Fòrum del GOB

Hola. Em podeu ajudar amb el nom en castellà d'algunes plantes i comunitats? Moltes gràcies!

Llampúdol bord
Estepa joana
Estepa blenera
Càrritx (Ampelodesmos mauritanica)
Garriga i garriga de muntanya
Carritxar (el d'Ampelodesmos)
Salicornar
L'ullastrar es tradueix com "acebuchar"?

Ara sí què... pot esser una bomba, això...

Les plantes endèmiques no poden tenir nom castellà (i en algunes el mallorquí ja seria discutible). Aleshores jo castellanitzaria el nom científic, tot i què també hi ha partidaris de les cursilades... i cada cas és diferent.

Una proposta:

Aladierno mallorquín (endémico)
Hipérico ídem
Flomis ídem (queda horrible, en aquest cas, tot i escriure en castellà, jo posaria el nom mallorquí tal qual)
Carrizo
Garriga (monte mediterráneo)
Carrizar
Salicorn(i)ar
Acebuchar és cacofònic, però possible

El carrizo es Phragmites australis, aunque es un error tan extendido aquí que hasta da pereza llevar la contraria... Al parecer en el sureste ibérico la llaman 'carcera', pero este término no aparece en los diccionarios.

Es acebuchal, no acebuchar.

Saludos.

Jo estic d'acord amb en Pere.
No posaria el nom vulgar ja que te l'inventaras, jo deixaria el científic que és que té i punt. Ara bé si el vols posar en castellà has de traduir el nom científic o el nom que té la planta a Mallorca o al poble que sigui, que el Rhamnus ludovici-salvatoris li diuen com a 4 o 5 coses diferents segons el lloc (o simplement no li diuen res)


De totes formes posats a inventar...

Llampúdol bord = no te nom castellà i m'agrada més el de "Aladierno balear, mallorquin, menorquin, del Archiduque, etc" posa el que t'agradi
Estepa joana = passa lo mateix que l'anterior "Jara juana, Hiperico de San Juan, balear, mallorquin, ibicenco, etc " por ejemplo
Estepa blenera = Candelera (d'allò de blenera)
Càrritx (Ampelodesmos mauritanica) = Carceda, encara que no crec que sigui un error dir-li carrizo, ja que carrizo també se li diu a l'Ammophila
Garriga i garriga de muntanya = matorral de montaña
Carritxar (el d'Ampelodesmos) = Carceda
Salicornar = Salicornial
L'ullastrar es tradueix com "acebuchar"? = Acebuchal

Hola CCardona, en el caso del Ampelodesmos parece bastante claro que la confusión radica en la similitud entre 'càrritx' y 'carrizo', pero no encontrarás referencia alguna en diccionarios o enciclopedias en castellano. Tampoco tengo constancia de que se le llame 'carrizo' fuera de los territorios que tienen al catalán como lengua vernácula. Por otra parte, creo que es 'carcera', no 'carceda'. Finalmente, no estoy seguro de si se puede aplicar el término de 'jara' o 'jaguarzo' a otros géneros que no sean Cistus...

Un saludo.

Uix perdon Cambessedes, a lo mejor me he expresado mal. Simplemente queria decir que puestos a inventarnos nombres vale cualquier cosa, errores incluidos.
Lo del Ampelodesmos tienes razon es carcera (que no esta en el diccionario de la RAE), al menos este es el nombre que creo que encontró Joan Mayol para esta especie en castellano. De todas formas tanto carritx, carcera como carrizo provienen del latin carex.
Vamos que es mejor llamarle Ampelodesmos y así nos entendemos todos, por eso Lineo inventó lo de los nombres en latin, que tampoco no es tan dificil aprederse unos cuantos nombres raros.
Por lo de Jara, pues sí, el diccionario hace referencia a una cistacia pero bueno, puestos a inventar...

CArles

Moltes gràcies!
Veig que és complicat això de traduir els noms dels endemismes. El cas és que volia defugir dels noms científics ja que es tracta d'una publicació divulgativa (que de fet no va sobre plantes, si bé se n'anomenen unes quantes), gens tècnica.
Gràcies de veritat pels vostres comentaris i suggeriments al respecte!

Hola Maties!
Sí, ho es molt complicat. De Rhamnus alaternus he trobat com uns 5 o 6 noms, i només a Mallorca...
Jo posaria el nom "vulgar" (el que tu vulguis) i entre parèntesis el científic, així no hi haurà cap mena de dubte, tot i que sigui per una publicació divulgativa.

CArles

...És que, a priori, hi havia el tema dels noms populars, que és una assignatura desnonada. Cada autor s’ho ha muntat com li ha dictat el seu cervellet, essent per a ell un tema secundari. Sort que quasi tots els botànics també ha estat gent que estima la terra i la cultura... només alguns detalls:

Que, fort i no et moguis, cada espècie hagi de tenir un nom popular és un doi, entre d’altres coses, perquè el “vulgus” no té noció d’espècie i, entre d’altres coses, si els tamarells són 4 espècies diferents, o 8, no n’ha de fer res.

Amb aquests “fonaments”, la traducció de noms (adesiara apañaos) de plantes, tart o prest farem ridiculeses... i si són endemismes... no és que sigui complicat, és que “no ha lugar”.

La traducció al castellà de pa amb oli és pa amb oli. Ni pan al aceite, ni pan con boli.