Fa una setmaneta vaig enviar un parell de refranys amb motiu de l'estiuet de Sant Martí que encara ens dura, i al dia següent i amb retràs, de la festa de Tots-Sants. Avui vull tancar el més de novembre, tot i ser dia 18, perquè l'església católica celebra el dia de un sant Amand (n'he trobat fins a quatre), que tanca els "meus" refranys d'aquest mes. Amand (Amando), el nostre Amand, era un antic abat que és el que el refranyer ha agafat per compondre el refrany d'avui, dedicat com quasi sempre, a l'entorn de la caça i de les seves dates més significatives.
Diu així: "Per sant Amand, a caçar amb ram"
Pot ser passaré per petulant, cosa que m'en fot, però tenguent en compte l'esquifit vocabulari que habitualment feim servir en la nostra llengua, cada dia més assetjada per l'enemic, estic ben segur que alguns es demanaran que és això del "ram". Ho explicaré a totes aquelles/aquells que han arribat fins aquí: el ram era (és encara!), possiblement la modalitat més utilitzada de la cruel i descerebrada caça amb vesc o visc. Habitualment li deien "ram" a un arbret o una branca amb molt de fullam que es clavaba a terra i la guarneixien de branquetes envescades per caçar els aucellons que es posaven damunt aquest arbret simulat, quedant aferrats.
Temps enrere, quan els caçadors caçaven per menjar, entre ells mateixos no estaven gens ben vists els caçadors d'aucells petits i encara menys els que feien servir el sistema del "ram" i el visc. És una cosa que queda ben palesa mirant el refranyer.
Tres dites més, tenc de les dedicates a aquest tipus de cacera:
--- "Caralluts, al ram!: caderneres passen!".
--- "Cacera de ramet, ni amb calor ni amb fred".
--- "Caçador de ram, patidor de fam".
Idò, això serà tot, al manco per ara...
Salut tengueu!
Jesús
Dites, més del mateix
Dites, més del mateix
Tots jorns aprench e desaprench ensemps (Jordi de Sant Jordi. S. XV)