Resistiu dunes de sa Canova!
Ahir eren els desgavells den Matas i cia., avui els d'aquest govern falsament progressista pel que fa a la gestió dels escassos i amenaçats espais naturals verges que encara ens resten. Tot ve per l'enorme indignació que em va pujar a la cara en veure sobre les dunes de sa Canova a més de mitja dotzena d'individus sobre cavalls, amb capell de l'oeste i creguts, per les animalades que els feien fer als pobres cavalls sobre les dunes, de ser els guapos de la pel·lícula.
Sota les potes dels equins una molt fràgil, amenaçada i, sobre els papers, protegida flora dunar. Tres tipus d'Hàbitats d'Interès Comunitari (HIC), de protecció d'àmbit europeu, coincideixen a la zona d'afectació d'aquesta activitat: la de les crestes de les dunes movents, la de les dunes fitxes de litoral i la de les dunes mòbils embrionàries. Hàbitats molt fràgils, amb una vegetació de representació molt escassa després d'anys de destrossa del nostre litoral. I ja no en parlem a nivell d'àmbit europeu.
Ho sap la Conselleria de Medi Ambient a les ordres del Sr. Miquel Àngel Grimalt? Ho saben el cap i socis de govern del Conseller Grimalt? Ho saben els del “Ministerio de Medio Ambiente”, Demarcació de Costes? Ho saben els ajuntaments d'Artà i Santa Margalida? I tant que ho saben! Qui potser que ho haurien de conèixer i encara no ho saben són els recentment nomenats eurodiputats per a les nostres illes.
Qui pot afirmar, en veure la perseverança en aquestes nefastes pràctiques, que les institucions públiques implicades tutelen el patrimoni natural protegit a nivell local o europeu? Però, sobretot, com així ho permeten? A qui beneficia aquest devastador trànsit de cavalls per la zona dunar de Sa Canova, Son Bauló i Son Real? Vist allò vist amb el golf de son Bosc, i tants altres exemples, podeu comptar que els interessos econòmics deuen estar ben per damunt els ecològics i deu ser el negoci de qualcú lligat a qualque partit polític qui hi fa l'agost: tampoc no hem de permetre que ens facin passar per beneits!
El principal temor de tot plegat, però, és que la indiferència de la població per aquests fets sigui allò que doni ales als irresponsables polítics de protegir aquests hàbitats. És per això que vull animar a qui sigui observador d'aquesta destrossa inadmissible a criticar, xiular, fotografiar i denunciar als dolents de la pel·lícula. Que no són precisament els quatre ecologistes de sempre com deuen pensar alguns d'aquests polítics.
Joan Vicenç Lillo i Colomar.
Alaró a 22 d'agost de 2009.
