Estany des Ponts
Publicat: dj. feb. 14, 2008 7:08 pm
Avui horabaixa a s'Estany des Ponts d'Alcúdia (conegut dins el món turístic com a llac Esperança), hi havia una notable diversitat d'aus aquàtiques. A destacar una ànnera peixetera (Mergus serrator) i una llambritja de bec llarg (Sterna sandvicensis), una espècie gens habitual a aquesta zona interior.
També hi havia algun arner (Alcedo atthis), mitja dotzena de soterins grossos (Podiceps cristatus), unes 250 fotges (Fulica atra), corpetasses, gavines, etc.
Quan intentava fotografiar l'annera peixatera, que es trobava al mig del grup de fotges, s'ha produït una "desbandada general" per mor de l'arribada d'un grup de gent fent piraigua. Això i els pescadors que hi havia a les voreres de l'estany impossibilitava que les aus s'estessin quietes i tranquil·les.
És una llàstima veure aquest estany així com està, amb les voreres encimentades i plenes de pescadors (i xalets) quasi per tot arreu, i amb gent fent esports nàutics a les seves aigües. I així i tot sempre s'hi veu alguna cosa! Encara hi crien (o hi criaven fa poc, ja que duc uns anys sense controlar-ho) un grapat de colles de picaplatges (Charadrius dubius i Ch. alexandrinus), i en migració i a l'hivern s'hi poden veure bastantes espècies diferents.
La part nord de l'estany ja no té remei, però la part sud sí. Presenta bona cobertura vegetal (alguns canyissars i jonqueres, herbes salades i saladines, etc.) i no hi ha quasi xalets i cases.
No es podria regular l'ús d'aquesta zona? No es tracta d'abolir l'ús humà de l'estany, però aquest podria intentar concentrar-se a tota la part nord, i deixar la part sud per a la fauna i flora silvestres. Estic segur que ben aviat es notaria la recuperació de la zona acotada, i altres espècies, a més dels picaplatges, hi començarien a criar. La disponibilitat tròfica de l'estany pareix important, només es requeriria una mica de tranquil·litat a les àrees més delicades.
Bé, són només reflexions en veu alta...
Salut!
Maties
També hi havia algun arner (Alcedo atthis), mitja dotzena de soterins grossos (Podiceps cristatus), unes 250 fotges (Fulica atra), corpetasses, gavines, etc.
Quan intentava fotografiar l'annera peixatera, que es trobava al mig del grup de fotges, s'ha produït una "desbandada general" per mor de l'arribada d'un grup de gent fent piraigua. Això i els pescadors que hi havia a les voreres de l'estany impossibilitava que les aus s'estessin quietes i tranquil·les.
És una llàstima veure aquest estany així com està, amb les voreres encimentades i plenes de pescadors (i xalets) quasi per tot arreu, i amb gent fent esports nàutics a les seves aigües. I així i tot sempre s'hi veu alguna cosa! Encara hi crien (o hi criaven fa poc, ja que duc uns anys sense controlar-ho) un grapat de colles de picaplatges (Charadrius dubius i Ch. alexandrinus), i en migració i a l'hivern s'hi poden veure bastantes espècies diferents.
La part nord de l'estany ja no té remei, però la part sud sí. Presenta bona cobertura vegetal (alguns canyissars i jonqueres, herbes salades i saladines, etc.) i no hi ha quasi xalets i cases.
No es podria regular l'ús d'aquesta zona? No es tracta d'abolir l'ús humà de l'estany, però aquest podria intentar concentrar-se a tota la part nord, i deixar la part sud per a la fauna i flora silvestres. Estic segur que ben aviat es notaria la recuperació de la zona acotada, i altres espècies, a més dels picaplatges, hi començarien a criar. La disponibilitat tròfica de l'estany pareix important, només es requeriria una mica de tranquil·litat a les àrees més delicades.
Bé, són només reflexions en veu alta...
Salut!
Maties