Fòrum del GOB

Ja fa una setmana que un company me va mostrar una fava i me demana: que és això.

Logicament li vaig contestar que allò era una fava.

-...és que està com a dins una mata.

-Bé, és que de vegades les plantes es barregen i es poden mesclar una favera i una mata...

Jo m'acabava de menjar uns quants ametlons i se'm va acudir menjar, també fava tendra. Me vaig menjar un favó i, efectivament, tenia gust de favó.

-...és que és una mata molt grossa, com un arbre...

- ??? Ell serà cosa d'anar-la a veure, aquesta mata, això ja no consona.

La vam anar a veure i, efectivament, era una fava... d'Anagyris!

No cal que poseu aquesta cara. Estic bé, gràcies.

¿tenia bon gust?¿sabor a faba?¿aroma que valia la pena?¿repetireis?¿textura agradable o no?¿.....??

Hem d'aprofitar que algu ha menjat l'Anagyris i el tenim aqui per a contar-ho!!

Supòs que si confrontam una fava d’Anagyris i una de Vicia faba hi trobarem diferències, però fora de context, en un lloc i moment imprevist, d’una fava d’Anagyris res no crida l’atenció (forma, color, textura) ni l’olor: res a veure amb les fulles. El més sorprenent el gust del favó (tendre i crec que sense pela) dolcet i sabor arxivat al cervell com a de Vicia faba.

Casualment dos dies després me tocava l’analítica anual i no ha reflexat res d’anormal.

***************

Entre d’altres misteris, el més estrany d’aquesta espècie és sa distribució, pareix que no s’acaba de col•locar, com si fos una invasora...

Hola
Quina sort que no t'hagi passat res.

La veritat és que la distribució de l'Anagyris és ben curiosa, però algunes poblacions tenen la seva explicació. Les llavors, que son toxiques, s'utilitzaven per enverinar fletxes i llances ja que injectat produeix una depressió respiratòria i la mort, així com passa amb el curare de l'Amazones. Així a Mallorca tenim poblacions a tots o quasi tots els castells de l'illa (Bellver, Castell d'Alaró, Castell de Capdepera, Castell de Santueri, etc..) ja que aquesta planta es devia utilitzar com he dit abans.

Segons el Dioscorides les llavors d'Anagyris produeixen vomits molt forts rapidísimament i son tan tòxiques com les d'Spartium junceum. Quina sort que les vares menjar verdes...

UIx quin rollo que vos he fotut.

CArles

Gràcies.
Doncs quina sort que el dia d'autos no vaig trobar el Dioscórides, així com ho conta ja m'hauria concagat ipso facto. Els llibres més normals són més ambigus, i no el mencionen ni Palau ni Mulet (pl. medicinals de Castelló, un bon totxo)
Bé, era un favó (una llavor) amb opció d'escopir-la... però era "bo".

******************

Si... pels castells i tal, doncs això podria explicar que s'introduis per això (ja sé que és mediterrani), però així i tot sa distribució és singular, sempre exemplars escadussers (a llocs subruderals?) no el record dins una garriga consolidada, i coincideix amb castells, o no.

Bones
Aquesta planta, a part de tòxica, ha estat estudiada per la Universitat de Valencia i van descobrir que només era polinitzada pels ocells!!!.
Si te la mires bé si que és curiosa la floració, tardor-hivern quan les plujes i les baixes temperatures no fan veure molts d'insectes, la disposició de les flors, una mica a l'interior de la planta, i el fet que no fa olor o no és gaire agradable.... Idò si, els valencians van veure que només era visitada per ocellets tipus bosquerets (Sylvia) o ulls de bou (Phylloscopus collybita), que xuclaven el néctar amb delit. Segons la gent de l'estudi, és el primer cas de planta europea que ha de menester els ocells per a la seva polinització. També diuen que és una planta relictual del Terciari, caducifolia estival, polinitzada per ocells, ben rara, rara...
Salutacions des de Menorca
Oscar

http://www.universia.es/portada/actuali ... icia=82721

Molt interessant!!

CArles

Tot això me recorda una anècdota que me contaren d'un tipo que anava mort de fam per la Patagonia argentina, i es va decidir a menjar els fruits d'una planta. Després es va adonar del que havia fet i tot preocupat va demanar a un nin petit que havia per allà,

- "Què són bons per menjar aquests fruits?"

el nin el va mirar amb ulls ben oberts i va dir en bon argentí:

- "Te morís"

i va partir corrent abans de que passes res. Efectivament va acabar a l'Hospital bastant greu. Per sort sembla que no és el cas de'n Pere que ja es veu que ho aguanta tot.
Pere! series un bon soldat: immune als verins de les fletxes! Ja veus. :-P

Gràcies Carles per l'enllaç, només tenia la publicació fotocopiada.
Veig que d'Extremadura me n'havia anat València....
Salut
Oscar

Ei Oscar, de res, el Dr. Google ho sap tot.
Pel que diu aquest article es veu que a València també varen fer cosa i no només a Extremadura.

CArles