Ja fa uns quants dies, vaig fer el SAC seguint d’itinerari de Son Reus i el que més me va impressionar (a part de la gran activitat ornítica de la primera part de d’itinerari), va ser el gran contrast entre les tres primeres seccions i les tres restants.
Tot i tractant-se d’espais oberts, quan vaig passar de la tercera a la quarta secció, va semblar que sortia d'una habitació plena de vida, on el verd i el cel eren els colors dominats i el els cants dels ocells gairebé no te deixaven escoltar el silenci. De tan en tan, un cotxe rompia momentàniament l’encant, que es tornava fer pas pocs metres després d’haver passat.
Pocs metres després d’accedir a la quarta secció de d’itinerari, va ser com entrar en un altra món: camions de gran tonelatge circulant a munt i avall, excavadores fent-ne de les seves i, tot plegat, generant una contaminació sonora i atmosfèrica que s’anava intensificant a mida que m’anava atracant cap a la redona que va a cap a la incineradora (que h aportava el seu característic perfum), a l’abocador i a la carretera de Sóller. Tal era el transit de cotxes i camions, que vaig haver de renunciar a fer la última secció (la part del camí de Son Reus que va des de la rodona abans esmentada fins a carretera de Sóller), perquè hagués estat poc menys que un suïcidi (el proper recompta l’hauré de fer en dissabte o diumenge).
Bé, només he volgut compartir amb tots vosaltres aquesta experiència: la agradable sorpresa de veure i viure tota la meravella d’aquella primera part i la terrible depredació de territori que no atura.
Lluc Mas