poema trobat per casualitat a la "uep"

[Rafel Mas]

bones,
perdonau si no vos agrada, però he trobat aquest poema del Mestre a la web i he pensat dedicar la troballa a:
tots els furtius i depredadors de l'avifauna de Mallorca,
als que impulsaren el tema del visc i la barraca a Catalunya i als depredadors Valencians,
als del bar mitja pesseta de Palma,
als de les associacions de silvestrisme,
i en definitiva a tothom que no es senti identificat amb el missatge.
raf


Oda a mirar pájaros

Ahora
a buscar pájaros!
Las altas ramas férreas
en el bosque,
la espesa
fecundidad del suelo,
está mojado
el mundo,
brilla
lluvia o rocío, un astro
diminuto
en las hojas:
fresca
es la matutina
tierra madre,
el aire
es como un río
que sacude
el silencio,
huele a romero,
a espacio
y a raíces.
Arriba
un canto loco,
una cascada,
es un pájaro.
Cómo
de su garganta
más pequeña que un dedo
pueden caer las aguas
de su canto?

Facultad luminosa!
Poderío
invisible,
torrente
de la música
en las hojas,
conversación sagrada!

Limpio, lavado, fresco
es este día,
sonoro
como cítara verde,
yo entierro
los zapatos
en el lodo,
salto los manantiales,
una espina
me muerde y una ráfaga
de aire como una ola
cristalina
se divide en mi pecho.
Dónde
están los pájaros?
Fue tal vez
ese
susurro en el follaje
o esa huidiza bola
de pardo terciopelo
o ese desplazamiento
de perfume? Esa hoja
que desprendió el canelo
fue un pájaro? Ese polvo
de magnolia irritada
o esa fruta
que cayó resonando,
eso fue un vuelo?
Oh pequeños cretinos
invisibles,
pájaros del demonio,
váyanse
al diablo
con su sonajera,
con sus plumas inútiles!
Yo que solo quería
acariciarlos,
verlos resplandeciendo,
no quiero
en la vitrina
ver los relámpagos embalsamados,
quiero verlos vivientes,
quiero tocar sus guantes
de legítimo cuero,
que nunca olvidan en las ramas,
y conversar con ellos
en los hombros
aunque me dejen como a ciertas estatuas
inmerecidamente blanqueado.

Imposible.
No se tocan,
se oyen
como un celeste
susurro o movimiento,
conversan
con precisión,
repiten
sus observaciones,
se jactan
de cuanto hacen,
comentan
cuanto existe,
dominan
ciertas ciencias
como la hidrografía
y a ciencia cierta saben
dónde están cosechando
cereales.

Ahora bien,
pájaros
invisibles
de la selva, del bosque,
de la enramada pura,
pájaros de la acacia
y de le encina,
pájaros
locos, enamorados,
sorpresivos,
cantantes,
vanidosos,
músicos migratorios,
una palabra
última
antes
de volver
con zapatos mojados, espinas
y hojas secas
a mi casa:
vagabundos,
os amo
libres,
lejos de la escopeta y de la jaula,
corolas
fugitivas,
así
os amo,
inasibles,
solidaria y sonora
sociedad de la altura,
hojas
en libertad,
campeones
del aire,
pétalos
del humo,
libres,
alegres,
voladores y cantores,
aéreos y terrestres,
navegantes del viento,
felices
constructores
de suavísimos nidos,
incesantes
mensajeros del polen,
casamenteros
de la flor, tíos
de la semilla,
os amo,
ingratos:
vuelvo
feliz de haber vivido con vosotros
un minuto
en el viento.

Pablo Neruda

[Maties Rebassa]

Fantàstic!

[Jesús]

Impagable el favor que mos fan alguns cercadors nostres, culejant per internet. Gràcies Rafel, ja m'ho he guardat a una carpeteta. Per cert que el diumenge na Cati Artigues em va enviar un parell de glosses o refranys del seu padrí, que era glossador...

Aquí en teniu un de mostra:

A Porreres, ja ho sabeu
que sa gent és bebiana,
tres pics, per una milana,
treguéren la Veracreu.

Per cert, algú sap que dimonis vol dir ser "bebiana"?. No ho trob en lloc.

[Xavi]

Lo més s'asembla a bebiana és bívia. Bívia és un rèptil (Chalcides bedriagai) que viu al País valencià i a Catalunya, entre d'altres llocs.
Podría ser que com que és esdrúixola acabada en -ia, en dialecte mallorquí desapareix la -a final i torna plana. Així queda bívi.

Tendríem després una terminació d'adjectiu que seria -à: bivià, biviàna. I podria ser que per dissimilació (fer diferents vocals) de bivià passàs a bevià.

Podria ser que aquesta expressió hagués venguda ja feta de catalunya i aqui només hagi quedat es significat i no hagim tengut mai s'animal.

Per altra banda, sembla que aquest rèptil hagi de tenir por d'una milana...

Però me decant més per una paraula pròpia de la zona de Porreres que pot significar pardalera, colló, babau, atemorit, betzol, etc.

[Cati]

Ara mateix he telefonat a la meva padrina. Ella diu que bebiana se refereix a "embobada", lo que diríem en castellà "atontada". Ella no va emprar mai aquesta paraula, tan sols la recorda de la dita.

Cati

[Jesús]

Gràcies Cati, i dona-les també a sa teva padrina i digue-li de sa meva part, que els tres millors diccionaris de la llengua catalana estan mal escrits. Ni a l'Alcover-Moll surt "bebiana"!. Benauradament ara, des del 2007, al manco "aucell" ja hi surt, ja no és una "incorrecció"!.

Salut!. Jesús

[jaume adrover]

Com va?

Cada poble té la seva versió o versions

A Bunyola és gent bajana
si no vos ho dic no ho creureu
tragueren la vera creu
tres pics per una milana

Aquesta és contada per un bunyolí, la seva padrina d'Artà (on va viure tota la vida) l'hi amollava quan aquest l'anava a a visitar.

A Porreres la conten quasi igual per referir-se als felanitxers.
Sembla que és la clàsica glosa per dir exagerat al de fora poble.

Trob que té un sentit positiu cap a la milana, cosa rara anys enrera, vé a dir que l'aucell tampoc és el dimoni i que no cal exagerar la seva preséncia. Bono, que almanco m'ho sembla.

Salut

Jaume

[Xavi Llabrés]

bones!

amants a la poesia xunga :) , aquí vos pos un fragment:

Carta a als animals

Partir, només vos queda partir,
ciment, aquí ja no hi ha aigua, només ciment,
a la merda l’albufera de Muro, Alcúdia i Pollença
també el Salobrar i Ses Fontanelles.
Adéu cullerots, adéu moretons
millor que partigueu abans que vos tanquin
a qualque zoo(lògic?) infest.
Sou pocs els que quedeu,
són pocs els que se’ls queden,
no torneu abellarols de d’idíl·lica Àfrica
aquí, ja no podreu criar als talussos de ciment.
Tot per doblers: corrupció, tràfic d’influències...
Quatre ( o cinc) han guanyat,
No!, tots hem perdut.

Esper no haver d’enviar mai aquesta carta,
o ja està enviada?
Encara tenim la força de poble unit,
la nostra força, la de tots
és l’únic que pot remoure les bases
d’aquesta societat podrida per els doblers,
doblers fàcils del turisme barat,
i després? i el futur?


Salut!

[jcwarbler]

Hola a tots,

En el sentit del que deia en Xavi, el diccionari d'Alcover i Moll recull 'bívia':

Espècie de sargantanyeta xicoteta, que té els ulls i les potetes molt petits, i pica molt fort (Llucena, Castelló). Etim.: del llatí vipĕra, ‘escurçó’.

També, seguint el que diu en Jaume, recull 'bajà-bajana':

Beneitot, mancat del bon ús de la raó; cast. necio, tontón, bobo.

D'on es forma 'bajanada':

Feta o dita pròpia de bajà, irracional; cast. sandez, bobería, majadería.

Salutacions,

Joan Carles