Els ocells a Amics Arbres d'Ona Mediterrània

[Joan Vicenç]

La majoria d'ocells tenen durant la seva vida una estreta relació relació amb els arbres, no cal estendre's molt en aquesta evidència. De fet, es necessiten uns als altres, de la mateixa manera aquesta col·laboració s'estén a tot l'ecosistema del planeta, potser amb l'excepció, d'una espècie, la nostra. Qui som nascuts a Mallorca, en especial a pobles de la part forana o de la fora vila que resta de Palma, generalment hem viscut una experiència ben particular, no sempre harmoniosa, amb els ocells. Personalment, amb altres amics, esperàvem l'arribada dels rupits i tords per parar-los garbellets amb cucs de rossinyol i anar a fer el coll i estendre-hi els filats per agafar tords i qualque cega. A l'estiu, gàbies enganadores, filats, visc... tot valia alhora de caçar. Quin desastre! I amb tot, en molts de nosaltres aquesta febre caçadora es convertí en passió per l'observació, per el coneixement, la fotografia, la divulgació, la lluita per a la conservació...

https://www.onamediterrania.cat/program ... dcast_4318

[Tord blau]

.

Quines lectures i curiositats!
S'ha gaudit molt! Gràcies, Joan Vicenç

Es detall final des noms d'aucells també és com un tresor. S'au de "sa por de sa bufera" em recordà dubtes divertits. Des "Botaurus sp." en diuen coses a
https://lugarespiritual.blogspot.com/20 ... o.html?m=1
O vídeos rebufant, clicant a
https://youtu.be/Ql5f5QFc2Is?t=39
(en es temps 00m40s des vídeo)

https://youtu.be/TSn2wmfR9M0
Quins rebufs i singlotots! Uuuh!
https://youtu.be/4kP35_uRljQ
Escoltar-ho devia espantar, si estava oculta enmig des pantants i albuferes.

Popularment es mesclarien pronunciacions, explicacions, llegendes de més fenòmens?
Des bufar de bous o búfales d'aigua? O, que si deim de pressa "sa bufera" sona com "s'albufera"? Tot i que "albufera" vengués de s'àrab "al•buhayra" -llacuna- hi havia qui la nomia bufera.
Bones curiositats i arts

[Joan Vicenç]

Gràcies, molt interessants les teves observacions. Salut!

[Tord blau]

Hola,

Per si inspira, per a passar gust, n'escric aquí una versió de ficció futurista,
"Sa por de sa Bufera 2030"









S̴͇͆̇̈̀̈̉̄͐̃̒̏̽̿̕̕Ḁ̶̷̢̢̢̪͈͎̙̖̭̻̩̼̥̯̥̺̘͍͚͔̯̰͉̼̤̪̙̯̭̺̹̳̜̩̱̙̤̱̭̘̾̒̓͆̅̽̀̅̐̉̀́̒̈́̅̓̀̄̏̽̉̓͒̽̋̔͊̈́̎̒͘̚͜͜͟͜͡ P̷̢̛̱̼̣̲̼̜͉̜̞͍̻͚̝͈͔̜̻͓̮̩͇̮̣̹̝̟̾̑͐̾̀̋̾̏́̏̓̓̌̔͒͛͜͝͡Ơ̴̧̳̙̪̹̺̪̜̞̹̙͖̘̲̩̖̟̯͇̈́͐̀̐̀́̋̂͂͋͂͠͝R̸̡̫̪̙̻̝̹͕̮̘̠̭̩͖͔̠̥̱͈̖͖̼̙̺̈̊̎͑̎̌͒̉̈͒̒̆̏̓̀͆̊̈́̉̃̒͗̽̐́͗̉͘͝͝ ̴̨̝̻̩͕̘̒̋̐̓͆͋̀̑̾͗͂͛͂̍̇̃͗̒͋ D̵̨̨̰͈̝̦̰͙̥̱̮̰̝̱̭̱̮̲͕͓͇̆̈́̈͛̋̀̽͑͒̽͌͋͑̓̔̐̄̒̇͌͛̕̚̕̕͠͡͝͡͡ͅE̵̳͎̮͖̗͍̹̦̣̙̺̝͐ S̵̢̬̣̠̗̙̖̳̻̉̋͆̓̈́͋̒̈́̓̎͛̌̃̆̕̚Ą̵̧̛̩̜̰̠̣̹̯̳̳̼͈̻̀̇̓̈́̓̋̐̿͒̂̽̏͋̾͊̿̂̂̆͗͋͊̕͘͟͠ B̷̢̛̛͚̪͇͓̠͙̣̼̞͎̏̾̔̾̅́̍͂̀̄̿͌̿̍̊̿̈́̆̿̀̚͘̚̚͜͟͠͝ͅƯ̸̡̰̝̱̺̤̝̩͙͉͙͔̟̜̟̲̣͔̘͍̝̠̦̟̼̏̔̇͂̀̉̈́̂̓͑͊̂̔̆͊̉̄͑̐̚̕̕͘͜͜͝͠ͅF̷̧̘̝̪̤̟̟̽̅̊͆̓̎͒͑̂̒̏̾̋͡E̸̫̳͔̣͇̦͍̩̳̼̤̲̫̒̓̿͛͊͌͌͌̎̒̔̐̚̚͜͝͝R̶̡̢͉̘͔͓͔̫̯̥̻͔͇̜̣̜̘̳͛̀̈́̄͊́͂̃̅̅̇́Ą̷̵̡̙̲̹̬͇͈͙̠̥̼͔̩̦̬̝̳̝͙͇̰̫̥̞̥̝͉̏̃̉̕͜ 2̶̧͍͉̤͙̮̣̲͈͔̻̬̰͓͛̔͗͗͒̍̾͌̃͠ͅ0̷̛̛̙͚͉̻̖̖͔̙͎̆͑̂͊͛̀̔̏̓̂̊̍̏͗͑̚̚͝3̵̢͙̳̝̳͎̣͎̫͈́̇̔̍̃0̴̨̦̹͖̝̬͈͍̇͆̈́̍͛̃̐̔̈́͂͊͌̈́͂̃͆̓̃̐͝










A sa serena albufera, on ses aigos de febrer de l'any 2030 són un llit de pau sense moscards, hi hiverna un ric esquivant noticiers, de malnom Mr. Don Al Trempós. Pescador més supersticiós que valent, però avui ca seva està totasola, es servei ha fuit perquè no han cobrat, sa gelera buida, es calendari marca Lluna plena, i ha temptat a sa sort per a pescar una anguila fresca anit. S'ha animat armat amb un senalló ressec de pita i espart, "agafat" d'un antic escar i llaüt de fusta castigats. De mallorquí confiat, o escanyat, es tords li volen baixos, i no arregla es pestell rovellat ballant amb ses portes.

Don Al ha de viure privilegiat, colca un cibertruc amb robottaxi, un obsequi de totterreny amb sa calefació a tope. As seu pas sent que s'inclinen amb sa boca oberta, no com el badallen per cansívol mirant avall empegueïts. Hi conjunta amb so seu magnetisme animal i es rellotge de polsera antic de platí amb esfera luminescent, unes herències de gran casa de tolerància.

Amb això, també cala una benzinera grossa atrotinada que tanca de vespre. Antigament per ventura tendria èxit per es seu minisúper o sa boutique de gàdgets, juguetes de platja i souvenirs, o venir a netejar es cotxo i passar s'estona menjant patatilles aparcats a defora.
Ara es magatzem de sa gasolinera està ple de productes desfasats, bateries de liti caducades, mapes de carretera, o capells mexicans amb calimotxo de sangria i ventilador solar.
Actualment només es coets que van a s'espai avancen cremant combustibles. D'hidrogen en es Chimborazo, i si van lluny s'enlairen més durant equinoccis, quan no destorben sa recollida regional d'aigos termals de boira i neu.
Pocs vehicles cremen benzina! Es transport amb vehicles a motor aquí és més des Consell, i automàticament s'ajunten en trens guagua variats, i són elèctrics.
Vegeu, clicant a https://youtu.be/UJZIyzUyfNA
Se menen totsols,
vegeu https://youtu.be/ZwzKn6XRH70
Quan va bé circulen amb sa roda de via de ferro. S'enfonyen per es túnels davall ses antigues avingudes i carreteres, que vam recobrir amb sa nova xerxa de parcs, rutes verdes i connexió de vida silvestre.

Don Al s'atura devora des sortidors de sa benzinera, desconnecta sa màquina expenedora, i també s'inclina empesa pes cibertruc vibrant. Amb una pedrota manté sa boca oberta i li "regala" un parell de begudes i paquets de cucs de pesca.
Per a no haver de pescar aquí i de nit amb petards indiscrets, copia un altre truc de s'antiga Companyia, de professionals i responsables per a labors de camp internacionals. Amb una nova bona vibració obri es bany i espavila es cuc coreà amb aigo a fons!


CC0 https://pxhere.com/es/photo/935153

Fica es cucs ben rebetjats en un pot de vidre amb pa i formatge eixuts que hi havia en es senalló. Els ho reblaneix amb un roiet de beguda energètica, i s'endinya la resta amb un parell de glops.
En acabar, fa neteja, "elimina" ses proves a s'excusat. Hi tira ses tovalloletes, sa llauna, ets envoltoris i plàstics amb serradís aferrat i pudent. Un remolí gros s'ho traga tot i fa un rotot, tot seguit gemega profund, i es nivell va amunt i avall en onotes.
No millora empenyent-hi amb un èmbol fet de la resta des paquet de tovalloletes. I pica tant sa palanca que no atura de brollar, sa sopa ja vessa! A sobre, s'activació de sa cisterna és conjunta amb la resta d'excusats i urinaris. És una gran font ufana!
Es disseny i manteniment són tan antics i descuidats que s'embós s'encomana en cadena. Ses aigos brutes afluents i efluents influents d'urinaris i excusats de gènere incert, retornen embós amunt cap ets embornals, desguassos i piques des bany, es magatzem i sa bugaderia. Van lliures, sa tapa des sifó està treta, o sa velocitat ascendent supera ses corbes des pocs sifons que han deixat, i alguns rectes!
Es paviment vibra com una escola Fràguel de ximbombes i xeremies! Apareixen guèisers i tornados cada pic més tutifruti per un o altre aubelló, que inclinen i rodolen bidons, columnes de caixes, estanteries...

No sona alarma de codi marró i Don Al fuig d'una espiral com un calamar gegant que li xuclava es tormells. Obri sa porta estirant un pam d'espuma i sopa de detergents, treu es cap, i el frega una fragància que alça es vol, un calabruix de vidres de botella de vinagre rebentada en caure damunt de pots oberts de sosa càustica.
A la de tres i sense respirar surt as passadís i es baralla amb ses fregones. Elles prefereixen estirar-lo a ballar amb sos barrals de greix i ses capces de rotlos de paper desenrotllats envoltant sacs de serradís. Sa coreografia interpreta una comparsa d'un caragol gegant. Una gran bèstia que se berena un butró a sa paret de cartó, una hèlix de forat negre. Passat aquest portal de dimensió desconeguda, de més enllà, un moixet xinès el saluda, covat en un poalet de borrissols d'oli de motor. En un gran niu de potets de dissolvents i pintures, allitat en bateries de liti enroscades bussejant sals calentones capolant botelletes d'àcid de bateria de plom.
Amb un pas fals de dansa des cigne emblanquinat, Don Al vira, s'escapa des caragol de ball, i fa un respir a fora. Sa pell li va tornant estirada, jove i polida, de bebè. Li couen ses celles, ses pipelles i tot, i s'esquitxa amb moviments de twist sense arrues en es genolls. S'està tornant clar, com albí, una reencarnació den Michael Jackson ballant davall sa Lluna, que sa nit crema!
Parteix correntsos, arranca, i no se creu entreveure que es cibertruc trabuca sa màquina expenedora, impactant sa base de closca amb clovella rovellada repintada des sortidor de gasolina, que cruia, i ja aigobarreja combustible!


Adaptat d'imatge d'IA generativa. Craiyon V4 https://www.craiyon.com/

En poques hores s'hi conjugarà una massa viscosa verda calenta descomunal amb bimbolles gegants i més resplendor que es pleniluni. Es megablandiblub adherent anirà reptant tira-tira quilòmetres per branques de pluvials i clavegueres d'aigos brutes mixtes, surant amunt i avall, realimentant-se engolint bateries de vehicles, s'enllumenat... i sa xurreria de fira!
Sa depuradora de sa badia quedarà setmanes contaminada amb sa pasta bollint solidificada, i durant anys sorgirà com petroli o gas inflamable gratis des banys i de ses cuines de ses cases baixes.
En uns mesos de dinamita rebentant monstres de pastís de claveguera, es veïnats evacuats no voldran tornar de Formentor, almanco fins acabar sa temporada. Per acontentar i evitar pagar tropecents milions, sa benzinera els hi avança gratis s'estada amb serveis de luxe. Centenars de robots de transport, cura, neteja i esbarjo, o es des bufet, que són tan moderns que simulen no veure't com n'ompls sa carmanyola. Vegeu un vídeo des robotanimadors,
clicant a https://youtu.be/fn3KWM1kuAw
I tenen molts més petits detalls! Massatgistes de sis braços i milers de tentacles antiestrès. O preparen dutxa, tovalloles i trispol de marbre calents entre ullastres i llentiscles arran de piscina natural a la mar, amb berenar de parrillada des peix que et pesquen. Uau!

Don Al condueix victoriós amb so botí, amb diligència li pren es comandament es robottaxi, mentre ell es vesteix de pescador, i es grapat de cucs coreans es retorcen com uns ballarins gats botant marjades que no existeixen, diu es GPS.
Finalment, es fars commocionats ni pampalluguen, i es robottaxi, que en un darrer sospir piula que sa llum de Lluna l'ha frenat a bon port. Tan bé, que ni ho sap, amb ses dues rodes centrifugant profund es fang des destí a s'estany.
Sense robottaxi lúcid, i amb s'olor des socarrims que aspira, Don Al tampoc nota que es dos perden bona part des contacte i es seny des mòbil no l'il·lumina prou com per a valorar es danys col·laterals de s'allunatge.
Es vaivé de sa càrrega ha esqueixat sa llinterna frontal, i en tot cas quan la tanca perd una pila de botó. I, tanmateix, ja venia descarregada, i sulfatada!
Està frustrat, té coïssor, gana i mosseguera, però abans de pescar estotja es rellotge luminescent antic, que és massa d'anar vestit i queda urbà. Primer gaudirà des moment, amb estil, amb uns pocs pensaments de filosofia damunt des capó, cercant estels i planetes a contrallum de ple de Lluna. Pes mòbil, li parla en Zoroastre en tam-tam, i evoluciona com sa monea a s'Odissea de 2001, i sent que ja s'ha resolt sa frustració damunt des cotxo.


Imatge adaptada de CC BY https://www.pexels.com/ca-es/foto/natur ... t-3765594/ i de fotograma des film "2001: A Space Odyssey" (1968) Per a propòsit didàctic altruista. Drets segurament de distribuidora o estudis on s'ha produït.
VÍDEO clicant a https://youtu.be/1Q_VQM2IFGk

Enllumenat des paisatge, llunàtic, a tentines, no es fixa en es bruf que ha fet sa llauna energètica foradada xocant, ni es cucs arruixats des pot de vidre tombat mal tancat.
Es cos li cou irritat amb cremor, enceta sa llauna energètica apegalosa, i no es sorprèn afinant que realment és com diuen, que a sa Lluna ets objectes pesen menys. Tampoc encerta apreciant es regust amarg des mals records que quedaven aferrats des cucs coreans aplanats vomitant.
Es disposa decidit a pescar ses millors anguiles que s'albufera li pugui oferir, flotant al·lucinant, ingràvid i feliç espantant capellans d'anèl·lids abatuts.
Davalla des capó sentint-se un homo nuu natural i primigeni amb e̶t̶s̶-o̶u̶s̶ ̶a̶r̶r̶i̶b̶a̶n̶t̶ sos peus enterra, abrigat per tecnologia competent d'arrel ancestral. S'apropa a un fenomen que, per a la resta d'humanitat, més limitada, semblaria salvatge, i verge. Com un astròleg pioner explorant cap a on enfocar a s'espai de matèria fosca oculta de sa llum d'estels. Més excitat que sa colla de cucs supervivents, que encerten es bingo sortejat en es laberint de forats entre fibres des senalló i abocant-se de cap as buid. Serà sa primera generació que viurà silvestre a sa natura.

El que Don Al endemés ignora és que comparteix escenari amb na Pau, de mitja ascendència de bou d'aigo, i més personalitat que molts humans. No és una búfala qualsevol, ha nascut a s'albufera, i té es costum peculiar de visitar sa seva antiga i estimada Bufera quan sa nostàlgia l'envaeix, com una adolescent escapant-se a una festa.


Adaptat de CC BY Ebang D Handy girl,
VÍDEO clicant a https://youtu.be/QpQwbdEafYQ?t=182
Biodinàmic va bé! VAB, Vehicle Amfibi de Bufera.

Però vet aquí que aquesta nit es cel ha decidit crear es seu propi xou. Uns nigulots es congreguen com espectadors en un teatre tapant s'espectacle lunar. Es llamps llunyans comencen una funció estroboscòpica, i na Pau, que mai ha sigut fan de ses discoteques, galopa d'un costat a un altre mugint s'instant abans d'ensumar es tro, com assajant una òpera búfala a ritme de llamp.

Don Al, sent es clamor despistat, concentrat en sa pesca no engana ses anguiles amb so llum des mòbil i s'únic tros de cuc trobat escabetxat. Sa seva imaginació, més desbaratada i veloç que es peus travelant, mescla ous amb caragols. Suma es ressons des trons i es bramuls de na Pau, i els transforma en s'ardor de suor freda aclaparat d'udols espectrals.
"Oh, my God! Mal spirit, no calor! Jesús, Sant Antoni!" crida, amb tal encegament que es xisclos rebotarien en es més bondadosos des sants del Cel i tot.
En un acte digne de ses olimpíades de trempar es pànic, travessa es canyissars en remull, i des calfred de s'aigo gelada a s'engonal s'imaginaria una espurna d'anguila elèctrica, perquè d'un bot espetega a sa síquia fonda com si fos un matalàs amb molta ploma, enviant es senalló amb ses claus i es llum des telèfon a un capfico i vol sense retorn.

En aquestes que na Pau, aliena as caos que ha provocat, se sent segura arribant as porxo de s'antiga casa refugi a sa Bufera. Copeja sa porta amb sa peülla, com es tocs de timbre llavonses d'oblidar ses claus, però de s'elegància de dama distingida.
"Qui hi ha?", pregunta des de dins en Nito. Ell sí que té necessitat, va més just que sa pell del nas, i temorós de qui retruca de vesprada.
Sense resposta, es silenci és tan profund que es grills aturen s'alenar. Llavors des segon toc sense respondre, en Nito guaita per sa finestra, com qui espera veure un mala ànima i, en canvi, clissa sa seva bona Pau amb cara de "Em deixes passar, o què?".
Amb s'alegria de qui troba un tresor en es jardí, en Nito exclama "Uro! Na Pau!". Agafant-la gentil per ses banyes la condueix a sa païssa, i li serveix un festí digne d'una reina. "Guapa, que no és mel això? Mem si va bé. Ui, et veig com inflada. Pentura un dia soparé pa eixut amb llet?". Entre sospirs i endormiscat se'n va a jeure, somiarà formatget fresc, i deixa na Pau feliç mastegant i remenant sa coa, més eixerida que un gínjol.

Don Al des trempós, xop i tremolós enfila es llums de sa plaça des poble. Per es carrerons i cases on passa lleva sa son de ses orelles, escampa històries enginyant sa cortesia i escalfors des millors esperits i des seus beures. Els adverteix des perill de s'esperit des mal present pes voltants de sa Bufera, i glorifica es bé des foc purificador per a sa neteja final de sa brutor que fa amagatall i negror.
Uns relats, més inflats que un globus aerostàtic, que l'endemà mateix converteixen na pacífica Pau en una llegenda local.

I així és com es relat de qui viuria a la Lluna transforma una ximple búfala d'aigo nostàlgica en es fantasma de terror més improbable de sa història de sa Bufera.
Com diuen en es poble: "Si vols saber si és vera, demana per ca na Pau... però a sullà no et sorprenguis si et respon un bou."


Imatge CC BY https://get.pxhere.com/photo/forest-fen ... 169886.jpg

Idò, sa moguda anà més enllà en poques setmanes...

Fa dies que a sa mancomunitat hi ha un problema gros de seguretat i ambiental. Diven que aprop de sa Bufera encara hi pasturaria sa massa gegant verda que fa por si t'enganxa!
Es totterreny havia quedat com abandonat, més profund, camuflat entre es canyissars. S'olor a pa i formatge davallà entre es canyís, fins es niu d'un ratoliniu. S'oloreta el despertà afamegat i hiperactiu foradà una junta des vehicle. En no res hi penetrà es degotís de sa roada, esquitxos salobres i sa serena condensada, i s'acumularen a ses arrues de sa moqueta. Amb excrements, bitxos morts i es lixiviats de sa pila de botó sulfatada, restes des suc energètic amb molles de pa, formatge de búfala, vòmits de cucs...
En aquestes bossetes sa moqueta ha florit, va quedant envoltada d'un tel, una membrana transpirant. Es brou hi fermenta calentó, vitalment!
Tanta calor, arriba a iniciar sa ignició des petard encerat per a pescar d'estranquis que s'havia perdut, engrunat i escatat. No explota bé, però així mateix reparteix guspires com un coet borratxo! S'incendia sa moqueta i ses butaques, o es rellotge antic torra as forn ses busques amb sals d'alta concentració de radi, molt radioluminescent o radioactiu. Treu fums i vapors com una olla a pressió!
Sa calor també reinicia una IA, que percep s'ambient rarot. Analitza imatges interiors, amb microfauna navegant a sa càmera, de tot color, iridescents! Niant per racons des cotxo, i pasturant per bolets, però a ella li semblen ous àlien amb un vel de floridures, singlotant sang! Nota que ses bateries fan pont, encalenteixen aigo salobre! O que ets analitzadors d'alè capten vapors o flaires rarots, de descomposició, alcohol i marihuana! Acabant, es detectors de combustió i fums van fora corda llavonses de llums de míssil de pólvora!
Don Al, volia privacitat i havia tapat una de ses càmeres interiors. Això, per casualitat, li va perfecte a sa IA per a comptar es punts des sensor fotogràfic activats per sa radioactivitat que li arriba travessant es tap des xiclet de menta, i deduir que... Ha sobreviscut a un atac dets àliens narcotraficants porcs, que han explotat un míssil amb bomba bruta nuclear aprop, amb efecte maremoto!
I com és lògic, avisa s'assistent IA amb bons contactes i veus, que va telefonant a tots ets equips d'emergència a la vegada, de policia, bombers, forestals, d'alerta química, radiològica i biològica, d'explosius, estupefaents, de duanes, diplomàtics...

No podran apagar es vehicle encès ni es dubtes des motiu. En es registres informàtics des sensors de fum i imatge a bord, i s'anàlisi des carbons des focus, trobaran es rellotge de busques radioactives recaragolades socorrades, i... sospita de vòmits amb cucs, i cafeïna, taurina, explosius o munició i cànnabis!
Es fregs violents havien arrabassat fibres des senalló d'espart fet de cànem, però amb lupa no es sabria diferenciar, fins a descobrir tot el que s'havia robat durant sa darrera Lluna plena.
Després de ses recerques, es conjunt de forces decidiran per unanimitat enviar totes ses factures, i còpies des vídeos filmats pes robottaxi, remarcant ses excursions a sa benzinera i s'escar.
I de postre, es publicaran imatges aclarint que, com a molt, es possibles sospitosos d'esperit des mal a sa Bufera, serien pareguts a aquests sabotejadors famosos enredant ses claus, que es veuen clicant a:

https://assets.amuniversal.com/317efdd0 ... 5056a9545d (Gary Larson, thefarside.com)

Per bona sort el món ha canviat bastant, i no hi han intervingut massa ses flotes esquimals armades amb so canó electromagnètic de bolles congelades a punt per a disparar. Ens miraven de lluny, "Llarga vida als Pobles Esquimals!" corejaven des d'alta mar en xava perfecte.

Tanmateix, sa badia ja estava més tranquil·la de fa anys. Sobretot des que es drons submarins des vigilants de sa posidònia confiscaren àncores. I amb pilotes i xurros de càrrega autoinflable embossaren confinant forats de sortida, com d'aigos brutes. A desenes de megaiots i megacreuers, dos portaavions, tres petroliers, i més, des grossos. Llavonses ses naus no decomissades escamparen sa boira, i ja no havien tornat com abans.

En canvi, sa flota esquimal sí que cuida la mar, i ens respecten es costum nou de no menjar vell marí. O animen molt, sobretot d'ençà que guanyaren sa gran guerra internacional de 2027. Conqueriren fàcil amb arts diversos, d'amor lliure i d'apagar ets incendis a les braves amb bolles de gel ultrafred encapsulades d'aerogel d'ocre enfornat. O ses ancianes sàvies cooperant amb intuïcions misterioses observant aurores boreals i australs. Pronosticaren amb encert s'impacte de sa tempesta solar, amb marabuntes de rates urbanes com grèmlins roegant cables o sistemes refrigerants, i migracions de lèmmings kamikazes en es conductes de ventilació. O sa caiguda de tota s'electrònica i telecomunicacions, es satèl·lits fregits pes vent solar, es bancs de criptomonedes i criptodivises... De la nit al dia es van tornar es més rics i poderosos, uau!
D'aquesta crisi ens ve que es referents internacionals de mida i comerç ara siguin es barril d'arengades, sa tassa de moniato, sa llauna de sardines o un parell de xítxeros.
Ens troben interessants perquè ja fa moltes dècades que no menjam vell marí. I això que encara estam patint sa fam d'aquesta postguerra, i ens hem menjat totes ses cabres. Es darrer boc que ens halàrem era ben dur, de Cavall Bernat, i el davallà un pastanagó penjant d'un quadricòpter.
A noltros també ens agrada això esquimal de passar gust jugant cooperant, i sa confiança, s'amor lliure, sense haver de parlar i s'expressió variada de sentiments. Però encara ens costa mostrar emocions amb tantes llengos esquimals atractives i exòtiques.


Un collage amb imatges de domini públic. Antigues de la SS d'Auschwitz. I modernes de cascall, CC0 https://www.inaturalist.org/photos/395336448.
Sa primera foto que na Karin disparà fou naturalista. Una flor que coneixia bé, de ses herbes per anar a dormir cada dia. En es revers de sa foto anotà: "Sa flor de Somniangelets! 1944"

Es diu que Don Al deu haver partit d'incògnit, o que no saben res d'ell...
En es final de sa famosa nit de Lluna plena, Don Al anava tan torrat i xerrava taaan rar que avorria, i es veïnats s'anaven quedant adormits a sa taula, i no el servien.
Ningú imaginà que amb so fred Don Al sortiria desvestit amb so camisó i sa bata antics, que no ha tornat, ni sa botella d'herbes! Ni que, espitós cremant irritat, en voltar sa cantonada i veure fum a una ximenea, botaria es mur cap a sa finca de Dame Karin Sstrijdom-Liebehensschel Von Sadisstisschen. Una vídua rica, na Frau des Moixos la diuen aqui, o també de Can Galvànic, es seu mosso robot.
Després de caure i sortir d'una torrentera amb metres de batzers, Don Al trobà oberta sa porta de sa cuina de sa mansió antiga. Anà as rebost i s'embetumà tot es cos de iogur. Aliviat de ses cremors, va fer un plor alegre, un de trist, i s'acubà nuu estirat amb s'estora davant de sa foganya de sa cuina.

Na Karin, avui se sent una mica més sorda i cega, però és una jove gimnasta de noranta-dos anys disciplinats. Ballant de petita ajudava a sa mare a ses dutxes d'Auschwitz, fins a gairebé es vuit anys, que complí a Sud-àfrica. Uns records feliços, pes que sempre ha cercat comprensió. Ha quedat sola d'ençà que se n'anà el que per a ella era es seu estimat cinquè "marit", es seu caçador "bòer". De jove havia sigut es seu ídol, un enèrgic carnisser dedins des costellams d'elefantes.

Viu sa redempció acollint qualsevol moixet que li arriba a sa finca. I menys amargor refugiant en secret aquest nou "moixet" blanc comparegut a sa foganya, un negre albí sensepapers caigut en s'alcoholisme!
Un albí, sa casta més humil d'Àfrica! Si el trobessin, l'extraditarien i acabaria entre caníbals, tallat a poc a poc, un bocinet a cada lluna vella, per a rejovenir-la amb s'ofrena d'escaldum.


Un collage de:
CC BY https://www.pexels.com/ca-es/foto/maske ... n-5187564/ https://www.pexels.com/ca-es/foto/disfr ... l-5187489/
VÍDEO des robot real,
clicant a https://youtu.be/I44_zbEwz_w
(seria com en Galvànic, sense roba de mosso, fent gimnàstica)

D'ara endavant es "moixet" albí no haurà de patir ni pidolar errant de nit evitant sa cremor des Sol.
Es seus robots mossos el cuidaran indefinidament, i roncarà de gust vivint en un tonell foradat des celler. Però no podrà tornar a pujar a defora ni gronyir. Amb so programa DominaTrixxie l'ensinistraran i controlaran sempre! Amb corretja curta, aigo amb gotes de cascall i morrió de bondage, cercant que arribi a passar gust essent un "moixet".
A na Karin li agrada mirar aquests jocs d'ensinistrament tan sensuals. Es bons dies inclús hi juga fort amb un fuet. Apunta o corregeix quan, segons ella, es "moixet" albí percussiona a destemps i malament "Somni d'una nit d'estiu". Descompassa es seu tercer homo, un músic vienès difunt i momificat, que li toca perfecte es violí des de dins d'un altre tonell!?
Mentrestant, sense dir res, en Galvànic ja ha contactat per a vendre un dit de peu albí a uns mossos robots llunyans.

𝓕𝒾


■○●■●■■○■●■●●■○■○●●■●■●■●■○■●●●

PS1:
Per si algú amb millor (tele)càmera vol llegir anells fent un volt,
avui ds 15/03/2025 aquests estaven arran de passeig per a vianants:

(Es tretze números són cada localització en graus i decimals, de latitud i longitud)

PS2:
Fins fa almenys uns dies uns estols de gavines diverses nedaven intens, girant remant, com cercant alguna cosa lenta i poc visible fins a devers un pam fondària. Ho capturaven picant molt de pressa! No era es gest lent que fan quan beuen. Però sí que semblava una presa petitíssima o transparent i fluida. Ho "mastegaven" poc, i s'ho tragaven, diria que amb cara de passar un bon gust, i ho repetien entusiasmades, hi, hi.
No menjaven es caramulls morts que hi ha ara enterra a sa vorera de Velella velella en es cicle de vida on són pòlips en colònia, dita barqueta de Sant Pere. Tampoc em semblà que aleshores capturessin ses barquetes mortes o vives que nedaven surant.
Però era fàcil que m'equivoqués mirant des de damunt amb binocles. I en remull ses barquetes vives són així, més turgents, esteses i fluides.
Per ventura ses gavines cacessin altre plàncton relacionat amb sa darrera posta de ses barquetes? Que són milers d'individus Velella velella en es cicle de vida on només es faran grossos com una (micro)medusa, nedant per lliure amb algues simbionts a dedins des cos, i potser a almenys aquest pam de fondària.

𝓢𝓪𝓵𝓾𝓽, 𝓲 𝓫𝓸𝓷𝓮𝓼 𝓸𝓷𝓮𝓼

[Tord blau]

Hola,
M'aniria bé una guia així!
I és com deis, que arbres i aucells estan molt relacionats. O també, que de patecos ens confondríem més matant algun aucell.
De petits i acabats de caure de s'arbre tot és més confós.
Vegeu:

CC BY-NC Will McDonald (Toronto, Ontario, Canadà) https://www.threadless.com/search?artist=mcdanger

Però normalment, almenys es kiwis, els caçaríem quan encara no els hi han crescut ses potes ni bec, si estan verds, o si són un ou, com aquests:

CC0 https://pxhere.com/en/photo/842483
OUS DE KIWI ? Apteryx sp https://ca.wikipedia.org/wiki/Kiwi_(ocell)

Diuen que aquests ous oberts es recullen en es darrer quart creixent de Lluna d'estiu. Llavonses es coven i giren a davall de Sol i Lluna, però resguardant-los de qualsevol roada o pluja.
Si tot va bé, quan vegi sa Lluna plena naixerà es fruit pelut verd de kiwi! Compareix de matinada!
Si estava fecundat, en uns dies li creixeran a poc a poc ses potes, i després es bec.
Si no li creixen, es kiwi pelut també es pot obrir i menjar de postres.

Deu ser de bon de veres? Jo no ho he aconseguit del tot encara. Almanco no amb ses potes de kiwi.
Hi, hi.

Gràcies, a veure si trob i seguesc una bona guia!

𝒮𝓪𝓁𝓾𝓉 𝒾 𝒷𝓸𝓃𝓪 ℴ𝓷𝓪