Els invasors (extra) terrestres I: A la recerca...

[Pere Llofriu]

Invasors (extra) terrestres I

A la recerca del centre perdut, entre l'Apocalipsi i que de bé hem dinat.

[Pere Llofriu]

Diario de Mallorca, avui:

´Tendremos que aprender a convivir con las serpientes´

Los técnicos no convencen ni a la mayoría de vecinos ni a los cazadores

BIEL CAPÓ. CAPDEPERA.

La sala polivalente del teatro de Capdepera se quedó pequeña ante la gran cantidad de gente que asistió el jueves a la charla informativa sobre las serpientes que organizaba el Ayuntamiento y que impartieron los técnicos de la conselleria de Medio Ambiente del Govern Carmen Álvarez y Juan Oliver, así como el gerente del Consorci per a la recuperació de la fauna de les Illes Balears (COFIB), Luis Parpal.
Los técnicos explicaron que la serpiente de herradura es el ejemplar localizado en Capdepera y que últimamente en Mallorca junto con ésta se han detectado dos nuevas especies (serpiente blanca y culebra bastarda) que se han introducido supuestamente con el transporte de mercancías.
Aseguraron que estos ejemplares no son peligrosos, ni para el hombre ni para el ecosistema. Pero la pregunta que se hacía el público era qué solución había para el curioso caso de Capdepera, donde en el último año sólo los cazadores aseguran haber avistado más de un centenar de estos reptiles.
Los técnicos se expresaron con claridad: "Tendremos que acostumbrarnos a vivir con ellas, se puede disminuir la población, cazándola con trampas, pero no erradicarla". En cuanto a la amenaza para la repoblación cinegética, dijeron que es más dañina la que causa el roedor que la de la serpiente que come cada quince días y está activa unos cuatro o cinco meses al año. Esta explicación no convenció a la mayoría de los asistentes (alrededor de 150, entre ellos cazadores) que recriminaron a los técnicos la falta de preocupación y de interés por la problemática en Capdepera, recordando que ellos vienen denunciando los hechos hace muchos años "y parece que nadie se preocupa".
Los técnicos pidieron más colaboración, la Conselleria sólo tiene reconocidos unos treinta ejemplares en los últimos cinco años y alegaron la falta de medios para poder atender estos casos. El COFIB sólo dispone de un coche para toda Mallorca. Pero algunos cazadores insistían en que se estudiase la problemática local: "Consideramos que esto no es normal".
Ante la falta de una solución concreta, varios cazadores abandonaron la sala con enfado, mientras otros optaban por marcharse pausadamente. Pese a todo, al final, el presidente de los cazadores gabellins se comprometía a colaborar con los técnicos e instalar trampas para dar caza a ejemplares, cuando se disponga de las pertinentes autorizaciones administrativas.
Los técnicos solicitaron colaboración ciudadana para controlar la evolución de la población, basta con llamar al 112 y notificar si se ha capturado o visto un ejemplar. Respecto al control de entrada de los reptiles a través del transporte de mercancías, es imposible controlar la totalidad de las que recibe la isla, por lo que esta opción quedaría descartada.

[Samuel Pinya]

A la nota de premsa explica que d'acord amb els tècnics diu que la serp de ferradura no és perillosa ni per els humans ni per l'ecosistema.
Sobre si és perillós per l'ecosistema considero que és un atreviment dir que no és perillós per l'ecosistema atenent la seva condició de depredadora. No sé quins fonaments han emprat per a dir que no és perillosa per a l'ecosistema. M'agradaria saber en quins estudis es basa aquesta afirmació de no perillositat.
Crec que la conservació s'ha de basar en la precaució. Un depredador nou a priori causa impacte sobre algun/s element/s de l'ecosistema. No conec encara depredadors que s'alimentin de l'aire.

Per exemple la serp de ferradura s'alimenta de Tarentola mauritanica, Psammodromus algirus, Hemidactylus turcicus, Macroprodoton mauritanicus, Apodemus sylvaticus, Eliomys quercinus, Mus musculus, Rattus rattus, Rattus norvegicus, Hirundo rustica, Passer domesticus, Sylvia atricapilla, Turdus merula, entre d'altres espècies. Es a dir que no afecta a l'ecosistema...... veritat????

Entre els seus depredadors i que trobem actualment a Mallorca només hi ha citat Malpolon monspesulanus i ocasionalment Buteo buteo. Es a dir que ho té collonut per a proliferar.

Algú sap quina proporció dels avistaments correson a la serp de ferradura, a la serp blanca i a la verda (Malpolon)?? He de suposar que hi ha més serp de ferradura que de la resta.

De totes les observacions que hi ha, quina proporció hi ha de captures?

S'han conservat els exemplars capturats? Estàn disponibles per a que els pocs herpetòlegs de les Illes els poguem estudiar??

Quines trampes pretén donar la CMA per a capturar serps? S'han testat ja a Mallorca?

Una aferrada

Sam

[Manolo]

Bones,

sens dubte tota introducció té repercucions en l'equilibri de l'ecosistema, també les reintroduccions, el problema es que el nostre ecosistema està en continu desequilibri, per no dir que està "ben desequilibrat"
Hi ha moltes preguntes, com les que fa en Samuel, però per jo el problema es que aquestes illes son Can Bum i aquí entra de tot. El primer que s'ha de fer es controlar l'entrada...mentre no se controli d'una forma seria el comerç de flora i fauna a les Balears la cosa no pot fer mes que empitjorar.

salut

Manolo

[Samuel Pinya]

Estic d'acord amb tú Manolo.

Però no veig a l'administració amb moltes ganes de possar fre a tot això. Fa molts d'anys que en parlem de tot això. L'entrada d'espècies al·lòctones no és cap novetat. I heu vist cap moviment per part de l'administració a part de fer alguna "campanya informativa"?. Crec, com be dius Manolo, que és a les aduanes i punts d'entrada on s'ha d'actuar.
La justificació per a fer-ho està més que argumentada.

Crec que no serveix de molt dir que "ens haurem d'acostumar a les serps" (com diu a la nota de premsa) perquè això sembla com si mirem cap a un altre costat i no volem mirar el problema i intentar resoldre-ho. D'acord amb això també ens haurem d'acostumar a viure amb coatís, mapaches, tortugues mossegadores, cotorres, tortugues de florida, ...

I aquí llanço altres dues preguntes:

Que s'ha de fer per a que l'administració reaccioni??
Creis que algun dia veurem un control estricte a les aduanes?? O soc un somiatruites??

[Juan J. Bazán]

Yo propongo introducir el águila culebrera en la zona, a la que le gusta comérselas para acabar con el problemilla, no entraría en competencia con otras rapaces locales ya que casi solo come serpientes...; es que me gustan las rapaces grandotas ¿se nota?
Es broma; pero que conste que a veces sueltas una idea tonta de estas y...
Saludos.
JJ.

P.d. Seguro que a alguno más se le ha pasado esta idea por la cabeza..¿o no?

[Pere Llofriu]

A part de tota la resta de la notícia, el que més me crida l’atenció és com tot pivota a l’entorn dels caçadors. Cap pagès no es queixa, per exemple, que no pugui batre per mor de les serps. Tal com es planteja és una trifulga entre serps i caçadors, en la que els segons veuen perjudicats els “seus” interessos i, naturalment, demanen a l’administració “que haga algo”. I l’Administració, per variar, fa els ous en terra.

A part d’això m’ha sorprès la poca repercussió que ha tingut aquesta notícia.

*************

comparant amb la processionària: fa uns 40 anys que s’està fent el ridícul, a part d’emmetzinar el bosc, fer un gastòrum impressionant, per tenir cada any el mateix nombre de bosses. De facto convivim amb les cuques i res no fa pensar que demà canviarà res, però cap representant de l’Administració s’ha atrevit a reconeixer-ho.

Les serps aquestes acaben d’aterrar, a l’opinió pública només han arribat trossos de dades escadusseres i ambígues, però ja s’ha avançat que haurem de conviure amb “n” espècies de serps... les que vengin, vaja.

*************
Sembla que m’he tornat a equivocar de missa...

Aquella invasoritis... ja s’ha acabat, o era només per plantetes?

Aquells que s’escarrassaven perquè havia sortit una flor al•lòctona a un cul d’urbanització... no van de serps?

*************

Intentava enraonar, a ‘Jardinàcies...’ in ForumPlanta, que a l’hora d’analitzar la “Invasoritis”, la síndrome apocalíptica de moda, faltaven molts elements, tant de base, com de coherència de discurs, com de propostes sostenibles de futur. Vull dir que si ens hem d’esqueixar els vestits enmig de plaça, millor que sigui per un motiu intel•ligible per als que ens miren, d’altra manera, perdem credibilitat. I si tanmateix, a la fi...

“Tendremos que aprender a convivir con las serpientes” doncs “para este viaje, no precisábamos de estas alforjas”

En l’apartat dels vertebrats terrestres... buf! No sé si ho sabré explicar... Per entrar amb olivetes... Si hem de parlar d’invasors, plagues... nosce te ipsum.

Ho has endevinat: els primers invasors som nosaltres, i res no fa pensar que el procés d’invasió s’acabi demà. Obviant això ens atrevim a etiquetar la resta d’espècies segons la gràcia invasiva que ens fan...

Els vertebrats terrestres són quasi tots introduïts, a posteriori uns ens han fet més gràcia (els bons de la pel•lícula) i d’altres no gens (els dolents). Generalment els bons són els que s’han anar col•locant històricament, la resta són dolents, alguns, la pesta, i els darrers, naturalment, invasors per eradicar, exceptuant les serps que digui la Conselleria.

De l’eriçó crec haver sentit elogis i pestes al 50%.Tenc la impressió, però, que això de bo i dolent es bassa més en la inèrcia sentimental que en estudis seriosos.

***************

El contertulià més ben preparat en aquest tema, Samuel, ja es queixava ell mateix de la poca informació efectiva que tenia ell mateix (imaginau-vos els altres). A part d’això en un tema veí (Mapache per la Serra) ens oferia una mostra del que es passeja per aquí, a partir d’una mena de trampa fotogràfica: “un fotimer de cabres, una dotzena de porcs, 1 moix, 1 mapache, 0 marts, 0 genetes” ... això no és seriós (Samuel sí, el que ens mostra que és la fauna “salvatge”, no és seriós). I ara què? continua la inèrcia, o tot queda igual?

**************

Fa uns dos anys que hi ha unes zones d’exclusió, i per cert que sa Mola de Planícia era a la primera llista d’això, o sigui que a la conselleria ho consideren un lloc molt important... idò que hi fan, cabres i porcs per allà?

Després de dècades d’autonomia, GOB, conselleries, parcs naturals i nacionals, després de d’anys de gestionitis i invasoritis, que hi fan, que hi ha de fer les cabres a es Vedrà (i a qualsevol altra banda), serps a Eivissa, genetes a Cabrera, i per acabar-ho de compondre, conills a l’illa dels Conills.

*****************

Si algú ho pot explicar millor, endavant, jo no sé ni que faig aquí.

[Miguel McMinn]

Pere, el gremio de jardineros, tendria que poner un poco de cuidado en evitar introducir mas bichitos no deseados: ranitas, serpientes, hongos... La conservacion de nuestra biodiversidad ha de construirse desde abajo. Que medidas de bioseguridad aplicas en tu trabajo diario? Podrias explicar como evitas introducir accidentalmente especies no deseadas. Creo que puedes ilustrar perfectametne cual es el problema.

Saludos

Miguel McMinn

[Xavi]

Els 2 focus més importants d'importació de vegetals són Holanda i Itàlia. En teoria haurien de passar període de cuarantena però no la passen. l'administració poc pot fer amb això. A part, les zones portuàries són una manera facilíssima per introduïr espècies. No es revisen els cotxos ni camions que entren i surten de Balears i / o Península contínuament. Si a això hi sumam amollades i/ o escapades de mascotes, descontrol de mascotes al mercat, introduccions intencionades, facilitat per comprar-vendre a través d'internet, lo raro és que no tinguem encara més espècies introduïdesinvasores (i sort tenim que menys d'un 10 % aconsegueixen ser invasores !!!).

[Pere Llofriu]

Miguel: gràcies per les deferències… però m’atorgues un poder que no tenc, i el que planteges és molt més complicat del que aparenta…

D’entrada, no sé si el gremi de jardiners és el més desgremiat de tots, però poc li deu faltar, fins al punt que, si arribassim a unes conclusions i les volguéssim fer arribar oficialment “al gremi”, no trobaríem cap interlocutor ni adreça per enviar-les.

Per acabar-ho de compondre,la questió de duanes, trànsit portuari… per què putes han de dur palmeres d’Egipte… per què per fer-nos els graciosos amb els turistes hem de posar palmeres… la veritat és que se m’escapa.

I encara, per aquesta via, podríem trobar (solucionar ja ens han dit que no) una explicació a la introducció de serps, d’algunes plantes com Oenothera rosea, Oxalis latifolia… però poca cosa més. Els onsos rentadors, tortugues mossegadores, moneies, cocodrils… i cabres… sembla clar que són d’una altra pel•lícula, a part de bastant més perillosos.

Curiosament això m’ha recordat que molt abans de saber que les serps arribaven en els cossiols d’oliveres, ja vaig manifestar que el tràfic d’oliveres era una desgràcia innecessària… ara ho repescaré i ho posaré al FòrumPlanta.