Oliveres esperpèntiques
Publicat: dc. set. 16, 2009 4:41 pm
Les oliveres mallorquines i el parc de les Estacions II
Les oliveres mallorquines podrien tenir denominació d’origen. Fa ganes descriure-les com a subespècie diferent, però la veritat és que no es tracta ni d’una raça. Tenen, això sí, una altra característica que les fa ben singulars: les destralades seculars que, entre elogis i estranyesa, des dels viatgers romàntics del XIX, tothom n’ha parlat. Els qualificatius més repetits deuen esser “monstruoses”, “fantàstiques”, o “artístiques”... aquesta diuen que és de Santiago Rossinyol: “no en faceu pus, d’olives, si heu de patir tant”.
Per la Serra i algun racó del Raiguer ens queden alguns olivars que ja són un autèntic parc temàtic, sense cap necessitat de fer-hi res més (ni asfaltar, ni posar-hi garlandes, ni tirar coets, ni tapar-les amb propaganda institucional). Es tracta senzillament d’una de les característiques del nostre paisatge, que no té preu, ni perdó de Déu que l’espanyin.
Seguint Clarasó, el ninxol jardiner de l’olivera és el d’exemplar noble, el que dóna prestigi a aquell redol, aïllat, a escala humana pròxima i que sigui un punt d’atracció en bona perspectiva. Tenim alguns bons representants d’aquest estil com l’olivera de Cort, alguns regulars, l’olivera de les Avingudes, i algun que han quedat en un racó per posar un caganer: a s’Hort del Rei.
Però les oliveres no substitueixen els arbres d’ombra de cap manera, aleshores molt pitjor serà intentar fer “bosquets”. Posar un olivar damunt una estació de metro o quarterat per sa Riera vol dir senzillament que no hem entès res, o estam de conya.
Ara, el que és realment patètic són aqueixes pseudo-oliveres (d’on han tret això?), raquítiques i lletges que no poden pus. Pareix esser una moda comercial que ningú no ha demanat, que no fa altra cosa que degradar l’entorn: No són mallorquines, no tenen cap feina al nostre paisatge, Clarasó vos encalçaria amb garrot, no fan ombra ni tenen cap gràcia...
En resum: això que han duit pel parc de les Estacions II, parc de sa Riera, rotondes i d’altres llocs, no són oliveres mallorquines, ans al contrari, són un insult a les oliveres mallorquines.
Pere Llofriu, diario de Mallorca 30.04.07
Les oliveres mallorquines podrien tenir denominació d’origen. Fa ganes descriure-les com a subespècie diferent, però la veritat és que no es tracta ni d’una raça. Tenen, això sí, una altra característica que les fa ben singulars: les destralades seculars que, entre elogis i estranyesa, des dels viatgers romàntics del XIX, tothom n’ha parlat. Els qualificatius més repetits deuen esser “monstruoses”, “fantàstiques”, o “artístiques”... aquesta diuen que és de Santiago Rossinyol: “no en faceu pus, d’olives, si heu de patir tant”.
Per la Serra i algun racó del Raiguer ens queden alguns olivars que ja són un autèntic parc temàtic, sense cap necessitat de fer-hi res més (ni asfaltar, ni posar-hi garlandes, ni tirar coets, ni tapar-les amb propaganda institucional). Es tracta senzillament d’una de les característiques del nostre paisatge, que no té preu, ni perdó de Déu que l’espanyin.
Seguint Clarasó, el ninxol jardiner de l’olivera és el d’exemplar noble, el que dóna prestigi a aquell redol, aïllat, a escala humana pròxima i que sigui un punt d’atracció en bona perspectiva. Tenim alguns bons representants d’aquest estil com l’olivera de Cort, alguns regulars, l’olivera de les Avingudes, i algun que han quedat en un racó per posar un caganer: a s’Hort del Rei.
Però les oliveres no substitueixen els arbres d’ombra de cap manera, aleshores molt pitjor serà intentar fer “bosquets”. Posar un olivar damunt una estació de metro o quarterat per sa Riera vol dir senzillament que no hem entès res, o estam de conya.
Ara, el que és realment patètic són aqueixes pseudo-oliveres (d’on han tret això?), raquítiques i lletges que no poden pus. Pareix esser una moda comercial que ningú no ha demanat, que no fa altra cosa que degradar l’entorn: No són mallorquines, no tenen cap feina al nostre paisatge, Clarasó vos encalçaria amb garrot, no fan ombra ni tenen cap gràcia...
En resum: això que han duit pel parc de les Estacions II, parc de sa Riera, rotondes i d’altres llocs, no són oliveres mallorquines, ans al contrari, són un insult a les oliveres mallorquines.
Pere Llofriu, diario de Mallorca 30.04.07