gènere incert?
Llims i sopes variades agafen inèrcia, i apareixen guèisers i tornados cada pic més tutifruti! Vessa pets embornals, aubellons, desguassos, piques des magatzem i sa bugaderia! Tomben i rodolen uns bidons, inclinen columnes de caixes, estanteries...
Ooooh! Quin desgavell! Això és can Bum!

No sona alarma de codi marró, però Don Al intenta fogir de pressa d'una espiral turbulenta, semblant a una pota de calamar gegant, xucla tormells!
Obrint, amb sa porta estira un pam d'espuma de sopa de detergents, treu es cap... i el refrega una fragància coenta que alca es vol! Un calabruix de vidrets de botella de vinagre rebentada per uns pots caiguts oberts de sosa càustica!
Fiu-fliu, fum-fum! És l'infern!
A la de tres, i sense respirar, surt as passadís i es baralla amb ses fregones.
Però si elles van de bon rollo! L'estiren a ballar amb sos barrals de greix i es cilindres de paper d'eixugar mans desenrotllats, envoltant sacs de serradís.
Quin maremàgnum!
Sa coreografia interpreta com una comparsa, un caragol gegant ballant. Sa gran bèstia oneja una hèlix corrossiva que se berena sa paret de cartó pedra, hi fa butró. I en es fons des forat d'esquits, Don Al hi nota una aparició! Un fantasma de bellumes elèctriques!
S'ésser misteriós el saluda des d'un portal de dimensió desconeguda, un forat negre espacial, del més enllà! És un moixet, i xinès! Allitat i covat en un poalet de borrissols d'oli de motor, envoltat un niaró gros, de potets de dissolvents, pintures i bateries de liti capolades bussejant. Una gran rosca líquida d'espurnes, sals escalfades i botelletes d'àcid de bateria de plom! Això rebenta! Uuuhhhh!
Amb un pas fals de dansa des cigne emblanquinat, Don Al aconsegueix virar i esquivar es butró, escapar des caragol de ball, i a la fi fer un respir a fora.
Sa pell li va tornant estirada, jove i polida, de bebè. Li couen ses celles, ses pipelles i tot, i s'esquitxa amb moviments de twist sense arrues en es genolls. S'està tornant clar, com albí! I un peu s'arrossega, li fa com moonwalk... Don Al reencarna Michael Jackson ballant a sa Lluna! Que sa nit crema!
Una oneta corrossiva el seguí, començava a sortir des portal des banys i barreres des magatzem... I aviat creix, puja com una rissaga, un tsunami de bimbolles colorides! S'atraca a ses rodes des cibertruc!
Don Al, puja es peus correntsos as cotxo, arranca, i no se creu que trabuca sa màquina expenedora. Impacta a sa closca de sa base, amb clovella rovellada repintada, des sortidor de gasolina! Cruia, i aigobarreja combustible!
Au idò, a córrer!


Adaptatd'IA generativa, Craiyon V4 https://www.craiyon.com

En poques hores s'hi conjugarà una massa viscosa verda calenta descomunal amb bimbolles gegants i més resplendor que es pleniluni. Es megablandiblub adherent anirà reptant tira-tira quilòmetres per branques de pluvials i clavegueres d'aigos brutes mixtes... surant amunt i avall, realimentant-se engolint bateries de vehicles, s'enllumenat... i oops! Es traga sa xurreria de fira! "Ai, amb lo bons que feia es xurros! Com aguantarem ses guàrdies?" pensen, es qui fan feina de nit.

Sa depuradora de sa badia quedarà contaminada amb sa pasta bollint solidificada. Durant anys, de banys i cuines de cases baixes sorgirà com petroli i gas inflamables gratis. No tot ha de ser dolent!
En uns mesos de dinamita rebentant monstres de pastís de claveguera... es veïnats evacuats no voldran tornar de Formentor, almanco fins acabar sa temporada. I serà fenomenal! Una joia de sa bona sort! Perquè, per a acontentar, i evitar pagar tropecents milions, sa benzinera els hi avança gratis s'estada a Formentor!
Ara, gaudeixen de serveis de luxe! Centenars de robots de transport, cura, neteja i esbarjo. O es des bufet, tan moderns que fan ets ulls grossos quan n'ompls sa carmanyola!
Vegeu un vídeo d'uns robotanimadors més antics pareguts,
clicant a https://youtu.be/fn3KWM1kuAw
I es robots et fan més petits detalls! Massatges a sis braços i milers de tentacles antiestrès!
Et preparen dutxa, tovalloles i trispol de marbre calents entre ullastres i llentiscles arran de piscina natural a la mar! I com si no fos res, hi tries una casta de peix, te la pesquen i cuinen, lentament a sa parrillada sense fum, damunt de pedres incandescents de calor solar acumulada. Amb so toc d'herbes aromàtiques locals... quin gust tan refinat i sibarita!


Mliu92 https://commons.wikimedia.org/wiki/File ... rtruck.jpg CC BY SA
Un avantpassat des cibertruc

Mr. Don Al condueix victoriós amb sos cucs de botí... amb diligència, es robotaxi pren es comandament, mentre es vesteix de pescador. Es coreans es retorcen com uns ballarins gats botant marjades -que no existeixen, diu es GPS.
Finalment, es fars commocionats ja ni pampalluguen. Es robotaxi, en un darrer sospir, piula que sa llum de Lluna l'ha frenat a bon port. Tan bé, que ni ho sap, amb ses dues rodes centrifugant es fang des destí a s'estany.
Sense robotaxi lúcid, i amb s'olor des socarrims que aspira, Don Al tampoc nota que es dos perden bona part des contacte. I es seny des mòbil no l'il·lumina prou com per a valorar es danys col·laterals de s'allunatge.
Es vaivé de sa càrrega en es maleter li ha esqueixat es frontal, sa llinterna per a il·luminar amb ses mans lliures. I era des més forts, per a pesca, submergible. I, en tot cas, quan el tanca perd una pila de botó. Tanmateix, descarregada, i sulfatava!

Don Al està frustrat! Amb coïssor i gana, té mosseguera! Però abans de pescar, guarda a recer es rellotge luminescent antic, massa urbà, pensa. Primer, gaudirà des moment amb estil, ben arcaic. Amb uns pocs i bons pensaments, amb filosofia... des capó. Damunt des motor calent des cotxo, com un sentinel·la estelar cercant estels i planetes... a contrallum de ple de Lluna!
Tant és, reconeix es mateixos sempre, cap! Fa temps que perdé es nord, i ni el sabria enfilar.
Pes mòbil, en un codi de tam-tam revolucionat, li parla en Zoroastre, es gran precursor primigeni! En Trempons s'emociona, filosofa creixent amb s'espiral musical esglaonada, pegant cops en es cibertruc. I nota que transcendeix tal com sa monea a sa peli de s'Odissea de 2001!

Adaptat de CC BY https://www.pexels.com/ca-es/foto/natur ... t-3765594/ i film "2001: A Space Odyssey" (1968) Per a propòsit didàctic altruista. De distribuidora o estudis on s'ha produït.
VÍDEO, clicant: https://youtu.be/1Q_VQM2IFGk

S'ha tornat un ésser superior, cansat de copejar damunt des cotxo. S'odissea de filosofia ha resolt sa frustració a gust.
Es cos encara li cou, irritat de cremor. Enllumenat de paisatge, llunàtic, fent tentines i paupant, agafa una beguda energètica més... i no es fixa en es bruf que ha fet foradada xocant, ni es cucs arruixats des pot de vidre tombat mal tancat. Enceta sa llauna apegalosa, sense saber que està mig buida. I no es sorprèn afinant que... realment és com diuen! A sa Lluna ets objectes pesen menys!
Tampoc encerta apreciant un regust amarg... mals records adherits de coreans aplanats que també hi han vomitat.

Mr. Trempós, es disposa decidit a pescar ses millors anguiles que s'albufera li pugui oferir. Flota al·lucinant, ingràvid i feliç, avança a rots, espantant capellans d'anèl·lids abatuts.
Davalla des capó sentint-se un homo nuu natural i primitiu amb e̶t̶s̶-o̶u̶s̶ ̶a̶r̶r̶i̶b̶a̶n̶t̶ sos peus enterra, abrigat per tecnologia competent d'arrel ancestral.
Troba que s'apropa a un fenomen que a la resta d'humanitat, més limitada, li semblaria salvatge -o més bé... verge?
Se remena més excitat que sa colla de cucs supervivents, que han encertat es bingo sortejat pes laberint de forats d'entre fibres de senalló. S'aboquen as buid cridant Dianaaa! Sa primera generació silvestre a sa bufera, iupii!

Es llum des mòbil difumina sa foscor entre es canyís, i en Don Al personifica un astròleg pioner, amb so mòbil enfoca a s'espai de matèria fosca i explora sa llum oculta d'estels llampant a s'aigua de sa bufera -en realitat, llamps de tempesta que venia, i no veu. Trona, i no gaire enfora!

El que Mr. Trempó endemés ignora, és que comparteix escenari amb na Pau! De mitja ascendència de bou d'aigo, i més personalitat que certs humans.
Na Pau no és una búfala qualsevol, ha nascut a s'albufera, i té es costum peculiar de visitar sa seva antiga i estimada Bufera quan sa nostàlgia l'envaeix, com una adolescent escapant-se a una festa.


Adaptat de Ebang D Handy girl
Biodinàmic va bé! Vehicle Amfibi de Bufera (V.A.B.)
VÍDEO clicant: https://youtu.be/QpQwbdEafYQ?t=182

Però, vet aquí que aquesta nit el cel ha decidit crear es seu propi xou. Uns nigulots es congreguen com espectadors en un teatre tapant s'espectacle lunar. Es llamps llunyans comencen una funció estroboscòpica, i na Pau, que mai ha sigut fan de ses discoteques, galopa d'un costat a un altre mugint s'instant abans d'ensumar es tro, com assajant una òpera búfala a ritme de llamp.

Don Al, escolta es clamor despistat, concentrat en sa pesca, no engana ses anguiles amb so llum des mòbil i s'únic tros de cuc que ha quedat... escabetxat. Sa seva imaginació, més desbaratada i veloç que es peus travelant, mescla ous amb caragols. Suma ressó de trons i bramuls de na Pau, i els transforma en ardors de suor freda aclaparat d'udols espectrals!
"My God! Mal spirit! No calor! Jesús Sant Antoni!" crida, amb tal encegament, que es xisclo rebotaria en es més bondadosos sants del Cel i tot.
En un acte digne de ses olimpíades de trempar pànic, travessa es canyissars en remull! Des calfred de s'aigo gelada a s'engonal, s'imaginaria una espurna d'anguila elèctrica... perquè d'un bot espetega a sa síquia fonda com si fos un matalàs amb molta ploma. (!) Envia es senalló amb ses claus, i es llum des telèfon, a un capfico i vol sense retorn!

En aquestes que na Pau, aliena as caos que ha provocat, arribà as porxo de s'antiga casa refugi a sa Bufera. Copeja sa porta amb sa peülla, com es tocs de timbre després d'oblidar ses claus, i amb s'elegància de dama distingida.
"Qui hi ha?", pregunta des de dins en Nito. Ell sí que té necessitat, va més just que sa pell del nas, i temorós de qui retruca de vesprada.
Es silenci és tan profund que es grills aturen s'alenar. Llavors des segon toc sense resposta, en Nito guaita per sa finestra, com qui espera veure un mala ànima. En canvi, clissa sa seva bona Pau amb cara de "Em deixes passar, o què?".
Amb s'alegria de qui troba un tresor en es jardí, en Nito exclama "Uro! Na Pau!". Agafant-la gentil per ses banyes la condueix a sa païssa, i li serveix un festí digne d'una reina. "Guapa, que no és mel? Ui, et veig com inflada. Pentura un dia soparé pa eixut amb llet?". Entre sospirs i ensonyat, s'allita, somniarà llet quallada fermentada o formatget fresc. Deixa na Pau feliç mastegant i remenant sa coa, més eixerida que un gínjol.

Don Al des trempós, xop i tremolós enfila es llums de sa plaça des poble. Per es carrerons i cases on passa lleva sa son de ses orelles, escampa històries enginyant sa cortesia i escalfors des millors esperits i des seus beures. Els adverteix des perill de s'esperit des mal per es voltants de sa Bufera. Glorifica es bé des foc purificador per a sa neteja final de sa brutor que fa amagatall i negror (!)
Quin bèstia de piròman! -pensa tothom.
Uns relats, més inflats que un globus aerostàtic, que l'endemà mateix converteixen na pacífica Pau en una llegenda local.

I així és com es relat de qui viuria a la Lluna (o Mart) transforma una ximple búfala d'aigo nostàlgica en es fantasma de terror més improbable de sa història de sa Bufera.
Com diuen en es poble: "Si vols saber si és vera, demana per ca na Pau... i a sullà, no et sorprenguis si et respon un bou."


Imatge CC BY https://get.pxhere.com/photo/forest-fen ... 169886.jpg

I sa moguda grossa continuà...
Fa dies que a sa mancomunitat hi ha un problema gros de seguretat i ambiental. Diuen que aprop de sa Bufera encara hi pastura sa massa gegant verda, i que fa por si t'enganxa!
Es totterreny havia quedat com abandonat, més fondo i camuflat entre es canyissars. En remull, s'aigua salobre escalfa ses bateries, hi fan pont.
S'oloreta de restes de pa i formatge ratllat calentó s'esmunyí entre es canyís, fins es niu d'un ratolinius. Els despertà afamegats, hiperactius, i foradaren una junta des vehicle. En un no res es degotís de sa roada penetrà en es cotxo, s'esprai dets esquitxos salobres i sa serena condensada. S'acumularen sucs estranys a ses arrues de sa moqueta. Ple d'excrements, bitxos morts que hi entraren, lixiviats de sa pila de botó sulfatada i perduda des frontal submergible de pesca, restes des suc energètic, molles de pa, ses restes des formatge ratllat de búfales locals, vòmits de cucs, fibres des senalló d'espart copejat...
Ses arrues a sa moqueta feia com bossetes de detrits, i sa vida hi ha florit! Envoltada d'un tel, una membrana transpirant, inflant bimbolles... Un brou que hi fermenta vitalment!
Hi fa tanta calor que s'encenen es petards de pescar d'estranquis, que sa moguda remenà, engrunà i escatà de cera.
Es petards no exploten bé, però així mateix reparteixen guspires com un coet borratxo!
S'incendia sa moqueta i ses butaques, i es rellotge de polsera luminescent torra as forn ses busques, treu fums com una olla a pressió!
S'alarma de calor reinicia sa IA d'emergència des cotxo, i percep s'ambient rarot. Identifica microfauna iridescent navegant per ses càmeres, niant per racons, pasturant bolets i floridures. Li semblen ous àlien amb vels singlotant sang! Nota que ses bateries fan pont, encalenteixen aigo salobre, i ets analitzadors d'alè capten vapors o flaires rarots, de descomposició, alcohol i marihuana! Acabant, es detectors de combustió i fums van fora corda, en aparèixer llums incandescents apocalíptics, de míssil de pólvora!

Don Al, en rebre de regal es cibertruc, cobrí una de ses càmeres interiors, per a privacitat. I, per casualitat, això ajuda a sa IA! Així, compta es puntets des sensor fotogràfic activats per qualsevol radiació rarota que travessi es tap de xiclet de menta. Tal com d'antic feien ses càmeres des telèfons intel·ligents, amb s'app GammaPix.
Gràcies a això, sa IA des cotxo hi nota radioactivitat... però no sap que només és des vapors de torrar es rellotge de polsera antic, amb ses busques pintades de sals de fósfor luminescent potenciat per Radi-226, radioactiu.
Sa IA estima que tot s'entorn està radioactiu! I dedueix que ha sobreviscut a un atac d'uns porcs àliens narcotraficants... un míssil de bomba bruta nuclear, que ha explotat a prop, a la mar, amb efecte tsunami!
I com és lògic, engega s'assistent digital, amb bons contactes i veus telefonant a tooots ets equips d'emergència a la vegada... sa policia, bombers, forestals, d'alerta química, radiològica i biològica, d'explosius, estupefaents, de duanes o diplomàtics!

Es bombers no podran apagar es vehicle encès ni es dubtes des motiu. Hi graten es rellotge de polsera de luxe, amb ses busques radioactives recaragolades socorrades.
Inspirats per es registres informàtics i des sensors de fum i imatge a bord, analitzen més a fons es carbons... Sospiten de vòmits amb cafeïna, taurina i cucs! Explosius o munició! Marihuana!
Inicialment, no es sabrà diferenciar si hi ha carbó de cànnabis o de cànem. Però, aleshores, entre canyissos socorrats devora des cotxo, compareix surant es senalló de fibres d'espart de cànem! Igualet, igualet, as senalló robat de s'escar des llaüt mallorquí durant sa darrera Lluna plena!

Després de totes ses recerques, sa unanimitat de ses forces i serveis, decidiran enviar ses factures, i es vídeos filmats per es robottaxi. Remarcant un curt amb s'excursió accidentada a sa benzinera, i un altre a s'escar on es robà es senalló.
Ets advocats de sa benzinera estan encantats amb so descobriment!
Finalment Don Al Trempós haurà de pagar una bona part des danys.

Com per art de màgia, s'amplia s'estada a Formentor des veïnats afectats, amb més luxes, amb accés lliure de visites d'amics, inclús d'acampada en es jardins! Cada dia s'hi esplaia i berena mig poble, foravila, i d'altres pobles i tot!

De postres, es publicaran imatges aclarint que, com a molt... es possibles sospitosos d'esperit des mal a sa Bufera, serien com uns sabotejadors que són famosos enredant ses claus. Vegeu uns col·legues seus pareguts clicant a:
https://assets.amuniversal.com/317efdd0 ... 5056a9545d
(imatge creada, sense relació, per Gary Larson, a thefarside.com)




Imatge: J. Carles Tormo i Copete https://atzenetamemoriagrafica.blogspot.com/2013 CC BY SA
Senalló, senalla o cabassos d'espart.

Per bona sort el món ha canviat bastant, i avui no han intervingut massa ses flotes esquimals armades amb so canó electromagnètic de bolles congelades. Però estaven a punt per a disparar! Ens miraven de lluny, "Llarga vida als Pobles Esquimals!" corejaven des d'alta mar, en xava perfecte.

Sa badia està molt tranquil·la des de fa uns anys. Més, des que es drons submarins des vigilants de sa posidònia immobilitzaren àncores de bucs. I amb pilotes o xurros de càrrega autoinflable els embossaren i confinaren forats... de sortida de gasos, betums o aigües brutes. A desenes de megaiots i megacreuers, dos portaavions, cinc petroliers... i des grossos! Després ses naus no decomissades escamparen sa boira, i ara ses naus foranes no són tan descuidades com abans, o ni han tornat.

Sa flota esquimal ara cuida bastant la mar. I ens respecten es costum "nou" de no menjar vell marí. I ens animen, més d'ençà que ells guanyaren sa gran guerra internacional de 2027. Conqueriren fàcil el món amb arts diversos. D'amor lliure, i d'apagar ets incendis a les braves, amb bolles de gel ultrafred encapsulades d'aerogel d'ocre enfornat. O ses ancianes sàvies, cooperant amb intuïcions misterioses observant aurores boreals i australs.
Ets esquimals destriaren i pronosticaren amb encert s'impacte de sa gran mega tempesta solar. Omplí ses ciutats amb marabuntes de rates urbanes que tornaven com grèmlins, roegant cables, radiadors i sistemes refrigerants. També, de migracions de lèmmings kamikazes, directes as conductes de ventilació i transformadors.
Quin trasbals... i sa caiguda mundial de s'electrònica i telecomunicacions! Es telèfons, ordinadors i satèl·lits quedaren fregits per es vent solar. S'acabaren es bancs de criptomonedes i criptodivises... No hi havia electricitat, no s'engegaven bé es motors, ni ses brúixoles encertaven... hi hagué grans incendis i accidents, i molts més de petitons.. Ses bistis, com ses vaques patiren, fam, malalties... Costava massa arribar a s'escola, sa feina, o tornar a casa. I rentar, cuidar, curar ferides, epidèmies o pandèmies... i menjar o beure aigua.
De la nit al dia ets esquimals tornaren es més poderosos, uau! D'aquesta crisi ens ve que ara es referents internacionals de mida i comerç siguin més esquimals. Seguim tots sa cotització des barril d'arengades, sa tassa de moniato, sa llauna de sardines, o es parell de xítxeros. I tothom juga en colla a mil i un jocs nous, de remar, malabars, montar tendes de campanya gegants...
Ets esquimals ens troben interessants, tal vegada perquè fa moltes dècades que no menjam vell marí. (!) I això que encara estam patint sa fam d'aquesta postguerra. Ens hem acabat ses cabres, fins es darrer boc! Ens el halàrem, i era ben dur, de dalt des cim des Cavall Bernat. El davallà un pastanagó penjant d'un quadricòpter. Hi, hi.
A noltros també ens agrada tot lo esquimal de passar gust jugant cooperant, és un canvi de xip. I sa confiança, s'amor lliure sense parlar, o s'expressió així de sentiments tan variats. Perquè ens costa mostrar emocions en tantes llengües esquimals, atractives i exòtiques. Hi, hi.


Imatge: Maite Sastre https://antojoentucocina.com/receta/lic ... llorquinas CC BY NC
Botella de licor d'herbes dolces.

Es diu que Mr. Don Al Trempó deu haver partit d'incògnit, o que no saben res d'ell... en es final de sa nit de Lluna plena, anava taaan torrat que xerrava encara més rar. Avorria es veïnats, quedaven adormits a sa taula, ja no el servien.
Ningú imaginà que, amb so fred, Don Al fogiria vestit de camisó i bata. I no els ha tornat, ni sa botella d'herbes!

Ell, irritat i espitós, en voltar sa cantonada vegé fum a una ximenea, i hi botà es mur de sa finca... cap a ca Dame Karin Von Sadisstisschen -una vídua rica, na Frau des Moixos la diuen, o de Can Galvànic, es seu mosso robot.
Per un moment se sentí triomfal, salvà mitja botella, algunes tires des camisó... i només unes poques marques... de metres de batzers, llavonses de botar es mur i caure en una torrentera. I d'escapar d'una guardassa de moixos negres rapinyant!
Se li fe costa amunt sa mansió, hi arribà fent trontolls! Per bona sort, no es tallà gairé més quan hi rompé un vidret prim antic, i obrí sa porta de sa cuina.
S'embetumà es cos amb un pitxer de quefir refermentat des rebost, i "A la fi!", pensà assegut, aliviat de sa cremor de pell. Se sentia alliberat, i li brollà una rialleta de befa, alegria falsa mig ajagut, en sojorn. O un sospir, acabant amb un ploriu trist. S'acubà nuu entre ses tires brutes de camisó, estirat com s'estora, davant de sa foganya encesa de sa cuina.



Collage d'imatges: SS d'Auschwitz. Cascall a https://www.inaturalist.org/photos/395336448.
Sa mare cridà intentant aturar s'enquadrament imprevist. Sa foto d'aquest motiu naturalista, abaix a la dreta, una flor de cascall. S'herba que na Karin rebia per a gaudir de bells somnis de nit, o per a sa migdiada.
Sa panxa de sa fotógrafa fe un regiró i sa mà amb sa càmera, i inmortalitzà també sa mare cridant correntsos i la resta d'excursionistes, sa SS d'Auschwitz!
Posteriorment, na Karin anotà a darrera des paper: Sa meva primera foto, 1944. Sa Flor des Somniangelets, sa SS Auschwitz.

Na Karin, avui desperta una micona més sorda i cega, però, es conserva com una jove gimnasta! ...de noranta-dos anys disciplinats. Ballant de petita ja ajudava a sa mare, a ses dutxes des camp d'Auschwitz (!) fins gairebé es vuit anys, que complí a Sud-àfrica. Uns records feliços, pes que sempre ha cercat comprensió.
Ha quedat ben totasola d'ençà que se n'anà qui, per a ella, seria com un gran caçador "bòer", (!) ídol d'adolescència, un enèrgic carnisser dedins des costellams d'elefantes! Dècades més tard, ella l'acollí aquí, com si fos es seu s'estimat cinquè "marit". Però durà poc, fogí, espantadíssim!

Ella viu redempció acollint qualsevol moixet que li arriba a sa finca. I menys amargor refugiant es nou "moixet" blanc, comparegut dormidet enfront de sa foganya. Un negre albí sensepapers, caigut en s'alcoholisme!
Un albí! Sa casta més humil d'Àfrica! Està convençuda de que, si el trobessin, ses autoritats l'extraditarien! Acabaria entre caníbals, tallat a poc a poc. Un bocinet a cada lluna vella, per a rejovenir-la amb ofrenes en escaldums.
Vegeu quins problemes tenen ets albins a alguns llocs africans:

https://www.ultimahora.es/noticias/loca ... nismo.html

https://theconversation.com/attacks-on- ... ers-251275

https://montoliu.naukas.com/2025/06/13/ ... albinismo/




Però... d'ara endavant es "moixet" blanc no haurà de patir més! No li caldrà evitar sa cremor des Sol vagant de nit, ni pidolar! Na Karin ja li ho ha arreglat tot!
Es mossos robot el cuidaran indefinidament, discretament, en secret. Roncarà de gust vivint en un tonell foradat des celler. Però no podrà tornar a pujar i sortir defora, robar des rebost ni gronyir! Amb so programa DominaTrixxie l'ensinistraran i controlaran sempre. Corretja curta, aigo amb gotes de cascall i morrió de bondage. I a passar gust, bon "moixet"!


Collage de https://www.pexels.com/ca-es/foto/maske ... n-5187564/ https://www.pexels.com/ca-es/foto/disfr ... l-5187489/
En Galvànic fent gimnàstica, sense uniforme de mosso.
Vegeu es prototip antic, real: https://youtu.be/I44_zbEwz_w

A na Karin li agrada mirar. Quins jocs d'ensinistrament tan sensuals! -diu ella. Es bons dies, també hi juga fort amb un fuet. Apunta o corregeix quan, segons ella, es "moixet" albí percussiona a destemps i malament "Somni d'una nit d'estiu". Si descompassa es seu tercer homo, (!?) es músic vienès, difunt i momificat, (!) que li toca perfecte es violí des de dins d'un altre tonell. (!?)
Mentrestant, sense dir res, en Galvànic s'ha descarregat sa CirurgIAapp, i practica amb xuia, intrumental, bisturí làser i obsidiana. Ha contactat uns mossos robots llunyans, per a subhastar dit de peu "albí" i bocí d'orella grossa...


𝓕𝒾








■○●■●■■○■●■●●■○■○●●■●■●■●■



PS1:
Per si algú amb millor (tele)càmera vol llegir anells fent un volt,
avui ds 15/03/2025 aquests estaven arran de passeig per a vianants:

(Es tretze números són cada localització en graus i decimals, de latitud i longitud)

PS2:
Fins fa almenys uns dies uns estols de gavines diverses nedaven intens, girant remant, com cercant alguna cosa lenta i poc visible fins a devers un pam fondària. Ho capturaven picant molt de pressa! No era es gest lent que fan quan beuen. Però sí que semblava una presa petitíssima o transparent o fluida. Ho "mastegaven" poc, i s'ho tragaven, diria que amb cara de passar un bon gust, i ho repetien entusiasmades, hi, hi.
No menjaven es caramulls morts que hi ha ara enterra a sa vorera de Velella velella en es cicle de vida on són pòlips en colònia, dita barqueta de Sant Pere. Tampoc em semblà que aleshores capturessin ses barquetes mortes o vives que nedaven surant.
Era fàcil que m'equivoqués mirant des de damunt amb binocles. I en remull ses barquetes vives són així, més turgents, esteses i fluides.


Un crustaci de puu, i restes i barquetes de Sant Pere, pòlips de Velella velella que suraven a la mar de Capdepera.

Per ventura ses gavines cacessin puu o altre plàncton relacionat amb sos pòlips de ses barquetes? O amb sa seva posta, que són milers de micromeduses?



𝓢𝓪𝓵𝓾𝓽, 𝓲 𝓫𝓸𝓷𝓮𝓼 𝓸𝓷𝓮𝓼











.

[Tord blau]

Hola,
M'aniria bé una guia així!
I és com deis, que arbres i aucells estan molt relacionats. O també, que de patecos ens confondríem més matant algun aucell.
De petits i acabats de caure de s'arbre tot és més confós.
Vegeu:

CC BY-NC Will McDonald (Toronto, Ontario, Canadà) https://www.threadless.com/search?artist=mcdanger

Però normalment, almenys es kiwis, els caçaríem quan encara no els hi han crescut ses potes ni bec, si estan verds, o si són un ou, com aquests:

CC0 https://pxhere.com/en/photo/842483
OUS DE KIWI ? Apteryx sp https://ca.wikipedia.org/wiki/Kiwi_(ocell)

Diuen que aquests ous oberts es recullen en es darrer quart creixent de Lluna d'estiu. Llavonses es coven i giren a davall de Sol i Lluna, però resguardant-los de qualsevol roada o pluja.
Si tot va bé, quan vegi sa Lluna plena naixerà es fruit pelut verd de kiwi! Compareix de matinada!
Si estava fecundat, en uns dies li creixeran a poc a poc ses potes, i després es bec.
Si no li creixen, es kiwi pelut també es pot obrir i menjar de postres.

Deu ser de bon de veres? Jo no ho he aconseguit del tot encara. Almanco no amb ses potes de kiwi.
Hi, hi.

Gràcies, a veure si trob i seguesc una bona guia!

𝒮𝓪𝓁𝓾𝓉 𝒾 𝒷𝓸𝓃𝓪 ℴ𝓷𝓪


BONUS EXTRA
D'entre unes figueres africanes, sa Ficus wakefieldii era sa més eficaç per a captar CO2 i convertir-ho en pedra! Vegeu:
https://conf.goldschmidt.info/goldschmi ... aper/26094






.