Fòrum del GOB

Creix la llista vermella

Un total de 17.291 espècies, d’entre les més de 47.000 que hi ha al món, es troben en perill d’extinció. Cap hàbitat no se’n salva: mamífers, amfibis, plantes, rèptils, peixos...

Més d'un terç de les espècies d'animals conegudes es troben en perill de desaparèixer. Això es desprèn de les dades que maneja la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (IUCN). Aquest organisme sosté que en la "llista vermella" actualitzada hi ha un total de 17.291 grups (d'entre les 47.477 que es coneixen arreu del món) que estan amenaçats d'extingir-se. Creat el 1963, el document de l'IUCN és l'inventari més complet de l'estat de conservació d'espècies d'animals i plantes d'àmbit mundial. Aquesta llista és una autoritat, per la qual cosa molts governs i organitzacions fan classificacions regionals basant-s'hi.

Amb la darrera actualització, s'ha sabut que són en perill el 21 per cent dels mamífers, el 30 per cent dels amfibis, el 12 per cent de les aus, el 28 per cent dels rèptils, el 35 per cent dels invertebrats, el 37 per cent dels peixos d'aigua dolça i el 70 per cent de les plantes. "Les proves científiques demostren que la situació és dramàtica", apunta la directora del Grup de Conservació de la Biodiversitat de l'IUCN, Jane Smart. Al món hi ha 5.490 classes de mamífers. 79 d'aquestes estan extints o extints en estat silvestre, 188 es troben en situació crítica, 449 són amenaçades i 505 són vulnerables.

El voalavo oriental, Voalabo antsahabensis, apareix en la "llista vermella" per primera vegada en la categoria de perill. Aquest rosegador endèmic de Madagascar està confinat al bosc tropical muntanyós i es troba amenaçat per l'agricultura de tala i crema. Enguany s'hi han inclòs 293 noves classes de rèptils, amb la qual cosa augmenta fins a 1.677 el nombre d'éssers d'aquest tipus que pateixen alguna amenaça. A més a més, els rèptils estan sofrint arreu del món, "però la situació pot ser molt pitjor del que sembla actualment", segons apunta el president de la Comissió de la Supervivència d'Espècies, Simon Stuart.

Entre els amfibis, 1.895 espècies de les 6.285 conegudes són en perill d'extinció: 39 ja estan extintes del tot o bé extintes en vida salvatge, 484 es troben en situació crítica, 754 són amenaçades i 657 són vulnerables.
Sobre les 12.151 classes de plantes, l'IUCN diu que 8.500 estan en perill d'extinció i 114 ja s'han extingit del tot o bé en estat silvestre. D'altra banda, cal tenir en compte que enguany la "llista vermella" conté també 7.615 invertebrats, 2.639 dels quals es troben en perill d'extinció. Així mateix, els científics hi han afegit 94 mol·luscs. En total, n'hi ha 1.036 que són amenaçats.
Criatures d'aigua dolça

Set caragols d'aigua dolça del llac Dianchi, a la província de Yunnan (la Xina), figuren com a amenaçats. Aquests s'afegeixen a 13 peixos d'aigua dolça de la mateixa regió, 12 d'amenaçats. En l'actualitat hi ha 3.120 peixos d'aigua dolça en la "llista vermella" de l'IUCN, la qual cosa suposa un augment de 510 espècies respecte de l'any passat. Durant molt de temps no s'ha parat atenció a les criatures que viuen en aigües dolces. "Enguany n'hem afegides moltes a la llista. Estam confirmant els alts nivells d'amenaça per a nombrosos animals i plantes d'aigua dolça, una situació que reflecteix l'estat en què es troben aquests valuosos recursos", explica Jean-Christophe Vié, cap adjunt del Programa d'Espècies de l'IUCN. Tanmateix, això és només la punta de l'iceberg.

http://dbalears.cat/actualitat/Ara/crei ... mella.html

Que estam enmig d’una crisi de biodiversitat, com les 5 que ja hi ha hagut en la història de la biosfera, s’entreveu de fa temps. La peculiaritat d’aquesta és que és provocada per una espècie biològica, Homo sapiens. Alguns hi veuen en això una catàstrofe, un signe de la malignitat de l’home: l’home és una plaga.
Sense entrar en valoracions, jo només vull recordar que és un producte de la biosfera, i està fent el que fan totes les espècies, sobreviure i reproduir-se, modificant el medi. L’evolució l’ha dotat del caràcter més sorprenent i poderós (el complex cervell i tots els seus subproductes), i les modificacions que està causant en l’entorn no tenen comparança amb les de cap altra espècie. Extincions degudes a la seva acció n’hi ha documentades des del Pleistocè, quan va començar a caçar. Sense cap dubte l’home és el factor ecològic més rellevant per entendre l’estructura i funcionament dels ecosistemes avui en dia.
Estam enviant el planeta a prendre per sac, i potser és el que deuríem esperar d’una espècie biològica poderosa: lluita indiscriminada i egoista, sense visió de futur. El planeta tal i com el coneixem està en perill, però molts organismes (microorganismes sobretot) ens sobreviuran. Potser els esforços conservacionistes i a favor de l’entorn només serviran per allargar el procés. O potser no. El que està clar és que la biosfera canviarà, i que els supervivents s’adaptaran a les noves condicions. Com ha passat des que existeix.
Pep

Hola a todos

El hombre es responsable de extinciones desde que puso un pie fuera de África. Pero al mismo tiempo muchas sociedades indígenas son las únicas en las se produce una explotación sostenible de los recursos. No todo es tan sencillo.

Culpar a toda la humanidad por la actual crisis de biodiversidad me parece un gran sarcasmo, sobre todo si se hace desde un púlpito situado en el mundo "civilizado". En la actual crisis de la biodiversidad hay algunos que son mucho más culpables.

Si toda la humanidad tuviera el mismo nivel de consumo de los recursos naturales que un Europeo (un ciudadano de Baleares) serían necesarios entre 3 y 5 planetas. Como no vamos a renunciar al actual nivel de consumo de los recursos naturales, no entiendo la preocupación por la extinción de animales, plantas y culturas diferentes.

C. S. Elton pensó que el equilibrio ecológico no existía, pero apostó por el consumo racional de los recursos y la conservación de la biodiversidad.

Saludos

Miguel

Podem opinar tot el que volem, podem criticar amb contundència tot el desgavell que la humanitat està provocant al seu planeta i per tant a ell mateix. Però el que realment pot canviar les coses és el moviment, l'acció, el fer. Quan assistim a una convocatòria que té per objectiu ajudar a crear consciència dels problemes i a aturar projectes responsables de minvar la biodiversitat, de destrossar els hàbitats, és quan harmonitzam amb el planeta, és quan començam a crear una solució, una possible sortida. Restar aturats o al marge, vençuts o indiferents avui, ajuda tant com qui fa el mal. No són només les ànsies de fer negoci arreu del planeta a costa de tot i de tots, no és tan sols l'egoisme, el lucre, la corrupció, la inconsciència irresponsable que fa mal, és la indiferència, el deixar fer, el pensar que "això no va amb jo", "no hi ha res a fer", "són quatre ecologistes, quatre pallassos"... És el fer, el moviment, actuar, el que avui ens pot salvar amb el planeta.

Salvar la Dragonera sencera o deixar-la urbanitzar una mica. Quina era la solució?

Salvar Mallorca, el Planeta, sencer o només una mica. Quina és la solució? Avui en bona part ja em fet tard. No hi tornem fer amb el que encara ens resta.

Bon vespre:

Vos he llegit a tots i tots teniu la vostra part de raó. És un problema tan tan complex que no sé realment si té una sola solució, si en té moltes o si no en té cap. Tots sabem que en questió de X milions d´anys la vida a la Terra desapareixerà. L´Univers no és estàtic, sino dinàmic. El sol, com totes les estrelles del firmament, un día s´apagarà i la vida a la Terra ja no podrà seguir. Aleshores, si fagem el que fagem, aquest és el destí inexorable, té sentit la nostra preocupació? Val la pena tanta lluita inutil? És realment tan important allargar o acursar el que de totes formes s´ha d´estingir?


Jo no sé contestar a aquestes preguntes tan profundes que em faig a mí mateix, però sí vos puc dir el que es diuen a si mateixos els vellets i velletes que saben que ja només els queden uns mesos o com molt uns pocs anys de vida: " Avui m´he despert una altra vegada, he obert els ulls i he vist la llum del sol a la finestra del quarto, aleshores encara som viu, Déu o el destí m´ha regalat un día més i li don gràcies per la seva generositat. Per tant ara m´aixecaré, em rentaré la cara i sortire a disfrutar una vegada més de la llum, dels colors de la vida, dels olors de la vida, dels renous de la vida, de la bellesa de les coses, de l´aire fresc, de la calentoreta del sol del migdía, de la dolçor d´una fruita, dels meus amics tan o més vells que jo amb qui cada dia faig la xerradeta, de les petites coses de la meva petita vida .....i demà?. Demà existirà si em torn despertar i, si el destí em regala un altre día, esper que podré tornar a sortir a fer una volteta i que tot lo que tant estim encara hi serà."

Bona nit a tots: Joan

Molt belles les teves paraules, sobretot les que estan en cursiva. Imagina't què ha de dir una persona jove. I una persona jove conscient del que és vida i del que val. I del que pot fer.